Puntúa de l'1 al 5 els següents aspectes de les noves seccions.
Pregunta 1 2 3 4 5
Disseny del nou entorn
Facilitat d’ús
Utilitat de les gestions que pots realitzar
Impressió general
ArquiVolta_Ebre2025

ArquiVolta_Ebre2025. L’Arquitectura de principis de segle XX al Barri de les Ferreries de Tortosa

Imatge: 
ArquiVolta_Ebre 2025

Atenció! Per causes alienes a l'organització, l'ArquiVolta s'ha hagut de posposar i tindrà lloc els dies 8 i 9 de novembre.

Insulae Tortuosae, així l’anomenaren els Genovesos instal·lats a Tortosa després de la conquesta de Tortosa l’any 1148. Es difícil imaginar-se actualment que el que avui coneixem com a barri de Ferreries, ara fa 865 anys era un tros de terra envoltat per l’Ebre.

El seu nom es deu a les foneries de ferro i de metall, i potser als ferrers establerts prop dels hostals extramurs, que són citats ja per Despuig el 1577.

El 1890 només tenia dos carres: el carrer del Comerç i el carrer Major, on hi havia indústries comerços i fondes on es concentraven les diligències i carros de transport de mercaderies que arribaven per camins carreters i per via fluvial. El raval ha passat per diverses vicissituds: el 1642 amb motiu del setge per l'exèrcit francès, es van fer enrunar totes les cases. El mateix va passar en temps de la guerra de Successió. També la riuada del 9 d'octubre de 1787, va enderrocar totes les edificacions.

El barri de Ferreries és l’objecte de a ruta arquitectònica de 2025, una visita en la que descobrirem i aprendrem sobre joies desconegudes com la modernista Casa Camós o les cases racionalistes de l’arquitecte municipal Bartlett.

Lloc: Associació de Veïns i Veïnes de Ferreries · Sant Vicent. Carrer l’Alfara de Carles 20
Organitza: Demarcació de l’Ebre del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i Associació de Veïns i Veïnes de Ferreries - Sant Vicent
Gratuït: Places limitades · Dissabte 11 i diumenge 12
Inscripcions a 977 44 19 72 / secr.tor@coac.net

PDF version
Giotto Rothko en 35 etapes

Dia Mundial de l'Arquitectura: Diàlegs d’Arquitectura amb F. Xavier Martí

Imatge: 
Giotto Rothko en 35 etapes

Diàlegs d’Arquitectura amb F. Xavier Martí, al voltant de la presentació del seu llibre "Giotto Rothko en 35 etapes" amb l’artista Pilar Lanau

Modera l’arquitecte Antoni López, arxiver de la Demarcació del COAC Ebre

L’autor F. Xavier Martí, arquitecte apassionat de l’art, descriu l’evolució de la pintura des de Giotto fins a Rothko. Estructurada com a guia de viatge, analitza una obra de cada autor, els precedents, les influències rebudes, les repercussions posteriors i les característiques iconogràfiques i iconològiques, tot aprofitant per traslladar-nos al moment de la seva realització i conèixer l’entorn social de l’època.

El llibre ens dona una visió dinàmica de l’evolució de la pintura durant els sis segles i mig que separen les obres d’en Giotto i d’en Rothko, analitza els factors més rellevants presents en el procés evolutiu de la pintura i palesa la relació directa existent entre la producció artística i els canvis que ha anat experimentant la societat en aquest mateix període, per deixar al descobert el fil conductor que uneix i explica de forma coherent les etapes successives.

Entre les pàgines es pot trobar, entre d’altres, pintors del Renaixement, com Masaccio i Piero della Francesca; “els tres magnífics: Leonardo da Vinci, Michelangelo Buonarroti i Raffaello Sanzio”; de pintors manieristes ha escollit a Agnolo Bronzino; del Barroc distingix el moviment de la part septentrional d’Europa, amb pintors com Pieter Brueghel, de la part meridional, amb Pieter Paul Rubens i Rembrandt van Rijn, i de la part final del Barroc, a Giambattista Tiepolo. Del neoclàssic destaca a Jacques-Louis David, el pintor de Napoleó; i del Romanticisme, a Caspar David Fredrich (dels països nòrdics i amb un estil més racional) i a Ferdinand-Victor-Eugène Delacroix (pintor francès, amb un estil més passional).

PDF version
Visita guiada: A Cel Obert

Visites guiades: A Cel Obert

Imatge: 
Visita guiada: A Cel Obert

Visita guiada a les intervencions del festival A Cel Obert, el 4 d'octubre a les 17.45 h i el 5 d'octubre a les 10.30 h.
Durant la visita, descobreix què amaga l’edifici de la Casa Bau i el Magatzem de l’Antiga Fàbrica d’Olis Bau.

Un any més, arquitectes de la Demarcació de l’Ebre del COAC ofereixen una visita guiada a través de les diferents instal·lacions del Festival d’Art Efímer A Cel Obert per descobrir que, darrere les façanes, molts edificis amaguen interiors de gran bellesa: patis i claustres plens d’encant que sovint romanen tancats o passen desapercebuts.

Durant el festival A Cel Obert, molts d’aquests espais s’obren al públic, excepcionalment, convertits en escenaris d’instal·lacions efímeres que conviden a observar la ciutat amb una altra mirada.

La visita finalitza a l’edifici modernista de Casa Bau, actual seu del COAC, permetent als participants descobrir la bellesa d’aquesta singular edificació, accedint a espais desconeguts.

