La Taula de la Construcció de Girona commemora 25 anys
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
La Taula de la Construcció de les Comarques de Girona, formada per la Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, el Col·legi de l’Arquitectura Tècnica de Girona i el Gremi de Promotors i Constructors d’Edificis de Girona, commemora els seus vint-i-cinc anys treballant i vetllant pel bon funcionament del sector i dels interessos dels agents implicats en l’edificació, l’urbanisme i la construcció a la província de Girona.
La celebració coincideix amb l’organització de la jornada ‘La georeferenciació i la coordinació Registre/Cadastre vuit anys després de la Llei 13/2015 de 24 de juny’, promoguda per l’entitat amb la col·laboració del Deganat dels Registradors de la Propietat, Mercantils i Béns Mobles de Catalunya i el Col·legi Oficial d’Enginyeria Geomàtica i Topogràfica, en la qual es posaran en comú les experiències dels diferents agents que intervenen en l’aplicació d’aquesta legislació i les casuístiques provocades per la seva entrada en vigor.
Aquesta activitat tindrà lloc aquest mateix divendres 22 de setembre de 2023, de 10 a 14 hores, a l’Auditori Josep Irla de Girona, i comptarà amb la participació de Jesús Garcia Benito, graduat en Enginyeria Geomàtica i Topografia, representant de la vocalia sobre propietat del Col·legi Oficial d’Enginyeria Geomàtica i Topogràfica; Félix Martínez Álvarez, graduat en Enginyeria Geomàtica i Topografia, president de l’Associació de Tècnics Experts en Cadastre, Propietat Immobiliària i Valoració - ASOTEX; Rafael R. Temes Cordovez, professor d’Urbanisme de la Universitat Politècnica de València; i Ramiro Subira Pérez, registrador de la propietat de Palamós, en representació de les tres entitats organitzadores. La sessió finalitzarà amb una taula rodona entre tots els ponents en la qual també s’ha convidat a fila 0 als representants del Col·legi Notarial de Catalunya, de la Gerència territorial del Cadastre de Girona, del Col·legi d’Administradors de Finques de Girona, del Col·legi oficial d’Agents de la Propietat Immobiliària de Girona i Província; del Col·legi de l’Advocacia de Girona, així com representants de les entitats integrants de la Taula de la Construcció de Girona: el Col·legi de l’Arquitectura Tècnica de Girona, el Gremi de Promotors i Constructors d’edificis de Girona i la Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.
Una altra iniciativa que està duent a terme la Taula de la Construcció de Girona, preocupada pels terminis i dificultats administratives per obtenir llicències d’obres als diferents ajuntaments de la demarcació, és una enquesta a través dels projectes visats al Col·legi d’Arquitectes per obtenir dades fefaents del temps en els que s’atorguen les llicències en els diferents ajuntaments i poder actuar en conseqüència.
Vint-i-cinc anys treballant pel sector
La celebració coincideix amb l’organització de la jornada ‘La georeferenciació i la coordinació Registre/Cadastre vuit anys després de la Llei 13/2015 de 24 de juny’, promoguda per l’entitat amb la col·laboració del Deganat dels Registradors de la Propietat, Mercantils i Béns Mobles de Catalunya i el Col·legi Oficial d’Enginyeria Geomàtica i Topogràfica, en la qual es posaran en comú les experiències dels diferents agents que intervenen en l’aplicació d’aquesta legislació i les casuístiques provocades per la seva entrada en vigor.
Aquesta activitat tindrà lloc aquest mateix divendres 22 de setembre de 2023, de 10 a 14 hores, a l’Auditori Josep Irla de Girona, i comptarà amb la participació de Jesús Garcia Benito, graduat en Enginyeria Geomàtica i Topografia, representant de la vocalia sobre propietat del Col·legi Oficial d’Enginyeria Geomàtica i Topogràfica; Félix Martínez Álvarez, graduat en Enginyeria Geomàtica i Topografia, president de l’Associació de Tècnics Experts en Cadastre, Propietat Immobiliària i Valoració - ASOTEX; Rafael R. Temes Cordovez, professor d’Urbanisme de la Universitat Politècnica de València; i Ramiro Subira Pérez, registrador de la propietat de Palamós, en representació de les tres entitats organitzadores. La sessió finalitzarà amb una taula rodona entre tots els ponents en la qual també s’ha convidat a fila 0 als representants del Col·legi Notarial de Catalunya, de la Gerència territorial del Cadastre de Girona, del Col·legi d’Administradors de Finques de Girona, del Col·legi oficial d’Agents de la Propietat Immobiliària de Girona i Província; del Col·legi de l’Advocacia de Girona, així com representants de les entitats integrants de la Taula de la Construcció de Girona: el Col·legi de l’Arquitectura Tècnica de Girona, el Gremi de Promotors i Constructors d’edificis de Girona i la Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.
Una altra iniciativa que està duent a terme la Taula de la Construcció de Girona, preocupada pels terminis i dificultats administratives per obtenir llicències d’obres als diferents ajuntaments de la demarcació, és una enquesta a través dels projectes visats al Col·legi d’Arquitectes per obtenir dades fefaents del temps en els que s’atorguen les llicències en els diferents ajuntaments i poder actuar en conseqüència.
Vint-i-cinc anys treballant pel sector
El 30 de juny de l’any 1998 es presentava públicament la Taula de la Construcció de Girona amb la finalitat de reforçar la participació del Col·legi de l’Arquitectura Tècnica de Girona, el Gremi de Promotors i Constructors d’edificis de Girona i la Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya en els aspectes econòmics, tècnics i socials del sector de l’edificació, l’urbanisme i la construcció, una voluntat que manté a dia d’avui motiu pel qual continua realitzant diferents accions per contribuir al bon funcionament del sector de l’arquitectura i la construcció.
Entre les actuacions recents hi ha la trobada amb la ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana del Govern d’Espanya, Raquel Sánchez Jiménez, el maig d’aquest mateix any, amb qui es van compartir diverses consideracions vinculades amb la nova ‘Ley 12/2023 de la Vivienda’, de 24 de maig. L’any 2021, per tal de millorar aspectes interpretatius del decret d’habitabilitat, la Taula de la Construcció s’adreça al director de Qualitat i de l’Edificació i Rehabilitació de l’Habitatge de Catalunya, Jordi Sanuy Aguilar, per demanar la reactivació de la Taula d’Habitabilitat de Catalunya. El 2020, arrel de la pandèmia de la COVID-19, les tres institucions integrants de la Taula van incidir en la necessitat de polítiques públiques per pal·liar els efectes econòmics adversos del col·lectiu i en demanar als ajuntaments simplificar els tràmits burocràtics per a l’atorgament de llicències d’obra, com també va reclamar la flexibilització de la moratòria d’obres als municipis de la Costa Brava durant aquell estiu. El 2019, amb l’objectiu d’aportar les inquietuds i els coneixements dels professionals, es crea la Mesa de la Construcció de Girona ciutat, juntament amb la Taula d’Enginyeria de les comarques gironines (TEG), i amb la participació de la regidoria d’Urbanisme de l’Ajuntament de Girona.
