Suspensió de llicències i comunicats al districte de Ciutat Vella de Barcelona
L'Ajuntament de Barcelona ha acordat suspendre l'atorgament de llicències, la presentació de comunicats i declaracions responsables i la tramitació de qualsevol altra habilitació municipal al districte de Ciutat Vella, llevat de la zona ZE-5B "Zona Rambla".
Es suspenen:
a) Activitats regulades en els epígrafs del Pla especial urbanístic d’ordenació de les activitats de pública concurrència, comerços alimentaris, serveis turístics i altres activitats al Districte de Ciutat Vella (Pla d’Usos de Ciutat Vella):
- EC1.1.1 Establiments especialistes generalistes amb impacte nocturn, amb excepció de les botigues de plats preparats
- EC1.1.2 Altres especialistes alimentaris
- EC1.1.3 Especialistes vinculats a un consum de proximitat
- EC1.2 Establiments alimentaris en règim d’autoservei
b) Activitats regulades en els epígrafs de l’Ordenança municipal de les activitats i d’intervenció integral de l’administració ambiental (OMAIIA) i l’Ordenança d’establiments alimentaris:
- 13/3.9g Oficina de canvi i/o transferència de moneda
- 12.11/b1 Aliments, venda a l'engròs amb magatzem no frigorífic de conservació
- 2.11/1b1 Aliments, venda a l'engròs amb magatzem frigorífic de conservació
S’exclouen de la suspensió:
- Les sol·licituds d’atorgament de llicències o comunicacions prèvies a l’exercici d’activitats presentades abans de l’executivitat de l’acord de suspensió, i les sol ·licituds d’atorgament de llicències, la presentació de comunicats i declaracions responsables i la tramitació de qualsevol altra habilitació municipal connexa, per a l’exercici de les activitats sotmeses al règim de comunicació amb certificació d’Entitat Ambiental de Control (EAC), si la sol•licitud de certificació s’ha realitzat abans de la data d’executivitat de l’acord de suspensió.
- Les sol•licituds d’atorgament de llicències, la presentació de comunicats i declaracions responsables i la tramitació de qualsevol altra habilitació, per obrir, instal·lar o iniciar una activitat que amb anterioritat a l’executivitat del present acord disposés de l’habilitació municipal preceptiva per executar les obres de condicionament a l’activitat projectada, en els termes exposats en els articles 77 del Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals, aprovat pel Decret 179/1995.
Sessió Sert: Economia circular. Edifici Sòcrates, una experiència aplicada
La propera Sessió Sert, que tindrà lloc el dilluns 30 de maig a les 17 h, anirà a càrrec d'Antonio Batlle, Cap de Projecte de l'edifici Sòcrates, de Picharchitects/Pich-Aguilera.
L'Edifici d'usos mixtes "Sòcrates" s'inscriu en lògiques d'Economia Circular, estratègia que té per objectiu reduir tant el consum de materials i energia com la producció de deixalles, tancant els cicles o fluxos econòmics i ecològics dels recursos.
Es considera l'edifici com una infraestructura flexible, un banc de materials on cap estructura o construcció és fixa i immòbil, sinó que pot desmuntar-se per ser substituïda, reciclada, reutilitzada o ser un nutrient biològic que retorni a la natura.
L'experiència ha estat possible des de la interacció constant amb el promotor, l'equip d'obra, fabricants i industrials, amb el repte comú de conèixer l'impacte ambiental del projecte, la seva construcció -partida per partida- i l'ús al llarg del seu cicle de vida.
Aquesta sessió és gratuïta i exclusiva per a col·legiats.
La Casa-Museu Pau Casals del Vendrell
Pau Casals fa construir una casa d’estiueig d’expressió modernista popular a la platja de Sant Salvador del Vendrell en 1910, quan ja és un músic de fama internacional. Aquesta primera casa és reformada i ampliada a partir de 1930 per l’arquitecte Antoni Puig i Gairalt, format a l’Escola Galí, nucli estimulant del noucentisme, en un moment de grans obres urbanes a Catalunya.
