Vídeo jornada sobre protecció dels valors patrimonials en el planejament urbanístic
La jornada, que van organitzar conjuntament el departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat i el COAC, a la seu de plaça Nova el passat 22 d'abril, va servir per presentar les directrius de contingut per als catàlegs de béns que acompanyen els plans d’ordenació urbanística municipal i els plans especials de protecció del patrimoni.
A continuació es va dur a terme una taula rodona sobre la regulació del planejament urbanístic per a la protecció dels valors del territori.
Clara Galiano, cap del Servei de Documentació de la DGOTU i Elsa Ibar, cap del Servei de Patrimoni Arquitectònic de la DGPC, va ser les encarregades d’explicar les directrius de contingut per als Catàlegs de béns. Posteriorment, Antoni Vilanova, director del PEP Manresa i Ricard Torres i Mercè Argemí, tècnics de l'Ajuntament de Manresa van detallar sengles exemples de l’aplicació d’aquestes directrius a Manresa i Tortosa.
La relació entre el planejament urbanístic i la protecció dels valors patrimonials del territori es tractarà en una taula rodona que s’iniciarà a continuació i que va comptar amb la participació de Camil Cofan, subdirector general d'Urbanisme; J. Manuel Rueda, subdirector general de Patrimoni; Raquel Lacuesta, historiadora, SRP (Diputació de Barcelona); Montserrat Giné, responsable de l’Àrea d'Urbanisme del COAC i Rosa Cànoves, arquitecta de l’Ajuntament de Girona, moderats per Jordi Rogent.
El degà del COAC, Lluís Comerón, va ser l’encarregat de posar la cloenda a l’acte.
Vegeu el vídeo íntegre de la jornada.
A continuació es va dur a terme una taula rodona sobre la regulació del planejament urbanístic per a la protecció dels valors del territori.
Clara Galiano, cap del Servei de Documentació de la DGOTU i Elsa Ibar, cap del Servei de Patrimoni Arquitectònic de la DGPC, va ser les encarregades d’explicar les directrius de contingut per als Catàlegs de béns. Posteriorment, Antoni Vilanova, director del PEP Manresa i Ricard Torres i Mercè Argemí, tècnics de l'Ajuntament de Manresa van detallar sengles exemples de l’aplicació d’aquestes directrius a Manresa i Tortosa.
La relació entre el planejament urbanístic i la protecció dels valors patrimonials del territori es tractarà en una taula rodona que s’iniciarà a continuació i que va comptar amb la participació de Camil Cofan, subdirector general d'Urbanisme; J. Manuel Rueda, subdirector general de Patrimoni; Raquel Lacuesta, historiadora, SRP (Diputació de Barcelona); Montserrat Giné, responsable de l’Àrea d'Urbanisme del COAC i Rosa Cànoves, arquitecta de l’Ajuntament de Girona, moderats per Jordi Rogent.
El degà del COAC, Lluís Comerón, va ser l’encarregat de posar la cloenda a l’acte.
Vegeu el vídeo íntegre de la jornada.
24/04/2013
Imatge:
@Col·legi d'Arquitectes de Catalunya
Pablo Picasso, autor dels esgrafiats de la façana de la nova seu col·legial
Picasso, amic de Busquets, va acceptar la proposta de l’arquitecte per realitzar els dibuixos pers als frisos que presidirien la façana del COAC. El propi pintor va triar la tècnica de l’esgrafiat al doll de sorra, que havia estat utilitzada per primer cop a l’edifici del Govern a Oslo (Noruega). Per tal que Picasso tingués una clara idea de l’entorn de l’edifici, Busquets li va fer arribar fotografies i, fins i tot, una pel·lícula de 16 mm que recollia escenes de la fira de pessebres, trobades de gegants i de castellers realitzades a la plaça
Imatge:
@Col·legi d'Arquitectes de Catalunya
Debat ciutadà al voltant de la nova seu del Col·legi
Des de la resolució del jurat fins els murals de Picasso, passant pel fet d’intervenir amb una nova construcció en el cor històric de la ciutat, tot el procés de construcció de la nova seu del Col·legi va estar acompanyat per un apassionat debat ciutadà que va trobar un especial ressò als mitjans de comunicació. “Vaig ser part en la polèmica, en defensa de l’edifici, de la seva ubicació i concretament també els esgrafiats de Picasso; i el meu compromís no fou dubtós ni ambigu. Això em permet ara dir, amb serenitat i sense reserves que el fet que una part de l’opinió en aquell moment es mostrés reticent no significava altra cosa, al meu entendre, que una certa sorpresa, o la interpretació estreta d’un localisme i d’una habitualitat que molt aviat quedaren superades per una opinió general més oberta i madura. Manuel de Solà-Morales de Rossello, La seu del Col•legi d’Arquitectes de Catalunya. Barcelona 1962-1987. (pag. 29)
Imatge:
@Col·legi d'Arquitectes de Catalunya
Directors-editors de Quaderns
1944-1949: Cèsar Martinell/ Manuel de Solà-Morales de Rosselló
1950-1957: Ramon Tort i Estrada
1958-1966: Assis Viladevall I Marfà
1966: Vicenç Bonet i Ferrer
1966-1967: Àngel Serrano I Freixas
1969-1970: Josep Corredor-Matheos
1970-1973: Emili Donato i Folch
1973: Xavier Sust i Fatjó
1974: Josep Antoni Dols
1975-1976: Vicenç Bonet i Ferrer
1977: Òscar Tusquets Guillén
1977-1979: Juli Laviña I Batallé
1980: Agustí Pruñorosa i Campamà
1981-1991: Josep Lluís Mateo i Martínez
1991-2000: Manuel Gausà i Navarro
2000-2003: Iván Bercedo i Jorge Mestre
2003-2005: Lluís Ortega i Ramon Faura
2006-2010: Josep Quetglas i Mateu Barba
2010 fins l'actualitat: José Zabala, Guillermo López i Mario Ballesteros