Una de les altres accions més properes en el temps, és l’Observatori de la Rehabilitació i la Renovació Urbana de les comarques de Girona, creat l’any 2018; una plataforma oberta i transversal d’estudi i foment d'estratègies de rehabilitació i renovació en la ciutat per millorar la qualitat de vida de les persones. Cinc anys després de la seva creació compta amb una vintena de socis, tots ells entitats sense ànim de lucre, que donen una visió i perspectiva diversa i transversal de com abordar la regeneració i millora del parc edificat i de les ciutats. Durant aquests temps, L’Observatori també ha dut a terme diversos projectes i activitats entre les quals cal destacar l’estudi presentat aquest 2023 d’Identificació de les tipologies edificatòries i de les solucions energètiques de les comarques gironines, redactat per la cooperativa Ciclica i fet conjuntament amb la Diputació de Girona; la jornada tècnica a la Masia Els Segalars de Sant Miquel de Campmajor, organitzada amb l’associat Associació GRETA, o la jornada sobre rehabilitació i domòtica promoguda conjuntament amb el Col·legi d'Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials de Girona.
El 2011, la Taula entra a formar part de la Taula de Mobilitat de l’Ajuntament de Girona, un òrgan de consulta i de participació ciutadana sectorial que busca la col·laboració en aquest àmbit del teixit social de la ciutat. Una altra de les propostes impulsada per la Taula aquest mateix any, veient la necessitat d’intervenir en les obres aturades i amb llicències d’obra caducades, és l’enviament d’un escrit al secretari d’Habitatge i al director general d’Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, que finalment es va traduir en un Projecte de Llei de modificació del Text refós de la Llei d’Urbanisme.
Les reivindicacions de la Taula no acaben aquí. El 2003, va promoure el Segell Verd per introduir voluntàriament criteris de sostenibilitat als edificis d’habitatges d’obra nova i gran rehabilitació per reduir les emissions de CO2, millorar l’estalvi energètic i de l’aigua i promoure el reciclatge de residus, que va esdevenir el precedent del Decret 21/2006 de regulació de l’ecoeficiència en els edificis, publicat el 2006 per la Generalitat de Catalunya. I, l’any 2000, allunyant-se del sector de l’arquitectura i la construcció, la seva actuació va servir per posar de manifest la necessitat de les empreses de la província d’enllaçar Girona i Madrid per via aèria.
Més enllà d’aquestes grans iniciatives, la Taula de la Construcció treballa dia a dia realitzant accions a nivell autonòmic i local. Interpel·lant l’Administració Autonòmica, la Taula ha fet, entre d’altres, al·legacions i aportacions al Decret sobre Requisits Mínims d’Habitabilitat (2001); observacions en l’avantprojecte de la Llei pel Dret a l’Habitatge (2006); o una denúncia a la Direcció General de Consum i Seguretat Industrial pel subministrament de formigó sense controls (2001). En l’àmbit local, les seves accions també han estat moltes: revisió dels Plans Generals d’Ordenació Urbana (PGOU); revisió de l’ordenança del soroll i les vibracions a Salt, aportacions en la revisió del sòl urbanitzable de Roses, entre molts d’altres.
20/09/2023
La construcción acusa el impacto del contexto económico y la actividad se aleja de la capital
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El COAC ha analizado en una convocatoria abierta a los medios de comunicación los datos del visado de edificación en Cataluña del primer semestre de 2023. El encuentro ha contado con la participación de la presidenta de la Demarcación de Barcelona del COAC, Sandra Bestraten; la directora general del COAC, Sònia Oliveras, y el director del Área Técnica del COAC, Gerard Miquel, que han explicado las tendencias que se identifican en la globalidad del territorio y por demarcaciones.
El estudio presentado se ha hecho a partir de los proyectos de ejecución de obra visados, tanto los de intervenciones de obra nueva como los de actuaciones en edificaciones existentes. Las conclusiones del análisis proporcionan los datos más fiables de lo que en el futuro inmediato se construirá en el territorio.
Los datos muestran una ralentización en el sector
El sector de la construcción presenta un crecimiento negativo en superficie visada en Cataluña, cerrando el semestre en 2.269.933 m2 visados, un 5% menos respecto al primer semestre del 2022. Hay que esperar a la evolución de los próximos meses para detectar si se trata de una frenada temporal. Según el último informe de Euroconstruct, se prevé que España pueda cerrar el ejercicio con un crecimiento alrededor del 3% y una ralentización en los años posteriores.
La vivienda, principal causa de la frenada en Barcelona ciudad
La ciudad de Barcelona presenta una bajada del 23% en la superficie visada, con tan solo 231.076 m2 visados el primer semestre del 2023.
La caída se concentra en la vivienda. Así, solo se han visado 240 viviendas de nueva creación, lo que representa un 69% menos que el primer semestre del 2022. En cuanto a la superficie visada con uso de vivienda –contabilizando la obra nueva y las intervenciones en edificaciones existentes–, este año se han visado 63.766 m2 de vivienda, un 55% menos que el semestre anterior.
La bajada, ya anunciada los últimos meses del 2022, puede ser provocada, por un lado, por ciertos procesos de ajuste normativo por parte de la administración, que han propiciado que la inversión se desplace fuera de la capital y, por otro, por el contexto económico actual. Cabe tener en cuenta que el nivel de consolidación de la ciudad también influye en la poca disponibilidad de suelo libre para construir.
Por contra de lo que sucede en la ciudad condal, en el resto de la Demarcación se han visado 4.614 viviendas de nueva creación, un 6% más que el primer semestre del año anterior. Así, las poblaciones con mayor número de viviendas de nueva creación visadas son Vilanova i la Geltrú (372), Sabadell (359), Esplugues de Llobregat (306), Abrera (189), El Prat de Llobregat (165), L’Hospitalet de Llobregat (163), Badalona (159), Terrassa (146), Montgat (138), Cubelles (131), Viladecans (111).
La rehabilitación sube, pero con poco peso de los fondos Next Generation
Pese al aumento del 25% en relación con el primer semestre del 2022, la rehabilitación continúa estancada y tan solo representa el 30% de la superficie total visada en Cataluña.
Destaca la subida en la Demarcación de Barcelona (45%), impulsada por la actividad en la capital, donde se han visado dos proyectos de gran envergadura (>10.000 m2): un equipamiento deportivo de 52.495 m2 y un edificio de oficinas de 27.819 m2.
