Puntúa de l'1 al 5 els següents aspectes de les noves seccions.
Pregunta 1 2 3 4 5
Disseny del nou entorn
Facilitat d’ús
Utilitat de les gestions que pots realitzar
Impressió general

¿Dónde estamos en materia de vivienda? ¿Qué hacemos mientras tanto?

Imatge: 
© Lídia Arboix. Burdeos, el Grand Parc, proyectoe de Lacataon & Vassal
El día 23 de septiembre a las 18.30 h, organizamos la conferencia “¿Dónde estamos en materia de vivienda? Qué hacemos minetras tanto?” a cargo de la arquitecta Maria Sisternas. Esta conferencia se celebra en el marco de la exposición Aixopluc, que se puede visitar  hasta el día 14 de septiembre en L'Albergueria.

Reaprovechamiento de terrenos y construcciones por el derecho a la vivienda. Desde hace siglos, las ciudades han edificado sobre los vestigios de las viejas edificaciones. El patrimonio que nos han legado las generaciones anteriores tiene un potencial que es necesario reaprovechar con sabiduría. La ponéncia revisará planes y proyectos en villas viejas, polígonos, ciudades jardín, barrios autoconstruidos o grandes piezas patrimoniales en desuso que se han reconvertido de manera inesperada. No es necesario consumir una gran cantidad de suelo; a menudo las ciudades ofrecen oportunidades para disfrutar de la ciudad de una manera diferente o atribuir nuevos usos. Esto, que tiene sentido económico, también requiere nuevos instrumentos urbanísticos y una aproximación más cuidadosa a la transformación social de las ciudades.

Maria Sisternas es arquitecta por la Etsab-UPC y MSc City Design and Social Sciences por la London School of Economics. Ha trabajado por cuenta propio y en la administración, coordinando proyectos urbanos en el Ayuntamiento de Barcelona y haciendo políticas de suelo y vivienda en la Generalidad de Cataluña. Ahora colabora con la Fundación Habitat 3, desde dónde impulsa proyectos de vivienda asequible en Cataluña, y con el Ayuntamiento de Girona, dónde ejerce cómo asesora de políticas urbanas y de vivienda. Escribe sobre cuestiones urbanas de actualidad en el Diari ARA y en otros medios especializados.
PDF version

On som en matèria d’habitatge? Què fem mentrestant?

Imatge: 
© Lídia Arboix. Burdeos, el Grand Parc, projecte de Lacataon & Vassal
El dia 23 de setembre a les 18.30 h, organitzem la conferència “On som en matèria d’habitatge? Què fem mentrestant?” a càrrec de l’arquitecta Maria Sisternas. Aquesta xerrada se celebra en el marc de l’exposició Aixopluc, que es pot visitar  fins el dia 14 de setembre  a L'Albergueria.

Reaprofitament de terrenys i construccions pel dret a l’habitatge. Des de fa segles, les ciutats han edificat sobre els vestigis de les velles edificacions. El patrimoni que ens han llegat les generacions anteriors té un potencial que cal reaprofitar amb saviesa. La xerrada revisarà plans i projectes en viles velles, polígons, ciutats jardí, barris autoconstruïts o grans peces patrimonials en desús que s’han reconvertit de manera inesperada. No cal consumir una gran quantitat de sòl; sovint les ciutats ofereixen oportunitats per a gaudir de la ciutat d’una manera diferent o atribuir-hi nous usos. Això, que té sentit econòmic, també requereix nous instruments urbanístics i una aproximació més acurada a la transformació social de les ciutats.

Maria Sisternas és arquitecta per l’Etsab-UPC i MSc City Design and Social Sciences per la London School of Economics. Ha treballat per compte propi i a l’administració, coordinant projectes urbans a l’Ajuntament de Barcelona i fent polítiques de sòl i d’habitatge a la Generalitat de Catalunya. Ara col·labora amb la Fundació Habitat 3, des d’on impulsa projectes d’habitatge assequible arreu de Catalunya, i amb l’Ajuntament de Girona, on exerceix com a assessora de polítiques urbanes i d’habitatge. Escriu sobre qüestions urbanes d’actualitat al Diari ARA i a altres mitjans especialitzats.
PDF version

Any Porta: Presentació del llibre "Emili Porta i Galobart (Berga 1886-1963)"

Imatge: 
© Ajuntament de Berga
El dijous 2 d'octubre a les sis de la tarda, a la seu del COAC a Vic, tindrà lloc la presentació del llibre "Emili Porta i Galobart (Berga 1886-1963). Vida i obra. Del model urbanístic i arquitectònic noucentista de Berga a la ciutat de la postguerra. I – Biografia". La presentació anirà a càrrec del professor emèrit de la Universitat de Barcelona Màrius Rubiralta, que farà una descripció de la primera biografia sobre l’arquitecte municipal de Berga, Emili Porta i Galobart (Berga, 1886-1963) i una visió comparada de la seva obra amb la de l’arquitecte noucentista de Vic, Josep Maria Pericas i Morros[1] (Vic, 1881- Barcelona, 1966).

