Propers Actes
Visita tècnica a la Biblioteca L’Alzina, de Palau-Solità...
Visita tècnica a la Biblioteca L...
Exposició: Elles il·lustren botànica
Exposició: Elles il·lustren...
Girona, temps de flors. Vestigi
Girona, temps de flors. Vestigi
Girona, temps de flors. Per tu, Rosa. Memòria sentida
Girona, temps de flors. Per tu,...
Nuevo ciclo de charlas: Regenerar Barcelona
El objetivo del ciclo es explicar las estrategias globales de regeneración urbana del Ayuntamiento de Barcelona, y cómo éstas se concretan a través de instrumentos de planeamiento por un 22@ más inclusivo y sostenible, en un contexto de ciudad mixta y de transformación industrial; y en los barrios de Gracia, en un contexto de tejido histórico, compacto y consolidado. Por último, también se hablará sobre el programa y las actuaciones de regeneración de barrios, dirigido a reducir las vulnerabilidades de calidad de vida en la ciudad para reforzar la resiliencia social, a partir de ejemplos como el caso del Besòs-Maresme.
Para asistir a las jornadas, se ruega confirmación de asistencia.
PROGRAMA:
Sesión 1: Regenerar Barcelona. Debate
Jueves 15 de septiembre de 13.00 h a 14.30 h
- Janet Sanz, Teniente de Alcaldía del Ayuntamiento de Barcelona
- Sandra Bestraten, Presidenta de la Demarcación de Barcelona del COAC
- Laia Grau, Gerente de Urbanismo del Ayuntamiento de Barcelona
- Ponentes pendientes de confirmación
Sesión 2: MPGM por un 22@ más inclusivo y sostenible
Jueves 22 de septiembre de 12.30 ha 14:30 h
- Bienvenida institucional. Representante del COAC
- Presentación de objetivos y estrategia. Laia Grau, Gerente de Urbanismo
- Regeneración del tejido de viviendas, actividad económica y estructura de ejes verdes. Anna Sans
- Estudio de patrimonio y criterios de intervención. Marina Cervera
- Estructura de ejes verdes y Plan Especial de Infraestructuras. Lluís Lamich, coordinador técnico del PEI
- Normativa e instrumentos urbanísticos. Montserrat Hosta, Directora del proyecto de la MPGM
Sesión 3: MPGM para la mejora urbanística y ambiental de los barrios de Gràcia
Jueves 29 de septiembre de 12.30 h a 14:30 h
- Bienvenida institucional. Representante del COAC
- Presentación de objetivos y estrategia. Laia Grau, Gerente de Urbanismo
- Normativa e instrumentos urbanísticos. Sebastià Jornet, Director del proyecto de la MPGM
- Normativa ambiental e IDEEO. Ignasi Grau, redactor del informe ambiental
- Estudio histórico. Toni Vilanova, Presidente de la AADIPA
Sesión 4: Regeneración de barrios
Jueves 6 de octubre de 12.30 h a 14:30 h
- Bienvenida institucional. Representante del COAC
- Presentación de objetivos y estrategia. Laia Grau, Gerente de Urbanismo
- Estudio de Vulnerabilidad. Mònica Beguer, Directora del estudio
- Experiencia en el Besòs Maresme y Reto prototipo, David Martínez, Gerente del IMU
Publicada la Ley General de Telecomunicaciones
El pasado 29 de junio se publicó en el BOE la Ley 11/2022, Ley General de Telecomunicaciones, que entró en vigor el 30 de junio, al día siguiente de su publicación.
La Ley reforma el marco normativo del sector de las telecomunicaciones con la transposición de la Directiva (UE) 2018/1972 -Código europeo de las Comunicaciones electrónicas- y con el despliegue del “Plan España Digital 2025” para la recuperación sostenible después de la pandemia por COVID-19.
También incorpora las estrategias del Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia de la economía española (PRTR) para el fomento de la conectividad digital, el impulso a la ciberseguridad y el despliegue de las redes de muy alta capacidad como la de tecnología 5G por telefonía móvil.
Regula la instalación y explotación de las redes de comunicaciones electrónicas, la prestación de servicios, sus recursos y servicios asociados, los equipos radioeléctricos y los equipos terminales de telecomunicaciones.
