Sol·licitud de cèdula de 2a ocupació: canvi de termini de pagament
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
L’Agència de l’Habitatge ha actualitzat la seva aplicació per a la gestió de les sol·licituds telemàtiques de cèdules d’habitabilitat de segona ocupació.
El canvi més destacat és la modificació del termini de pagament de les taxes de tramitació, que passa a ser de 48 h.
Quan la persona sol·licitant no hagi efectuat el pagament en les 48 h de l’alta de la sol·licitud, l’Agència de l’Habitatge enviarà un requeriment de pagament de la taxa i del corresponent justificant bancari.
Si transcorregut el termini que s’especifiqui en el requeriment no s’ha presentat el justificant de pagament, l’Agència de l’Habitatge procedirà a arxivar per desistiment la sol·licitud de cèdula de manera automàtica.
En el cas que el sol·licitant hagi demanat ser notificat telemàticament, aquest requeriment li serà enviat mitjançant notificació electrònica.
El canvi més destacat és la modificació del termini de pagament de les taxes de tramitació, que passa a ser de 48 h.
Quan la persona sol·licitant no hagi efectuat el pagament en les 48 h de l’alta de la sol·licitud, l’Agència de l’Habitatge enviarà un requeriment de pagament de la taxa i del corresponent justificant bancari.
Si transcorregut el termini que s’especifiqui en el requeriment no s’ha presentat el justificant de pagament, l’Agència de l’Habitatge procedirà a arxivar per desistiment la sol·licitud de cèdula de manera automàtica.
En el cas que el sol·licitant hagi demanat ser notificat telemàticament, aquest requeriment li serà enviat mitjançant notificació electrònica.
22/07/2019
Sessió informativa de l’Acord Marc de BIMSA per a la redacció de projectes a l’espai públic
Imatge:
© BIM/SA
Barcelona d'Infraestructures Municipals (BIMSA) ha impulsat la licitació d’un Acord Marc per a la redacció de projectes amb l’objectiu d’habilitar tècnics redactors amb experiència en espai públic. Els tècnics habilitats per l’Acord Marc podran ser convidats a la contractació de projectes de reurbanització i projectes de manteniment integral de l’espai públic o infraestructures.
El proper dimarts 3 de setembre, el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, el Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya i BIMSA organitzen un acte al COAC per presentar el Plec de Condicions d'aquest Acord Marc. Comptarem amb la participació d'Ignasi de Moner, director de Gestió de Projectes; Eva López, directora de Serveis Jurídics i de Contractació, i Oriol Bonet, director de Gestió Territorial.
Recupera el vídeo de la jornada:
Acte coorganitzat amb:
El proper dimarts 3 de setembre, el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, el Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya i BIMSA organitzen un acte al COAC per presentar el Plec de Condicions d'aquest Acord Marc. Comptarem amb la participació d'Ignasi de Moner, director de Gestió de Projectes; Eva López, directora de Serveis Jurídics i de Contractació, i Oriol Bonet, director de Gestió Territorial.
Recupera el vídeo de la jornada:
Acte coorganitzat amb:
Mor l'arquitecte Joaquim Maria Casamor
Imatge:
© Projecte de remodelació del jardí del restaurant Paradís. Fons Joaquim Maria Casamor d'Espona. Arxiu Històric del COAC
L’arquitecte Joaquim Maria Casamor d’Espona va morir el passat 17 de juliol als 99 anys d’edat.
Casamor va estudiar arquitectura a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, on es va titular el 1948. L'any 1954 va entrar a formar part de la Junta de Govern del Col·legi d'Arquitectes com a vicesecretari quan Manuel de Solà-Morales de Rosselló n’era el degà (1954-1964).
La seva carrera queda lligada a l’espai públic urbà de Barcelona, del qual va ocupar-se’n àmpliament. L'any 1955 va entrar a treballar al departament de Parcs i Jardins del consistori i el 1968 en va assolir la direcció, càrrec que va ocupar fins a la seva jubilació, el 1986.
Casamor va ocupar-se del disseny de bona part dels jardins de la ciutat, destacant els jardins de Montjuïc. També va ser el responsable del disseny de parcs com el del Putxet, la Guineueta o el de Vil·la Amèlia i en va restaurar d'altres, com el Parc del Laberint d'Horta, el Parc de les Aigües i el del Turó de la Peira. Així mateix, també va ser el responsable de l'execució del projecte de Nicolau Rubió i Tudurí per a la plaça Gaudí.
L'any 2000, Casamor va donar el seu arxiu professional a l'Arxiu Històric del COAC.
Descansi en pau.
Casamor va estudiar arquitectura a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, on es va titular el 1948. L'any 1954 va entrar a formar part de la Junta de Govern del Col·legi d'Arquitectes com a vicesecretari quan Manuel de Solà-Morales de Rosselló n’era el degà (1954-1964).
La seva carrera queda lligada a l’espai públic urbà de Barcelona, del qual va ocupar-se’n àmpliament. L'any 1955 va entrar a treballar al departament de Parcs i Jardins del consistori i el 1968 en va assolir la direcció, càrrec que va ocupar fins a la seva jubilació, el 1986.
Casamor va ocupar-se del disseny de bona part dels jardins de la ciutat, destacant els jardins de Montjuïc. També va ser el responsable del disseny de parcs com el del Putxet, la Guineueta o el de Vil·la Amèlia i en va restaurar d'altres, com el Parc del Laberint d'Horta, el Parc de les Aigües i el del Turó de la Peira. Així mateix, també va ser el responsable de l'execució del projecte de Nicolau Rubió i Tudurí per a la plaça Gaudí.
L'any 2000, Casamor va donar el seu arxiu professional a l'Arxiu Històric del COAC.
Descansi en pau.
18/07/2019
Dimecres Tecnològics: Innovació tecnològica aplicada a l'edificació
Imatge:
© Pixabay
El Grup de Treball d'Instal·lacions del COAC organitza, el proper 9 d'octubre, la sessió "Innovació tecnològica aplicada a l'edificació", a càrrec de l'arquitecte Joan Carles Reviejo, especialitzat en domòtica i noves tecnologies.
Les ciutats intel·ligents i els edificis connectats són cada vegada més a prop i, en alguns casos, s’han convertit ja en una realitat. A més, l’emergència climàtica exigeix el disseny d’edificis més sostenibles en els quals el consum energètic sigui quasi nul.
Aquesta jornada prendrà com a referència la domòtica i l'automatització com element integrador de les instal·lacions. Es parlarà sobre diferents tipus de tecnologies disponibles i sobre els criteris generals per aplicar-les en projectes d'arquitectura i interiorisme.
Cal inscripció prèvia.
Les ciutats intel·ligents i els edificis connectats són cada vegada més a prop i, en alguns casos, s’han convertit ja en una realitat. A més, l’emergència climàtica exigeix el disseny d’edificis més sostenibles en els quals el consum energètic sigui quasi nul.
Aquesta jornada prendrà com a referència la domòtica i l'automatització com element integrador de les instal·lacions. Es parlarà sobre diferents tipus de tecnologies disponibles i sobre els criteris generals per aplicar-les en projectes d'arquitectura i interiorisme.
Cal inscripció prèvia.