Los datos sobre reforma y rehabilitación, aunque son positivos, no responden a un impacto de los programas de impulso a la rehabilitación financiados a través de los fondos europeos Next Generation. Así, durante el primer semestre del 2023 se han tramitado en el COAC –dentro del programa 3 de Rehabilitación de Edificios– un total de 54 expedientes, los cuales corresponden a 554 viviendas (21 unifamiliares y 533 en edificios plurifamiliares). El mayor número de expedientes tramitados con fondos Next Generation se concentran en las demarcaciones de Barcelona (19) y Comarques Centrals (20).
Desde el COAC seguimos trabajando para activar la cultura de la rehabilitación en nuestra casa, porque la respuesta a los nuevos retos ha de pasar por rehabilitar, renovar y mejorar nuestros edificios, barrios y ciudades con una mirada integral de las intervenciones.
Es por ello que se llevan a cabo campañas de concienciación ciudadana sobre el papel de la arquitectura en la salud de las personas o la promoción de la rehabilitación. Asimismo, lideramos en Cataluña el proyecto de descarbonización de la arquitectura, con el objetivo no solo de preparar a los arquitectos para el reto que tenemos por delante, sino para convertirnos en motor de transformación en el sector. En paralelo, el COAC cuenta con la Oficina Técnica de Rehabilitación, que asesora, informa y acompaña a la ciudadanía en la rehabilitación de edificios vinculada a los Next Generation.
Los fondos europeos son una oportunidad única para promover la rehabilitación de nuestro parque edificado. Aun así, se está notando un retraso en la llegada de solicitudes motivado, parcialmente, por los largos y complejos procesos a través de los cuales las comunidades de propietarios han de decidir y tramitar las ayudas.
Si se realiza un análisis general por temáticas:
1. En relación con la superficie visada, el sector tiene crecimiento negativo en prácticamente todo el territorio, exceptuando las demarcaciones de Girona y Ebre. La Demarcación de Barcelona, con 1.410.692 m2 visados, baja un 3% respecto al primer semestre del 2022. La caída más acusada se detecta en la ciudad condal (-23%). De esta manera, la superficie visada en la capital catalana continúa cayendo respecto al resto de la demarcación, y si hace un año suponía el 30% del total de la Demarcación, ahora solo representa un 16%.
Girona se mantiene estable (3% de crecimiento), y Ebre, con 43.994 m2 visados, crece un 15% más que el primer semestre de hace un año. No obstante, se trata de una demarcación con poca superficie visada y las variaciones son habituales.
2. El número de expedientes visados también cae. Se han visado un total de 4.696 expedientes, es decir, un 12% menos que los 5.308 registrados el primer semestre del 2022 en Cataluña. En este caso, todas las demarcaciones han visado menos expedientes que hace un año.
3. La rehabilitación aumenta, pero tiene un peso poco significativo. La intervención en edificios existentes sigue estancada y, pese a la puesta en marcha de todos los programas de impulso a la rehabilitación financiados por los fondos Next Generation, no se detecta un impacto positivo en los datos. De hecho, aunque la superficie visada en rehabilitación en Cataluña el primer semestre de este año ha sido de 665.925 m2, un 25% más que el mismo período del año anterior, solo representa el 30% del total de superficie visada.
Solamente Tarragona ha tenido comportamiento negativo en cuanto a la superficie visada de reforma/rehabilitación, con un -10%.
4. La obra nueva, que parecía ir recuperando los niveles previos a la pandemia, este semestre experimenta un retroceso. La superficie visada se sitúa en 1.574.175 m2 y baja un 13% respecto al primer semestre del 2022 en Cataluña. La Demarcación del Ebre es la única que presenta un comportamiento positivo en obra nueva, pero se trata de poca superficie de variación.
En cuanto a la Demarcación de Barcelona, la bajada de obra nueva (-13%) responde a la caída que sufre la ciudad condal, con una disminución del 63% en comparación con el primer semestre del año pasado. El resto de la Demarcación se mantiene sin variaciones significativas.
5. La creación de viviendas se frena y se aleja aún más de los niveles óptimos de creación de viviendas nuevas. El primer semestre del 2023 se ha cerradon con 7.433 viviendas de nueva creación visadas, un 5% menos que el mismo período del año pasado. Si tomamos como medida la cifra de las 25.000 viviendas anuales que la Agència de l’Habitatge de Catalunya (AHC) considera necesarias para el período 2020-2024 (según el Plan territorial sectorial de vivienda en Cataluña), la realidad evidencia que seguimos muy lejos de alcanzar niveles óptimos a finales de año.
Por otro lado, cabe destacar que el sector de la construcción, dadas sus características, es de los primeros en sufrir los efectos macroeconómicos, como son el encarecimiento del crédito y la inflación, entre otros.
La única Demarcación con comportamiento positivo es Girona con un crecimiento del 30% en la creación de viviendas, pero la subida responde sobre todo a promociones grandes de vivienda puntuales.
De las 7.433 viviendas de nueva creación, un total de 501 son de protección oficial. Por un lado hay 9 expedientes exclusivos de vivienda protegida, que corresponden a 361 viviendas. Excepto tres viviendas en la ciudad de Lleida, los otros 358 son de municipios de la demarcación de Barcelona (destacan un proyecto de 124 viviendas en Cubelles y uno de 72 viviendas en Montgat).
Por otro lado también se han visado 15 proyectos en los que se combinan vivienda libre (549) y vivienda protegida (140) y están todos situados en la Demarcació de Barcelona: Esplugues de Llobregat (36), Sabadell (23), Vilanova i la Geltrú (20), Barcelona (16), Martorell (16), Arenys de Mar (13), Badalona (8), Les Franqueses del Vallès (8).
6. En relación con la no vivienda, las cifras son positivas. En cifras globales, con un total de 701.433 m2 visados, la superficie crece en Cataluña un 3% si comparamos con el primer semestre del 2022.
El ámbito de la sanidad, con 126.775 m2 visados, continúa con crecimiento positivo con un 42% más en relación con el primer semestre del año pasado. La educación también presenta una subida del 14% y este año se han visado 26.798 m2.
Por contra, el resto de ámbitos presentan un crecimiento negativo. Oficinas baja por segundo semestre consecutivo (27% respecto el primer semestre del 2022) y, con 123.302 m2 visados, se sitúa a niveles similares a los del 2019. El comercio (26.007 m2) baja un 32%, industria (101.298 m2) un 6% y hotelería (79.492 m2), pese a presentar un crecimiento respecto al semestre inmediatamente anterior, cae un 20% en relación con el primer semestre del 2022.
