El Congrés UIA2026BCN convoca el Concurs Internacional d'Estudiants "Catalysts of Resilience"
Es desafia els participants a dissenyar intervencions espacials que permetin la resistència i adaptació enfront de possibles amenaces vinculades a qüestions com canvis polítics, transformacions socials i el canvi climàtic, entre altres. Aquesta convocatòria convida a anar més enllà dels mètodes convencionals de disseny, utilitzant el temps com una estratègia de disseny per impulsar un futur resilient.
Aquest concurs està organitzat i desenvolupat d'acord amb les UNESCO Standard Regulations for International Competitions in Architecture and Town planning, així com amb les recomanacions de bones pràctiques de la UIA. Les bases del concurs han estat desenvolupades per l'Equip Curatorial UIA2026BCN i organitzades pel Consell Superior dels Col·legis d'Arquitectes d'Espanya (CSCAE) i el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC).
Registra't aquí
Becoming. Architectures for a planet in transition
La convocatòria està alineada amb el tema central de l'UIA2026BCN: Becoming. Architectures for a Planet in Transition, que donarà forma al programa del Congrés com una plataforma per a explorar perspectives innovadores, enfocaments interdisciplinaris i idees transformadores que abordin els desafiaments contemporanis.
Es fomenta que l'arquitectura no s'entengui com un resultat final, sinó com un procés dinàmic i adaptable. En lloc de proposar projectes estàtics, es convida els estudiants a considerar processos de transformació acurats i sustentats en el temps, que respectin i fomentin les realitats físiques i culturals del lloc escollit.
Format
Les propostes hauran de presentar-se mitjançant una seqüència de tres dibuixos individuals (lloc, proposta a curt termini i desenvolupaments a llarg termini). Cadascun d'aquests dibuixos ha de ser produït com una representació complexa i rica, fins i tot pot incloure llegendes i diagrames, sempre que mantinguin una certa unitat com a document.
Cada panell ha d'incloure un text de fins a 250 paraules que expliqui el seu contingut. Tots els textos han de ser presentats en anglès.
Un jurat internacional
Un jurat de renom internacional avaluarà les propostes, compost per Tatiana Bilbao (Mèxic), Josep Ferrando (Espanya, president del jurat), Marianna Rentzou de Point Supreme, Sumayya Vally de Counterspace (Grècia) i Wtanya Chanvitan de Bangkok Tokyo Architecture (Tailàndia), amb dos jurats alternatius -Alejandro Vargas de Entropia Studio (Colòmbia) i Donn Holohan de Superposition (Xina)- juntament amb l'equip comissari i un observador designat per la UIA.
El jurat s'assegurarà que les propostes responguin rigorosament al tema “Catalysts of Resilience”, avaluant la coherència conceptual, la sensibilitat contextual, la claredat en la presentació i el potencial transformador a llarg termini.
Calendari
15 de juliol de 2025 - Llançament del concurs
15 de setembre de 2025 - Data límit per a les preguntes
24 de setembre de 2025 - Data límit per a les respostes
7 de novembre de 2025 - Data límit per a les inscripcions
7 de novembre de 2025 - Data límit per a la presentació de candidatures
Gener de 2026 - Anunci dels resultats
Premis
Els premis es distribuiran de la manera següent:
5.000 € per al 1r premi
4.000 € per al 2n premi
3.000 € per al 3r premi
2.000 € per al 4t premi
1.000 € per al 5è premi
A més, tots els guanyadors rebran entrada gratuïta al Congrés, amb les despeses de viatge cobertes.
Per a qüestions tècniques, els participants poden posar-se en contacte amb competitions@uia-architectes.org
Per a més informació, visita: uia2026bcn.org
El ritmo de creación de nuevas viviendas todavía lejos de dar respuesta a las necesidades actuales
El Colegio de Arquitectos de Cataluña (COAC) ha presentado el análisis del visado de edificación correspondiente al primer semestre de 2025. El encuentro ha contado con la participación del decano del COAC, Guillem Costa Calsamiglia, la directora general del COAC, Sònia Oliveras, y el director del Área Técnica del COAC, Gerard Miquel, que han explicado las tendencias que se identifican de manera global y por demarcaciones territoriales.
Bajada del sector
Durante los primeros seis meses del año se han visado 2.125.358 m², un 18,2% menos que en el mismo período de 2024. La caída rompe la tendencia positiva de los últimos años y devuelve el sector a cifras cercanas a las de 2021, en plena salida de la pandemia.
A pesar del descenso, cabe destacar que en el primer semestre de 2024 se visaron 38 proyectos grandes (superiores a los 10.000 m2) que sumaban un total de 729.813 m2, el 28% de la superficie total visada. Este año sólo se han visado 18 proyectos grandes con una suma de 268.178 m2, el 12,6% del total de superficie visada.
