SESSIÓ SERT: REFRIGERACIÓ PASSIVA MITJANÇANT DISPOSITIUS D’OMBRA
L’escalfament global fa necessari desenvolupar tècniques de refrigeració passiva, per tal de reduir els guanys tèrmics en l’època de calor.
Els dispositius d’ombra dinàmics i la seva estratègia de control tenen un impacte determinant en la demanda d’energia de l’edifici. Per això cal conèixer com actuen, els diferents sistemes existents, i com es pot modelitzar aquest impacte.
Introduirem també aspectes de confort visual i aprofitament de llum natural.
Objectius
- Conèixer l’impacte de l’estratègia de control solar sobre el balanç d’energia d’un edifici.
- Prendre consciència de la necessitat d'incloure l’estratègia d’ombra des de les primeres etapes del projecte.
- Conèixer de manera general els diferents dispositius d’ombra i les seves prestacions ben diferenciades.
- Introduir els beneficis de la protecció solar dinàmica sobre el benestar tèrmic i visual.
Destinataris
Arquitectes, arquitectes tècnics, interioristes, enginyers i en general persones involucrades en el disseny, construcció i gestió dels edificis.
Ponent
María José Moya Cadena. És responsable de formació de la European Solar Shading Organization i col·labora en grups d’investigació de la mateixa organització sobre l’impacte d’estratègies de control de dispositius d’ombra sobre la demanda d’energia i sobre paràmetres de confort.
Trobareu més informació al web de l'Escola Sert.
La sessió és gratuïta i exclusiva per a col·legiats.
Us hi podeu inscriure aquí.
Vine a l'Assemblea!
La pandèmia de la Covid1-9 va fer que l’estat declarés l’Estat d’Alarma que va paralitzar la vida ordinària de ciutadans, empreses i institucions.
En aquest context es va fer necessari buscar la possibilitat de no aturar la gestió del COAC mitjançant mesures excepcionals, com va ser l’habilitació del sistema de votacions telemàtiques que permetés la celebració i votació virtuals a les assemblees generals, com a recurs extraordinari.
Ara, un cop derogat l’estat d’alarma i retornats a la vida ordinària prèvia a la situació de pandèmia, i segons els Estatuts col·legials, hem de reprendre la presencialitat de les assemblees generals i el sistema de votacions a mà alçada o per delegació de vot, previst com a sistema ordinari. Està previst que es puguin seguir per videostreaming però sense la possibilitat del vot.
A l’assemblea, com a màxim orgue de govern del coac, podrem debatre entre tots, si hem de modificar o no el sistema de votacions.
Així, us convidem a la celebració, el proper 20 de desembre de les Assemblees Generals Extraordinària i Ordinària de la nostra Corporació a la Sala d’Actes de la seu a Plaça Nova, 5. Us n’adjuntem la convocatòria i ordre del dia definitiu d’ambdues assemblees.
Us hi esperem,
Guim Costa
Degà del COAC
Consulta l'ordre del dia definitiu
SESSIÓ SERT | LA QUALITAT DE L'AIRE INTERIOR - HS3 - ENTENDRE ELS CONCEPTES BÀSICS
Objectius
- Entendre els conceptes bàsics de qualitat de l’aire interior que estableix el document bàsic CTE DB HS3 i el RITE.
- Conèixer els diferents sistemes de ventilació per garantir la qualitat de l’aire interior de l’edifici i com minimitzar el seu consum d’energia.
- Predimensionar els elements a partir dels cabals necessaris de ventilació.
- Integrar els sistemes de ventilació a l’edifici i principals aspectes a considerar.
Destinataris
Arquitectes, arquitectes tècnics i altres agents de l'edificació interessats a actualitzar les exigències de ventilació dels edificis.
Ponent
Natividad Casado Martínez: Actualment, treballa a AIA com a cap de projectes d'instal·lacions en edificació. També desenvolupa projectes i obres d'instal·lacions per a la Junta Constructora de la Sagrada Família en col·laboració amb en Francesc Labastida (2011-2013) i posteriorment amb el despatx d'arquitectura i enginyeria AIA, Activitats i instal·lacions arquitectòniques (2014-2018).
Trobareu més informació al web de l'Escola Sert.
La sessió és gratuïta i exclusiva per a col·legiats.
Us hi podeu inscriure aquí.
L’Arxiu Jvjol completa amb les obres tarragonines la donació a l’Arxiu Històric del COAC
És la part del fons de l’arquitecte modernista que faltava per donar a l’Arxiu Històric. A finals dels anys 90 es va fer un primer dipòsit de material, corresponent a les obres que Jujol tenia a les comarques de Barcelona i que ja es va convertir en donació el 2017.
L’arribada de la documentació que l’Arxiu Jvjol encara conservava a la casa d’Els Pallaresos, vinculada a l’obra de Jujol al Camp de Tarragona, és una prova de la bona relació i entesa que l’Arxiu Jvjol i el COAC han mantingut al llarg del temps, així com de la sensibilitat i aposta que la casa dels arquitectes fa per la cultura.
Ambdues institucions han procurat mantenir i conservar l’arxiu de Josep Maria Jujol. Els fills de l’arquitecte, Teresa, Thecla i Josep Maria, han mantingut la unitat de l’arxiu Jvjol i han procurat per la conservació de les peces que el composen durant molts anys. Ara, el COAC iniciarà els treballs de classificació i descripció del material d’acord amb els principis i les tècniques arxivístiques adients.
L’obra excedeix l’àmbit més habitual de la producció arquitectònica, motiu pel qual es farà un tractament singularitzat, amb l’objectiu d’inventariar-lo, catalogar-lo i conservar-lo per poder-ne fer la màxima difusió possible tant en l’àmbit local com en l’internacional.
El fons Jujol es conservarà a la seu de la Demarcació de Tarragona del COAC, per exprés desig de la família, des d’on serà consultable i accessible per a arquitectes i ciutadania.
Un arxiu de gran importància
Amb l’arribada de la documentació del fons Jujol, l’Arxiu Històric incorpora un dels fons més importants i desconeguts de l’arquitectura catalana modernista. Josep Maria Jujol (1879-1949) va ser un important arquitecte, dibuixant i dissenyador del modernisme català i l’arquitectura de la primera meitat del segle XX.
La seva obra construïda es conserva, principalment, a Sant Joan Despí, on va exercir d’arquitecte municipal, però també a Tarragona i a Barcelona. En aquesta darrera ciutat va treballar de la mà d’Antoni Gaudí i va deixar la seva empremta en les obres més singulars de l’arquitecte com són La Pedrera, la Casa Batlló o el Parc Güell. Jujol també va fer carrera en solitari, amb obres destacades com la Casa Planells, el teatre Metropol o la casa Bofarull, però segueix sent, avui en dia, una figura de l’arquitectura catalana per reivindicar.
Trobareu més informació al web del Centre Obert.