Consultad los gráficos de visado
El estudio presentado se ha hecho a partir de los proyectos de ejecución de obra visados, tanto los de intervenciones de obra nueva como los de actuaciones en edificaciones existentes. Las conclusiones del análisis proporcionan los datos más fiables de lo que en el futuro inmediato se construirá en el territorio.
Los datos muestran una ralentización en el sector
El sector de la construcción presenta un crecimiento negativo en superficie visada en Cataluña, cerrando el semestre en 2.269.933 m2 visados, un 5% menos respecto al primer semestre del 2022. Hay que esperar a la evolución de los próximos meses para detectar si se trata de una frenada temporal. Según el último informe de Euroconstruct, se prevé que España pueda cerrar el ejercicio con un crecimiento alrededor del 3% y una ralentización en los años posteriores.
La vivienda, principal causa de la frenada en Barcelona ciudad
La ciudad de Barcelona presenta una bajada del 23% en la superficie visada, con tan solo 231.076 m2 visados el primer semestre del 2023.
La caída se concentra en la vivienda. Así, solo se han visado 240 viviendas de nueva creación, lo que representa un 69% menos que el primer semestre del 2022. En cuanto a la superficie visada con uso de vivienda –contabilizando la obra nueva y las intervenciones en edificaciones existentes–, este año se han visado 63.766 m2 de vivienda, un 55% menos que el semestre anterior.
La bajada, ya anunciada los últimos meses del 2022, puede ser provocada, por un lado, por ciertos procesos de ajuste normativo por parte de la administración, que han propiciado que la inversión se desplace fuera de la capital y, por otro, por el contexto económico actual. Cabe tener en cuenta que el nivel de consolidación de la ciudad también influye en la poca disponibilidad de suelo libre para construir.
Por contra de lo que sucede en la ciudad condal, en el resto de la Demarcación se han visado 4.614 viviendas de nueva creación, un 6% más que el primer semestre del año anterior. Así, las poblaciones con mayor número de viviendas de nueva creación visadas son Vilanova i la Geltrú (372), Sabadell (359), Esplugues de Llobregat (306), Abrera (189), El Prat de Llobregat (165), L’Hospitalet de Llobregat (163), Badalona (159), Terrassa (146), Montgat (138), Cubelles (131), Viladecans (111).
La rehabilitación sube, pero con poco peso de los fondos Next Generation
Pese al aumento del 25% en relación con el primer semestre del 2022, la rehabilitación continúa estancada y tan solo representa el 30% de la superficie total visada en Cataluña.
Destaca la subida en la Demarcación de Barcelona (45%), impulsada por la actividad en la capital, donde se han visado dos proyectos de gran envergadura (>10.000 m2): un equipamiento deportivo de 52.495 m2 y un edificio de oficinas de 27.819 m2.
Los datos sobre reforma y rehabilitación, aunque son positivos, no responden a un impacto de los programas de impulso a la rehabilitación financiados a través de los fondos europeos Next Generation. Así, durante el primer semestre del 2023 se han tramitado en el COAC –dentro del programa 3 de Rehabilitación de Edificios– un total de 54 expedientes, los cuales corresponden a 554 viviendas (21 unifamiliares y 533 en edificios plurifamiliares). El mayor número de expedientes tramitados con fondos Next Generation se concentran en las demarcaciones de Barcelona (19) y Comarques Centrals (20).
Desde el COAC seguimos trabajando para activar la cultura de la rehabilitación en nuestra casa, porque la respuesta a los nuevos retos ha de pasar por rehabilitar, renovar y mejorar nuestros edificios, barrios y ciudades con una mirada integral de las intervenciones.
Es por ello que se llevan a cabo campañas de concienciación ciudadana sobre el papel de la arquitectura en la salud de las personas o la promoción de la rehabilitación. Asimismo, lideramos en Cataluña el proyecto de descarbonización de la arquitectura, con el objetivo no solo de preparar a los arquitectos para el reto que tenemos por delante, sino para convertirnos en motor de transformación en el sector. En paralelo, el COAC cuenta con la Oficina Técnica de Rehabilitación, que asesora, informa y acompaña a la ciudadanía en la rehabilitación de edificios vinculada a los Next Generation.
Los fondos europeos son una oportunidad única para promover la rehabilitación de nuestro parque edificado. Aun así, se está notando un retraso en la llegada de solicitudes motivado, parcialmente, por los largos y complejos procesos a través de los cuales las comunidades de propietarios han de decidir y tramitar las ayudas.
Si se realiza un análisis general por temáticas:
1. En relación con la superficie visada, el sector tiene crecimiento negativo en prácticamente todo el territorio, exceptuando las demarcaciones de Girona y Ebre. La Demarcación de Barcelona, con 1.410.692 m2 visados, baja un 3% respecto al primer semestre del 2022. La caída más acusada se detecta en la ciudad condal (-23%). De esta manera, la superficie visada en la capital catalana continúa cayendo respecto al resto de la demarcación, y si hace un año suponía el 30% del total de la Demarcación, ahora solo representa un 16%.
Girona se mantiene estable (3% de crecimiento), y Ebre, con 43.994 m2 visados, crece un 15% más que el primer semestre de hace un año. No obstante, se trata de una demarcación con poca superficie visada y las variaciones son habituales.
2. El número de expedientes visados también cae. Se han visado un total de 4.696 expedientes, es decir, un 12% menos que los 5.308 registrados el primer semestre del 2022 en Cataluña. En este caso, todas las demarcaciones han visado menos expedientes que hace un año.
3. La rehabilitación aumenta, pero tiene un peso poco significativo. La intervención en edificios existentes sigue estancada y, pese a la puesta en marcha de todos los programas de impulso a la rehabilitación financiados por los fondos Next Generation, no se detecta un impacto positivo en los datos. De hecho, aunque la superficie visada en rehabilitación en Cataluña el primer semestre de este año ha sido de 665.925 m2, un 25% más que el mismo período del año anterior, solo representa el 30% del total de superficie visada.
Solamente Tarragona ha tenido comportamiento negativo en cuanto a la superficie visada de reforma/rehabilitación, con un -10%.
4. La obra nueva, que parecía ir recuperando los niveles previos a la pandemia, este semestre experimenta un retroceso. La superficie visada se sitúa en 1.574.175 m2 y baja un 13% respecto al primer semestre del 2022 en Cataluña. La Demarcación del Ebre es la única que presenta un comportamiento positivo en obra nueva, pero se trata de poca superficie de variación.
En cuanto a la Demarcación de Barcelona, la bajada de obra nueva (-13%) responde a la caída que sufre la ciudad condal, con una disminución del 63% en comparación con el primer semestre del año pasado. El resto de la Demarcación se mantiene sin variaciones significativas.
