El projecte HABITAS, impulsat pel COAC, és guardonat als Premis de Recerca Científica a Reptes Urbans a Barcelona
El projecte HABITAS (Habitatge i Salut en temps de pandèmia i més enllà), impulsat pel COAC entre d'altres institucions, ha estat guardonat als Premis de Recerca Científica a Reptes Urbans a la Ciutat de Barcelona. La investigació, que estudia aquesta complexa relació entre l'habitatge i la salut, està liderada per la doctora arquitecta Carlota Sáenz de Tejada que, recolzada per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), compta amb el suport de la UPC, el CSIC, l'Observatori Metropolità de l'Habitatge de Barcelona, la cooperativa Societat Orgànica i el FabLab Barcelona, a més del Grup de Treball d'Arquitectura i Salut del COAC.
L'objectiu del projecte és contribuir a la cerca de solucions per a alguns dels principals reptes de l'habitatge a la ciutat de Barcelona i la seva Àrea Metropolitana, i vol donar resposta a preguntes com les següents: En quina mesura contribueixen la tipologia edificatòria, el nivell d'ocupació i els hàbits de ventilació de les llars a la qualitat de l'aire interior? Existeixen vincles entre aquests factors i la distribució de la incidència de la COVID-19 a la ciutat?
Premis de Recerca Científica a Reptes Urbans
Els premis, convocats per l'Ajuntament de Barcelona en el marc del Pla Barcelona Ciència 2020-2023, van dirigits als membres de la comunitat científica menors de 40 anys i de qualsevol branca del coneixement. El seu objectiu és estimular i reforçar el talent jove barceloní, i donar suport a projectes innovadors que repensin de manera global el model de ciutat.
A aquesta primera convocatòria, que té una dotació d’1,2 milions d’euros, s’han presentat 72 projectes, dels quals 22 han estat beneficiaris dels premis. Els projectes seleccionats tracten temes com la densitat de població, l'espai públic, el benestar social, la mobilitat sostenible, l'emergència climàtica, l'envelliment o els nous models productius, entre d'altres.
Més informació
L’Arxiu Històric aporta documentació inèdita a l’exposició 'Miró-ADLAN' de la Fundació Miró
L’Arxiu Històric del COAC ha cedit una vintena de documents del fons ADLAN, la majoria inèdits, a la Fundació Miró per a l’exposició ‘Miró-ADLAN. Un arxiu de la modernitat (1932-1936)’, que s’obre al públic el proper 12 de març.
La mostra reconstrueix el paper cabdal que va tenir el grup d’artistes i intel·lectual ADLAN (Amics de l’Art Nou) en la introducció de la modernitat a la Barcelona republicana dels anys trenta, i que va prendre Joan Miró com a estendard en la promoció de l’art nou.
Material inèdit
En total, l’Arxiu Històric del COAC hi aporta 23 documents, molts dels quals s'exposaran per primera vegada, com per exemple el llibre d’actes de l’associació, que recull tota l’activitat que el grup va desenvolupar durant els seus 4 anys de vida.
També hi haurà exposat el número especial de Nadal del 1934 de la revista ‘D’ací i d’allà’, dedicat a les arts de l'avantguarda on s'hi inclou l'arquitectura, una qüestió poc habitual fins aleshores. La mostra incorpora cinc exemplars de la revista AC, així com un recull de premsa o un llistat de les exposicions que van organitzar, entre els que destaquen les de Calder i Picasso. Així mateix, l’exposició recull una col·lecció de fotografies del fons Torres-Clavé d’un viatge que alguns membres del GATCPAC i d'ADLAN van fer a Andalusia per conèixer l’arquitectura popular del territori.
El fons ADLAN, clau per entendre l’art d’avantguarda
Les principals ànimes d’ADLAN van ser l’arquitecte Josep Lluís Sert, l’empresari i fotògraf Joaquim Gomis i el sombrerer i promotor de les arts Joan Prats. El també arquitecte Sixte Illescas, membre del GATCPAC, va rescatar la documentació d’ADLAN els últims dies de la guerra civil i la va conservar al costat de la del seu despatx professional.
L’Arxiu Històric té previst finalitzar-ne la catalogació i digitalització en les properes setmanes, fent-lo així més accessible per a les tasques d’investigació i divulgació d’una de les associacions artístiques més influents i destacades de la història contemporània.
