Curs sobre sistemes constructius: sistemes constructius lleugers
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
En la construcció dels nostres edificis hem treballat tradicionalment amb la integració de superfícies transparents i translúcides que ens permetin il·luminar naturalment els nostres espais interiors, modulant els guanys tèrmics gràcies a la radiació solar i a la seva mida i orientació, sovint conformant espais intermedis. Aquestes superfícies, per contraposició amb la resta d’elements constructius, tradicionalment pesants, minerals... les hem considerat solucions constructives lleugeres.
El vidre, si bé te la mateixa densitat que el formigó, l’hem considerat igualment com a representant essencial de les solucions lleugeres en les envolupants dels edificis: transparent com a sinònim de lleuger. Els darrers anys, la preocupació pel comportament energètic dels nostres edificis ha portat als arquitectes a replantejar-se les solucions globals amb pells lleugeres i transparents d’alta tecnificació que s’han anat desenvolupant als darrers anys del segle XX i que s’han demostrat, amb el temps i segons la latitud, poc o molt poc eficients.
Durant el curs sobre sistemes constructius lleugers, s’analitzaran aquestes solucions constructives lleugeres, en equilibri dins la globalitat de l’edifici amb altres superfícies opaques i ben aïllades, igualment lleugeres, ajustant la intensificació del seu ús quan les necessitats i l’orientació de l’edifici ho demanin: la idea de treballar aquestes superfícies lleugeres, com a captadores de la radiació solar, per exemple, allà on sigui necessari, tenint en compte la termodinàmica de l’edifici. Analitzarem igualment els avantatges de l’ús de sistemes constructius lleugers i de construccions en sec, tant per les superfícies transparents de l’edifici, com aquelles parts opaques que necessitin d’un alt grau de prefabricació o treball en taller: rapidesa i exactitud en l’execució, lleugeresa i facilitat de transport.
En resum, durant el curs, revisarem els sistemes constructius lleugers plantejats tant amb materials transparents (vidre, materials sintètics) com amb materials opacs, sempre des d’una òptica constructiva contemporània.
Destinataris
En el marc de diversificació de la professió d’arquitecte, el curs proposa eixamplar l’interès en el fet constructiu en tot el seu abast: des de la formulació d’estratègies inicials fins al manteniment en la fase d'ús i explotació, passant per la prescripció, la planificació, la logística i la manufactura a taller i l’execució o muntatge in situ.
Hom vol contribuir a la formació de professionals que, més enllà dels àmbits clàssics de l’arquitecte, es puguin integrar també en processos industrials i tecnològics d’iniciatives vinculades amb la producció i manufactura, la construcció i l’edificació.
Direcció i Professorat
Marc Folch, Jordi Pagès i Miquel Rodríguez.
Trobareu més informació al web de l'Escola Sert.
Us hi podeu inscriure aquí.
El vidre, si bé te la mateixa densitat que el formigó, l’hem considerat igualment com a representant essencial de les solucions lleugeres en les envolupants dels edificis: transparent com a sinònim de lleuger. Els darrers anys, la preocupació pel comportament energètic dels nostres edificis ha portat als arquitectes a replantejar-se les solucions globals amb pells lleugeres i transparents d’alta tecnificació que s’han anat desenvolupant als darrers anys del segle XX i que s’han demostrat, amb el temps i segons la latitud, poc o molt poc eficients.
Durant el curs sobre sistemes constructius lleugers, s’analitzaran aquestes solucions constructives lleugeres, en equilibri dins la globalitat de l’edifici amb altres superfícies opaques i ben aïllades, igualment lleugeres, ajustant la intensificació del seu ús quan les necessitats i l’orientació de l’edifici ho demanin: la idea de treballar aquestes superfícies lleugeres, com a captadores de la radiació solar, per exemple, allà on sigui necessari, tenint en compte la termodinàmica de l’edifici. Analitzarem igualment els avantatges de l’ús de sistemes constructius lleugers i de construccions en sec, tant per les superfícies transparents de l’edifici, com aquelles parts opaques que necessitin d’un alt grau de prefabricació o treball en taller: rapidesa i exactitud en l’execució, lleugeresa i facilitat de transport.
En resum, durant el curs, revisarem els sistemes constructius lleugers plantejats tant amb materials transparents (vidre, materials sintètics) com amb materials opacs, sempre des d’una òptica constructiva contemporània.
Destinataris
En el marc de diversificació de la professió d’arquitecte, el curs proposa eixamplar l’interès en el fet constructiu en tot el seu abast: des de la formulació d’estratègies inicials fins al manteniment en la fase d'ús i explotació, passant per la prescripció, la planificació, la logística i la manufactura a taller i l’execució o muntatge in situ.
Hom vol contribuir a la formació de professionals que, més enllà dels àmbits clàssics de l’arquitecte, es puguin integrar també en processos industrials i tecnològics d’iniciatives vinculades amb la producció i manufactura, la construcció i l’edificació.
Direcció i Professorat
Marc Folch, Jordi Pagès i Miquel Rodríguez.
Trobareu més informació al web de l'Escola Sert.
Us hi podeu inscriure aquí.