5. La creación de viviendas se frena y se aleja aún más de los niveles óptimos de creación de viviendas nuevas. El primer semestre del 2023 se ha cerradon con 7.433 viviendas de nueva creación visadas, un 5% menos que el mismo período del año pasado. Si tomamos como medida la cifra de las 25.000 viviendas anuales que la Agència de l’Habitatge de Catalunya (AHC) considera necesarias para el período 2020-2024 (según el Plan territorial sectorial de vivienda en Cataluña), la realidad evidencia que seguimos muy lejos de alcanzar niveles óptimos a finales de año.
Por otro lado, cabe destacar que el sector de la construcción, dadas sus características, es de los primeros en sufrir los efectos macroeconómicos, como son el encarecimiento del crédito y la inflación, entre otros.
La única Demarcación con comportamiento positivo es Girona con un crecimiento del 30% en la creación de viviendas, pero la subida responde sobre todo a promociones grandes de vivienda puntuales.
De las 7.433 viviendas de nueva creación, un total de 501 son de protección oficial. Por un lado hay 9 expedientes exclusivos de vivienda protegida, que corresponden a 361 viviendas. Excepto tres viviendas en la ciudad de Lleida, los otros 358 son de municipios de la demarcación de Barcelona (destacan un proyecto de 124 viviendas en Cubelles y uno de 72 viviendas en Montgat).
Por otro lado también se han visado 15 proyectos en los que se combinan vivienda libre (549) y vivienda protegida (140) y están todos situados en la Demarcació de Barcelona: Esplugues de Llobregat (36), Sabadell (23), Vilanova i la Geltrú (20), Barcelona (16), Martorell (16), Arenys de Mar (13), Badalona (8), Les Franqueses del Vallès (8).
6. En relación con la no vivienda, las cifras son positivas. En cifras globales, con un total de 701.433 m2 visados, la superficie crece en Cataluña un 3% si comparamos con el primer semestre del 2022.
El ámbito de la sanidad, con 126.775 m2 visados, continúa con crecimiento positivo con un 42% más en relación con el primer semestre del año pasado. La educación también presenta una subida del 14% y este año se han visado 26.798 m2.
Por contra, el resto de ámbitos presentan un crecimiento negativo. Oficinas baja por segundo semestre consecutivo (27% respecto el primer semestre del 2022) y, con 123.302 m2 visados, se sitúa a niveles similares a los del 2019. El comercio (26.007 m2) baja un 32%, industria (101.298 m2) un 6% y hotelería (79.492 m2), pese a presentar un crecimiento respecto al semestre inmediatamente anterior, cae un 20% en relación con el primer semestre del 2022.
Consultad los gráficos de visado
11/07/2023
La construcció acusa l’impacte del context econòmic i l’activitat s’allunya de la capital
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El COAC ha analitzat en una convocatòria oberta als mitjans de comunicació les dades del visat d’edificació a Catalunya del primer semestre de 2023. La trobada ha comptat amb la participació de la presidenta de la Demarcació de Barcelona del COAC, Sandra Bestraten, la directora general del COAC, Sònia Oliveras, i el director de l’Àrea Tècnica del COAC, Gerard Miquel, que han explicat les tendències que s’identifiquen en la globalitat del territori i per demarcacions.
L’estudi presentat s’ha fet a partir dels projectes d’execució d’obra visats, tant els d'intervencions d’obra nova com els d’actuacions en edificacions existents. Les conclusions de l'anàlisi proporcionen les dades més fiables d’allò que en el futur immediat es construirà al territori.
Les dades mostren un alentiment al sector
El sector de la construcció presenta un creixement negatiu en superfície visada a Catalunya tancant el semestre en 2.269.933 m2 visats, un 5% menys respecte al primer semestre del 2022. Cal esperar l’evolució dels propers mesos per detectar si es tracta d’una frenada temporal. Segons el darrer informe d’Euroconstruct, es preveu que Espanya pugui tancar l’exercici amb un creixement al voltant del 3% i un alentiment en els anys posteriors.
L’habitatge, principal causa de la frenada a Barcelona ciutat
La ciutat de Barcelona presenta una davallada del 23% en la superfície visada, amb tan sols 231.076 m2 visats el primer semestre d’aquest 2023.
La caiguda es concentra en l’habitatge. Així, tan sols s’han visat 240 habitatges de nova creació, el que representa un 69% menys que el primer semestre del 2022. Pel que fa a la superfície visada amb ús d’habitatge –comptabilitzant l’obra nova i les intervencions en edificacions existents–, enguany s’han visat 63.766 m2 d’habitatge, un 55% menys que el semestre anterior.
La davallada, ja anunciada els darrers mesos del 2022, pot ser provocada, d’una banda, per certs processos d’ajust normatiu per part de l’administració, que han propiciat que la inversió es desplaci fora de la capital, i de l’altra, pel context econòmic actual. Cal tenir en compte que el nivell de consolidació de la ciutat també influeix en la poca disponibilitat de sòl lliure per construir.
Per contra del que succeeix a la ciutat comtal, a la resta de la Demarcació s’han visat 4.614 habitatges de nova creació, un 6% més que el primer semestre de l’any anterior. Així, les poblacions amb major nombre d’habitatges de nova creació visats són Vilanova i la Geltrú (372), Sabadell (359), Esplugues de Llobregat (306), Abrera (189), El Prat de Llobregat (165), L’Hospitalet de Llobregat (163), Badalona (159), Terrassa (146), Montgat (138), Cubelles (131), Viladecans (111).
La rehabilitació puja, però amb poc pes dels fons Next Generation
Tot i l’augment del 25% en relació al primer semestre del 2022, la rehabilitació continua estancada a casa nostra i tan sols representa el 30% de la superfície total visada a Catalunya.
Destaca la pujada a la Demarcació de Barcelona (45%) impulsada per l’activitat a la capital, on s’han visat dos projectes de gran envergadura (>10.000 m2): un equipament esportiu de 52.495 m2 i un edifici d’oficines de 27.819 m2.
Les dades sobre reforma i rehabilitació, tot i ser positives, no responen a un impacte dels programes d’impuls a la rehabilitació finançats a través dels fons europeus Next Generation. Així, durant el primer semestre del 2023 s’han tramitat al COAC –dins el programa 3 de Rehabilitació d’Edificis– un total de 54 expedients, els quals corresponen a 554 habitatges (21 unifamiliars i 533 en edificis plurifamiliars). El major nombre d’expedients tramitats amb fons Next Generation es concentren a les demarcacions de Barcelona (19) i Comarques Centrals (20).
Des del COAC seguim treballant per activar la cultura de la rehabilitació a casa nostra perquè la resposta als nous reptes ha de passar per rehabilitar, renovar i millorar els nostres edificis, barris i ciutats amb una mirada integral de les intervencions.
