Publicada la Llei 8/2026 de l’erradicació de l’amiant a Catalunya
El 3 de juliol s’ha publicat al DOGC la Llei 8/2026, de 2 de juliol, de l’erradicació de l’amiant a Catalunya, que estableix el marc normatiu per a la detecció, la gestió i la retirada dels materials amb amiant al territori.
Aquesta llei té per objecte crear el marc jurídic necessari que pugui donar resposta a les recomanacions de la Unió Europea en relació a la gestió i retirada de l’amiant a final de l’any 2028 per als edificis d’ús públic i a final de l’any 2032 per a la resta d’edificis. (Dictamen del Comitè Econòmic i Social Europeu sobre la gestió i retirada de l'amiant).
OBJECTIUS PRINCIPALS
Es posa de relleu la necessitat de l’actuació comuna de totes les administracions públiques amb la col·laboració de les empreses, els professionals i la ciutadania, en la gestió i retirada de l’amiant, amb la finalitat de:
- lluitar contra els efectes nocius de l’amiant sobre la salut de les persones, els animals i el medi ambient
- facilitar la detecció, la localització i la retirada dels materials amb amiant
- garantir la seguretat i la salut de les persones que intervenen en la seva gestió i retirada
- fomentar la coordinació entre administracions
- promoure la informació i la sensibilització ciutadana
- reconèixer públicament les víctimes de l’amiant i promoure’n la reparació
INSTRUMENTS DE LA LLEI
Entre els instruments que introdueix la llei destaquen:
- La Comissió Catalana d’Erradicació de l’Amiant, encarregada de vetllar pel compliment dels objectius d’aquesta llei.
- El Pla nacional per a la gestió i retirada de l’amiant a Catalunya, com a eina de planificació i coordinació entre les diferents administracions públiques i l’activitat privada.
- El Cens català de materials que contenen amiant, que actuarà com a registre públic per identificar i localitzar els immobles amb presència d’aquest material.
- El certificat de presència o d’absència d’amiant, com a document que informa sobre la presència o absència d’amiant visible en un immoble en el moment que s’emet i que s’haurà de lliurar quan es llogui o vengui l’immoble. En aquest últim cas, s’haurà de deixar constància registral.
El contingut concret d’aquest certificat es determinarà en el desenvolupament reglamentari de la mateixa llei. En absència d’aquest, els certificats que s’emetin han d’acreditar com a mínim, la presència o absència d’amiant visible, l’estat de conservació dels materials que contenen amiant i el risc que pugui comportar a les persones.
- El Registre d’empreses i professionals capacitats per a la gestió dels materials amb amiant a Catalunya, complementari al RERA estatal i d’inscripció obligatòria.
- El Fons per a l’erradicació de l’amiant, destinat a finançar actuacions de detecció, gestió i retirada, així com altres mesures de suport relacionades.
DRETS I OBLIGACIONS
La llei estableix noves obligacions i drets per a la ciutadania i els agents del sector. Entre d’altres:
- Les administracions públiques han d’identificar, gestionar i retirar l’amiant dels edificis dels quals en són titulars, amb especial atenció a escoles, centres sanitaris, etc. També han d’elaborar i mantenir actualitzat el Cens català, així com garantir un finançament suficient per a la gestió i retirada dels materials amb amiant.
- Les empreses i professionals que duen a terme activitats vinculades amb la gestió i retirada de l’amiant han de comunicar la presència de materials amb amiant i aplicar les mesures necessàries per a la seva retirada, tot garantint la salut de les persones treballadores que hi intervenen.
- La ciutadania té dret a obtenir el certificat de presència o absència d’amiant en adquirir o llogar un immoble, així com el deure de comunicar-ne la presència en cas de tenir-ne coneixement i l’obligació de mantenir els immobles de la seva propietat lliures d’aquest material un cop identificada la presència d’amiant.