Crecimiento insuficiente de la vivienda de nueva creación
Aunque se han visado 8.107 viviendas nuevas, la cifra cae un 22% respecto al primer semestre de 2024, y el ritmo actual sigue muy por debajo de los objetivos del Plan territorial sectorial de vivienda. La Demarcación de Barcelona concentra la mayor parte de la caída, con un descenso del 34,1% y sólo 4.816 viviendas visadas.
Del total de 8.107 viviendas nuevas visadas en el COAC, 1.453 son de protección oficial, la mayoría de ellas situadas en la Demarcación de Barcelona (1.107). El resto se han visado en las demarcaciones de Girona (259), Comarcas Centrales (82) y Lleida (5).
Rehabilitación: una asignatura pendiente
La rehabilitación sigue estancada (562.770 m² visados), con una caída del 14,7% y sólo representa el 27% de la superficie total visada.
La única demarcación que ha experimentado crecimiento positivo ha sido Comarcas Centrales (13,3%). El resto, han tenido un resultado negativo: Ebro (-39%), Lleida (-27%), Barcelona (-16%), Tarragona (-14,7%) y Girona (-12%). En relación a la Demarcación de Barcelona, la caída se detecta tanto en la ciudad condal (-15,3%) como en el resto de la Demarcación (-16,3%).
En cuanto a los Fondos Next Generation, desde 2022 se han tramitado en el COAC 838 expedientes correspondientes a 8.508 viviendas, superando el objetivo fijado por la Agencia de la Vivienda de Cataluña (AHC). De estos expedientes, 115 corresponden a la Demarcación de Barcelona (1.493 viviendas), 31 a Tarragona (532 viviendas), 30 a Girona (247 viviendas), 22 a Lleida (201 viviendas), 21 a Comarcas Centrales (106 viviendas) y 5 al Ebro (7 viviendas).
Desde el COAC seguimos trabajando para activar la cultura de la rehabilitación en nuestro país porque la respuesta a los nuevos retos debe pasar por rehabilitar, renovar y mejorar nuestros edificios, barrios y ciudades con una mirada integral de las intervenciones.
Impacto territorial desigual
El bajón se concentra en la Demarcación de Barcelona (−27,1% de superficie visada) y principalmente fuera de la ciudad condal. Sin embargo, hay que tener presente que en el primer semestre del año pasado se visaron proyectos grandes principalmente en Terrassa, Sant Pere de Ribes o área metropolitana de Barcelona, que influyen en esta diferencia porcentual
Por el contrario, la Demarcación de las Comarcas Centrales presenta el mejor dato de los últimos 5 años (165.750 m2 visados). Ebro también tuvo un comportamiento positivo (8,6%) y Girona se mantiene a niveles similares (1%), mientras que el resto de demarcaciones retroceden. En el caso de Tarragona, la caída se debe, en parte, a que en el primer semestre de 2024 se visaron grandes proyectos.
El ritme de creació de nous habitatges encara lluny de donar resposta a les necessitats actuals
Davallada del sector
Durant els primers sis mesos de l’any s’han visat 2.125.358 m², un 18,2% menys que el mateix període de 2024. La caiguda trenca la tendència positiva dels darrers anys i retorna el sector a xifres pròximes a les de 2021, en plena sortida de la pandèmia.
Malgrat el descens, cal destacar que el primer semestre del 2024 es van visar 38 projectes grans (superiors als 10.000 m2) que sumaven un total de 729.813 m2, el 28% de la superfície total visada. Enguany, només s'han visat 18 projectes grans amb una suma de 268.178 m2, el 12,6% del total de superfície visada.Creixement insuficient de l'habitatge de nova creació
Tot i que s’han visat 8.107 habitatges nous, la xifra cau un 22% respecte al primer semestre de 2024, i el ritme actual continua molt per sota dels objectius del Pla territorial sectorial d’habitatge. La Demarcació de Barcelona concentra la major part de la caiguda, amb un descens del 34,1% i només 4.816 habitatges visats.
Del total de 8.107 habitatges nous visats al COAC, 1.453 són de protecció oficial, la majoria dels quals situats a la Demarcació de Barcelona (1.107). La resta s’han visat a les demarcacions de Girona (259), Comarques Centrals (82) i Lleida (5).
Rehabilitació: una assignatura pendentLa rehabilitació continua estancada (562.770 m² visats), amb una caiguda del 14,7% i només representa el 27% de la superfície total visada.
L’única demarcació que ha experimentat creixement positiu ha estat Comarques Centrals (13,3%). La resta, han tingut un resultat negatiu: Ebre (-39%), Lleida (-27%), Barcelona (-16%), Tarragona (-14,7%) i Girona (-12%). En relació a la Demarcació de Barcelona, la caiguda es detecta tant a la ciutat comtal (-15,3%) com a la resta de la Demarcació (-16,3%).
