El dictamen pericial del COAC propone rehabilitar las viviendas de Merinals
El año 2020, la Agencia de la Vivienda de Cataluña firmó un convenio con el Colegio de Arquitectos de Cataluña mediante el que se encaragaba al COAC un informe pericial para disponer de una valoración técnica independiente sobre el estado de conservación de los edificios del barrio de Merinals de Sabadell, con un total de 170 viviendas. Este convenio era fruto del Acuerdo del Parlament de Catalunya sobre la garantía de la calidad de las viviendas del barrio de Merinals y el acuerdo entre la Agencia de la Vivienda de Cataluña, el Ayuntamiento de Sabadell y la Asociación de Vecinos de Arraona-Merinals.
El dictamen técnico lo ha realizado un grupo de 13 profesionales que el COAC escogió a través de un concurso público, transparente, con libre concurrencia y con respeto al principio de igualdad, formado por 3 coordinadores, 2 mediadores y 8 inspectores, todos ellos arquitectos expertos péritos forenses.
El equipo ha presentado hoy las conclusiones sobre el estado de las 170 viviendas de los 14 edificios del polígono de Merinals, en Sabadell, a los representantes de la Comisión de Seguimientos, formada por el Ayuntamiento de Sabadell, la Agencia Catalana de la Vivienda y la Asociación de Vecinos de Merinals, en una reunión que se ha celebrado a la sede del COAC en Barcelona.
Durante meses, los arquitectos péritos han hecho todo tipo de inspecciones y comprobaciones de los edificios para determinar el estado real de las viviendas, con la finalidad de determinar si era necesario derribarlos o eran susceptibles de rehabilitación, así como el coste estimado de estas operaciones. Además, el equipo ha dictaminado sobre los déficits de habitabilidad y prestaciones de todas las viviendas. La conclusión es que son necesarias actuaciones de rehabilitación, sin que haya que derribar los edificios.
Se ha utilizado la tecnología más avanzada, con aparatos para conocer el estado de los elementos constructivos minimizando las intervenciones destructivas y, por primera vez en España, también la técnica de georadar aplicada a los dictámenes periciales.
Estado de la estructura del edificio
El estudio concluye que la fonamentación se encuentra en buen estado. Los expertos no han observado patologías ni deficiencias en la estructura vertical y, en conjunto, las pruebas de carga efectuadas permiten afirmar que tiene un correcto funcionamiento.
Por lo que se refiere a la estructura horizontal, se han detectado lesiones y deficiencias estructures en las zonas húmedas y galerías, donde varias vigas están dañadas por el paso del tiempo, el envejecimiento de los materiales y un mantenimiento insuficiente. Por eso, es necesaria y obligada una reparación con sustitución funcional de las vigas afectadas y, por extensión, de todas las vigas de las zonas húmedas (baños), con sustitución de falso techo de estas zonas.
Asimismo, hay que remarcar que los techos de los bloques analizados presenten diferencias tipológicas puntuales en relación a los bloques derribados en marzo de 2020.
Actuación para mejorar las condiciones de habitabilidad
El informe también analiza las condiciones de habitabilidad de las viviendas y propone hacer actuaciones para mejorarlas y optimizar las instalaciones, con el objetivo de garantizar la protección y seguridad de los usuarios. Se recomienda la revisión del conjunto de la instalación eléctrica, tanto de las zonas comunes como del interior de las viviendas. En la misma línea, los expertos recomiendan revisar y adecuar las instalaciones de gas y agua, porque se han detectado humedades puntuales.
Durante el análisis se ha observado que elementos como la altura de los alféizares de las ventanas, la ventilación de algunas escaleras o cuestiones relacionadas con la accesibilidad no se adecúan a la normativa actualmente vigente. En consecuencia, se proponen mejoras para corregir estas deficiencias, como la mejora de la ventilación de las escaleras y la colocación de ascensores.
Valor económico estimado de las intervenciones propuestas
Los arquitectos expertos también han hecho una proyección de los costes de las actuaciones propuestas, que estiman en 2,9 millones de euros, que caldrá concretar en un proyecto de rehabilitación. Entre las principales partidas hay las correspondientes a intervenciones para corregir pataologías o deficiencas como la sustitución funcional de vigas, o las que hay que hacer por causas sobrevenidad o déficits de conservación, como la adecuación de la red eléctrica. También se contemplan actuaciones de mejora de prestaciones en ámbitos como el de la accesibilidad.