RECONEIXEMENT ESPECIAL
Aquesta llei fa un reconeixement públic de les víctimes de l'amiant, que tenen dret a rebre els ajuts i suports corresponents, i un reconeixement de les poblacions especialment afectades com els municipis de Cerdanyola del Vallès, Ripollet i Badia del Vallès, la ciutadania dels quals ha estat especialment afectada pels efectes negatius de l’amiant utilitzat en la construcció de bona part dels edificis que els componen.
MODIFICACIÓ D'ALTRA NORMATIVA
A les disposicions finals es modifiquen, entre altres: :
Codi civil de Catalunya
Es modifica l’article 546-13 d’Immissions il·legítimes del Codi civil de Catalunya.
S’hi inclouen les fibres d’amiant a les ja considerades (immissions de fum, de soroll, gasos, etc.) en la relació a les immissions produïdes per actes il·legítims del veïnat i que causen danys a la finca o a les persones que hi habiten, que són prohibides i generen responsabilitat pel dany causat.
Modificació dels instruments de planejament i de les normes urbanístiques
El Govern ha d’impulsar les modificacions normatives necessàries en els àmbits urbanístics, ambientals i fiscals que accelerin i facilitin el procés de retirada de l’amiant en el termini màxim d’un any.
DESPLEGAMENT REGLAMENTARI
El desenvolupament reglamentari de la Llei tractarà aspectes tals com:
- Els requeriments, procediments i criteris adequats per garantir la identificació, la gestió i la retirada segura i progressiva dels materials que contenen amiant.
- Les característiques del certificat de presència o d'absència d'amiant i la competència per a emetre'l.
- Els criteris de priorització en la retirada de materials que contenen amiant.
- Les dades a incloure al Cens català.
- La qualificació que s'ha d'exigir a les empreses i les persones professionals per a inscriure's en el Registre d'empreses i professionals capacitats per a la gestió dels materials amb amiant a Catalunya.
Aquest reglament s’haurà d’aprovar en el termini màxim d’un any des de l’aprovació de la Llei.
ENTRADA EN VIGOR
La llei entrarà en vigor el 3 d’octubre de 2026, als tres mesos de la seva publicació al DOGC (se’n exceptua el capítol que fa referència al règim sancionador que entrarà en vigor quan s’aprovi el decret que el desplegui).
Veure Nota de premsa del Govern
Mor el geògraf i urbanista Jordi Borja
Ha mort a Barcelona, a l'edat de 85 anys, el geògraf i urbanista Jordi Borja, una de les figures més destacades del pensament urbà contemporani i de la transformació de Barcelona durant les primeres dècades de la democràcia.
Nascut a Barcelona l'any 1941, Borja va iniciar la seva trajectòria política durant el franquisme i, durant el seu exili a França, va estudiar Sociologia, Geografia Humana i Urbanisme a la Sorbona. Posteriorment es va doctorar en Geografia Urbana a la Universitat de Barcelona.
Entre els anys 1983 i 1995 va ser tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, període en què va tenir un paper destacat en la reorganització territorial de la ciutat. També va participar en el desplegament del Pla General Metropolità i en diversos processos de transformació urbana.
Al llarg de la seva carrera va desenvolupar una intensa activitat acadèmica a la Universitat de Barcelona, la Universitat Politècnica de Catalunya i la Universitat Oberta de Catalunya, així com en diverses universitats internacionals. Va exercir també com a assessor de plans estratègics a ciutats com Rio de Janeiro, Bogotá i Medellín, i entre els anys 2011 i 2016 va presidir l'Observatori DESC, entitat dedicada a la defensa dels drets econòmics, socials i culturals.
És autor d'una extensa obra dedicada a l'urbanisme i les polítiques urbanes, entre la qual destaquen "Local y global. La gestión de las ciudades en la era de la información" junt amb Manuel Castells (1997), "Espacio público, ciudad y ciudadanía" junt amb Zaida Muxí (2001), "La ciutat conquerida" (2003), "Llums i ombres de l'urbanisme a Barcelona" (2010) i "Ciutats resilients, ciutats possibles" (2017), publicacions que han contribuït al debat sobre el paper de l'espai públic, la governança urbana i el dret a la ciutat.