És per això que es duen a terme campanyes de conscienciació ciutadana sobre el paper de l’arquitectura en la salut de les persones o la promoció de la rehabilitació, així mateix liderem a Catalunya el projecte de descarbonització de l’arquitectura, amb l’objectiu no només de preparar als arquitectes al repte que tenim per davant, sinó per esdevenir motor de transformació en el sector. En paral·lel, el COAC compta amb l’Oficina Tècnica de Rehabilitació, la qual assessora, informa i acompanya la ciutadania en la rehabilitació d’edificis vinculada als Next Generation.
Els fons europeus són una oportunitat única per promoure la rehabilitació del nostre parc edificat. Tot i així, s’està notant un retard en l’arribada de sol·licituds motivat, parcialment, pels llargs i complexos processos a través dels quals les comunitats de propietaris han de decidir i tramitar els ajuts.
Si es realitza una anàlisi general per temàtiques:
1. En relació a la superfície visada, el sector té creixement negatiu a pràcticament tot el territori, exceptuant les demarcacions de Girona i l’Ebre. La Demarcació de Barcelona, amb 1.410.692 m2 visats, baixa un 3% respecte el primer semestre del 2022. La davallada més acusada es detecta a la ciutat comtal (-23%). D’aquesta manera, la superfície visada a la capital catalana continua caient respecte la resta de la demarcació, i si fa un any suposava el 30% del total de la Demarcació ara tan sols representa un 16%.
Girona es manté estable (3% de creixement), i l’Ebre, amb 43.994 m2 visats, creix un 15% més que el primer semestre de fa un any. Això no obstant, es tracta d’una demarcació amb poca superfície visada i les variacions són habituals.
2. El nombre d’expedients visats també cau. S’han visat un total de 4.696 expedients, és a dir, un 12% menys que els 5.308 registrats el primer semestre del 2022 a Catalunya. En aquest cas, totes les demarcacions han visat menys expedients que fa un any.
3. La rehabilitació augmenta, però té un pes poc significatiu. La intervenció en edificis existents segueix estancada a casa nostra, i tot i la posada en marxa de tots els programes d’impuls a la rehabilitació finançats pels fons Next Generation, no es detecta un impacte positiu en les dades. De fet, tot i que la superfície visada en rehabilitació a Catalunya el primer semestre d’enguany ha estat de 665.925 m2, un 25% més que el mateix període de l’any anterior, tan sols representa el 30% del total de superfície visada.
Només Tarragona ha tingut comportament negatiu quant a la superfície visada de reforma/rehabilitació, amb un -10%.
4. L’obra nova, que semblava anar recuperant els nivells previs a la pandèmia, aquest semestre experimenta un retrocés. La superfície visada se situa en 1.574.175 m2 i baixa un 13% respecte el primer semestre del 2022 a Catalunya. La Demarcació de l’Ebre és l’única que presenta un comportament positiu en obra nova, però es tracta de poca superfície de variació.
Pel que fa a la Demarcació de Barcelona, la caiguda d’obra nova (-13%) respon a la davallada que pateix la ciutat comtal, amb una caiguda del 63% en comparació amb el primer semestre de l’any passat. La resta de la Demarcació es manté sense variacions significatives.
5. La creació d’habitatges es frena i s’allunya encara més dels nivells òptims quant a la creació d’habitatges nous. El primer semestre del 2023 s’ha tancat amb7.433 habitatges de nova creació visats, un 5% menys que el mateix període de l’any passat a Catalunya. Si prenem com a mesura la xifra dels 25.000 habitatges anuals que l’Agència de l’Habitatge de Catalunya considera necessaris per al període 2020-2024 (segons el Pla territorial sectorial de l’habitatge a Catalunya), la realitat evidencia que seguim molt lluny d’assolir nivells òptims a finals d’any.
D’altra banda, cal destacar que el sector de la construcció, donades les seves característiques, és dels primers a patir els efectes macroeconòmics, com són l’encariment del crèdit i inflació, entre d’altres.
L’única Demarcació amb comportament positiu és Girona amb un creixement del 30% en la creació d’habitatges, però la pujada respon sobretot a promocions grans d’habitatge puntuals.
Dels 7.433 habitatges de nova creació, un total de 501 són de protecció oficial. D’una banda hi ha 9 expedients exclusius d’habitatge protegit, que corresponen a 361 habitatges. Tret de tres habitatges a la ciutat de Lleida, els altres 358 són a municipis de la demarcació de Barcelona (destaquen un projecte de 124 habitatges a Cubelles i un de 72 habitatges a Montgat).
De l’altra banda també s’han visat 15 projectes en els que es combinen habitatges lliures (549) i habitatges protegits (140) i estan tots situats a la Demarcació de Barcelona: Esplugues de Llobregat (36), Sabadell (23), Vilanova i la Geltrú (20), Barcelona (16), Martorell (16), Arenys de Mar (13), Badalona (8), Les Franqueses del Vallès (8).
6. En relació al no habitatge, les xifres són positives. En xifres globals, amb un total de 701.433 m2 visats, la superfície creix a Catalunya un 3% si comparem amb el primer semestre del 2022.
L’àmbit de la sanitat, amb 126.775 m2 visats, continua amb creixement positiu amb un 42% més en relació al primer semestre de l’any passat. L’educació també presenta una pujada del 14% i enguany s’han vist 26.798 m2.
Per contra, la resta d’àmbits presenten un creixement negatiu. Oficines baixa per segon semestre consecutiu (27% respecte el primer semestre del 2022) i, amb 123.302 m2 visats, se situa a nivells similars al del 2019. El comerç (26.007 m2) baixa un 32%, indústria (101.298 m2) un 6% i hostaleria (79.492 m2), tot i presentar un creixement respecte el semestre immediatament anterior, cau un 20% en relació al primer semestre del 2022.
Consulteu els gràfics de visat
L’estudi presentat s’ha fet a partir dels projectes d’execució d’obra visats, tant els d'intervencions d’obra nova com els d’actuacions en edificacions existents. Les conclusions de l'anàlisi proporcionen les dades més fiables d’allò que en el futur immediat es construirà al territori.
Les dades mostren un alentiment al sector
El sector de la construcció presenta un creixement negatiu en superfície visada a Catalunya tancant el semestre en 2.269.933 m2 visats, un 5% menys respecte al primer semestre del 2022. Cal esperar l’evolució dels propers mesos per detectar si es tracta d’una frenada temporal. Segons el darrer informe d’Euroconstruct, es preveu que Espanya pugui tancar l’exercici amb un creixement al voltant del 3% i un alentiment en els anys posteriors.