Si se realizan las actuaciones previstas y, siempre y cuando se haga un mantenimiento correcto, las adecuaciones servirán para que las viviendas disfruten de las condiciones óptimas para los usuarios.
El procedimiento ha finalizado hoy, por parte del equipo redactor, con la presentación de los resultados del informe, a la que han asistido la decana del COAC, Assumpció Puig y la presidenta de la Agrupación de Arquitectos Expertos Péritos, Forenses y Mediadores, Anna Fabregat. Hoy mismo también hay convocada una sesión informativa virtual para explicar las conclusiones del estudio a los vecinos afectados.
El dictamen pericial del COAC proposa rehabilitar els habitatges de Merinals
L’any 2020, l’Agència de l’Habitatge de Catalunya va signar un conveni amb el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya mitjançant el qual s’encarregava al COAC un informe pericial per disposar d’una valoració tècnica independent sobre l’estat de conservació dels edificis del barri de Merinals de Sabadell, amb un total de 170 habitatges. Aquest conveni era fruit de l’Acord del Parlament de Catalunya sobre la garantia de la qualitat dels habitatges del barri de Merinals i de l’acord entre l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, l’Ajuntament de Sabadell i l’Associació de Veïns d’Arraona-Merinals.
El dictamen tècnic l’ha realitzat un grup de 13 professionals que el COAC va escollir a través d’un concurs públic, transparent, amb lliure concurrència i amb respecte al principi d’igualtat, format per 3 coordinadors, 2 mediadors i 8 inspectors, tots ells arquitectes experts pèrits forenses.
L’equip ha presentat avui les conclusions sobre l’estat dels 170 habitatges dels 14 edificis del polígon de Merinals, a Sabadell, als representants de la Comissió de Seguiment, formada per l’Ajuntament de Sabadell, l’Agència Catalana de l’Habitatge i l’Associació de Veïns de Merinals, en una reunió que s’ha celebrat a la seu del COAC a Barcelona.
Durant mesos, els arquitectes pèrits han fet tot tipus d’inspeccions i comprovacions dels edificis per determinar l’estat real dels habitatges, amb la finalitat de concloure si calia enderrocar-los o eren susceptibles de rehabilitació, així com el cost estimat d’aquestes operacions. A més a més, l’equip ha dictaminat sobre els dèficits d’habitabilitat i prestacions de tots els habitatges. La conclusió és que són necessàries actuacions de rehabilitació, sense que en faci falta l’enderroc.
S’ha utilitzat la tecnologia més avançada, amb aparells per conèixer l’estat dels elements constructius minimitzant les intervencions destructives i, per primer cop a Espanya, també la tècnica de georadar aplicada als dictàmens pericials.
Estat de l’estructura de l’edifici
L’estudi conclou que la fonamentació es troba en bon estat. Els experts no han observat patologies ni deficiències a l’estructura vertical i, en conjunt, les proves de càrrega efectuades permeten afirmar que té un correcte funcionament.
Pel que fa a l’estructura horitzontal, s’han detectat lesions i deficiències estructurals a les zones humides i galeries, on diverses bigues estan malmeses pel pas del temps, l’envelliment dels materials i un manteniment insuficient. Per això, és necessària i obligada una reparació amb substitució funcional de les bigues afectades i, per extensió, de totes les bigues de les zones humides (banys), amb substitució dels cels rasos d’aquestes zones.
Així mateix, cal remarcar que els sostres dels blocs analitzats presenten diferències tipològiques puntuals en relació als dels blocs enderrocats el mes de març de 2020.
Actuació per millorar les condicions d’habitabilitat
L’informe també analitza les condicions d’habilitat dels habitatges i proposa fer actuacions per millorar-les i optimitzar-ne les instal·lacions, amb l’objectiu de garantir la protecció i seguretat dels usuaris. Es recomana la revisió del conjunt de la instal·lació elèctrica, tant de les zones comunes com de l’interior dels habitatges. En la mateixa línia, els experts recomanen revisar i adequar les instal·lacions de gas i aigua, ja que s’han detectat humitats puntuals.
Durant l’anàlisi s’ha observat que elements com l’alçada dels ampits de finestres, la ventilació d’algunes escales, o qüestions relacionades amb l’accessibilitat no s’adeqüen a la normativa actualment vigent. En conseqüència, es proposen millores per corregir aquestes deficiències, com ara la millora de la ventilació de les escales i la col·locació d’ascensors.
