Presentación del libro "Recorrer la Garriguella fortificada. Descifrando los búnkeres: arquitectura y paisaje"”
El próximo 16 de marzo, a las 19 h, tendrá lugar en la sede de la Delegación del Alt Empordà del COAC, la presentación del libro "Recorrer la Garriguella fortificada. Descifrando los búnkeres: arquitectura y paisaje", de la arquitecta Adela Geli.
La sesión contará con la presencia e intervención de Joaquim Tremoleda y Trilla, vicepresidente del Instituto de Estudios Ampurdaneses, y Adela Geli, autora del libro.
El acto, organizado por la Delegación del Alt Empordà del Colegio de Arquitectos de Catalunya, será presidido por E. Antoni Vilanova Brugués, delegado del Alt Empordà del COAC.
Recorrer la Garriguella fortificada. Descifrando los búnkeres: arquitectura y paisaje
El libro recoge las investigaciones sobre la línea fortificada de búnkeres construida durante los años 1944-1950, conocida como Línea Pirineos. Una estrategia de protección del límite norte de la Península Ibérica que se materializó en aproximadamente 6.000 búnkeres, la mitad de ellos en Catalunya, y concretamente más de una cuarta parte en territorio ampurdanés.
El propósito del estudio es entender estas obras de fortificación contemporánea a través de la historia que las ha llevado a nuestro territorio, de la estrategia militar que condiciona su ubicación y, especialmente, a través de las formas de su arquitectura, que se deben a la función que debían desarrollar en el combate y en las características del paisaje que las rodean.
Se toma de referencia el territorio de Garriguella ya que es un emplazamiento significativo por la gran cantidad que se construyeron un total de 380 bunkers; por la diversidad de su geografía y de su paisaje, que se traduce en unas técnicas de camuflaje muy variadas, y por contexto cronológico, para ser escenario del último combate aéreo de la Guerra Civil en Cataluña.
Adela Geli i Anticó
Es arquitecta por la Universidad de Girona en febrero de 2015. Ha efectuado estancias de formación en Francia y Portugal y ha realizado diferentes cursos de restauración y rehabilitación en técnicas constructivas tradicionales.
Se inicia en el mundo laboral trabajando en un despacho de ingeniería y, posteriormente, en la etapa universitaria, realizando prácticas en el despacho Fortià Arquitectos. Actualmente como profesional colabora con el mismo despacho de arquitectura en planeamiento urbanístico e intervención en patrimonio arquitectónico. Uno de los proyectos destacados en los que ha intervenido es la Museización de la Estoa de la ciudad griega del recinto arqueológico de Empúries. También han formado parte del equipo organizador del XXXVIII Curso, de la Agrupación de Arquitectos para la Defensa y la Intervención en el Patrimonio Arquitectónico (AADIPA), con el título: Arquitectura tradicional: esencia o forma. Un debate abierto en torno a la intervención en la arquitectura vernácula.
Por otra parte, en colaboración con otros profesionales ha redactado el Proyecto Ejecutivo de consolidación estructural del Mas de la Mata, una de las masías del Parque Natural de Cap de Creus.
Presentació del llibre "Recórrer la Garriguella fortificada. Desxifrant els búnquers: arquitectura i paisatge”
La sessió comptarà amb la presència i intervenció de Joaquim Tremoleda i Trilla, vicepresident de l’Institut d’Estudis Empordanesos, i Adela Geli, autora del llibre.
L'acte, organitzat per la Delegació de l’Alt Empordà del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, serà presidit per E. Antoni Vilanova Brugués, delegat de l’Alt Empordà del COAC.
Recórrer la Garriguella fortificada. Desxifrant els búnquers: arquitectura i paisatge
El llibre recull les investigacions sobre la línia fortificada de búnquers construïda durant els anys 1944-1950, coneguda com a Línia Pirineus. Una estratègia de protecció del límit nord de la península Ibèrica que es materialitzà en aproximadament 6.000 búnquers, la meitat dels quals a Catalunya, i concretament més d’una quarta part en territori empordanès.
El propòsit de l’estudi és entendre aquestes obres de fortificació contemporània a través de la història que les ha portat al nostre territori, de l’estratègia militar que condiciona la seva ubicació i, especialment, a través de les formes de la seva arquitectura, que es deuen a la funció que havien de desenvolupar en el combat i a les característiques del paisatge que les envolten.
Es pren de referència el territori de Garriguella ja que n’és un emplaçament significatiu per la gran quantitat que se’n varen construir, un total de 380 búnquers; per la diversitat de la seva geografia i del seu paisatge, que es tradueix en unes tècniques de camuflatge molt variades, i per context cronològic, per ser escenari de l’últim combat aeri de la Guerra Civil a Catalunya.
Adela Geli i Anticó
És arquitecta per la Universitat de Girona el febrer de 2015. Ha efectuat estades de formació a França i Portugal i ha realitzat diferents cursos de restauració i rehabilitació en tècniques constructives tradicionals.