Entre otros aspectos de la Ley, cabe destacar:
- Impulsa el acceso a las redes y servicios de comunicación electrónica de banda ancha para contribuir a una mayor vertebración social e impulsar distintas actividades económicas y sociales. Promueve la conectividad y el acceso a las redes de muy alta capacidad (fibra óptica, telefonía móvil 5G).
- Introduce el concepto de Servicio universal como derecho básico de los usuarios en el acceso a las telecomunicaciones independientemente de su localización geográfica, con una calidad determinada y a precio asequible. Al menos, se garantizará el servicio de banda ancha a velocidad mínima de 10 Mbit/s (bajada de datos) y los servicios de voz.
- El Anexo II de Terminología incorpora las definiciones entre las que cabe destacar la nueva clasificación de los servicios de comunicaciones electrónicas contenida en el Código europeo.
- Las infraestructuras comunes y redes de comunicación electrónicas en los edificios se regulan en el Título III, Sección 4a. Indica que será necesario desarrollar la normativa técnica necesaria para lograr la implantación del edificio sostenible y conectado y del concepto del hogar digital. Asimismo, regula la instalación por parte de los operadores de los tramos finales de la red de alta y muy alta capacidad en edificios nuevos y existentes; estos podrán realizar esta instalación, previa comunicación y aceptación por parte de la comunidad de propietarios.
- Regula los requisitos esenciales de los equipos de telecomunicación y su evaluación para la comercialización en la UE, estableciéndose las condiciones que deben cumplir las instalaciones y los instaladores.
- Incorpora avances en materia de protección del derecho de los usuarios.
- Refuerza el acceso a los números de emergencia y, en concreto, al número 112 como número de emergencia en toda Europa.
Aprobado el uso de Firmacloud como único soporte para nuevos certificados de firma electrónica
La Junta de Gobierno del COAC ha aprobado la designación de la herramienta Firmacloud como único soporte para la gestión de los nuevos certificados de firma electrónica.
A partir de ahora, los colegiados que pidan por primera vez la firma electrónica solo podrán utilizar Firmacloud, mientras que los arquitectos que todavía trabajen con el soporte físico tradicional (dispositivo USB) tendrán que solicitar el cambio cuando caduque su certificado.
Firmacloud presenta grandes ventajas de usabilidad y supondrá un paso adelante para realizar trámites con mayor comodidad y rapidez:
· Es totalmente equivalente al certificado físico
· No requiere llevar encima un dispositivo físico para poder firmar
· El soporte no caduca
· El certificado tiene una vigencia de 3 años y se puede renovar de forma online
· Se puede utilizar en más de un ordenador
· Tiene un PIN más fácil de desbloquear
· Imposibilidad de pérdida o robo
La cuota anual de Firmacloud es de 26 euros + IVA, solo 6,40 € anuales más que el certificado en USB.
El COAC puso a disposición de los colegiados la herramienta Firmacloud por primera vez durante el estado de alarma decretado en 2020 por la crisis sanitaria de la COVID-19. Desde entonces, los colegiados que han solicitado la firma electrónica mediante la nube la prefieren por delante del USB, que ha cambiado en varias ocasiones.
Este cambio de política se realiza en el marco de la digitalización de los servicios del COAC y en favor de una gestión homogénea de la firma electrónica.
L'edificació a la Demarcació de Girona mostra un creixement positiu per tercer semestre consecutiu
Superfície visada i nombre d'expedients visats
La superfície total visada durant el primer semestre de 2022 és de 372.048 m², un 17,58% superior al primer semestre del 2021 (316.409 m²). Si comparem aquesta dada amb les anteriors a la pandèmia, la superfície visada se situa un 22,75% per sobre respecte el primer semestre de 2019. Aquesta xifra representa el 15,76% de la superfície visada a tot Catalunya (2.378.435 m2).
A escala comarcal, el Baix Empordà (99.538 m²), el Gironès (76.241 m²) i la Selva (66.822 m²) són les que han visat més m². Cal remarcar que el Gironès és l’única comarca que mostra un comportament negatiu comparat amb el mateix període de l’any passat. L’any passat, en aquest mateix període de temps, s’identificava un augment de projectes d’habitatges plurifamiliars, sobretot, al voltant de la ciutat de Girona, segurament derivat de la crisi sanitària, la qual va potenciar els espais menys densificats al voltant de grans ciutats.
