BCN: El Pla director de la Ciutat de Ciutats
Imatge:
© Jon Tugores
El dimarts 1 d’octubre a les 16 h, l'Agrupació Sènior/a, amb la col·laboració de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i l’Agrupació d’Arquitectes Urbanistes, organitza una jornada dedicada al model de la ciutat metropolitana del futur, que portarà per títol 'BCN: El Pla director de la Ciutat de Ciutats'.
El Pla General Metropolità (PGM) de Barcelona aviat complirà 50 anys com a referent de l’urbanisme metropolità. Quan assoleixi la seva aprovació definitiva, serà el Pla Director Urbanístic Metropolità (PDUM) qui definirà el taulell i les regles de joc de l’urbanisme a les ciutats que conformen la part central de la Regió Metropolitana de Barcelona. Resultat d’un llarg període d’informació, prospecció i preparació, l’Avanç de PDUM va ser aprovat el març de 2019. Quatre anys més tard el pla va ser aprovat inicialment i, fins a finals de 2023, va ser sotmès a informació pública i difós abastament.
El Model de la futura ciutat metropolitana haurà de re-fonamentar constantment el seu equilibri sobre els quatre pilars que el fan possible: la governança, la planificació física, el finançament i la gestió. La planificació física de la metròpoli és una condició necessària per bastir un model metropolità solvent, però no és suficient si ho ha de fer tota sola. En aquesta sessió volem parlar de les quatre potes que fonamentaran el Model metropolità.
Aprofitarem la tarda per apropar-nos a aquests assumptes i a d’altres que hi puguin sorgir, mirant de no encallar-nos en els llocs comuns del paradigma del desenvolupament sostenible -descarbonització, regeneració urbana, reciclatge urbà, economia circular, barreja d’usos, continuïtat dels sistemes, compacitat, proximitat, diversitat, etc- que, en aquesta sessió, considerarem com únic punt de partida possible per ajustar el model del nostre àmbit metropolità al Paradigma sostenibilista.
Farem una primera mirada vivaç i alhora serena sobre el present i el futur de la nostra Ciutat metropolitana. Dividirem la sessió en dues parts: una primera dedicada als aspectes morfològics i fisiològics del sistema metropolità -el què del PDUM-, i una segona part més relacionada amb el govern del pla urbanístic i els seus aspectes socials, polítics, jurídics, econòmics, de gestió i d’autoregulació -el qui i el com del PDUM-.
PROGRAMA DE LA JORNADA:
Presentació a càrrec de Guillem Costa Calsamiglia, degà del COAC i Jaume Carné Cabré, president de SÈNIOR/A.
1a PART – EL QUÈ DEL PDUM
- Rosina Vinyes Ballbé, arquitecta UPC. Departament d’Urbanisme, Territori i Paisatge.
- Francesc Muñoz Ramírez, geògraf. Director de l’Observatori de la Urbanització, al Departament de Geografia de la UAB.
Les circumstàncies i els factors metropolitans. 1976 - 2024 – 2076.
- Mireia Peris i Ferrando, arquitecta AMB. Cap del Servei de Redacció del PDUM.
- Javier Ortigosa Marin, enginyer de CCiP. AMB, Equip redactor PDUM.
El què. Les propostes del PDUM
Moderaran el debat Mar Santamaria Varas i Pere Montaña i Josa, arquitectes. Del PGM al PDUM. Del PDUM a finals de segle.
2a PART - EL QUI I EL COM DEL PDUM
Taula rodona
- Paula Salinas Peña, economista. Directora de Ksnet. Professora d’Economia de la UAB.
- Joan Subirats i Humet, economista. Ha estat catedràtic de Ciència Política de la UAB.
- Mercè Conesa i Pagès, advocada. Directora general de Barcelona Global.
- Damià Calvet i Valera, vice-president de Polítiques Urbanístiques i Espais Naturals de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.
El govern del Model metropolità. Les perspectives de desenvolupament del pla. La concertació de les administracions i dels agents metropolitans. L’encaix econòmic i el finançament.
Moderaran el debat Anna Comella Munmany, advocada i Joan López Redondo, geògraf.
Tancaran la sessió Xavier Mariño Bermúdez, director de l’Àrea de Desenvolupament de Polítiques Urbanístiques de l’AMB, i Albert de Pablo, arquitecte i vicepresident de SÈNIOR/A.
L'acte és gratuït, però cal inscripció prèvia.
Programa de la jornada.