Valor econòmic estimat de les intervencions proposades
Els arquitectes experts també han fet una projecció dels costos de les actuacions proposades, que estimen en 2,9 milions d’euros, que caldrà concretar en un projecte de rehabilitació. Entre les principals partides hi ha les corresponents a intervencions per corregir patologies o deficiències com la substitució funcional de bigues, o les que s’han de fer per causes sobrevingudes o dèficits de conservació, com l’adequació de la xarxa elèctrica. També es contemplen actuacions de millora de prestacions en àmbits com el de l’accessibilitat.
Si es realitzen les actuacions previstes i, sempre que es faci un manteniment correcte, les adequacions serviran perquè els habitatges gaudeixin de les condicions òptimes per als usuaris.
El procediment ha finalitzat avui, per part de l’equip redactor, amb la presentació dels resultats de l’informe, a la qual hi han assistit la degana del COAC, Assumpció Puig, la presidenta de l’Agrupació d’Arquitectes Experts Pèrits, Forenses i Mediadors, Anna Fabregat. Avui mateix també hi ha convocada una sessió informativa virtual per explicar les conclusions de l’estudi als veïns afectats.
La pandemia continúa agravando la desaceleración del sector
Desaceleración en un sector marcado por un modelo tradicional
El año 2020 la superficie visada en Cataluña ha bajado un 17% respecto al año anterior. El estado de alarma supuso una caída importante del visado de proyectos en abril, con una tímida recuperación posterior que en conjunto no ha sido la suficiente.
La bajada se explica sobre todo porque la Demarcación de Barcelona, motor de la tímida recuperación de los años anteriores, ha seguido disminuyendo en superficie visada. En cuanto a la vivienda, los datos indican una caída de la superficie visada de cerca del 22% en relación al 2019, disminución muy acusada en la Demarcación de Barcelona, y en especial en su capital, donde la superficie visada de vivienda ha caído casi un 32%.
En julio el COAC ya advertía de la desaceleración modelo tradicional p evidente necesidad de pensar en cómo revertir la situación de forma más estratégica, dejando que el sector tenga también protagonismo en la recuperación económica del país y en la respuesta a los retos y compromisos con los ODS y la respuesta al cambio climático, priorizando los proyectos de renovación urbana con políticas e instrumentos que la hagan posible.
PRINCIPALES HECHOS Y DATOS
1.- La desaceleración nos sitúa a niveles de 2017. Los 3.917.395 m2 visados suponen un 17% menos que en 2019, y nos sitúan en valores iguales que en 2017. Se constata que la tendencia negativa identificada a finales del 2019 se ha mantenido hasta ahora, agravada por la pandemia.
2.- La desaceleración se ha hecho notar sobre todo y de manera continuada hasta octubre, aunque los efectos más bruscos del estado de alarma y el confinamiento más riguroso se notaron en abril. En aquellos momentos de incertidumbre, cuando incluso se tuvieron que parar las obras, la actividad de visado de proyectos también se ralentizó. A partir de octubre ha habido más actividad, y habrá que ver si se trata del habitual efecto "fin de año" o bien son los primeros brotes de la recuperación.
3.- La desaceleración es homogénea en todo el territorio. Todas las demarcaciones la han sufrido de forma importante, con porcentajes de caída que oscilan entre el 35% en Tarragona y el 8% en Lleida.
En la Demarcación de Barcelona, la superficie visada es de 2.582.059 m2, casi 18% menos que el año anterior. La ciudad de Barcelona presenta una caída mucho más suave, del 5%, y son los proyectos de no vivienda los que han conseguido frenar el descenso, ya que en el caso de la vivienda la superficie visada ha caído casi un 32%.
4.- La obra nueva, que sigue siendo mayoritaria en superficie visada, cae un 18%, y la rehabilitación un 11%. La rehabilitación continúa arrastrando una tendencia preocupante de decrecimiento, con una superficie total visada que no llega al millón de m2, situándola a niveles similares a los de 2015, en plena salida de la crisis anterior.
