Itinerari "Vespres modernistes"
Manresa Turisme, gestionat per la Fundació Turisme i Fires de Manresa, engega una nova proposta turística: els Vespres Modernistes.
Es tracta d’una nova iniciativa cultural que oferirà als visitants la possibilitat de fer un viatge a la Manresa de principis del segle XX, per conèixer els principals edificis modernistes de la ciutat, com la Buresa o la Casa Lluvià, així com també els automòbils, la indumentària o com es fa el mosaic hidràulic de l’època modernista. La visita es clou amb una copa a la terrassa de l’Hotelet - Casa Padró (1914).
La Delegació del Bages-Berguedà del COAC col·labora amb aquesta iniciativa obrint la seva seu, la Casa Lluvià, edifici modernista projectat per l’arquitecte Ignasi Oms i Ponsa i construït el 1908.
Les visites es faran els primers divendres dels mesos d'abril, maig, juny i juliol a les 8 del vespre.
Més informació de les visites de l’itinerari i reserva de places a manresaturisme.cat
Activitat inclosa al programa de:
Mesa Debate sobre el MPGM del Núcleo Antiguo de Sant Andreu
Pasados casi 5 años desde su aprobación inicial, debatiremos sobre algunas consideraciones del MPGM que nos preocupan especialmente como arquitectos y ciudadanos que vivimos y trabajamos en el barrio de Sant Andreu.
El debate, que tendrá lugar en la Sede del Distrito de Sant Andreu, no tiene la finalidad de criticar los puntos aprobados en el Plan vigente, sino provocar una discusión constructiva aportando diferentes reflexiones que como arquitectos y técnicos nos han surgido durante este tiempo de aplicación.
Al margen de alguna observación general, se debatirá, concretamente, sobre los puntos que regula la ordenanza estética del Plan y especialmente su ámbito de aplicación dentro del barrio.
Para ello, contaremos con los siguientes ponentes: Sebastià Jornet, arquitecto urbanista y presidente de la Agrupación de Arquitectos Urbanistas de Catalunya (AAUC); y Albert Cívit, director del MPGM del Casco Antiguo de Sant Andreu.
Se ruega confirmación de asistencia.
Exposición: "Arquitecturas en el paisaje / Catalunya 2000-2017"
El próximo miércoles 18 de abril a las 19.30 h, tendrá lugar en la Delegació del Bages-Berguedà del COAC la inauguración de la exposición "Arquitecturas en el paisaje / Catalunya 2000-2017".
El acto contará con la presentación de los comisarios de la exposición Jaume Farreny y Ramon Fité. A continuación, intervendrán los arquitectos Carles Puig y María Antonia Mir que nos hablarán de su obra "Rectoria Godmar" en Callús. Después serán los arquitectos Jordi Comas y Anna Pont quienes explicarán su obra "Casa en Muntanyola",
Al finalizar el acto se servirá un refrigerio en el patio de la Casa Lluvià donde está ubicada la exposición.
La exposición se podrá ver en Manresa hasta el 12 de mayo de 2018.
Actuar en el paisaje desde la arquitectura
La exposición plantea la aproximación a una suma de paisajes que conforman el ámbito territorial de Cataluña en el periodo que comprende el inicio del siglo XXI con el objetivo de dar a conocer, principalmente, las intervenciones que quedan fuera de las grandes ciudades y núcleos urbanos, pero que aportan gran riqueza y pluralidad dentro de la arquitectura.
Supone una mirada transversal a la praxis proyectual del arquitecto, que profundiza en el conocimiento y la cohabitación del medio que le rodea. Una muestra de diferentes maneras de actuar en el paisaje desde la obra construida, de acercarse a ellos, de estar, de formar parte. Una recopilación que no se hace con la voluntad de construir un relato, sino de abrir un diálogo. Un diálogo donde cada autor explica las propias razones para actuar como lo hace, cuál es el punto de partida o cuál es la "idea-fuerza" en su relación con el paisaje.
Arquitectura y naturaleza para mejorar la calidad de vida
El espacio, el silencio y el contacto con la naturaleza son los elementos indispensables para mejorar la calidad de vida del usuario. El arquitecto, mediante el análisis del sitio, los materiales autóctonos como herramienta constructiva, la adecuación a la topografía y al clima, el diálogo con la naturaleza, los recorridos del agua, los caminos y los márgenes y la dinámica del ciclo agrario, interactúa dentro del medio antropizado. Esta mirada, que conjuga técnica y sensibilidad, se ve reflejada en cada una de las intervenciones, que van desde la pequeña a la gran escala, en la extensa y compleja geografía catalana.
Exposició: "Arquitectures en el paisatge / Catalunya 2000-2017"
L’acte comptarà amb la presentació dels comissaris de l’exposició Jaume Farreny i Ramon Fité. A continuació intervindran els arquitectes Carles Puig i Maria Antònia Mir, que ens parlaran de la seva obra “Rectoria Godmar” a Callús. Després seran els arquitectes Jordi Comas i Anna Pont els qui explicaran la seva obra “Casa a Muntanyola”.
En finalitzar l’acte se servirà un refrigeri al pati de la Casa Lluvià.
L’exposició es podrà veure a Manresa fins al 12 de maig de 2018.
Actuar en el paisatge des de l'Arquitectura
L’exposició planteja l’aproximació a una suma de paisatges que conformen l’àmbit territorial de Catalunya en el període que comprèn l’inici del segle XXI amb l’objectiu de donar a conèixer, principalment, les intervencions que queden fora de les grans ciutats i nuclis urbans, però que aporten gran riquesa i pluralitat dins de l’arquitectura.
Suposa una mirada transversal a la praxis projectual de l’arquitecte, que aprofundeix en el coneixement i la cohabitació del medi que l’envolta. Una mostra de diferents maneres d’actuar en el paisatge des de l’obra construïda, d’apropar-s’hi, de ser-hi, de formar-ne part. Un recull que no es fa amb la voluntat de construir un relat, sinó d’obrir un diàleg. Un diàleg on cada autor explica les pròpies raons per actuar tal com ho fa, quin és el punt de partida o quina és la “idea-força” en la seva relació amb el paisatge.
Arquitectura i natura per millorar la qualitat de vida
L’espai, el silenci i el contacte amb la natura són els elements indispensables per millorar la qualitat de vida de l’usuari. L’arquitecte, mitjançant l’anàlisi del lloc, els materials autòctons com a eina constructiva, l’adequació a la topografia i al clima, el diàleg amb la natura, els recorreguts de l’aigua, els camins i els marges i la dinàmica del cicle agrari, interactua dins del medi antropitzat. Aquesta mirada, que conjuga tècnica i sensibilitat, es veu reflectida en cadascuna de les intervencions, que van des de la petita a la gran escala, en l’extensa i complexa geografia catalana.