El Pla General Metropolità (PGM) de Barcelona aviat complirà 50 anys com a referent de l’urbanisme metropolità. Quan assoleixi la seva aprovació definitiva, serà el Pla Director Urbanístic Metropolità (PDUM) qui definirà el taulell i les regles de joc de l’urbanisme a les ciutats que conformen la part central de la Regió Metropolitana de Barcelona. Resultat d’un llarg període d’informació, prospecció i preparació, l’Avanç de PDUM va ser aprovat el març de 2019. Quatre anys més tard el pla va ser aprovat inicialment i, fins a finals de 2023, va ser sotmès a informació pública i difós abastament.
El Model de la futura ciutat metropolitana haurà de re-fonamentar constantment el seu equilibri sobre els quatre pilars que el fan possible: la governança, la planificació física, el finançament i la gestió. La planificació física de la metròpoli és una condició necessària per bastir un model metropolità solvent, però no és suficient si ho ha de fer tota sola. En aquesta sessió volem parlar de les quatre potes que fonamentaran el Model metropolità.
Aprofitarem la tarda per apropar-nos a aquests assumptes i a d’altres que hi puguin sorgir, mirant de no encallar-nos en els llocs comuns del paradigma del desenvolupament sostenible -descarbonització, regeneració urbana, reciclatge urbà, economia circular, barreja d’usos, continuïtat dels sistemes, compacitat, proximitat, diversitat, etc- que, en aquesta sessió, considerarem com únic punt de partida possible per ajustar el model del nostre àmbit metropolità al Paradigma sostenibilista.
Farem una primera mirada vivaç i alhora serena sobre el present i el futur de la nostra Ciutat metropolitana. Dividirem la sessió en dues parts: una primera dedicada als aspectes morfològics i fisiològics del sistema metropolità -el què del PDUM-, i una segona part més relacionada amb el govern del pla urbanístic i els seus aspectes socials, polítics, jurídics, econòmics, de gestió i d’autoregulació -el qui i el com del PDUM-.
PROGRAMA DE LA JORNADA:
Presentació a càrrec de Guillem Costa Calsamiglia, degà del COAC i Jaume Carné Cabré, president de SÈNIOR/A.
1a PART – EL QUÈ DEL PDUM
- Rosina Vinyes Ballbé, arquitecta UPC. Departament d’Urbanisme, Territori i Paisatge.
- Francesc Muñoz Ramírez, geògraf. Director de l’Observatori de la Urbanització, al Departament de Geografia de la UAB.
Les circumstàncies i els factors metropolitans. 1976 - 2024 – 2076.
- Mireia Peris i Ferrando, arquitecta AMB. Cap del Servei de Redacció del PDUM.
- Javier Ortigosa Marin, enginyer de CCiP. AMB, Equip redactor PDUM.
El què. Les propostes del PDUM
Moderaran el debat Mar Santamaria Varas i Pere Montaña i Josa, arquitectes. Del PGM al PDUM. Del PDUM a finals de segle.
2a PART - EL QUI I EL COM DEL PDUM
Taula rodona
- Paula Salinas Peña, economista. Directora de Ksnet. Professora d’Economia de la UAB.
- Joan Subirats i Humet, economista. Ha estat catedràtic de Ciència Política de la UAB.
- Mercè Conesa i Pagès, advocada. Directora general de Barcelona Global.
- Damià Calvet i Valera, vice-president de Polítiques Urbanístiques i Espais Naturals de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.
El govern del Model metropolità. Les perspectives de desenvolupament del pla. La concertació de les administracions i dels agents metropolitans. L’encaix econòmic i el finançament.
Moderaran el debat Anna Comella Munmany, advocada i Joan López Redondo, geògraf.
Tancaran la sessió Xavier Mariño Bermúdez, director de l’Àrea de Desenvolupament de Polítiques Urbanístiques de l’AMB, i Albert de Pablo, arquitecte i vicepresident de SÈNIOR/A.
L'acte és gratuït, però cal inscripció prèvia.
Programa de la jornada.
El COAC y la ACM renuevan el convenio de colaboración para el impulso de proyectos de urbanismo y sostenibilidad
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El decano del COAC, Guillem Costa Calsamiglia, y la presidenta de la Asociación Catalana de Municipios (ACM), Meritxell Budó, han firmado la renovación del convenio entre ambas entidades para el impulso y difusión de iniciativas y proyectos relacionados con urbanismo, la sostenibilidad, el medio ambito y la vivienda. En el encuentro también ha participado el secretario general adjunto de la ACM y director de la Fundación Municipalista de impulso Territorial (FMIT) de la ACM, Sergi Penedès, y el director de la Escuela Sert del COAC, Alberto López.