El COAC obre una nova convocatòria d’Ajuts a la cooperació local i internacional
Poden optar a aquests ajuts les associacions, ONGs, fundacions i altres entitats sense afany de lucre que treballin en el camp de la cooperació al desenvolupament internacional i/o local i comptin per a això amb arquitectes entre els seus col·laboradors, siguin assalariats, voluntaris o amb contracte de prestació de serveis professionals.
Àrees principals: local i internacional
Aquesta convocatòria contempla dues àrees principals d'ajuts: Cooperació al desenvolupament internacional i Cooperació al desenvolupament local. Dins de les dues àrees, es preveuen cinc tipus d’ajuts:
a) Construcció o rehabilitació d'habitatges
b) Construcció o rehabilitació d'equipaments comunitaris
c) Construcció o rehabilitació d’infraestructures
d) Construcció o rehabilitació d’espais públics
e) Planificació urbana
L'import total que es consignarà en aquesta convocatòria és de 47.000 euros.
Presentació de sol·licituds
El termini de presentació de sol·licituds romandrà obert fins al dilluns 19 d'abril a les 13 h. Les persones sol·licitants, que han de ser col·legiats del COAC, han d'omplir el formulari de sol·licitud i presentar-lo, juntament amb la documentació requerida, per correu electrònic a cooperacio@coac.cat o bé presencialment a les Secretaries de les diferents seus col·legials.
Documentació
Descarregueu el formulari de sol·licitud
Consulteu les bases de la convocatòria
Els interessats podran consultar els seus dubtes fins a 10 dies abans del termini de presentació, a través de l'adreça cooperacio@coac.cat.
El Museu Reina Sofia i el COAC signen un conveni per promoure el coneixement de l’arquitectura
El COAC ha signat un conveni amb el Museu Reina Sofia de Madrid per tal d’establir sinergies per promoure, planificar i executar projectes culturals que contribueixin al coneixement de l’art contemporani en general i, en particular, de l’arquitectura i l’urbanisme. L'acord, que converteix l'Arxiu Històric en una de les fonts de documentació del Museu Reina Sofia, es concreta en tres línies d’accions: el préstec i exposició d’obres, el desenvolupament de programes d’investigació i l’edició de publicacions conjuntes.
Entre aquestes accions hi ha l’intercanvi d’obres dels fons de les respectives col·leccions del MNCARS i l’Arxiu Històric del COAC a través de préstecs temporals per a exposicions: des d’obres d’art fins a fons documentals i audiovisuals.
L’Arxiu Coderch, a l’abast dels col·legiats
Quant a la investigació, ambdues parts s’insten a desenvolupar programes d’interès mutu que obrin línies d’investigació i coneixement en matèries vinculades a l’arquitectura i l’urbanisme contemporani. L'acord preveu l’accés lliure i preferent dels col·legiats a l’Arxiu José Antonio Coderch que el Centre de Documentació del MNCARS custodia des del 2018.
Així, els col·legiats podran consultar aquest fons, un dels més rellevants de l’arquitectura contemporània, format per gairebé 10.000 documents classificats d’entre 1941 i 1978. Un cop finalitzi la digitalització del fons, l'Arxiu Històric del COAC també en conservarà una còpia oberta a la consulta.
En la mateixa línia, el Reina Sofia garantirà l’accés dels col·legiats a la resta d’arxius professionals i materials d’arquitectura que pugui adquirir en un futur.
Publicacions, congressos i jornades
El conveni es completa amb el compromís de totes dues institucions de col·laborar en l’edició conjunta de publicacions dedicades a l’arquitectura i l’urbanisme contemporani, així com a l’organització de congressos i jornades.
El Museu Reina Sofia i l'Arxiu del COAC, referents culturals
El Museu Reina Sofia és una de les institucions culturals més importants i més visitades de l’estat espanyol: s’hi conserven importants col·leccions d’art del segle XX, entre les quals destaquen les de Pablo Picasso i Salvador Dalí. També compta amb una biblioteca d’art amb més de 100.000 llibres, 3.500 gravacions sonores i 1.000 vídeos.
L'Arxiu Històric del COAC, amb més de dos milions de documents, és el segon centre europeu de referència en el camp de l'arquitectura. Gràcies a les donacions d'arquitectes, s'hi custodien importants fons que recullen l'evolució de l'arquitectura catalana moderna i contemporània, com el de Josep Martorell, Oriol Bohigas i David Mackay (MBM), Manuel de Solà-Morales, el GATCPAC o Federico Correa i Alfonso Milá (Correa-Milá), entre molts altres.