5.- La creación de vivienda continúa en descenso. El año se ha cerrado con 11.919 viviendas visadas, casi un 25% menos que el año anterior. Tras constatarse una tendencia de crecimiento prácticamente sostenida desde los inicios de la recuperación, los datos de 2020 demuestran una caída acusada. Es en la Demarcación de Barcelona donde encontramos la explicación: el importante descenso de superficie visada, cerca de 500.000 m2, es de vivienda. En números absolutos, en esta demarcación se han visado 3.155 viviendas menos que en 2019, número que tiene mucha relación con las malas cifras de la ciudad de Barcelona.
PROPUESTAS DEL COAC
Es evidente que se necesitan más políticas de impulso a la rehabilitación y una apuesta decidida de las administraciones para establecer un marco regulador y un conjunto de instrumentos de financiación que promuevan la eficiencia energética, la renovación de edificios y el desarrollo de fuentes renovables los edificios, barrios y distritos, tal como requiere la Comisión Europea.
Bajo esta premisa, desde el COAC seguimos trabajando en el Pacto Nacional para la Renovación Urbana, que tiene como objetivo articular políticas de renovación urbana, incluyendo las relativas a la conservación y mejora de los parques construidos y los entornos urbanos, convirtiéndose en un instrumento clave vinculado a la Agenda Urbana de Cataluña.
El pasado septiembre, las dieciocho instituciones que integran el Consejo Estratégico -entre ellas colegios profesionales, la administración y asociaciones municipales- firmaron la Declaración de apoyo al Pacto , el punto de salida para iniciar los trabajos para el elaboración de la iniciativa, que permitirán planificar, potenciar e incentivar las actuaciones dirigidas a promover la renovación urbana, buscando tener un entorno más sostenible y que contribuya a la mejora de la salud y bienestar de las personas en nuestro país.
Renovación Urbana para generar beneficios sociales y económicos
No sólo se trata de reducir la factura energética y las emisiones. La renovación puede abrir muchas puertas y generar beneficios sociales, medioambientales o económicos de gran alcance. Con la misma intervención, los edificios se pueden hacer más saludables, ecológicos, interconectados dentro del barrio, más accesibles, resilientes a fenómenos naturales extremos y equipados con puntos de recarga para movilidad electrónica y aparcamiento de bicicletas. Los edificios inteligentes pueden aportar datos esenciales que respeten la privacidad para la planificación y los servicios de la ciudad. Una renovación a fondo puede reducir la presión sobre la construcción de zonas verdes, ayudando a preservar la naturaleza, la biodiversidad y las tierras agrícolas fértiles.
La inversión en edificios también puede dar un empuje muy necesario al ecosistema de la construcción y a la economía en general. Las obras de renovación requieren mucha mano de obra, crean puestos de trabajo e inversiones vinculadas a cadenas de suministro a menudo locales, pueden generar demanda de equipos de alta eficiencia energética y de recursos y aportar valor a largo plazo a las propiedades. Esto puede ser muy valioso para un sector en el que más del 90% de los operadores son pymes, muy afectadas por el impacto económico de la crisis Covid-19.
Propuestas concretas para los Fondos Europeos Next Generation
Conscientes de esta situación, el COAC ha presentado a las consejerías de Territorio y Sostenibilidad y de Empresa y Conocimiento diferentes proyectos específicos en cuanto al destino de los Fondos europeos Next Generation en nuestro país:
1 - Potenciación del "Passport-e o Libro del Edificio Existente", documento para conocer la situación y el potencial real del upgrade de los edificios.
2 - Implantación de oficinas facilitadoras de la rehabilitación en los barrios y municipios para impulsar y agilizar la rehabilitación.
3 - COAC LAB, para contribuir a potenciar la innovación y actuar de nexo de unión entre nuevos perfiles profesionales de arquitectos y empresas que necesiten innovar.
4 - Establecimiento de criterios de salud en la rehabilitación de centros educativos por su incidencia directa en el bienestar de los niños.
5 - Acción conjunta con otras entidades y administraciones para trabajar desde Barcelona con el concepto New Bauhaus.
6 - Biociudades y territorio. Apuesta por la implantación de la economía verde y circular a partir del ciclo de industrialización de la madera como material de construcción a través de la cadena de Industrialización Circular y Avanzada de Madera Estructural y Gestión Forestal Sostenible de Cataluña (en colaboración con el Centro de Ciencia y Tecnología Forestal de Cataluña / Departamento de Agricultura, Ganadería, Pesca y Alimentación y el Instituto de Arquitectura Avanzada de Cataluña).