A raíz del convenio, vehiculado a través de la FMIT, las entidades facilitan y promueven el acceso de arquitectos municipales al Postgrado de Planificación y gestión del territorio, equipamientos y espaci público impartido en la Escola Sert y que ya cuenta con su 4ª edición.
En este sentido, ambas entidades subvencionan conjuntamente el coste del módulo de prácticas para arquitectos -20-30 en función de los alumnos inscritos- que trabajen en ayuntamientos o consejos comarcales.
Fundación Municipalista de impulso Territorial
La FMIT reúne a representantes del municipalismo catalán, del sector académico y de experiencia y de los colectores colegios profesionales con la voluntad de ser un órgano transversal que incorpore todas las visiones y estrategias sectoriales. De hecho, el COAC participa en el FMIT como miembro de su Patronato.
A raíz del convenio, vehiculado a través de la FMIT, las entidades facilitan y promueven el acceso de arquitectos municipales al Postgrado de Planificación y gestión del territorio, equipamientos y espaci público impartido en la Escola Sert y que ya cuenta con su 4ª edición.
En este sentido, ambas entidades subvencionan conjuntamente el coste del módulo de prácticas para arquitectos -20-30 en función de los alumnos inscritos- que trabajen en ayuntamientos o consejos comarcales.
Fundación Municipalista de impulso Territorial
La FMIT reúne a representantes del municipalismo catalán, del sector académico y de experiencia y de los colectores colegios profesionales con la voluntad de ser un órgano transversal que incorpore todas las visiones y estrategias sectoriales. De hecho, el COAC participa en el FMIT como miembro de su Patronato.
4/09/2024
El COAC i l'ACM renoven el conveni de col·laboració per a l'impuls de projectes d'urbanisme i sostenibilitat
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El degà del COAC, Guillem Costa Calsamiglia, i la presidenta de l'Associació Catalana de Municipis (ACM), Meritxell Budó, han signat la renovació del conveni entre ambdues entitats per a l'impuls i difusió d'iniciatives i projectes relacionats amb l'urbanisme, la sostenibilitat, el medi ambitne i l'habitatge. En la trobada també hi ha participat el secretari general adjunt de l’ACM i director de la Fundació Municipalista d'mpuls Territorial (FMIT) de l'ACM, Sergi Penedès, i el director de l’Escola Sert del COAC, Alberto López.
Fruit del conveni, vehiculat a través de l'FMIT, les entitats faciliten i promouen l'accés d'arquitectes municipals al Postgrau Planificació i Gestió del territori, equipaments i espai públic impartit a l'Escola Sert i que ja compta amb la seva 4a edició.
En aquest sentit, ambdues entitats subvencionen conjuntament el cost del mòdul de pràctiques per a arquitectes -20-30 en funció dels alumnes inscrits- que treballin en ajuntaments o consells comarcals.
Fundació Municipalista d'mpuls Territorial
La FMIT reuneix representants del municipalisme català, del sector acadèmic i d’expertesa i dels col·legis professionals amb la voluntat de ser un òrgan transversal que incorpori totes les visions i estratègies sectorials. De fet, el COAC participa en l'FMIT com a membre del seu Patronat.
Fruit del conveni, vehiculat a través de l'FMIT, les entitats faciliten i promouen l'accés d'arquitectes municipals al Postgrau Planificació i Gestió del territori, equipaments i espai públic impartit a l'Escola Sert i que ja compta amb la seva 4a edició.
En aquest sentit, ambdues entitats subvencionen conjuntament el cost del mòdul de pràctiques per a arquitectes -20-30 en funció dels alumnes inscrits- que treballin en ajuntaments o consells comarcals.
Fundació Municipalista d'mpuls Territorial
La FMIT reuneix representants del municipalisme català, del sector acadèmic i d’expertesa i dels col·legis professionals amb la voluntat de ser un òrgan transversal que incorpori totes les visions i estratègies sectorials. De fet, el COAC participa en l'FMIT com a membre del seu Patronat.
4/09/2024
Exposició del cicle Mirades: Arquitectura, paisatge i aigua. Mostra fotogràfica
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El cicle d’exposicions MIRADES és una iniciativa del Centre Obert d’Arquitectura amb la col·laboració de Cosentino City Barcelona per posar de manifest el patrimoni local a través de l’observació dels quatre elements de la natura: l’aigua, la terra, el foc i l’aire. Cadascun dels elements és motiu d’una mostra fotogràfica anual, completant la sèrie en quatre anys.