Quant a municipis, cal destacar la capital, Girona, amb 26.449 m² corresponents a 49 expedients, dos dels quals són habitatges plurifamiliars de més de 5.000 m²; Platja d’Aro amb 19.065 m² i 12 expedients, un dels quals és de més de 10.000 m² d’ús hoteler; Vidreres amb 14.699 m² i 17 expedients, un d’ells d’ús industrial de més de 10.000 m²; i Begur amb 12.823 m² i 38 expedients, la gran part dels quals són projectes de menys de 500 m². Cal incidir que la capital de comarca amb m² visats, a part de Girona, és Olot (10.906 m² i 29 expedients).
Projectes d'obra nova i gran rehabilitació
La rehabilitació es recupera a la Demarcació de Girona amb un creixement del 32,57% respecte del mateix semestre de l’any passat, i se situa en 112.745 m², augmentant així, el pes vers l’obra nova en un 31% - al primer semestre de 2021 era només del 13%. Aquesta xifra representa el 21% de la superfície total visada en rehabilitació en el conjunt de Catalunya (535.715 m²).
Territorialment, les comarques on s’ha visat més superfície de rehabilitació són el Baix Empordà (34.770 m²), el Gironès (18.011 m²) i l’Alt Empordà (17.885 m²). Cal tenir en compte que aquestes dades contemplen només els projectes de rehabilitació i gran rehabilitació visats pel COAC, no petites intervencions.
En l’àmbit municipal, les poblacions amb més m² en projectes de rehabilitació són Sant Antoni de Calonge amb 8.133 m² i 5 expedients, un dels quals correspon a la rehabilitació de façanes (5.600 m²); Girona amb 6.847 m² i 22 expedients; i Begur amb 6.417 m² i 10 expedients. Per nombre d’expedients en rehabilitació, les localitats que n’han visat més són Girona, Lloret de Mar (18) i Olot (16).
Pel que fa a la superfície visada d’obra nova, el comportament continua essent positiu i representant el gran pes de la construcció a la província. Així, el primer semestre de 2022 s’ha visat el 14,53% més d’obra nova que el mateix semestre que l’any passat, i el 36,14% més respecte del primer semestre de 2019. En xifres absolutes són 251.420 m², el 13,94% del total de Catalunya.
Per comarques visualitzem que el Baix Empordà (63.859 m²), el Gironès (57.026 m²), la Selva (46.694 m²) i l’Alt Empordà (35.337 m²) són les que tenen més m² d’obra nova visada.
A escala municipal, Girona, Platja d’Aro, Vidreres i Vilablareix són els que tenen més m² d’obra nova, però si ho ordenem per nombre d’expedients, veiem que Lloret de Mar (30), Calonge (29), Begur (25) i Girona (25) són les ciutats amb més expedients d’obra nova visats.
Anàlisi per usos: habitatge i no habitatge
Tant l’habitatge com el no habitatge augmenten respecte del primer semestre de 2021.
La superfície total visada d’habitatge durant el primer semestre d’enguany és un 12,12% superior al mateix període de l’any anterior, i un 39,25% per sobre de 2019. Així, durant el primer semestre de 2022 s’han visat 250.123 m² d’habitatges – inclou obra nova i rehabilitació -. Aquesta xifra representa el 14,9% de la superfície total visada d’habitatge a tot Catalunya (1.668.944 m²).
Pel que fa als habitatges de nova creació visats a la província de Girona han augmentat gradualment, situant-se aquest primer semestre de 2022 en 987, un 11,27% més que el mateix període de l’any passat (887), i un 43,25% més que el primer semestre de 2019 (689).
Per comarques, les que han visat més habitatges són el Gironès amb 281, el Baix Empordà amb 190, i la Selva amb 154 habitatges. Per contra, el Ripollès amb 39 habitatges i el Pla de l’Estany amb 41, són les que han visat menys habitatges en el conjunt de les comarques gironines.
Amb relació al no habitatge, durant el primer semestre de 2022 s’han visat 54.451 m², un 53,78% més que el 2021. Aquesta xifra representa el 8,13% de la superfície total visada de no habitatge a tot Catalunya (669.732 m²).
Per comarques, l’Alt Empordà (16.983 m²), el Gironès (13.398 m²) i el Baix Empordà (9.702 m²) són les que han visat més m² de no habitatge. Per tipologies, destaca l’augment de superfície corresponent a hostaleria, amb 19 projectes en el conjunt de la demarcació, un dels quals és un expedient de gran envergadura a Platja d’Aro (16.600 m²).