Puntúa de l'1 al 5 els següents aspectes de les noves seccions.
Pregunta 1 2 3 4 5
Disseny del nou entorn
Facilitat d’ús
Utilitat de les gestions que pots realitzar
Impressió general

Año Porta: Presentación del libro "Emili Porta y Galobart (Berga 1886-1963)"

Imatge: 
© Ayuntamiento de Berga
El jueves 2 de octubre a las seis de la tarde, en la sede del COAC en Vic, tendrá lugar la presentación del libro "Emili Porta y Galobart (Berga 1886-1963). Vida y obra. Del modelo urbanístico y arquitectónico novecentismo de Berga en la ciudad de la postguerra. I – Biografía", la presentación a cargo del profesor emérito de la Universidad de Barcelona, Sr. Màrius Rubiralta que nos describirá la primera biografia sobre el arquitecto municipal de Berga, Emili Porta y Galobart (Berga, 1886-1963) y una visión comparada de su obra con la del arquitecto novecentista de Vic, Josep Maria Pericas y Morros[1] (Vic, 1881- Barcelona, 1966).

En comparación con mucha de la bibliografía que hay publicada sobre la vida y la obra de los arquitectos, que dedicaron en Barcelona y en  la zona metropolitana a principios del siglo XX en el período de influencia novecentista, menos atención se ha tenido en los movimientos de los arquitectos municipales en la Cataluña interior[2]. En este caso, tenemos dos primeras figuras novecentistas, Pericas y Porta, formados en la Escuela Superior de Arquitectura de Barcelona, en el Edificio Histórico de la Universidad de Barcelona, que nos representan dos maneras de aproximación a la modernización arquitectonica y urbanística a nivel de las comarcas de Osona y del Berguedà (o mejor del Alt Llobregat).

[1] A. Catasús Oliart, “Josep Maria Pericas i Morros, Arquitecte Noucentista”, Patronat d’Estudis Osonencs, Vic, 2016.

[2] J. M. Puigvert, “Josep Danés i Torras. Noucentisme i regionalisme arquitectònics “, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2009.

La presentación se enmarca en el Año Emili Porta, iniciado en septiembre del 2024 con motiva del centenario de su nombramiento como arquitecto municipal de Berga. Este evento supone una oportunidad única para conocer mejor su vida y obra, así como para celebrar su aportación al patrimonio y al paisaje urbano de la ciudad.

Para poder disfrutar de esta obra, desde la Demarcación de las Comarcas Centrales del COAC queremos fomentar  nuestro compromiso para dar a conocer este valuoso libro y difundir las actividades que se estan organizando desde el Archivo Comarcal del Berguedà.

Os invitamos a participar en estos actos, que unen cultura, historia y patrimonio en un mismo espacio, en conmemoración del año Porta.

PDF version

¿Dónde estamos en materia de vivienda? ¿Qué hacemos mientras tanto?

Imatge: 
© Lídia Arboix. Burdeos, el Grand Parc, proyectoe de Lacataon & Vassal
El día 23 de septiembre a las 18.30 h, organizamos la conferencia “¿Dónde estamos en materia de vivienda? Qué hacemos minetras tanto?” a cargo de la arquitecta Maria Sisternas. Esta conferencia se celebra en el marco de la exposición Aixopluc, que se puede visitar  hasta el día 14 de septiembre en L'Albergueria.

Reaprovechamiento de terrenos y construcciones por el derecho a la vivienda. Desde hace siglos, las ciudades han edificado sobre los vestigios de las viejas edificaciones. El patrimonio que nos han legado las generaciones anteriores tiene un potencial que es necesario reaprovechar con sabiduría. La ponéncia revisará planes y proyectos en villas viejas, polígonos, ciudades jardín, barrios autoconstruidos o grandes piezas patrimoniales en desuso que se han reconvertido de manera inesperada. No es necesario consumir una gran cantidad de suelo; a menudo las ciudades ofrecen oportunidades para disfrutar de la ciudad de una manera diferente o atribuir nuevos usos. Esto, que tiene sentido económico, también requiere nuevos instrumentos urbanísticos y una aproximación más cuidadosa a la transformación social de las ciudades.

Maria Sisternas es arquitecta por la Etsab-UPC y MSc City Design and Social Sciences por la London School of Economics. Ha trabajado por cuenta propio y en la administración, coordinando proyectos urbanos en el Ayuntamiento de Barcelona y haciendo políticas de suelo y vivienda en la Generalidad de Cataluña. Ahora colabora con la Fundación Habitat 3, desde dónde impulsa proyectos de vivienda asequible en Cataluña, y con el Ayuntamiento de Girona, dónde ejerce cómo asesora de políticas urbanas y de vivienda. Escribe sobre cuestiones urbanas de actualidad en el Diari ARA y en otros medios especializados.
PDF version

On som en matèria d’habitatge? Què fem mentrestant?