D’aquesta manera, el proper 19 de setembre a les 19 h, presentem una exposició que ofereix una mirada actual de l’arquitectura del nostre temps. Aquesta exposició global està formada per 6 exposicions de petit format, realitzades des de les 6 demarcacions territorials que conformen el Centre Obert d’Arquitectura -Barcelona, Comarques Centrals, Ebre, Girona, Lleida i Tarragona-, les quals posen comú i debaten compromisos de caire global. Iniciarem la sessió amb una xerrada que comptarà amb la participació de Josep Ferrando arquitecte i director del Centre Obert d'Arquitectura (2021-2023) i impulsor del cicle Mirades i dels fotògrafs autors de les imatges: Judith Casas, Mariano Cebolla, Pep Escoda, Anna Mas, Carles Rabadà i Carles Sánchez.
Inscriu-te a l'acte inaugural
Arquitectura, paisatge i aigua. Mostra fotogràfica
En un context de sequera com l’actual, i tenint en compte l’estreta relació que durant molts anys hi ha hagut entre l’arquitectura i l’aigua a casa nostra, aquest ha estat l’element que s’ha escollit per encetar el cicle MIRADES.
“Arquitectura, paisatge i aigua” és una mostra fotogràfica que recull part de les fotografies realitzades per a les 6 exposicions realitzades a les demarcacions del COAC i on podem veure els efectes de la sequera, l’impacte de l’aigua en la configuració del territori o la influència d’aquest element en el patrimoni industrial del cor del nostre país.
Exposicions del cicle dedicades a l'Aigua
L’aigua com a modeladora del territori, de Mariano Cebolla (Tortosa, 28.09 – 31.12)
Indústries fluvials. L’aigua com a energia, de Judith Casas (Manresa, 1.12 – 16.12; Vic, 11.01 – 26.01)
L’aigua i la mar, de Pep Escoda (Tarragona, 22.01 – 15.03)
La sequera - mancança d'aigua. Fotos aèries, de Carles Rabada (Lleida, 1.02 - 15.03)
Paisatges íntims, de Carles Sánchez (Girona, 22.02 - 21.04)
Patrimoni de l’arquitectura de l’aigua a Barcelona, d’Anna Mas (7.03 – 24.04)
D’aquesta manera, el proper 19 de setembre a les 19 h, presentem una exposició que ofereix una mirada actual de l’arquitectura del nostre temps. Aquesta exposició global està formada per 6 exposicions de petit format, realitzades des de les 6 demarcacions territorials que conformen el Centre Obert d’Arquitectura -Barcelona, Comarques Centrals, Ebre, Girona, Lleida i Tarragona-, les quals posen comú i debaten compromisos de caire global. Iniciarem la sessió amb una xerrada que comptarà amb la participació de Josep Ferrando arquitecte i director del Centre Obert d'Arquitectura (2021-2023) i impulsor del cicle Mirades i dels fotògrafs autors de les imatges: Judith Casas, Mariano Cebolla, Pep Escoda, Anna Mas, Carles Rabadà i Carles Sánchez.
Inscriu-te a l'acte inaugural
Arquitectura, paisatge i aigua. Mostra fotogràfica
En un context de sequera com l’actual, i tenint en compte l’estreta relació que durant molts anys hi ha hagut entre l’arquitectura i l’aigua a casa nostra, aquest ha estat l’element que s’ha escollit per encetar el cicle MIRADES.
“Arquitectura, paisatge i aigua” és una mostra fotogràfica que recull part de les fotografies realitzades per a les 6 exposicions realitzades a les demarcacions del COAC i on podem veure els efectes de la sequera, l’impacte de l’aigua en la configuració del territori o la influència d’aquest element en el patrimoni industrial del cor del nostre país.
Exposicions del cicle dedicades a l'Aigua
L’aigua com a modeladora del territori, de Mariano Cebolla (Tortosa, 28.09 – 31.12)
Indústries fluvials. L’aigua com a energia, de Judith Casas (Manresa, 1.12 – 16.12; Vic, 11.01 – 26.01)
L’aigua i la mar, de Pep Escoda (Tarragona, 22.01 – 15.03)
La sequera - mancança d'aigua. Fotos aèries, de Carles Rabada (Lleida, 1.02 - 15.03)
Paisatges íntims, de Carles Sánchez (Girona, 22.02 - 21.04)
Patrimoni de l’arquitectura de l’aigua a Barcelona, d’Anna Mas (7.03 – 24.04)