En comparació amb la molta bibliografia que hi ha publicada sobre la vida i l’obra dels arquitectes que es van dedicar a Barcelona i a la zona metropolitana a principis de segle XX en el període d’influència noucentista, menys atenció s’ha tingut en els moviments dels arquitectes municipals de la Catalunya interior[2]. En aquest cas, tenim dos primeres figures noucentistes, Pericas i Porta, formades a l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona, a l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona, que ens representen dues maneres d’aproximació a la modernització arquitectònica i urbanística a nivell de les comarques d’Osona i del Berguedà (o millor de l’Alt Llobregat).

[1] A. Catasús Oliart, “Josep Maria Pericas i Morros, Arquitecte Noucentista”, Patronat d’Estudis Osonencs, Vic, 2016.

[2] J. M. Puigvert, “Josep Danés i Torras. Noucentisme i regionalisme arquitectònics“, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2009.

La presentació s’emmarca en l’Any Emili Porta, iniciat el setembre del 2024 amb motiu del centenari del seu nomenament com a arquitecte municipal de Berga. Aquest esdeveniment suposa una oportunitat única per conèixer millor la seva vida i obra, així com per celebrar la seva aportació al patrimoni i la paisatge urbà de la ciutat.

Per poder gaudir d'aquesta obra, des de la Demarcació de les Comarques Centrals del COAC volem fomentar el nostre compromís per donar a conèixer aquest valuós llibre i difondre les activitats que s'estan organitzant des de l'Arxiu Comarcal del Berguedà.

Us convidem a participar en aquests actes, que uneixen cultura, història i patrimoni en un mateix espai, en commemoració de l’any Porta.

PDF version

Visita a les Adoberies de Vic

Imatge: 
© Associació Greta
El Grup de Recuperació i Estudi de la Tradició Arquitectònica (GRETA), amb la col·laboració de Sumem Patrimoni, l'Ajuntament de Vic i la Demarcació de Girona del COAC, i el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, organitza el divendres 4 de juliol, de 18 a 20 hores, una visita a les Adoberies de Vic, un espai patrimonial excepcional vinculat a la memòria industrial i social de la ciutat guardonat amb el Premi Toni Cobos 2024.

La visita permetrà conèixer el projecte reconegut amb el premi a la Categoria A, impulsat per l’Ajuntament de Vic i redactat i dirigit pels mateixos tècnics municipals: les arquitectes Elisenda Foradada i Mireia Noguera, l’arquitecte tècnic Miquel Autet, el constructor Iker Oñate (Vesta Rehabilitación SL) i l’equip de serveis tècnics del consistori.

El jurat ha valorat molt positivament la rehabilitació de les dues primeres adoberies d’un conjunt de divuit, adquirides per l’Ajuntament amb la voluntat de preservar-ne el valor patrimonial i destinar-les a equipaments públics i espais de cotreball. Aquests edificis, situats a la vora del riu Mèder, havien estat amenaçats d’enderroc per una planificació urbana dels anys vuitanta. Va ser gràcies a la mobilització ciutadana —amb la creació de la Plataforma Salvem les Adoberies— que es va aconseguir aturar la seva desaparició i impulsar-ne la protecció. Posteriorment, la Generalitat de Catalunya els va declarar bé cultural d'interès nacional (BCIN) com a bé etnològic: el primer d’aquesta categoria a tot Catalunya.

L’actuació exemplifica una resposta coherent a les reivindicacions veïnals, i destaca tant per la seva sensibilitat envers el patrimoni com per la qualitat tècnica del projecte. Els criteris de rehabilitació han prioritzat l’ús de materials originals, la preservació de les tècniques constructives tradicionals i el respecte pels elements existents. S’han recuperat estructures com els assecadors, les fusteries originals, les baranes, així com les façanes dels dos edificis, mitjançant estudis estratigràfics que han permès reconstruir o consolidar el morter i la maçoneria amb cura i rigor.

Aquesta visita és una oportunitat per conèixer de primera mà un exemple destacat de com l’arquitectura pública pot esdevenir eina de conservació i transformació d’un barri històric, amb una mirada cap al futur i arrelada en el territori.

Preu:
Gratuït amb places limitades

INSCRIPCIONS
Places limitades per rigorós ordre.
Inscriu-t'hi

PDF version

Pàgines

more