L'any 2025 va rebre la Medalla d'Or al Mèrit Cívic de Barcelona, en reconeixement a la seva trajectòria professional i la seva contribució al pensament urbanístic i al desenvolupament de la ciutat.
El Senat aprova la reforma de les mutualitats, però exclou els mutualistes jubilats de la passarel·la al RETA
Tot i que la norma continua avançant en la seva tramitació parlamentària, el text aprovat al Senat incorpora, a l’espera del seu desenvolupament reglamentari, un canvi especialment rellevant: exclou de la futura passarel·la els mutualistes ja jubilats, excepte en els supòsits de pensió de viduïtat.
Aquesta exclusió representa un canvi respecte del text aprovat pel Congrés dels Diputats el passat mes de juny, que sí havia incorporat els mutualistes passius gràcies a una esmena aprovada durant la tramitació parlamentària.
Des del COAC considerem que aquesta modificació deixa sense resposta una part important del col·lectiu d’arquitectes que, després d'anys d'exercici professional i aportacions a les mutualitats alternatives, es troben ja en situació de jubilació. Precisament per això, durant tot aquest procés hem defensat, conjuntament amb el Consell Superior dels Col·legis d'Arquitectes d'Espanya (CSCAE), la necessitat d'una solució que no generi desigualtats entre professionals i que tingui en compte totes les situacions existents dins del col·lectiu.
La norma haurà de tornar ara al Congrés dels Diputats, que haurà de pronunciar-se sobre les modificacions introduïdes pel Senat abans de l'aprovació definitiva de la llei. Per tant, el contingut final de la llei encara no està tancat.
En aquest context, el COAC considera que la fase final de la tramitació parlamentària ofereix l'oportunitat de revisar aquells aspectes que encara deixen part del col·lectiu sense una resposta adequada. La inclusió dels professionals jubilats continua sent una qüestió rellevant per assolir una resposta realment inclusiva i coherent amb els objectius de la reforma, i esperem que pugui ser tinguda en consideració abans de l'aprovació definitiva del text.
Informació actualitzada
Recordem que al web del COAC teniu disponible un espai específic on es recull tota la informació actualitzada sobre la previsió social dels arquitectes que exerceixen per compte propi, amb l'objectiu de facilitar el seguiment d'aquesta qüestió.
Esmorzar Concerts Professió: Eines tecnològiques per agilitzar la concessió de llicències
La Junta de Govern del COAC organitza un nou Esmorzar el proper dilluns 20 de juliol a les 8.30 h, amb la voluntat de donar a conèixer l'estratègia del Col·legi per avançar cap a una transformació digital realista, que contribueixi a reduir els terminis de concessió de les llicències d’obres i respongui a la realitat actual dels despatxos d'arquitectura de Catalunya.
Durant la sessió es compartirà la proposta que el COAC ha traslladat al Govern de la Generalitat per garantir que la implantació de la metodologia BIM vagi acompanyada dels recursos necessaris perquè els arquitectes puguin incorporar-la de manera progressiva. Alhora, es defensarà la necessitat de desenvolupar eines tecnològiques aplicables des d'ara mateix que facilitin la revisió dels projectes i contribueixin a reduir els terminis d'atorgament de les llicències.
L’acte comptarà amb la participació de:
- Sandra Bestraten, degana del COAC
- Marc Zaballa, secretari de la Junta de Govern del COAC
- Maria Duran, arquitecta de l’Oficina BIM de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i directora del Postgrau de BIM Management de l’Escola Sert
L’esmorzar serà presencial i també es podrà seguir de forma telemàtica.
Inscripció per assistir presencialment
Inscripció per seguir en línia