"Les Adoberies de Josep Trilla" - El paisatgisme urbà d’un plenairista
Imatge:
© Ma Carme Castany
Parlar de Josep Trilla Subirana (Campdevànol, 1950) és parlar de dècades de paisatgisme osonenc i d’activisme cultural. L’exposició que acull la Delegació d'Osona del COAC vol deixar constància de l’interès d’aquest artista per les adoberies com a subjecte pictòric i com a símbol.
La sèrie
Dels seus pinzells n’ha acabat sorgint una sèrie dedicada exclusivament a l’illa adobera, feta a peu de cavallet al llarg d’aquests darrers mesos. Si es tractés de música, parlaríem de la ‘suite’ Adoberies. No és el cas, però gairebé. Perquè el silenci que se’n desprèn és, més que sonor, musical: intervals de sentiment, reflexió, records, presència, que planen sobre les notes de color de la sèrie.
Paisatgisme urbà i patrimoni
Josep Trilla arriba a aquesta expressió de paisatgisme urbà des del pleinairisme. I des del coneixement del territori. Durant dècades ha pintat indrets emblemàtics arreu de Catalunya, principalment a Osona, la Garrotxa i l’Empordà, i ens ha dibuixat a través de la seva obra una noció de paisatge entès com a patrimoni. Una noció ben actual, guiada per un intangible: el sentiment de pertinença al territori.
Unes pinzellades sobre l’artista
Com a activista cultural (actor en diríem ara), Josep Trilla és un entusiasta. Són més de 35 anys d’activitat continuada. És l’organitzador, des dels seus inicis, del Concurs anual de pintura ràpida (l’any 2015, el 25è) de Sant Julià de Vilatorta, municipi on resideix i on imparteix classes de dibuix i pintura. És, així mateix, el president d’El Cloquer de Vic, associació fundada el 1980 per a la pràctica de la pintura del natural amb model, encara ben activa enguany. També és president, des del 2004, de l’associació Tendències, creada el 1992 com a punt de confluència de pintors figuratius, entre ells més d’un paisatgista, i amb gran protagonisme en la vida cultural osonenca dels anys noranta.
Com a artista, ell mateix es considera autodidacta, tot i que va rebre formació de dibuix i pintura a l’Escola d’Arts i Oficis de Vic. La primera exposició l’hem d’anar a buscar l’any 1983, a la Caixa de Manlleu de Vic; les primeres crítiques sobre la seva obra les signaren mossèn Homs i Maria Àngels Ferrer. El 1984 ja exposa a Barcelona, a la Llotja d’Art de Sant Gervasi. Durant els anys noranta exposa amb el grup Tendències a la desapareguda Galeria Sadurní, de Vic. Més tard, a Madrid i a l’estranger, a Puebla, Mèxic, en una exposició sobre pintors catalans.
Josep Trilla, paisatgista
Diu Anton Carrera que el paisatge és un concepte d’ordre cultural, una invenció humana. Hi estic d’acord. Hi afegeix que un paisatge existeix quan un artista atorga valor estètic a un paratge. Hi estic també d’acord. Jo hi afegiria, com a motor d’aquest procés de transformació (de paratge a paisatge), l’intangible del què he parlat abans i, en conseqüència, una estima pel territori. En el cas de Josep Trilla, es tractaria d’una autèntica plusvàlua.
El patrimoni adober
Depenent del valor que li sapiguem donar al nostre patrimoni, un valor econòmic, social, ambiental o estètic, n’obtindrem una plusvàlua o una altra, tindrem un país o un altre, una cultura o una altra. El patrimoni adober no és una excepció i és ara mateix a la recerca d’un encaix que requereix del sentiment que ha guiat Josep Trilla en la realització de la seva sèrie: sentiment de pertinença i estima pel territori.
Gerard Vovelle
Llicenciat en Història de l’Art
La sèrie
Dels seus pinzells n’ha acabat sorgint una sèrie dedicada exclusivament a l’illa adobera, feta a peu de cavallet al llarg d’aquests darrers mesos. Si es tractés de música, parlaríem de la ‘suite’ Adoberies. No és el cas, però gairebé. Perquè el silenci que se’n desprèn és, més que sonor, musical: intervals de sentiment, reflexió, records, presència, que planen sobre les notes de color de la sèrie.