Las otras medidas que creemos indispensables son:
7 - Impulso a la rehabilitación a través de planes de barrios en los municipios de todo el territorio.
8 - Fomento de la rehabilitación a través de fiscalidad y medidas económicas (ver documento de propuestas del COAC ).
9 - Fomento de la rehabilitación a través de la revisión y la mejora de la actual normativa en vigor.
10 - Impulso a la rehabilitación de los equipamientos públicos.
11 - Revisión y modificación -con interpretación abierta, razonable y socialmente responsable- de los criterios de uso de diferentes espacios y edificios en desuso en el parque construido.
Consultad la nota de prensa completa
Consultad los gráficos de Visado
La pandèmia continua agreujant la desacceleració del sector
Desacceleració en un sector marcat per un model tradicional
L’any 2020 la superfície visada a Catalunya ha baixat un 17% respecte l’any anterior. L’estat d’alarma va suposar una caiguda important del visat de projectes a l’abril, amb una tímida recuperació posterior que en conjunt no ha estat la suficient.
La baixada s’explica sobretot perquè la Demarcació de Barcelona, motor de la tímida recuperació dels anys anteriors, ha seguit disminuint en superfície visada. Pel que fa a l’habitatge, les dades indiquen una caiguda de la superfície visada de prop del 22% respecte el 2019, disminució molt acusada a la Demarcació de Barcelona, i en especial a la seva capital, on la superfície visada d’habitatge ha caigut gairebé un 32%.
Al juliol el COAC ja advertia de la desacceleració del sector, marcat per un model tradicional protagonitzat pels projectes residencials d’obra nova i una activitat de rehabilitació testimonial i en constant línia plana. Seguim doncs insistint en l’evident necessitat de pensar en com revertir la situació de forma més estratègica, deixant que el sector tingui també protagonisme en la recuperació econòmica del país i en la resposta als reptes i compromisos amb els ODS i la resposta al cavi climàtic, prioritzant els projectes de renovació urbana amb polítiques i instruments que la facin possible.
PRINCIPALS FETS I DADES
1.- La desacceleració ens situa a nivells del 2017. Els 3.917.395 m2 visats suposen un 17% menys que el 2019, i ens situen a valors iguals que al 2017. Es constata que la tendència negativa identificada a finals del 2019 s’ha mantingut fins ara, agreujada per la pandèmia.
2.- La desacceleració s’ha fet notar sobretot i de manera continuada fins a l’octubre, tot i que els efectes més bruscs de l’estat d’alarma i el confinament més rigorós es van notar a l’abril. En aquells moments d’incertesa, quan fins i tot es van haver d’aturar les obres, l’activitat de visat de projectes també es va alentir. A partir de l’octubre hi ha hagut més activitat, i caldrà veure si es tracta de l'habitual efecte “final d’any” o bé són els primers brots de la recuperació.
3.- La desacceleració és homogènia a tot el territori. Totes les demarcacions l’han patit de forma important, amb percentatges de caiguda que oscil·len entre el 35% a Tarragona i el 8% a Lleida.
A la Demarcació de Barcelona, la superfície visada és de 2.582.059 m2, gairebé 18% menys que l’any anterior. La ciutat de Barcelona presenta una caiguda molt més suau, del 5%, i són els projectes de no habitatge els que han aconseguit frenar la davallada, perquè en el cas de l’habitatge la superfície visada ha caigut gairebé un 32%.
4.- L’obra nova, que segueix sent majoritària en superfície visada, cau un 18%, i la rehabilitació un 11%. La rehabilitació continua arrossegant una tendència preocupant de decreixement, amb una superfície total visada que no arriba al milió de m2, situant-la a nivells similars als del 2015, en plena sortida de la crisi anterior.
5.- La creació d’habitatge continua en davallada. L’any s’ha tancat amb 11.919 habitatges visats, gairebé un 25% menys que l’any anterior. Després de constatar-se una tendència de creixement pràcticament sostinguda des dels inicis de la recuperació, les dades del 2020 demostren una caiguda acusada. És a la Demarcació de Barcelona on trobem l’explicació: l’important descens de superfície visada, prop de 500.000 m2, és d’habitatge. En números absoluts, en aquesta demarcació s’han visat 3.155 habitatges menys que el 2019, nombre que té molt a veure amb les males xifres de la ciutat de Barcelona.
