La Delegació del Vallès organitza una visita d'obres a un casa passiva autoconstruïda
Des de la Delegació del Vallès del COAC, el passat 3 de febrer vam organitzar una visita d'obres a un casa passiva autoconstruïda. El guiatge va anar a càrrec de l'arquitecte Martí Obiols, que va participar activament en el procés d'autoconstrucció.
La Casa Barberà s'ha realitzat en tan sols 97 dies i ha costat només 70.000€ amb un total de 105 m2 construïts, més una terrassa i un porxo. Això significa un valor d'uns 670€/m2.
Es tracta d'un projecte senzill, petit i molt econòmic. És un habitatge unifamiliar entre mitgeres, de 2 plantes, ubicat al casc antic de Barberà del Vallès. Tot es va simplificar al màxim: fonamentació, estructura, espais... D'aquesta manera, es va optimitzar el projecte per poder aconseguir fer una casa a baix cost en tan sols 3 mesos.
Les necessitats programàtiques, de l'entorn i climàtiques han regalat, a més, un espai molt ampli a la planta baixa i unes escales-biblioteca-gelosia molt suggerents.
Pel gran volum d’inscripcions (gairebé 80 arquitectes) es van crear quatre grups per a la visita. Des de la Delegació volem agrair la predisposició de Martí Obiols en l’organització i guiatge d’aquests grups.
"Els meus retrats" d'Elisa Aymerich
La seu de la Delegació del Vallès acull, fins al 18 de març, l’exposició pictòrica "Els meus retrats" de l’artista terrassenca Elisa Aymerich.
Des de ben petita, l'artista va sentir una forta atracció pel dibuix i per la pintura, per la qual cosa va assistir a classes amb diferents mestres pintors, els quals li van saber transmetre la seva tècnica, experiència i destresa. Va compaginar la seva formació pictòrica amb els estudis d’infermeria, ofici que ha exercit durant més de 40 anys.
Des de la seva primera exposició individual, ara fa 26 anys, ha participat en nombroses col·lectives i també individuals arreu de Catalunya. Va quedar finalista al concurs Flors de maig i Primer premi del concurs de pintura Coro Vell 2019, entre d’altres. L'última exposició individual ha estat al Centre Cultural de Terrassa, durant el 2021.
El seu bagatge pictòric és fruit de l’endinsament en diferents tècniques: aquarel·la, pastel, oli i, des de fa uns deu anys, acrílic. Les temàtiques de les seves obres van des dels bodegons, la caricatura, el retrat, la il·lustració i els motius paisatgístics, molt treballats a l’aire lliure de la mà del seu últim mestre, Ignasi Verdós amb qui compartia, a més de vincle familiar, passió pels paisatges de l’Ubac i dels voltants de Mura.
D’entre els mestres clàssics de la pintura, Goya, Velázquez o Sorolla, qui la va captivar en una visita al Museu del Monestir de Montserrat fou el pintor barcelonès Joaquim Mir (1873-1940). La seva pinzellada valenta i espontània sumada a una impressionant gamma cromàtica era capaç de transformar la muntanya de Montserrat i això la va encoratjar a endinsar-se en una tècnica pictòrica molt suggerent.
La Delegació del Vallès visita les instal·lacions H-ZERO Hercal
Aquest mes de novembre la Delegació del Vallès ha organitzat, conjuntament amb la Intercol·legial Tècnica del Vallès, una visita guiada a la nova planta de valorització de residus de la contrucció H-ZERO d'Hercal a Terrassa.
H-Zero és la primera planta del país dedicada a la valorització i la rentada de residus procedents de la construcció, excavació i demolició per a l'obtenció d'un àrid reciclat d'excel·lent qualitat. La demolició no és el final, sinó l'inici d'un nou cicle de vida dels materials. Més enllà de gestionar les deixalles, converteixen cada enderroc en un banc de recursos reaprofitant els residus per a fabricar formigó sostenible. Amb això s’aconsegueix minimitzar l'impacte mediambiental, reduir l'explotació dels recursos naturals i demostrar que l'economia circular i la sostenibilitat real són dos avenços imprescindibles en el sector de la construcció.
Agraïm el guiatge al gerent, Miquel Àngel Pérez, i a Albert Sangenís, responsable de producció d'Hercal.
La Delegació del Vallès gaudeix d'una visita guiada a l'Aula de Natura del Parc del Falgar
Es tracta d'un edifici singular d'una planta dividit en tres mòduls. Una construcció pensada per integrar-se en l'entorn amb l'estructura i els materials utilitzats. Les parets són de fusta i els sostres de xapa metàl·lica, a excepció de la paret sud que està formada per un mur Trombe, una construcció a la qual se li adhereix terra compactada perquè faci d'aïllant tèrmic i mantingui l'interior amb una temperatura estable a l'estiu i a l'hivern.
Els tres edificis estan units entre si amb passadissos i vestíbuls vidrats per mantenir la visual nord-sud del parc. A la part est, se situa l'edifici on hi ha la sala d'exposicions i els lavabos; al centre, una zona de serveis i administració amb diversos despatxos i oficines; i a l'oest, la sala de formació i un auditori.
L'Aula de Natura també s'ha concebut com a un edifici energèticament sostenible i autosuficient amb una instal·lació fotovoltaica de 18 plaques. Aprofita el sistema geotèrmic dels pous canadencs per filtrar l'aire de l'exterior i aconseguir fluxos freds o calents depenent de l'època de l'any.