L’habitatge, principal causa de la frenada a Barcelona ciutat
La ciutat de Barcelona presenta una davallada del 23% en la superfície visada, amb tan sols 231.076 m2 visats el primer semestre d’aquest 2023.
La caiguda es concentra en l’habitatge. Així, tan sols s’han visat 240 habitatges de nova creació, el que representa un 69% menys que el primer semestre del 2022. Pel que fa a la superfície visada amb ús d’habitatge –comptabilitzant l’obra nova i les intervencions en edificacions existents–, enguany s’han visat 63.766 m2 d’habitatge, un 55% menys que el semestre anterior.
La davallada, ja anunciada els darrers mesos del 2022, pot ser provocada, d’una banda, per certs processos d’ajust normatiu per part de l’administració, que han propiciat que la inversió es desplaci fora de la capital, i de l’altra, pel context econòmic actual. Cal tenir en compte que el nivell de consolidació de la ciutat també influeix en la poca disponibilitat de sòl lliure per construir.
Per contra del que succeeix a la ciutat comtal, a la resta de la Demarcació s’han visat 4.614 habitatges de nova creació, un 6% més que el primer semestre de l’any anterior. Així, les poblacions amb major nombre d’habitatges de nova creació visats són Vilanova i la Geltrú (372), Sabadell (359), Esplugues de Llobregat (306), Abrera (189), El Prat de Llobregat (165), L’Hospitalet de Llobregat (163), Badalona (159), Terrassa (146), Montgat (138), Cubelles (131), Viladecans (111).
La rehabilitació puja, però amb poc pes dels fons Next Generation
Tot i l’augment del 25% en relació al primer semestre del 2022, la rehabilitació continua estancada a casa nostra i tan sols representa el 30% de la superfície total visada a Catalunya.
Destaca la pujada a la Demarcació de Barcelona (45%) impulsada per l’activitat a la capital, on s’han visat dos projectes de gran envergadura (>10.000 m2): un equipament esportiu de 52.495 m2 i un edifici d’oficines de 27.819 m2.
Les dades sobre reforma i rehabilitació, tot i ser positives, no responen a un impacte dels programes d’impuls a la rehabilitació finançats a través dels fons europeus Next Generation. Així, durant el primer semestre del 2023 s’han tramitat al COAC –dins el programa 3 de Rehabilitació d’Edificis– un total de 54 expedients, els quals corresponen a 554 habitatges (21 unifamiliars i 533 en edificis plurifamiliars). El major nombre d’expedients tramitats amb fons Next Generation es concentren a les demarcacions de Barcelona (19) i Comarques Centrals (20).
Des del COAC seguim treballant per activar la cultura de la rehabilitació a casa nostra perquè la resposta als nous reptes ha de passar per rehabilitar, renovar i millorar els nostres edificis, barris i ciutats amb una mirada integral de les intervencions.
És per això que es duen a terme campanyes de conscienciació ciutadana sobre el paper de l’arquitectura en la salut de les persones o la promoció de la rehabilitació, així mateix liderem a Catalunya el projecte de descarbonització de l’arquitectura, amb l’objectiu no només de preparar als arquitectes al repte que tenim per davant, sinó per esdevenir motor de transformació en el sector. En paral·lel, el COAC compta amb l’Oficina Tècnica de Rehabilitació, la qual assessora, informa i acompanya la ciutadania en la rehabilitació d’edificis vinculada als Next Generation.
Els fons europeus són una oportunitat única per promoure la rehabilitació del nostre parc edificat. Tot i així, s’està notant un retard en l’arribada de sol·licituds motivat, parcialment, pels llargs i complexos processos a través dels quals les comunitats de propietaris han de decidir i tramitar els ajuts.
Si es realitza una anàlisi general per temàtiques:
1. En relació a la superfície visada, el sector té creixement negatiu a pràcticament tot el territori, exceptuant les demarcacions de Girona i l’Ebre. La Demarcació de Barcelona, amb 1.410.692 m2 visats, baixa un 3% respecte el primer semestre del 2022. La davallada més acusada es detecta a la ciutat comtal (-23%). D’aquesta manera, la superfície visada a la capital catalana continua caient respecte la resta de la demarcació, i si fa un any suposava el 30% del total de la Demarcació ara tan sols representa un 16%.
Girona es manté estable (3% de creixement), i l’Ebre, amb 43.994 m2 visats, creix un 15% més que el primer semestre de fa un any. Això no obstant, es tracta d’una demarcació amb poca superfície visada i les variacions són habituals.
2. El nombre d’expedients visats també cau. S’han visat un total de 4.696 expedients, és a dir, un 12% menys que els 5.308 registrats el primer semestre del 2022 a Catalunya. En aquest cas, totes les demarcacions han visat menys expedients que fa un any.
3. La rehabilitació augmenta, però té un pes poc significatiu. La intervenció en edificis existents segueix estancada a casa nostra, i tot i la posada en marxa de tots els programes d’impuls a la rehabilitació finançats pels fons Next Generation, no es detecta un impacte positiu en les dades. De fet, tot i que la superfície visada en rehabilitació a Catalunya el primer semestre d’enguany ha estat de 665.925 m2, un 25% més que el mateix període de l’any anterior, tan sols representa el 30% del total de superfície visada.
Només Tarragona ha tingut comportament negatiu quant a la superfície visada de reforma/rehabilitació, amb un -10%.
4. L’obra nova, que semblava anar recuperant els nivells previs a la pandèmia, aquest semestre experimenta un retrocés. La superfície visada se situa en 1.574.175 m2 i baixa un 13% respecte el primer semestre del 2022 a Catalunya. La Demarcació de l’Ebre és l’única que presenta un comportament positiu en obra nova, però es tracta de poca superfície de variació.
Pel que fa a la Demarcació de Barcelona, la caiguda d’obra nova (-13%) respon a la davallada que pateix la ciutat comtal, amb una caiguda del 63% en comparació amb el primer semestre de l’any passat. La resta de la Demarcació es manté sense variacions significatives.
5. La creació d’habitatges es frena i s’allunya encara més dels nivells òptims quant a la creació d’habitatges nous. El primer semestre del 2023 s’ha tancat amb7.433 habitatges de nova creació visats, un 5% menys que el mateix període de l’any passat a Catalunya. Si prenem com a mesura la xifra dels 25.000 habitatges anuals que l’Agència de l’Habitatge de Catalunya considera necessaris per al període 2020-2024 (segons el Pla territorial sectorial de l’habitatge a Catalunya), la realitat evidencia que seguim molt lluny d’assolir nivells òptims a finals d’any.
D’altra banda, cal destacar que el sector de la construcció, donades les seves característiques, és dels primers a patir els efectes macroeconòmics, com són l’encariment del crèdit i inflació, entre d’altres.
