Et convidem a l'Àgora per parlar del COAC i de la professió
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
L'Àgora és el nou espai de trobada del COAC que neix amb la voluntat d'ampliar la participació dels col·legiats en el debat sobre el Col·legi i sobre com generar mecanismes de canvi en la professió.
Des de la Junta de Govern es proposa aquest nou punt de diàleg per escoltar les diferents inquietuds, propostes, demandes i maneres de veure el Col·legi, així com per posar en comú criteris i idees de futur; un espai que pretén ser al màxim de participatiu, transparent i representatiu del col·lectiu.
Les trobades es duran a terme dos cops l'any, amb caràcter previ a les assemblees generals, aquestes més estatutàries però que poden incloure a l'ordre del dia l'aprovació de qüestions que s'hagin discutit prèviament a l'Àgora. En aquest sentit, és important posar en comú inquietuds i recollir punts de vista que permetin reforçar la presa de decisions.
La primera Àgora se celebrarà el 29 de setembre a les 18 h i es parlarà dels temes següents:
Des de la Junta de Govern es proposa aquest nou punt de diàleg per escoltar les diferents inquietuds, propostes, demandes i maneres de veure el Col·legi, així com per posar en comú criteris i idees de futur; un espai que pretén ser al màxim de participatiu, transparent i representatiu del col·lectiu.
Les trobades es duran a terme dos cops l'any, amb caràcter previ a les assemblees generals, aquestes més estatutàries però que poden incloure a l'ordre del dia l'aprovació de qüestions que s'hagin discutit prèviament a l'Àgora. En aquest sentit, és important posar en comú inquietuds i recollir punts de vista que permetin reforçar la presa de decisions.
La primera Àgora se celebrarà el 29 de setembre a les 18 h i es parlarà dels temes següents:
- Balanç dels 3 primers mesos de mandat
- Exercici professional (honoraris i llicències)
- Captació de recursos (Fundació)
- Barcelona, capital mundial de l'arquitectura 2026 i seu del congrés de la UIA
La jornada acabarà amb un torn obert de paraules i preguntes. Així mateix, si teniu qüestions que voldríeu que es parlessin en alguna Àgora podeu fer arribar la proposta al correu agora@coac.net. - Exercici professional (honoraris i llicències)
- Captació de recursos (Fundació)
- Barcelona, capital mundial de l'arquitectura 2026 i seu del congrés de la UIA
21/07/2022
L’edificació recupera nivells previs a la pandèmia
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El COAC ha analitzat l’activitat de construcció i rehabilitació a Catalunya del primer semestre del 2022 a partir del visat dels projectes d’execució d’obra, obligatoris per poder començar obres de nova planta i de gran rehabilitació.
Malgrat les dades són positives, continua preocupant la manca de rehabilitació, que representa només un 23% de la superfície visada. En aquest sentit, el degà del COAC, Guim Costa Calsamiglia, destaca la “necessitat d’un canvi de cultura rehabilitadora a casa nostra. Renovar els nostres edificis amb la mirada integral que aporta l’arquitectura és un requeriment cada cop més urgent per fer front al canvi climàtic i donar resposta a les necessitats actuals d’eficiència, salut i benestar”. L’arribada dels fons europeus de recuperació Next Generation, l’impacte dels quals encara no es reflecteix a les dades de visat, són una oportunitat per impulsar aquest canvi i adaptar el parc immobiliari.
ANÀLISI GENERAL: PRINCIPALS FETS I DADES
1 – La superfície visada recupera nivells del 2019. El primer semestre del 2022 s’ha tancat amb 2.378.435 m2 visats, 17,91% més que fa un any. Si ho comparem amb dades anteriors a la pandèmia, la superfície visada se situa un 1,92% per sobre del primer semestre del 2019. Les xifres positives corresponen amb les previsions de l'informe d’Euroconstruct de juny segons el qual –malgrat la inflació actual a l’Estat espanyol i l’encariment dels costos de construcció–, les mesures per contrarestar els efectes econòmics de la invasió russa, junt amb l’execució dels projectes Next Generation i les condicions de finançament favorables, farà que l’impacte no sigui negatiu.