Pel que fa als Fons Next Generation, des del 2022 s’han tramitat al COAC 838 expedients corresponents a 8.508 habitatges, superant l’objectiu fixat per l’Agència de l’Habitatge de Catalunya. D'aquests expedients, 115 corresponen a la Demarcació de Barcelona (1.493 habitatges), 31 a Tarragona (532 habitatges), 30 a Girona (247 habitatges), 22 a Lleida (201 habitatges), 21 a Comarques Centrals (106 habitatges) i 5 a l’Ebre (7 habitatges).Des del COAC seguim treballant per activar la cultura de la rehabilitació a casa nostra perquè la resposta als nous reptes ha de passar per rehabilitar, renovar i millorar els nostres edificis, barris i ciutats amb una mirada integral de les intervencions.
Impacte territorial desigual
La davallada es concentra a la Demarcació de Barcelona (−27,1% de superfície visada) i principalment fora de la ciutat comtal. Cal tenir present, però, que el primer semestre de l’any passat es van visar projectes grans principalment a Terrassa, Sant Pere de Ribes o àrea metropolitana de Barcelona que influeixen en aquesta diferència percentual
Per contra, la Demarcació de les Comarques Centrals presenta la millor dada dels últims 5 anys (165.750 m2 visats). Ebre també ha tingut un comportament positiu (8,6%) i Girona es manté a nivells similars (1%), mentre que la resta de demarcacions retrocedeixen. En el cas de Tarragona, la caiguda es deu, en part, al fet que el primer semestre del 2024 es van visar projectes grans.
Veure informació detallada a la nota de premsa
El COAC atorga les Medalles COAC 2025
Les Medalles COAC constitueixen la condecoració institucional del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya per reconèixer la contribució de persones o institucions al progrés de l’arquitectura o del Col·legi. Els reconeixements s’han entregat en el marc de l'Acte Institucional del COAC el passat 2 de juliol, en el qual s'han reconegut als arquitectes que han fet 50 anys de col·legiació i també es van distingir les donacions de fons professionals a l'Arxiu Històric i Biblioteca.
En aquest context, el COAC ha atorgat la Medalla a títol pòstum a Anna Pont per una trajectòria marcada per la sensibilitat, el compromís social i ambiental, i una mirada artística que transcendeix la tècnica. Al costat de Jordi Comas, des de l’Estudi Comas‑Pont, va impulsar projectes educatius, sanitaris i de transformació urbana amb una clara vocació de servei públic. La seva obra, reconeguda amb guardons com el Premi FAD 2025 per la Plaça Riells, destaca per la seva excel·lència professional i per la capacitat d’emocionar a través de l’arquitectura.
El reconeixement a Societat Orgànica posa en relleu la seva contribució a la integració de criteris ambientals, socials i energètics en el disseny arquitectònic. Amb una trajectòria consolidada en l’assessorament, la recerca i la divulgació, han estat clau en la transformació ecològica del sector, promovent una arquitectura més justa, eficient i compromesa amb el planeta.
També ha estat distingit Toni Cumella, ceramista que ha sabut portar la ceràmica més enllà de l’artesania, integrant-la com a element estructural i expressiu en projectes arquitectònics de gran rellevància. Des del seu taller Ceràmiques Cumella, ha col·laborat amb arquitectes i artistes en obres emblemàtiques, combinant tradició i innovació amb una gran sensibilitat i bellesa.
Amb la condecoració, el COAC posa en valor la trajectòria pionera d'Anna Bofill, una de les primeres dones arquitectes titulades a Catalunya, que ha integrat la perspectiva de gènere, la recerca formal i la interdisciplinarietat en la seva pràctica. La seva obra, marcada per l’exploració geomètrica i una mirada crítica sobre l’espai i la societat, ha estat clau per a la renovació del pensament arquitectònic contemporani.
Finalment, Joan Tous Gomà-Camps ha estat reconegut per la seva dedicació incansable al Col·legi d’Arquitectes i per haver estat una figura clau en la preservació del llegat de Josep Maria Jujol. President de la Demarcació de Tarragona entre 2014 i 2022, i actual cap de Representants del Grup, ha estat un dels principals impulsors perquè el COAC esdevingués dipositari de l’arxiu Jujol, amb més de 22.000 entrades inventariades. La seva tasca, desinteressada i compromesa, ha estat fonamental per garantir la conservació i difusió d’un dels fons documentals més rellevants de l’arquitectura catalana.
Amb aquestes distincions, el COAC reafirma el seu compromís amb una arquitectura innovadora, crítica i compromesa amb la societat i el planeta