Organitza: Associació A Cel Obert, Ajuntament de Tortosa, Museu de Tortosa i Demarcació de l’Ebre del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya

PDF version

La II Biennal d’Arquitectura Jove transforma finals en nous començaments

Imatge: 
AJAC
Després de la gran acollida de la primera edició, la Biennal AJAC torna com una cita imprescindible de l’arquitectura jove del país. Amb seu  principal al COAC i activitats en diferents punts de la ciutat, Barcelona es converteix en l’escenari de CODA, la II Biennal d’Arquitectura Jove, on exposicions, tallers, debats i festes apropen l’arquitectura emergent al públic.

En aquesta edició, la seva vocació internacional es reflecteix a Shared Cosmologies, que reunirà diàlegs entre estudis com TAKK amb Espace  Aygo o BeAr amb Atelier Local, generant contrapunts entre el proper i l’europeu, i ampliant la mirada sobre els reptes de la disciplina.

CODA: el final que és només un començament
El títol de la Biennal, CODA, remeteix a la figura musical que tanca una obra i, al mateix temps, es reescriu sota les seves pròpies regles, partint  d’aquesta metàfora: el final no és un tancament, sinó un llindar de noves oportunitats. Davant d’un present marcat per crisis climàtiques, socials i  econòmiques, CODA proposa habitar l’incomplet, transformant les ruïnes modernes en espais d’assaig, autonomia i desig. Celebrar, en aquest  context, és un acte de resistència activa i d’afirmació que una altra pràctica arquitectònica és possible.

Exposicions principals

• DE-CODA: L’exposició principal de CODA parteix dels Premis AJAC 2025. Mostra els trenta projectes guanyadors, presentant tant els resultats  finals com els processos, influències i decisions que els han fet possibles. Amb estudis com h3o, Atienza Maure, Cierto Estudio o Bajet Giramé,  entre altres, aquesta exposició reconeix el millor de l’arquitectura emergent catalana, alhora que reflecteix la diversitat i creativitat d’una nova generació. La llista completa dels guanyadors dels Premis AJAC 2025 es pot consultar a la web de la Biennal, indicada al final d’aquesta nota.

The Morning After: Comissariada per Carmen Salas i Naiara Albizua, reuneix peces d’estudis com BeAr (Bilbao), Espace Aygo (Brussel·les), La  Cuarta Piel (Alacant), TAKK (Barcelona), Pseudodiseño (l’Hospitalet), Mateus Sartori (Barcelona) i Roger Badia (Barcelona), qüestionant com  celebrem en temps d’incertesa.

Activitats que connecten amb la ciutat i la seva gent
CODA proposa un programa d’activitats que connecta l’arquitectura amb la ciutat i els seus habitants. Inclou visites a obres d’estudis com h3o,  TAKK, Goig i Atienza Maure; diàlegs entre despatxos nacionals i internacionals; conferències transdisciplinàries amb veus com Julia Nueno i Pol  Esteve; derives urbanes sobre la reapropiació de l’espai públic amb Pau Bajet, Clara Nubiola i Mario Santamaría; i taules rodones que creuen  arquitectura amb literatura, art i música, amb convidats com Ainhoa Marzol, Frankie Pizá, Marina Povedano i Rita Roig. Totes les activitats busquen  generar trobades inesperades, reflexionar sobre els reptes actuals i oferir experiències obertes a professionals i al públic general.

Shared Cosmologies: diàlegs creuats
Un dels eixos destacats de la Biennal són les converses Shared Cosmologies, on un estudi nacional dialogarà amb un altre internacional al voltant  d’un mateix tema. Aquests diàlegs busquen obrir un panorama que va des del proper fins a referents del panorama europeu, generant contrapunts enriquidors tant en el pla geogràfic com generacional. 

Participaran:
· TAKK (Barcelona) amb Espace Aygo (Bèlgica)
· Menu Surprise (Alemanya) amb La Cuarta Piel (Espanya)
· BeAr (España) amb Atelier Local (Portugal)
· Parabase (Barcelona) amb Daryan Knoblauch (Alemanya)

Inauguració
La Biennal s’inaugura el 2 d’octubre a les 19 h al COAC, amb la presència de Guillem Costa Calsamiglia, degà del COAC, i Iñaki Carnicero, Secretari General d’Agenda Urbana, Habitatge i Arquitectura. L’obertura inclourà instal·lació-còctel i DJs, reunint arquitectes, artistes i pensadors en un  ambient festiu i professional.

Festa final
Encara que la programació oficial conclou el 16 d’octubre, la Biennal encendrà la seva última traca el 17 d’octubre en un espai emblemàtic per a la  cultura independent de Barcelona. A La Infinita de l’Hospitalet se celebrarà CODA Final, una festa on el tancament es converteix en una nova  oportunitat per a la creació, la col·lectivitat i la celebració compartida.

Comissariat
CODA està comissariada per Naiara Albizua i Carmen Salas, arquitectes que combinen experiència professional i recerca interdisciplinària. Juntes  desenvolupen un enfocament que connecta la pràctica arquitectònica amb la ciutat, els materials, els processos i els contextos socials, plasmant  aquesta visió en tota la programació de CODA.

Organització
La Biennal d’Arquitectura Jove de Catalunya està organitzada per l’AJAC (Agrupació de Joves Arquitectes de Catalunya), plataforma que va néixer  el 1993 per donar veu i espai a les noves generacions d’arquitectes. Des de llavors, amb els seus premis de referència, s’ha consolidat com un  trampolí de talent emergent dins del món de l’arquitectura i el disseny, impulsant també debats, tallers, exposicions i publicacions.

PDF version

Pàgines