2 – El nombre d’expedients visats també creix. S’ha visat un 9% d’expedients més que el primer semestre del 2021. Totes les demarcacions creixen excepte Lleida, i a la Demarcació de Barcelona l’augment d’expedients és fora de la capital. Quant als projectes de gran envergadura (>10.000 m2), dels 27 expedients d’aquestes característiques visats a Catalunya, 7 tenen emplaçament a Barcelona ciutat, 11 a la seva àrea metropolitana, 4 a la resta de la Demarcació, 2 són de la Demarcació de Girona i 3 de Tarragona.
3 – Barcelona ciutat té un comportament negatiu respecte els períodes immediatament anteriors. Pel que fa a superfície visada, tot i que la Demarcació se situa un 16,57% per sobre del primer semestre del 2021, concentra l’augment fora de la capital. Així, mentre a la resta de Demarcació creix un 34,75%, a la ciutat comtal es detecta una baixada del 22,67%. La caiguda a Barcelona capital respecte el primer semestre de 2021 es detecta en el detall del nombre d’habitatge de nova creació (-31,27%), l’obra nova (-12,87%), la rehabilitació (-46,79%), l’habitatge (-29,75%) i el no habitatge (-17,70%). Per contra, la resta de la Demarcació creix.
Aquestes xifres s’expliquen perquè el 2021 es va reactivar part de la producció estancada el 2020 per la pandèmia. Així mateix, el primer semestre de 2021 es van visar projectes de gran envergadura a Barcelona ciutat que fan que la comparativa semestral no sigui positiva. De fet, en relació al primer semestre del 2019, se situa un 16,23% per sobre en superfície visada.
La resta de demarcacions augmenten en superfície excepte Ebre, que el primer semestre del 2021 va tenir un comportament positiu excepcional.
4 – La rehabilitació continua tenint poc pes, a l’espera encara dels efectes dels fons Next Generation. La rehabilitació ha caigut un 4,16%. Així, el primer semestre d’enguany representa tan sols un 23% del total de superfície visada, percentatge lleugerament inferior que el dels darrers quatre anys i a més distància del percentatge dels anys anteriors.
Pel que fa al comportament per demarcacions, totes tenen una caiguda en superfície de rehabilitació, exceptuant Girona i Tarragona.
5 – L’habitatge de nova creació té un comportament positiu a tot el territori. Els 7.852 habitatges de nova creació visats representen un 26,18% més que els visats el mateix període del 2021. Si es compara amb xifres anteriors a la pandèmia, l’augment és del 2,8% respecte el primer semestre del 2019, i encara més elevat en relació als anys anteriors.
En relació a l’anàlisi territorial, totes tenen un comportament positiu, i destaca Tarragona amb un augment del 122,66% quant al nombre d’habitatges respecte el primer semestre de 2021, i Girona, amb un 11,27% més d’habitatges visats.
PROJECTES D’OBRA NOVA I DE GRAN REHABILITACIÓ
La rehabilitació cau un 4,16% respecte el primer semestre de 2021 i un 5,78% en relació al primer semestre de 2019. Les xifres continuen sent testimonials respecte el volum total de l’activitat del sector i aquest semestre només ha suposat un 23% de la superfície total visada a Catalunya.
A nivell territorial, totes tenen un comportament negatiu exceptuant Girona i Tarragona. Si ens fixem en la Demarcació de Barcelona, la caiguda es concentra a Barcelona ciutat, amb una davallada del 46,79%. Per contra, la resta de la Demarcació presenta un comportament positiu del 17,33%.
Pel que fa a la superfície visada d’obra nova, el comportament ha estat positiu a tot el territori. El primer semestre del 2022 s’ha visat un 26,3% més d’obra nova que el mateix semestre de l’any passat, i un 4,19% més si es compara amb el mateix període de 2019.
A la Demarcació de Barcelona, tot i tenir un comportament global positiu, aquest es concentra novament fora de la ciutat de Barcelona. Així, mentre la resta de la Demarcació augmenta un 39,61% respecte el primer semestre de 2021, Barcelona ciutat presenta una caiguda del 12,87%. Comparat amb el primer semestre de 2019, però, Barcelona ciutat puja un 17,36% en obra nova i la resta de la Demarcació baixa un 5,75%.
ANÀLISI PER USOS: HABITATGE I NO HABITATGE
Quant a l’habitatge, la superfície total visada el primer semestre d’enguany és un 19,23% superior al mateix període del 2021, i un 4,65% per sobre que el 2019. Totes les demarcacions tenen comportament positiu excepte Ebre, on al 2021 es va visar un projecte de gran rehabilitació que va propiciar que aquell fos un any excepcional a la Demarcació.