Els germans Puig Gairalt han de relacionar-se amb altres arquitectes com Folguera i Grassi i Ros i Tudurí, en aquest últim s’inspira per a projectar el jardí del Vendrell. A la casa Puig i Gairalt treballa intensament fins a octubre de 1935, data en la qual mor en un accident de trànsit, continuant-la el jove Bertomeu Llongueras i Galí fins a 1937 que és quan es finalitza.
La rehabilitació de la Vil·la-Museu, que com a tal va ser oberta en 1976 per la generositat de la família Casals, ha estat duta a terme per la Fundació Pau Casals en aquests dos últims anys i ha perseguit, al costat d’una ambiciosa recerca documental, restaurar el seu sentit i significat, renovar el seu discurs museològic i museogràfic i acostar la que va ser casa de Pau Casals al gaudir i identitat col·lectiva.
Inscriu-te a l'acte presencial
Inscriu-te a l'acte en línia
Julià Esteban i Chapapría. Doctorat en arquitectura per la Universitat Politècnica de València, historiador especialitzat en Història Contemporània per la Universitat de València.És director de l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de València, cap del Servei de Patrimoni Arquitectònic i del Servei d'Arquitectura de la Generalitat Valenciana, i ha estat professor del Departament de Projectes Arquitectònics de la Universitat Politècnica de València i director del Màster de Restauració de la UPV. Ha impartit lliçons en diversos màsters d'especialització de patrimoni i museologia a Barcelona, Sevilla i Valladolid.Ha realitzat nombroses obres de restauració i també obres de nova planta, obtenint el European Museum Year Award al Museu Arqueològic (MARQ) d’Alicante (2004). El seu projecte de restauració del nou accés al Castell de Sagunt ha rebut l’Esment especial del Premi Piranesi de Roma, convocat per l'Acadèmia Adrianea.És autor de diferents publicacions i assessor de les revistes L’Espill, Loggia, Papeles del Partal i la Revista digital del IAPH
Miquel Badal Valls. Llicenciat en arquitectura per l’Etsab, també ha rebut formació com a pianista i oboista.Va formar part de l’equip de serveis de Planejament Urbanístic de l’Ajuntament de Barcelona durant 35 anys.L’any 1992 va ser nomenat Assessor musical de l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, va exercir de representant de l’Ajuntament en tot el procés de la reconstrucció del Liceu, va ser membre de la comissió executiva del Consorci de l’Auditori i l’Orquestra de la Ciutat de Barcelona (actualment OCB), i paral·lelament va crear, juntament amb el compositor Joan Guinjoan, el Festival de Música del Segle XX.Sempre ha mantingut una forta implicació amb el teixit associatiu musical de Catalunya; així doncs, ha estat President de la Fundació Frederic Mompou, President de Joventuts Musicals de Barcelona, Vicepresident de Joventuts Musicals de Catalunya, Vicepresident del Consell Català de la Música i Patró de la Fundació Pau Casals. D’altra banda, ha estat secretari i curador durant 43 anys del “Premi Internacional Frederic Mompou”, premi que ha reconegut el valor de la creació musical contemporània i ha impulsat la trajectòria de molts joves talents d’àmbit nacional i internacional.
Coorganitza
Cultura Material. Història i evolució del mosaic hidràulic i el terrrazzo. Perspectiva Huguet
La primera sessió va càrrec de l’arquitecte, Biel Huguet, i serà un repàs de la història i evolució del mosaic hidràulic i el terrazzo. D’on va començar tot, de quina manera s’ha posat al dia gràcies a l’arquitectura contemporània i de com, actualment, el material segueix evolucionant gràcies a una constant evolució.
Inscriu-te a l'acte presencial
Inscriu-te a l'acte en línia
Biel Huguet (1972, Campos, Mallorca). Va estudiar arquitectura tècnica a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i va realitzar el seu projecte final de carrera a la University of Westminster, Londres, on va estudiar la figura del Project Manager. Quan va tornar va iniciar estudis d'enginyeria en organització industrial (UPC) alhora que es va fer càrrec de l'empresa familiar, juntament amb dos socis. El 2008 es va convertir en administrador únic i aquest 2022, 25 anys després, Huguet ha aconseguit posicionar la seva firma i ofici entre els despatxos d'arquitectes i estudis de disseny més importants del món.