S’inicia en el món laboral treballant en un despatx d’enginyeria i, posteriorment, en l’etapa universitària, realitzant pràctiques al despatx Fortià Arquitectes. Actualment com a professional col·labora amb el mateix despatx d’arquitectura en planejament urbanístic i intervenció en patrimoni arquitectònic. Un dels projectes destacats en els quals ha intervingut és la Museïtzació de l’Estoa de la ciutat grega del recinte arqueològic d’Empúries. També han format part de l’equip organitzador del XXXVIIIè Curset, de l’Agrupació d’Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic (AADIPA), amb el títol: Arquitectura tradicional: essència o forma. Un debat obert al voltant de la intervenció a l’arquitectura vernacla.
Per altra banda, en col·laboració amb altres professionals ha redactat el Projecte Executiu de consolidació estructural del Mas de la Mata, un dels masos del Parc Natural de Cap de Creus.
Conferencia "La Cámara de Azemar y la transformación arquitectónica de la Figueras del siglo XX"
Recientemente Brau Edicions ha editado el libro "Cambra Agrícola de l’Empordà. Arquitectura, economia i societat", en el cual Joan Falgueras firma el capítulo "La Cambra d'Azemar i la transformació arquitectònica de la Figueres del segle XX".
El capítulo está dedicado al edificio que construyó el arquitecto modernista Josep Azemar Pont para la entidad en 1901, y que sobrevivió a su desaparición en 1939. También nos presenta el contexto cultural y arquitectónico del país en los años 1950-60 para explicar cuáles son los paradigmas de modernidad en el franquismo.
Joan Falgueras Fuente
Arquitecto por la Escuela Técnica Superior de Barcelona, ha combinado la práctica profesional, el servicio al Colegio de Arquitectos de Catalunya y a la Administración con el estudio de los cambios del siglo XIX al XX, el ferrocarril y la figura de Azemar. También ha estudiado a otros arquitectos de la misma época, como Giralt, Blanch, Martínez, Díaz, Subias, Rosa, Bonaterra.
"Cambra Agrícola de l’Empordà. Arquitectura, economia i societat"
El libro explica la vida de una institución creada por los sectores más dinámicos y modernos de la burguesía agraria ampurdanesa a principios del siglo XX y que respondía a las necesidades económicas y al proyecto político de una ciudad y de una comarca en plena expansión.
El libro también identifica las personalidades involucradas en el proyecto y nos permite observar su transversalidad ideológica y profesional, que incluye desde grandes hacendados terratenientes hasta varios profesionales del sector, desde conservadores hasta republicanos.
Y, finalmente, el libro analiza la construcción del interesante edificio modernista que le hizo de sede, de indudable interés y valor arquitectónico, que sobrevivió al fin de la Cámara en 1939, pero que acabó siendo derribado en 1968.
Conferència "La Cambra d'Azemar i la transformació arquitectònica de la Figueres del segle XX"
Recentment Brau edicions ha editat el llibre Cambra Agrícola de l’Empordà. Arquitectura, economia i societat, on Joan Falgueras és autor del capítol "La Cambra d'Azemar i la transformació arquitectònica de la Figueres del segle XX". Aquest està dedicat a l’edifici que va construir l'arquitecte modernista Josep Azemar i Pont per a l'entitat el 1901 i que va sobreviure a la seva desaparició el 1939. També ens presenta el context cultural i arquitectònic del país dels anys 50 i 60 per mirar d'explicar quins són els nous paradigmes de modernitat en el franquisme que surt de l'autarquia i celebra pletòric els 25 anys.
Joan Falgueras Font
És arquitecte per l’ETSAB. Ha combinat la pràctica de l’ofici i el servei al Col·legi d’Arquitectes i a l’Administració, amb la recerca al voltant de la Figueres del canvi del XIX al XX, el ferrocarril i especialment Azemar, i que ha continuat amb períodes i arquitectes contemporanis (Giralt, Blanch, Martínez, Díaz, Subias, Rosa, Bonaterra, etc.).
Cambra Agrícola de l’Empordà. Arquitectura, economia i societat
El llibre fa un recorregut, detallat i documentat, per la vida d’una institució creada pels sectors més dinàmics i moderns de la burgesia agrària empordanesa a principi del segle XX i que responia a les necessitats econòmiques i al projecte polític d’una ciutat i d’una comarca en plena expansió.
El llibre també identifica les personalitats involucrades en el projecte i ens permet observar la seva transversalitat ideològica i professional, que inclou des de grans hisendats terratinents fins a diversos professionals del sector, des de conservadors fins a republicans.
I, finalment, el llibre analitza la construcció de l’interessant edifici modernista que li va fer de seu, d’indubtable interès i valor arquitectònic, que va sobreviure a la fi de la Cambra el 1939, però que va acabar sent derruït el 1968.