A la Demarcació de Barcelona, una vegada més, l’augment es concentra fora de la capital. Així, mentre la resta de la Demarcació augmenta un 32,3% la superfície d’habitatge visada, a Barcelona ciutat la xifra cau un 29,75%.
En relació al no habitatge, la superfície visada creix un 14,15% respecte el primer semestre de 2021, però baixa un 4,91% en relació al mateix període de 2019. Totes les demarcacions creixen a excepció de Comarques Centrals.
A la Demarcació de Barcelona torna a succeir que la capital presenta un comportament negatiu (17,7% menys que el primer semestre de 2021) mentre que la resta de la Demarcació puja un 44,16%.
En termes generals, dins del no habitatge destaca l’augment de la superfície corresponent a hostaleria, amb un creixement del 126,1%, en bona part concentrat a la Demarcació de Barcelona, seguit de la Demarcació de Girona. També pugen en superfície sanitat (26,8%) i oficines (23,2%). Per contra, educació cau un 80%, comerç un 15,2% i indústria un 4,3%.
Consulteu la nota de premsa completa
Consulteu els gràfics de Visat
Malgrat les dades són positives, continua preocupant la manca de rehabilitació, que representa només un 23% de la superfície visada. En aquest sentit, el degà del COAC, Guim Costa Calsamiglia, destaca la “necessitat d’un canvi de cultura rehabilitadora a casa nostra. Renovar els nostres edificis amb la mirada integral que aporta l’arquitectura és un requeriment cada cop més urgent per fer front al canvi climàtic i donar resposta a les necessitats actuals d’eficiència, salut i benestar”. L’arribada dels fons europeus de recuperació Next Generation, l’impacte dels quals encara no es reflecteix a les dades de visat, són una oportunitat per impulsar aquest canvi i adaptar el parc immobiliari.
ANÀLISI GENERAL: PRINCIPALS FETS I DADES
1 – La superfície visada recupera nivells del 2019. El primer semestre del 2022 s’ha tancat amb 2.378.435 m2 visats, 17,91% més que fa un any. Si ho comparem amb dades anteriors a la pandèmia, la superfície visada se situa un 1,92% per sobre del primer semestre del 2019. Les xifres positives corresponen amb les previsions de l'informe d’Euroconstruct de juny segons el qual –malgrat la inflació actual a l’Estat espanyol i l’encariment dels costos de construcció–, les mesures per contrarestar els efectes econòmics de la invasió russa, junt amb l’execució dels projectes Next Generation i les condicions de finançament favorables, farà que l’impacte no sigui negatiu.
2 – El nombre d’expedients visats també creix. S’ha visat un 9% d’expedients més que el primer semestre del 2021. Totes les demarcacions creixen excepte Lleida, i a la Demarcació de Barcelona l’augment d’expedients és fora de la capital. Quant als projectes de gran envergadura (>10.000 m2), dels 27 expedients d’aquestes característiques visats a Catalunya, 7 tenen emplaçament a Barcelona ciutat, 11 a la seva àrea metropolitana, 4 a la resta de la Demarcació, 2 són de la Demarcació de Girona i 3 de Tarragona.
3 – Barcelona ciutat té un comportament negatiu respecte els períodes immediatament anteriors. Pel que fa a superfície visada, tot i que la Demarcació se situa un 16,57% per sobre del primer semestre del 2021, concentra l’augment fora de la capital. Així, mentre a la resta de Demarcació creix un 34,75%, a la ciutat comtal es detecta una baixada del 22,67%. La caiguda a Barcelona capital respecte el primer semestre de 2021 es detecta en el detall del nombre d’habitatge de nova creació (-31,27%), l’obra nova (-12,87%), la rehabilitació (-46,79%), l’habitatge (-29,75%) i el no habitatge (-17,70%). Per contra, la resta de la Demarcació creix.
Aquestes xifres s’expliquen perquè el 2021 es va reactivar part de la producció estancada el 2020 per la pandèmia. Així mateix, el primer semestre de 2021 es van visar projectes de gran envergadura a Barcelona ciutat que fan que la comparativa semestral no sigui positiva. De fet, en relació al primer semestre del 2019, se situa un 16,23% per sobre en superfície visada.
La resta de demarcacions augmenten en superfície excepte Ebre, que el primer semestre del 2021 va tenir un comportament positiu excepcional.