L’única Demarcació amb comportament positiu és Girona amb un creixement del 30% en la creació d’habitatges, però la pujada respon sobretot a promocions grans d’habitatge puntuals.
Dels 7.433 habitatges de nova creació, un total de 501 són de protecció oficial. D’una banda hi ha 9 expedients exclusius d’habitatge protegit, que corresponen a 361 habitatges. Tret de tres habitatges a la ciutat de Lleida, els altres 358 són a municipis de la demarcació de Barcelona (destaquen un projecte de 124 habitatges a Cubelles i un de 72 habitatges a Montgat).
De l’altra banda també s’han visat 15 projectes en els que es combinen habitatges lliures (549) i habitatges protegits (140) i estan tots situats a la Demarcació de Barcelona: Esplugues de Llobregat (36), Sabadell (23), Vilanova i la Geltrú (20), Barcelona (16), Martorell (16), Arenys de Mar (13), Badalona (8), Les Franqueses del Vallès (8).
6. En relació al no habitatge, les xifres són positives. En xifres globals, amb un total de 701.433 m2 visats, la superfície creix a Catalunya un 3% si comparem amb el primer semestre del 2022.
L’àmbit de la sanitat, amb 126.775 m2 visats, continua amb creixement positiu amb un 42% més en relació al primer semestre de l’any passat. L’educació també presenta una pujada del 14% i enguany s’han vist 26.798 m2.
Per contra, la resta d’àmbits presenten un creixement negatiu. Oficines baixa per segon semestre consecutiu (27% respecte el primer semestre del 2022) i, amb 123.302 m2 visats, se situa a nivells similars al del 2019. El comerç (26.007 m2) baixa un 32%, indústria (101.298 m2) un 6% i hostaleria (79.492 m2), tot i presentar un creixement respecte el semestre immediatament anterior, cau un 20% en relació al primer semestre del 2022.
Consulteu els gràfics de visat
11/07/2023
Se amplía el plazo de presentación de las Muestras de Barcelona y Vallès, y el ámbito territorial de Barcelona a todo el Baix Llobregat
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El plazo de presentación de obras a la 4ª Muestra de Arquitectura Catalana de Barcelona y 9ª Muestra de Arquitectura Catalana del Vallès se amplía hasta el 16 de junio. En el caso de la Muestra de Barcelona, además, el ámbito territorial se hace extensivo a todos los municipios del Baix Llobregat.
El objetivo de ambas Muestras, convocadas por la Demarcación de Barcelona a través de la Mesa de Muestras, es registrar, destacar y divulgar el trabajo realizado por los arquitectos en el ámbito territorial del Barcelonès, Baix Llobregat y Vallès.
Recordamos que, en el marco de las Muestras, se convoca también el Premio Diputación de Barcelona a Acciones Innovadoras en la Gestión del Hábitat Urbano, que tiene la voluntad de reconocer el esfuerzo de los arquitectos que trabajan dentro de las administraciones públicas locales.
4ª Muestra de Arquitectura de Barcelona
Pueden presentarse aquellas obras y trabajos finalizados entre el 1 de enero de 2019 y el 31 de diciembre de 2022, producidos en el ámbito territorial del Barcelonès —Barcelona, Badalona, Sant Adrià del Besòs, Santa Coloma de Gramenet, L’Hospitalet de Llobregat— y el ámbito territorial del Baix Llobregat, que incluye, a partir de esta edición, todos sus municipios: Abrera, Begues, Castelldefels, Castellví de Rosanes, Cervelló, Collbató, Corbera de Llobregat, Cornellà de Llobregat, El Prat de Llobregat, Esparreguera, Esplugues, Gavà, Martorell, Molins de Rei, Olesa de Montserrat, Pallejà, La Palma de Cervelló, El Papiol, Santa Coloma de Cervelló, Sant Andreu de la Barca, Sant Boi de Llobregat, Sant Climent de Llobregat, Sant Esteve Sesrovires, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Sant Vicenç dels Horts, Torrelles de Llobregat, Vallirana y Viladecans.
· Consulta las bases de la Muestra y el Premio
· Inscripciones
9ª Muestra de Arquitectura del Vallès
Pueden participar las obras y trabajos finalizados entre el 1 de enero de 2019 y el 31 de diciembre de 2022, producidos en el ámbito territorial del Vallès Oriental y el Vallès Occidental.
En el marco de esta Muestra se convoca también el Premio Ciudad de Terrassa a la Mejora del Paisaje Urbano.
· Consulta las bases de la Muestra y los Premios
· Inscripciones
El objetivo de ambas Muestras, convocadas por la Demarcación de Barcelona a través de la Mesa de Muestras, es registrar, destacar y divulgar el trabajo realizado por los arquitectos en el ámbito territorial del Barcelonès, Baix Llobregat y Vallès.
Recordamos que, en el marco de las Muestras, se convoca también el Premio Diputación de Barcelona a Acciones Innovadoras en la Gestión del Hábitat Urbano, que tiene la voluntad de reconocer el esfuerzo de los arquitectos que trabajan dentro de las administraciones públicas locales.
4ª Muestra de Arquitectura de Barcelona
Pueden presentarse aquellas obras y trabajos finalizados entre el 1 de enero de 2019 y el 31 de diciembre de 2022, producidos en el ámbito territorial del Barcelonès —Barcelona, Badalona, Sant Adrià del Besòs, Santa Coloma de Gramenet, L’Hospitalet de Llobregat— y el ámbito territorial del Baix Llobregat, que incluye, a partir de esta edición, todos sus municipios: Abrera, Begues, Castelldefels, Castellví de Rosanes, Cervelló, Collbató, Corbera de Llobregat, Cornellà de Llobregat, El Prat de Llobregat, Esparreguera, Esplugues, Gavà, Martorell, Molins de Rei, Olesa de Montserrat, Pallejà, La Palma de Cervelló, El Papiol, Santa Coloma de Cervelló, Sant Andreu de la Barca, Sant Boi de Llobregat, Sant Climent de Llobregat, Sant Esteve Sesrovires, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Sant Vicenç dels Horts, Torrelles de Llobregat, Vallirana y Viladecans.
· Consulta las bases de la Muestra y el Premio
· Inscripciones
9ª Muestra de Arquitectura del Vallès
Pueden participar las obras y trabajos finalizados entre el 1 de enero de 2019 y el 31 de diciembre de 2022, producidos en el ámbito territorial del Vallès Oriental y el Vallès Occidental.
En el marco de esta Muestra se convoca también el Premio Ciudad de Terrassa a la Mejora del Paisaje Urbano.
· Consulta las bases de la Muestra y los Premios
· Inscripciones
11/05/2023