Paisatgisme urbà i patrimoni
Josep Trilla arriba a aquesta expressió de paisatgisme urbà des del pleinairisme. I des del coneixement del territori. Durant dècades ha pintat indrets emblemàtics arreu de Catalunya, principalment a Osona, la Garrotxa i l’Empordà, i ens ha dibuixat a través de la seva obra una noció de paisatge entès com a patrimoni. Una noció ben actual, guiada per un intangible: el sentiment de pertinença al territori.
Unes pinzellades sobre l’artista
Com a activista cultural (actor en diríem ara), Josep Trilla és un entusiasta. Són més de 35 anys d’activitat continuada. És l’organitzador, des dels seus inicis, del Concurs anual de pintura ràpida (l’any 2015, el 25è) de Sant Julià de Vilatorta, municipi on resideix i on imparteix classes de dibuix i pintura. És, així mateix, el president d’El Cloquer de Vic, associació fundada el 1980 per a la pràctica de la pintura del natural amb model, encara ben activa enguany. També és president, des del 2004, de l’associació Tendències, creada el 1992 com a punt de confluència de pintors figuratius, entre ells més d’un paisatgista, i amb gran protagonisme en la vida cultural osonenca dels anys noranta.
Com a artista, ell mateix es considera autodidacta, tot i que va rebre formació de dibuix i pintura a l’Escola d’Arts i Oficis de Vic. La primera exposició l’hem d’anar a buscar l’any 1983, a la Caixa de Manlleu de Vic; les primeres crítiques sobre la seva obra les signaren mossèn Homs i Maria Àngels Ferrer. El 1984 ja exposa a Barcelona, a la Llotja d’Art de Sant Gervasi. Durant els anys noranta exposa amb el grup Tendències a la desapareguda Galeria Sadurní, de Vic. Més tard, a Madrid i a l’estranger, a Puebla, Mèxic, en una exposició sobre pintors catalans.
Josep Trilla, paisatgista
Diu Anton Carrera que el paisatge és un concepte d’ordre cultural, una invenció humana. Hi estic d’acord. Hi afegeix que un paisatge existeix quan un artista atorga valor estètic a un paratge. Hi estic també d’acord. Jo hi afegiria, com a motor d’aquest procés de transformació (de paratge a paisatge), l’intangible del què he parlat abans i, en conseqüència, una estima pel territori. En el cas de Josep Trilla, es tractaria d’una autèntica plusvàlua.
El patrimoni adober
Depenent del valor que li sapiguem donar al nostre patrimoni, un valor econòmic, social, ambiental o estètic, n’obtindrem una plusvàlua o una altra, tindrem un país o un altre, una cultura o una altra. El patrimoni adober no és una excepció i és ara mateix a la recerca d’un encaix que requereix del sentiment que ha guiat Josep Trilla en la realització de la seva sèrie: sentiment de pertinença i estima pel territori.
Gerard Vovelle
Llicenciat en Història de l’Art
MAQUETAS KRAFT. La arquitectura vista por los niños
Imatge:
© Elisenda Planas
La sala de exposiciones de la Delegación de Osona del COAC acoge "MAQUETAS KRAFT. La arquitectura vista por los niños", una exposición de los trabajos realizados en los talleres infantiles de arquitectura del Estudi KRAFT.
El Estudi KRAFT, creado por la arquitecta Elisenda Planas, es un espacio donde imaginar, transformar y crear, experimentando con diferentes materiales, texturas, colores y estructuras. Niños de 3 a 12 años se acercan a la arquitectura y el urbanismo, poniendo énfasis en el proceso creativo y el diálogo.
En la exposición se podrá ver, entre otros, una recopilación de los trabajos que nacieron en el marco de los Debates Transversales de Arquitectura de Vic, que consisten en maquetas interpretando lugares significativos del casco antiguo de Vic, que formaron parte de un recorrido por la ciudad.
La exposición se podrá visitar hasta el 4 de enero de 2017.
El Estudi KRAFT, creado por la arquitecta Elisenda Planas, es un espacio donde imaginar, transformar y crear, experimentando con diferentes materiales, texturas, colores y estructuras. Niños de 3 a 12 años se acercan a la arquitectura y el urbanismo, poniendo énfasis en el proceso creativo y el diálogo.
En la exposición se podrá ver, entre otros, una recopilación de los trabajos que nacieron en el marco de los Debates Transversales de Arquitectura de Vic, que consisten en maquetas interpretando lugares significativos del casco antiguo de Vic, que formaron parte de un recorrido por la ciudad.
La exposición se podrá visitar hasta el 4 de enero de 2017.