4 – La rehabilitació continua tenint poc pes, a l’espera encara dels efectes dels fons Next Generation. La rehabilitació ha caigut un 4,16%. Així, el primer semestre d’enguany representa tan sols un 23% del total de superfície visada, percentatge lleugerament inferior que el dels darrers quatre anys i a més distància del percentatge dels anys anteriors.
Pel que fa al comportament per demarcacions, totes tenen una caiguda en superfície de rehabilitació, exceptuant Girona i Tarragona.
5 – L’habitatge de nova creació té un comportament positiu a tot el territori. Els 7.852 habitatges de nova creació visats representen un 26,18% més que els visats el mateix període del 2021. Si es compara amb xifres anteriors a la pandèmia, l’augment és del 2,8% respecte el primer semestre del 2019, i encara més elevat en relació als anys anteriors.
En relació a l’anàlisi territorial, totes tenen un comportament positiu, i destaca Tarragona amb un augment del 122,66% quant al nombre d’habitatges respecte el primer semestre de 2021, i Girona, amb un 11,27% més d’habitatges visats.
PROJECTES D’OBRA NOVA I DE GRAN REHABILITACIÓ
La rehabilitació cau un 4,16% respecte el primer semestre de 2021 i un 5,78% en relació al primer semestre de 2019. Les xifres continuen sent testimonials respecte el volum total de l’activitat del sector i aquest semestre només ha suposat un 23% de la superfície total visada a Catalunya.
A nivell territorial, totes tenen un comportament negatiu exceptuant Girona i Tarragona. Si ens fixem en la Demarcació de Barcelona, la caiguda es concentra a Barcelona ciutat, amb una davallada del 46,79%. Per contra, la resta de la Demarcació presenta un comportament positiu del 17,33%.
Pel que fa a la superfície visada d’obra nova, el comportament ha estat positiu a tot el territori. El primer semestre del 2022 s’ha visat un 26,3% més d’obra nova que el mateix semestre de l’any passat, i un 4,19% més si es compara amb el mateix període de 2019.
A la Demarcació de Barcelona, tot i tenir un comportament global positiu, aquest es concentra novament fora de la ciutat de Barcelona. Així, mentre la resta de la Demarcació augmenta un 39,61% respecte el primer semestre de 2021, Barcelona ciutat presenta una caiguda del 12,87%. Comparat amb el primer semestre de 2019, però, Barcelona ciutat puja un 17,36% en obra nova i la resta de la Demarcació baixa un 5,75%.
ANÀLISI PER USOS: HABITATGE I NO HABITATGE
Quant a l’habitatge, la superfície total visada el primer semestre d’enguany és un 19,23% superior al mateix període del 2021, i un 4,65% per sobre que el 2019. Totes les demarcacions tenen comportament positiu excepte Ebre, on al 2021 es va visar un projecte de gran rehabilitació que va propiciar que aquell fos un any excepcional a la Demarcació.
A la Demarcació de Barcelona, una vegada més, l’augment es concentra fora de la capital. Així, mentre la resta de la Demarcació augmenta un 32,3% la superfície d’habitatge visada, a Barcelona ciutat la xifra cau un 29,75%.
En relació al no habitatge, la superfície visada creix un 14,15% respecte el primer semestre de 2021, però baixa un 4,91% en relació al mateix període de 2019. Totes les demarcacions creixen a excepció de Comarques Centrals.
A la Demarcació de Barcelona torna a succeir que la capital presenta un comportament negatiu (17,7% menys que el primer semestre de 2021) mentre que la resta de la Demarcació puja un 44,16%.
En termes generals, dins del no habitatge destaca l’augment de la superfície corresponent a hostaleria, amb un creixement del 126,1%, en bona part concentrat a la Demarcació de Barcelona, seguit de la Demarcació de Girona. També pugen en superfície sanitat (26,8%) i oficines (23,2%). Per contra, educació cau un 80%, comerç un 15,2% i indústria un 4,3%.
Consulteu la nota de premsa completa
Consulteu els gràfics de Visat
21/07/2022
Nova col·laboració continuada amb Europa
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El passat 8 de juliol el COAC va rebre la visita institucional de Marcos Ros, diputat del Parlament Europeu i també arquitecte, amb qui vam conversar sobre diversos temes que Europa està impulsant i que afecten al nostre sector, com la nova Bauhaus Europea (NEB), la directiva europea d’Eficiència Energètica als Edificis (EPBD), la nova estratègia de Mobilitat Urbana i el nou reglament de màrqueting sobre els productes de la construcció.