Sessió Sert: Estratègies de salut al disseny arquitectònic
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El 80% dels determinants de salut estan fora del sistema sanitari. De tots aquests determinants, l’arquitectura (urbanisme i edificació) té un paper clau en la creació d’entorns saludables que millorin la qualitat de vida de les persones, on es puguin dur a terme pautes de vida saludables i es tinguin en compte factors socieconòmics per crear igualtat i equitat.
Objectius
- Definir la rellevància que té el disseny arquitectònic per millorar les condicions de salut de les persones
- Presentar els principals factors de salut a l’arquitectura
- Descriure com es poden introduir al llenguatge de disseny
Destinataris
Arquitectes, arquitectes tècnics, interioristes, constructores, promotores, empreses relacionades amb el sector de la construcció, estudiants i persones interessades en aquests temes.
Ponent
Sonia Hernández-Montaño Bou, Màster en Bioconstrucció. Coordinadora d'Arquitectura i Salut del COAC, directora del postgrau en arquitectura i salut de l'Escola Sert.
Trobareu més informació al web de l'Escola Sert.
Us hi podeu inscriure aquí.
Objectius
- Definir la rellevància que té el disseny arquitectònic per millorar les condicions de salut de les persones
- Presentar els principals factors de salut a l’arquitectura
- Descriure com es poden introduir al llenguatge de disseny
Destinataris
Arquitectes, arquitectes tècnics, interioristes, constructores, promotores, empreses relacionades amb el sector de la construcció, estudiants i persones interessades en aquests temes.
Ponent
Sonia Hernández-Montaño Bou, Màster en Bioconstrucció. Coordinadora d'Arquitectura i Salut del COAC, directora del postgrau en arquitectura i salut de l'Escola Sert.
Trobareu més informació al web de l'Escola Sert.
Us hi podeu inscriure aquí.
Curs pràctic sobre el CTE 2019 I Els requisits d'ajuts de rehabilitació d'habitatges
Imatge:
Pexels
Els edificis consumeixen el 27% de l’energia de Catalunya, percentatge que s’eleva al 40% a Europa. El nostre paper com a professionals del sector de la construcció és fonamental per poder disminuir el consum energètic als edificis, i ajudar a revertir la situació d’emergència climàtica en què ens trobem. El Document Bàsic d’Estalvi d’Energia del Codi Tècnic de l’Edificació contribueix a aquesta reducció de consum d’energia, establint els paràmetres que han de complir els edificis d’energia gairebé zero, les transmitàncies màximes dels tancaments, la contribució d’energia renovable mínima han de tenir els edificis...
El 60% dels edificis a Catalunya és anterior a 1980 i, per tant, a falta de rehabilitació, no disposa d’aïllament tèrmic. Aconseguir que la rehabilitació energètica deixi de ser una excepció i sigui una realitat generalitzada és el gran repte del sector de la construcció. Per assolir-lo és necessari l’impuls de l’administració, la implicació del sector privat i la conscienciació de la ciutadania.
La nova directiva europea sobre eficiència energètica als edificis prevista per 2023, donarà una gran empenta a la rehabilitació.
Els fons Next Generation són un pla de recuperació sense precedents, per sortir de la crisi causada per la pandèmia de la COVID 19. Els quatre eixos principals d’aquest pla són la transició ecològica, la transició digital, la cohesió territorial i social, i la igualtat de gènere. Una part important d’aquests recursos són per la rehabilitació dels edificis, establint com a marc comú a les ajudes, que cal reduir el 30% del consum d’energia primària no renovable de l’edifici.
Aquest curs ens ajudarà a aplicar el Document Bàsic d’Estalvi d’energia als nostres projectes de rehabilitació i obra nova, contribuint a que el parc dels edificis arribi a ser més sostenible energèticament. Alhora, als exercicis es plantejarà quines mesures de rehabilitació compleixen amb el Codi Tècnic de l’Edificació i amb el requisit d’estalvi del 30% en consum d’energia primària no renovable, necessari per accedir als fons Next Generation.
Destinataris
Persones implicades en el procés de disseny i construcció dels edificis i les rehabilitacions: equips d’arquitectura, arquitectura tècnica, enginyeries, enginyeries tècniques...
El curs se centrarà a explicar les diferències respecte al CTE anterior i en les estratègies per complir els requeriments normatius i dels fons Next Generation.
Trobareu més informació al web de l'Escola Sert.
Us hi podeu inscriure aquí.
El 60% dels edificis a Catalunya és anterior a 1980 i, per tant, a falta de rehabilitació, no disposa d’aïllament tèrmic. Aconseguir que la rehabilitació energètica deixi de ser una excepció i sigui una realitat generalitzada és el gran repte del sector de la construcció. Per assolir-lo és necessari l’impuls de l’administració, la implicació del sector privat i la conscienciació de la ciutadania.
La nova directiva europea sobre eficiència energètica als edificis prevista per 2023, donarà una gran empenta a la rehabilitació.