MAQUETES KRAFT. L’arquitectura vista pels nens
Imatge:
© Elisenda Planas
La sala d'exposicions de la Delegació d'Osona del COAC acull "MAQUETES KRAFT. L’arquitectura vista pels nens", una exposició dels treballs realitzats als tallers infantils d'arquitectura de l'Estudi KRAFT.
L'Estudi KRAFT, creat per l'arquitecta Elisenda Planas, és un espai on imaginar, transformar i crear, tot experimentant amb diferents materials, textures, colors i estructures. Nens de 3 a 12 anys s'apropen a l'arquitectura i l'urbanisme, posant èmfasi en el procés creatiu i el diàleg.
A l'exposició es podrà veure, entre d'altres, un recull dels treballs que van néixer en el marc dels Debats Transversals d'Arquitectura de Vic, que consisteixen en maquetes interpretant indrets significatius del casc antic de Vic que van formar part d'un recorregut per la ciutat.
Podreu veure l'exposició fins el 4 de gener de 2017.
DIMARTS DIA 13 A LES 18H ENS TROBAREM TOTS I TOTES AMB ELS ARTISTES DE L'EXPOSICIÓ! US HI ESPEREM ;)
L'Estudi KRAFT, creat per l'arquitecta Elisenda Planas, és un espai on imaginar, transformar i crear, tot experimentant amb diferents materials, textures, colors i estructures. Nens de 3 a 12 anys s'apropen a l'arquitectura i l'urbanisme, posant èmfasi en el procés creatiu i el diàleg.
A l'exposició es podrà veure, entre d'altres, un recull dels treballs que van néixer en el marc dels Debats Transversals d'Arquitectura de Vic, que consisteixen en maquetes interpretant indrets significatius del casc antic de Vic que van formar part d'un recorregut per la ciutat.
Podreu veure l'exposició fins el 4 de gener de 2017.
DIMARTS DIA 13 A LES 18H ENS TROBAREM TOTS I TOTES AMB ELS ARTISTES DE L'EXPOSICIÓ! US HI ESPEREM ;)
Clausura: Vic. Habitabilidad, lugar y preexistencias
Imatge:
© Anna Rovira
Tras el éxito de los Debates Transversales de Arquitectura, en que se buscó la participación de diferentes entidades, como la Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Reus, la Delegación de Osona del COAC acoge la exposición “Vic. Habitabilidad, lugar y preexistencias”.
Esta recoge los trabajos de los alumnos de 2º de Proyectos y 5º de Patrimonio del curso 2015/16 de la Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Reus, a los que se pidió que analizaran la Ciudad Antigua e hicieran una propuesta de vivienda temporal en la manzana del Seminari Vell.
Os invitamos a la clausura de la exposición, que tendrá lugar el 17 de noviembre a les 19 h. Contaremos con la participación de Miquel Sitjà, delegado de Osona del COAC; Pau de Solà-Morales, director de la Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Reus; Jordi Sardà, coordinador y profesor de Proyectos y Urbanismo; Josep Lluís, decano de la Internacional School of Architecture y responsable de la asignatura "Teoria y Práctica de la restauración del patrimonio Arquitectónico"; Javier Esteve, Anna Ferré, Helena Martí, Xavi Roig, Javier Valdés, alumnes de Patrimoni; Laia Martínez, Enric Martorell, Ignasi Pagès, Sergio Pleguezuelos, Ana Simón, Júlia Valero, alumnos de Proyectos y Urbanismo; y Sergio Coll-Pla, coordinador de la clausura.
Esta recoge los trabajos de los alumnos de 2º de Proyectos y 5º de Patrimonio del curso 2015/16 de la Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Reus, a los que se pidió que analizaran la Ciudad Antigua e hicieran una propuesta de vivienda temporal en la manzana del Seminari Vell.
Os invitamos a la clausura de la exposición, que tendrá lugar el 17 de noviembre a les 19 h. Contaremos con la participación de Miquel Sitjà, delegado de Osona del COAC; Pau de Solà-Morales, director de la Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Reus; Jordi Sardà, coordinador y profesor de Proyectos y Urbanismo; Josep Lluís, decano de la Internacional School of Architecture y responsable de la asignatura "Teoria y Práctica de la restauración del patrimonio Arquitectónico"; Javier Esteve, Anna Ferré, Helena Martí, Xavi Roig, Javier Valdés, alumnes de Patrimoni; Laia Martínez, Enric Martorell, Ignasi Pagès, Sergio Pleguezuelos, Ana Simón, Júlia Valero, alumnos de Proyectos y Urbanismo; y Sergio Coll-Pla, coordinador de la clausura.