Durant la reunió, dinamitzada pels membres de la Junta de Govern: Gemma Farré, secretària, i els vocals Greta Tresserra, Inés de Rivera i Pep Quílez, es va parlar sobre el potencial de vincular els criteris de la New European Bauhaus (bellesa, sostenibilitat i inclusió) a les actuacions de rehabilitació promogudes pels Fons Next Generation. Aquests tenen com a objectiu principal impulsar la millora en l’eficiència energètica del parc edificat, per poder complir amb els objectius fixats per Europa de la descarbonització completa del sector el 2050, però serà clau integrar també el component estètic als projectes de rehabilitació, optant sempre que es pugui per la rehabilitació integral, per garantir una harmonia en el conjunt de ciutat.
També es va tractar l’estat de la revisió de la EPBD, en el marc del European Green Deal, que serà aprovada a finals d’aquest any, per entrar en vigor a partir de l’any vinent, i per la qual el COAC ja s’està preparant per poder informar i brindar les eines necessàries als seus col·legiats i col·legiades.
Per últim, es van detectar oportunitats de visibilitzar aquests temes tan rellevants, i que el Col·legi està liderant, de cara a la Capitalitat Mundial de l’arquitectura de Barcelona 2026.
Aquesta trobada marca l’inici d’una línia de col·laboració continuada del COAC amb el Parlament Europeu, enfortint els vincles entre ambdues institucions.
Durant la reunió, dinamitzada pels membres de la Junta de Govern: Gemma Farré, secretària, i els vocals Greta Tresserra, Inés de Rivera i Pep Quílez, es va parlar sobre el potencial de vincular els criteris de la New European Bauhaus (bellesa, sostenibilitat i inclusió) a les actuacions de rehabilitació promogudes pels Fons Next Generation. Aquests tenen com a objectiu principal impulsar la millora en l’eficiència energètica del parc edificat, per poder complir amb els objectius fixats per Europa de la descarbonització completa del sector el 2050, però serà clau integrar també el component estètic als projectes de rehabilitació, optant sempre que es pugui per la rehabilitació integral, per garantir una harmonia en el conjunt de ciutat.
També es va tractar l’estat de la revisió de la EPBD, en el marc del European Green Deal, que serà aprovada a finals d’aquest any, per entrar en vigor a partir de l’any vinent, i per la qual el COAC ja s’està preparant per poder informar i brindar les eines necessàries als seus col·legiats i col·legiades.
Per últim, es van detectar oportunitats de visibilitzar aquests temes tan rellevants, i que el Col·legi està liderant, de cara a la Capitalitat Mundial de l’arquitectura de Barcelona 2026.
Aquesta trobada marca l’inici d’una línia de col·laboració continuada del COAC amb el Parlament Europeu, enfortint els vincles entre ambdues institucions.
18/07/2022
Cinc projectes catalans guardonats als Premis Arquitectura del CSCAE
Imatge:
© CSCAE
El 13 de juliol ha tingut lloc a Madrid la cerimònia de lliurament de la primera edició dels Premis ARQUITECTURA del CSCAE, que reconeixen valors com la sostenibilitat i la salut, la Nova Bauhaus, el compromís social i ètic, la professió, els valors de Rehabilitació, Renovació i Regeneració i l’Hàbitat. Entre els guardonats trobem cinc projectes catalans, a més de Carme Pinós, a qui s'ha atorgat la Medalla d’Or per la seva trajectòria professional.
Així, l'obra Bloc 6x6 de Ramon Bosch i Elisabet Capdeferro ha estat guardonada amb el Premi Compromís: valors socials i ètics. L'obra destaca per la precisió i claredat del sistema constructiu en fusta contralaminada, que s'adapta a les diferents façanes. La proposta proposa el disseny de 35 habitatges a partir de criteris de flexibilitat de programa i reduccció de la petjada de carboni al llarg del cicle de vida de l'edifici. El projecte reivindica la disciplina de l'arquitectura com a generadora d'atmosferes domèstiques, microclimes òptims per a la vida humana, configurats a partir d'una gestió eficient dels recursos materials i naturals a l'abast.