Els fons Next Generation són un pla de recuperació sense precedents, per sortir de la crisi causada per la pandèmia de la COVID 19. Els quatre eixos principals d’aquest pla són la transició ecològica, la transició digital, la cohesió territorial i social, i la igualtat de gènere. Una part important d’aquests recursos són per la rehabilitació dels edificis, establint com a marc comú a les ajudes, que cal reduir el 30% del consum d’energia primària no renovable de l’edifici.
Aquest curs ens ajudarà a aplicar el Document Bàsic d’Estalvi d’energia als nostres projectes de rehabilitació i obra nova, contribuint a que el parc dels edificis arribi a ser més sostenible energèticament. Alhora, als exercicis es plantejarà quines mesures de rehabilitació compleixen amb el Codi Tècnic de l’Edificació i amb el requisit d’estalvi del 30% en consum d’energia primària no renovable, necessari per accedir als fons Next Generation.
Destinataris
Persones implicades en el procés de disseny i construcció dels edificis i les rehabilitacions: equips d’arquitectura, arquitectura tècnica, enginyeries, enginyeries tècniques...
El curs se centrarà a explicar les diferències respecte al CTE anterior i en les estratègies per complir els requeriments normatius i dels fons Next Generation.
Trobareu més informació al web de l'Escola Sert.
Us hi podeu inscriure aquí.
Aprobadas las cuotas y bonificaciones para el 2023
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El pasado 1 de diciembre, la Junta de Gobierno del COAC aprobó las cuotas y bonificaciones para el ejercicio de 2023.
En relación a la cuota colegial, se ha aprobado mantener su importe, únicamente aplicando el IPC ponderado. Paralelamente, la Junta también ha acordado mantener la aportación voluntaria del SOC COAC, que permite asesorar y apoyar a los arquitectos que se encuentran en situaciones de vulnerabilidad. La aportación del SOC COAC es voluntaria por importe de 12 €/año, y en el caso que no se quiera realizar esta aportación, se puede mandar un correo electrónico a secretaria@coac.net.
El passat 1 de desembre, la Junta de Govern del COAC va aprovar les quotes i bonificacions per a l'exercici del 2023.
En relación a las bonificaciones, entre las principales novedades destaca la equiparación entre hombres y mujeres en la bonificación por el nacimiento de un hijo/a.
Asimismo, todos los arquitectos, sean autónomos, asalariados o funcionarios podrán acceder a partir de este 2023 a la bonificación por razón de ingresos, siempre que cumplan los requisitos establecidos. En consecuencia, se ha suprimido la bonificación para asalariados.
Estas son todas las bonificaciones disponibles:
SOC COAC
· Por vulnerabilidad o paro
· Por razón de ingresos
Laborales
· Por larga incapacidad tempora
· Por jubilación o incapacitación para el ejercicio profesional
· Por maternidad/paternidad
Profesionales
· COAC Joven e inicio de la actividad
· Por ejercer la profesión o estudiar en el extranjero
Vinculaciones
· COAC Estudiante
· Arquitectos en trámites de reconocimiento/homologación
· Simpatizantes
Cómo solicitar las bonificaciones
Para solicitar las bonificaciones, es necesario enviar el formulario y la documentación necesaria a la Secretaria del Col·legi. Esta documentación se puede descargar desde la página web de la Secretaria del COAC.
Más información y consulta de dudas
Consulta las cuotas colegiales aplicables el 2023 y todas las bonificaciones
En relación a la cuota colegial, se ha aprobado mantener su importe, únicamente aplicando el IPC ponderado. Paralelamente, la Junta también ha acordado mantener la aportación voluntaria del SOC COAC, que permite asesorar y apoyar a los arquitectos que se encuentran en situaciones de vulnerabilidad. La aportación del SOC COAC es voluntaria por importe de 12 €/año, y en el caso que no se quiera realizar esta aportación, se puede mandar un correo electrónico a secretaria@coac.net.
El passat 1 de desembre, la Junta de Govern del COAC va aprovar les quotes i bonificacions per a l'exercici del 2023.
En relación a las bonificaciones, entre las principales novedades destaca la equiparación entre hombres y mujeres en la bonificación por el nacimiento de un hijo/a.
Asimismo, todos los arquitectos, sean autónomos, asalariados o funcionarios podrán acceder a partir de este 2023 a la bonificación por razón de ingresos, siempre que cumplan los requisitos establecidos. En consecuencia, se ha suprimido la bonificación para asalariados.
Estas son todas las bonificaciones disponibles:
SOC COAC
· Por vulnerabilidad o paro
· Por razón de ingresos
Laborales
· Por larga incapacidad tempora
· Por jubilación o incapacitación para el ejercicio profesional
· Por maternidad/paternidad
Profesionales
· COAC Joven e inicio de la actividad
· Por ejercer la profesión o estudiar en el extranjero
Vinculaciones
· COAC Estudiante
· Arquitectos en trámites de reconocimiento/homologación
· Simpatizantes
Cómo solicitar las bonificaciones
Para solicitar las bonificaciones, es necesario enviar el formulario y la documentación necesaria a la Secretaria del Col·legi. Esta documentación se puede descargar desde la página web de la Secretaria del COAC.
Más información y consulta de dudas
Consulta las cuotas colegiales aplicables el 2023 y todas las bonificaciones
22/12/2022