PROPOSTES DEL COAC
És evident que calen més polítiques d’impuls a la rehabilitació i una aposta decidida de les administracions per establir un marc regulador i un conjunt d’instruments de finançament que promoguin l’eficiència energètica, la renovació d’edificis i el desplegament de fonts renovables als edificis, barris i districtes, tal com requereix la Comissió Europea.
Sota aquesta premissa, des del COAC seguim treballant en el Pacte Nacional per a la Renovació Urbana, que té com a objectiu articular polítiques de renovació urbana, incloent-hi les relatives a la conservació i millora dels parcs edificats i els entorns urbans, esdevenint un instrument clau vinculat a l’Agenda Urbana de Catalunya.
El passat setembre, les divuit institucions que integren el Consell Estratègic −entre les quals hi ha col·legis professionals, l’administració i associacions municipals− van signar la Declaració de suport al Pacte, el punt de sortida per iniciar els treballs per a l’elaboració de la iniciativa, que permetran planificar, potenciar i incentivar les actuacions dirigides a promoure la renovació urbana, buscant tenir un entorn més sostenible i que contribueixi a la millora de la salut i benestar de les persones a casa nostra.
Renovació Urbana per generar beneficis socials i econòmics
No tan sols es tracta de reduir la factura energètica i les emissions. La renovació pot obrir moltes portes i generar beneficis socials, mediambientals o econòmics de gran abast. Amb la mateixa intervenció, els edificis es poden fer més saludables, ecològics, interconnectats dins el barri, més accessibles, resilients a fenòmens naturals extrems i equipats amb punts de recàrrega per a mobilitat electrònica i aparcament de bicicletes. Els edificis intel·ligents poden aportar dades essencials que respectin la privacitat per a la planificació i els serveis de la ciutat. Una renovació a fons pot reduir la pressió sobre la construcció de zones verdes, ajudant a preservar la natura, la biodiversitat i les terres agrícoles fèrtils.
La inversió en edificis també pot donar una empenta molt necessària a l’ecosistema de la construcció i a l’economia en general. Les obres de renovació requereixen molta mà d’obra, creen llocs de treball i inversions vinculades a cadenes de subministrament sovint locals, poden generar demanda d’equips d’alta eficiència energètica i de recursos i aportar valor a llarg termini a les propietats. Això pot ser molt valuós per a un sector en què més del 90% dels operadors són pimes, molt afectades per l’impacte econòmic de la crisi Covid-19.
Propostes concretes per als Fons Europeus Next Generation
Conscients d’aquesta situació, el COAC ha presentat a les conselleries de Territori i Sostenibilitat i d’Empresa i Coneixement diferents projectes específics pel que fa al destí dels Fons europeus Next Generation al nostre país:
1 - Potenciació del “Passport-e o Llibre de l’Edifici Existent” document per conèixer la situació i el potencial real de l'upgrade dels edificis.
2 - Implantació d’oficines facilitadores de la rehabilitació als barris i municipis per impulsar i agilitzar la rehabilitació.
3 - COAC LAB, per tal de contribuir a potenciar la innovació i actuar de nexe d'unió entre nous perfils professionals d'arquitectes i empreses que necessitin innovar.
4 - Establiment de criteris de salut en la rehabilitació de centres educatius per la seva incidència directa en el benestar dels infants.
5 - Acció conjunta amb altres entitats i administracions per treballar des de Barcelona amb el concepte New Bauhaus.
6 - Biociutats i territori. Aposta per a la implantació de l’economia verda i circular a partir del cicle de industrialització de la fusta com a material de construcció a través de la cadena d’Industrialització Circular i Avançada de Fusta Estructural i Gestió Forestal Sostenible de Catalunya (en col·laboració amb el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya/ Departament de Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i l’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya).
Les altres mesures que creiem indispensables són:
7 - Impuls a la rehabilitació a través de plans de barris als municipis de tot el territori.
8 - Foment de la rehabilitació a través de fiscalitat i mesures econòmiques (veure document de propostes del COAC).
9 - Foment de la rehabilitació a través de la revisió i la millora de l’actual normativa en vigor.
10 - Impuls a la rehabilitació dels equipaments públics.
11 - Revisió i modificació -amb interpretació oberta, raonable i socialment responsable- dels criteris d’ús de diferents espais i edificis en desús en el parc construït.
Consulteu la nota de premsa completa
Consulteu els gràfics de Visat