El Premi Professió: valors professionals ha estat per al projecte Edifici UCI-COVID al Parc Sanitari Pere Virgili dels arquitectes Patricio Martínez, Maximià Torruella i Luis Miguel Gotor. El jurat ha valorar la bona mostra d'idoneïtat de l'arquitectura de donar resposta eficient a necessitats socials excepcionals a través d'una bona planificació i la innovació tecnològica, i mantenint els valors tradicionals relacionats amb l'habitabilitat. L'edifici neix a partir d'una investigació conjunta amb el Sistema de Salut de Catalunya, per respondre a l'arribada de la COVID-19. Ideat per poder donar suport a la xarxa sanitària existent i poder transformar el seu ús segons les necessitats del centre sanitari al qual estigui vinculat.
El projecte Espai Santa Eulàlia de Carles Enrich s'ha endut el guardó del Premi Re: valors associats a la rehabilitació, renovació i generació. El projecte treballa de forma molt efectiva en la recuperacio d'un patrimoni arquitectònic que ha patit nombrosos canvis, a través d'una intervenció molt continguda i orientada per igual cap a les qualitats de l'edifici i la seva relació amb l'entorn. El projecte adapta l'antiga església de Gironella (Barcelona) en un centre cultural per a les arts escèniques. Al llarg de la història aquesta església ha patit innombrables canvis d'ús i, com a conseqüència, el projecte es basa en la lectura de totes les capes i moments històrics que ha atravessat. Mitjançant la recuperacó de l'espai central, la inserció de serveis i la incorporació del paisatge urbà es reformula l'espai, alhora dedicat a la música, el teatre i la dansa.
Els arquitectes Marta Peris i José Manuel Toral han obtingut una el Premi d'Arquitectura Espanyola 2021 pels Habitatges socials a Cornellà. L'edifici d'habitatges socials treballa en el desenvolupament de solucions constructives actuals, de baix impacte, dins d'una estrucgtura que pretén aconseguir racionalitat i flexibilitat. A més, fa un esforç per possibilitar el sentit de comunitat dels usuaris. El projecte destaca també pel seu disseny de matriu d'habitacions comunicants, l'ús de la fusta, la millora de la qualitat de la construcció, la reducció dels terminis d'execució i les emissions de CO2. L'edifici aconsegueix reduir la petjada en un 55% menys que un edifici equivalent convencional.
També ha s'ha guardonat amb el Premi d'Urbanisme Espanyol 2021 el projecte Agrociutat Gagarine Truillat de Miquel Àngel Lacasta, Carmen Santana i Marc Chalamanch. El treball Agrociutat és un exemple paradigmàtic de regeneració urbana integral d'un barri d'habitatge obrer proper a París pel que fa a l'edificació, per la reassignació i la mixtura d'usos, en l'aposta i la mitigació del canvi climàtic. Desenvolupa en l'àmbit de la planificació metodologies de participació ciutadana per recolzar la introducció de l'economia circular en un barri amb problemes ambientals, la introducció d'autèntics paisatges agrícoles al medi urbà dins d'una xarxa que prima la mobilitat de vianants, i proposa actuacions que construeixen una memòria col·lectiva durant el temps d'execució del pla.
Medalla d’Or per a Carme Pinós
Durant la cerimònia, Carme Pinós ha recollit la Medalla d’Or del CSCAE, que enguany comparteix amb Carlos Puente. El jurat ha valorat que les obres d’ambdós arquitectes constitueixen “dues maneres compromeses d’exercir la professió que reflecteixen la importància de l’arquitectura de qualitat i conflueixen en l’excel·lència i delicadesa d’obres singulars”. L’arquitecta catalana suma així un nou reconeixement, després de guanyar tambe enguany el Premi Nacional d’Arquitectura.
El CSCAE, quatre dècades reconeixent la millor arquitectura
Així, l'obra Bloc 6x6 de Ramon Bosch i Elisabet Capdeferro ha estat guardonada amb el Premi Compromís: valors socials i ètics. L'obra destaca per la precisió i claredat del sistema constructiu en fusta contralaminada, que s'adapta a les diferents façanes. La proposta proposa el disseny de 35 habitatges a partir de criteris de flexibilitat de programa i reduccció de la petjada de carboni al llarg del cicle de vida de l'edifici. El projecte reivindica la disciplina de l'arquitectura com a generadora d'atmosferes domèstiques, microclimes òptims per a la vida humana, configurats a partir d'una gestió eficient dels recursos materials i naturals a l'abast.