Imatge: 
© Lídia Arboix. Burdeos, el Grand Parc, projecte de Lacataon & Vassal
El dia 23 de setembre a les 18.30 h, organitzem la conferència “On som en matèria d’habitatge? Què fem mentrestant?” a càrrec de l’arquitecta Maria Sisternas. Aquesta xerrada se celebra en el marc de l’exposició Aixopluc, que es pot visitar  fins el dia 14 de setembre  a L'Albergueria.

Reaprofitament de terrenys i construccions pel dret a l’habitatge. Des de fa segles, les ciutats han edificat sobre els vestigis de les velles edificacions. El patrimoni que ens han llegat les generacions anteriors té un potencial que cal reaprofitar amb saviesa. La xerrada revisarà plans i projectes en viles velles, polígons, ciutats jardí, barris autoconstruïts o grans peces patrimonials en desús que s’han reconvertit de manera inesperada. No cal consumir una gran quantitat de sòl; sovint les ciutats ofereixen oportunitats per a gaudir de la ciutat d’una manera diferent o atribuir-hi nous usos. Això, que té sentit econòmic, també requereix nous instruments urbanístics i una aproximació més acurada a la transformació social de les ciutats.

Maria Sisternas és arquitecta per l’Etsab-UPC i MSc City Design and Social Sciences per la London School of Economics. Ha treballat per compte propi i a l’administració, coordinant projectes urbans a l’Ajuntament de Barcelona i fent polítiques de sòl i d’habitatge a la Generalitat de Catalunya. Ara col·labora amb la Fundació Habitat 3, des d’on impulsa projectes d’habitatge assequible arreu de Catalunya, i amb l’Ajuntament de Girona, on exerceix com a assessora de polítiques urbanes i d’habitatge. Escriu sobre qüestions urbanes d’actualitat al Diari ARA i a altres mitjans especialitzats.
PDF version

Any Porta: Presentació del llibre "Emili Porta i Galobart (Berga 1886-1963)"

Imatge: 
© Ajuntament de Berga
El dijous 2 d'octubre a les sis de la tarda, a la seu del COAC a Vic, tindrà lloc la presentació del llibre "Emili Porta i Galobart (Berga 1886-1963). Vida i obra. Del model urbanístic i arquitectònic noucentista de Berga a la ciutat de la postguerra. I – Biografia". La presentació anirà a càrrec del professor emèrit de la Universitat de Barcelona Màrius Rubiralta, que farà una descripció de la primera biografia sobre l’arquitecte municipal de Berga, Emili Porta i Galobart (Berga, 1886-1963) i una visió comparada de la seva obra amb la de l’arquitecte noucentista de Vic, Josep Maria Pericas i Morros[1] (Vic, 1881- Barcelona, 1966).

En comparació amb la molta bibliografia que hi ha publicada sobre la vida i l’obra dels arquitectes que es van dedicar a Barcelona i a la zona metropolitana a principis de segle XX en el període d’influència noucentista, menys atenció s’ha tingut en els moviments dels arquitectes municipals de la Catalunya interior[2]. En aquest cas, tenim dos primeres figures noucentistes, Pericas i Porta, formades a l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona, a l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona, que ens representen dues maneres d’aproximació a la modernització arquitectònica i urbanística a nivell de les comarques d’Osona i del Berguedà (o millor de l’Alt Llobregat).

[1] A. Catasús Oliart, “Josep Maria Pericas i Morros, Arquitecte Noucentista”, Patronat d’Estudis Osonencs, Vic, 2016.

[2] J. M. Puigvert, “Josep Danés i Torras. Noucentisme i regionalisme arquitectònics“, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2009.

La presentació s’emmarca en l’Any Emili Porta, iniciat el setembre del 2024 amb motiu del centenari del seu nomenament com a arquitecte municipal de Berga. Aquest esdeveniment suposa una oportunitat única per conèixer millor la seva vida i obra, així com per celebrar la seva aportació al patrimoni i la paisatge urbà de la ciutat.

Per poder gaudir d'aquesta obra, des de la Demarcació de les Comarques Centrals del COAC volem fomentar el nostre compromís per donar a conèixer aquest valuós llibre i difondre les activitats que s'estan organitzant des de l'Arxiu Comarcal del Berguedà.

Us convidem a participar en aquests actes, que uneixen cultura, història i patrimoni en un mateix espai, en commemoració de l’any Porta.

PDF version

Pàgines

more