El Premi Professió: valors professionals ha estat per al projecte Edifici UCI-COVID al Parc Sanitari Pere Virgili dels arquitectes Patricio Martínez, Maximià Torruella i Luis Miguel Gotor. El jurat ha valorar la bona mostra d'idoneïtat de l'arquitectura de donar resposta eficient a necessitats socials excepcionals a través d'una bona planificació i la innovació tecnològica, i mantenint els valors tradicionals relacionats amb l'habitabilitat. L'edifici neix a partir d'una investigació conjunta amb el Sistema de Salut de Catalunya, per respondre a l'arribada de la COVID-19. Ideat per poder donar suport a la xarxa sanitària existent i poder transformar el seu ús segons les necessitats del centre sanitari al qual estigui vinculat.
El projecte Espai Santa Eulàlia de Carles Enrich s'ha endut el guardó del Premi Re: valors associats a la rehabilitació, renovació i generació. El projecte treballa de forma molt efectiva en la recuperacio d'un patrimoni arquitectònic que ha patit nombrosos canvis, a través d'una intervenció molt continguda i orientada per igual cap a les qualitats de l'edifici i la seva relació amb l'entorn. El projecte adapta l'antiga església de Gironella (Barcelona) en un centre cultural per a les arts escèniques. Al llarg de la història aquesta església ha patit innombrables canvis d'ús i, com a conseqüència, el projecte es basa en la lectura de totes les capes i moments històrics que ha atravessat. Mitjançant la recuperacó de l'espai central, la inserció de serveis i la incorporació del paisatge urbà es reformula l'espai, alhora dedicat a la música, el teatre i la dansa.
Els arquitectes Marta Peris i José Manuel Toral han obtingut una el Premi d'Arquitectura Espanyola 2021 pels Habitatges socials a Cornellà. L'edifici d'habitatges socials treballa en el desenvolupament de solucions constructives actuals, de baix impacte, dins d'una estrucgtura que pretén aconseguir racionalitat i flexibilitat. A més, fa un esforç per possibilitar el sentit de comunitat dels usuaris. El projecte destaca també pel seu disseny de matriu d'habitacions comunicants, l'ús de la fusta, la millora de la qualitat de la construcció, la reducció dels terminis d'execució i les emissions de CO2. L'edifici aconsegueix reduir la petjada en un 55% menys que un edifici equivalent convencional.
També ha s'ha guardonat amb el Premi d'Urbanisme Espanyol 2021 el projecte Agrociutat Gagarine Truillat de Miquel Àngel Lacasta, Carmen Santana i Marc Chalamanch. El treball Agrociutat és un exemple paradigmàtic de regeneració urbana integral d'un barri d'habitatge obrer proper a París pel que fa a l'edificació, per la reassignació i la mixtura d'usos, en l'aposta i la mitigació del canvi climàtic. Desenvolupa en l'àmbit de la planificació metodologies de participació ciutadana per recolzar la introducció de l'economia circular en un barri amb problemes ambientals, la introducció d'autèntics paisatges agrícoles al medi urbà dins d'una xarxa que prima la mobilitat de vianants, i proposa actuacions que construeixen una memòria col·lectiva durant el temps d'execució del pla.
Medalla d’Or per a Carme Pinós
Durant la cerimònia, Carme Pinós ha recollit la Medalla d’Or del CSCAE, que enguany comparteix amb Carlos Puente. El jurat ha valorat que les obres d’ambdós arquitectes constitueixen “dues maneres compromeses d’exercir la professió que reflecteixen la importància de l’arquitectura de qualitat i conflueixen en l’excel·lència i delicadesa d’obres singulars”. L’arquitecta catalana suma així un nou reconeixement, després de guanyar tambe enguany el Premi Nacional d’Arquitectura.
El CSCAE, quatre dècades reconeixent la millor arquitectura
Des del 1931, el CSCAE actua com a motor de promoció i difusió de l'arquitectura espanyola mitjançant diferents activitats i esdeveniments. Els premis i les distincions del CSCAE, com la Medalla d'Or de l'Arquitectura, s'atorguen des del 1981 amb l'objectiu d'impulsar l'interès general per l'arquitectura.
Ara el CSCAE ha apostat per un nou format que apropi l'arquitectura i les bones pràctiques a l'entorn social, ajudant a identificar i divulgar els valors que contribueixen a millorar el benestar col·lectiu i l'entorn construït com a llegat a les generacions següents. S’hi han presentat un total de 650 projectes d’arreu de l’estat espanyol.
14/07/2022