Modificació de la normativa de valoració de béns immobles i de determinats drets per certes finalitats financeres
El passat 12 de juny, es va publicar al Butlletí Oficial de l’Estat l’Ordre ECM/599/2025, de 10 de juny, per la qual es modifica l’Ordre ECO/805/2003, de 27 de març, sobre normes de valoració de béns immobles i de determinats drets per a certes finalitats financeres.
Aquesta Ordre respon als principis de necessitat, eficàcia, proporcionalitat, seguretat jurídica, transparència i eficiència de conformitat amb el que exigeix la normativa sobre procediment administratiu comú de les Administracions Públiques.
Els aspectes més destacats de l’Ordre ECM/599/2025 són:
1. Autoritzacions prèvies a la llicència d’obres:
Pel que fa a les noves figures administratives creades per diversos ajuntaments amb la finalitat d’agilitzar la gestió urbanística, s’incorporen a l’Ordre ECO/805/2003, de 27 de març, les característiques que han de tenir aquestes autoritzacions administratives prèvies a la llicència d’obra perquè puguin ser utilitzades a efectes d’obtenir una taxació. Aquestes característiques són:
- L’autorització administrativa ha de permetre iniciar l’execució de les obres.
- L’autorització administrativa ha d’emetre’s prèvia comprovació de la conformitat de la intervenció amb les condicions volumètriques i altres paràmetres urbanístics.
- Les construccions emparades per aquestes autoritzacions han d’estar degudament registrades i aportar la declaració d’obra nova.
2. Sostenibilitat i eficiència energètica:
Es reforça la importància de la sostenibilitat en la valoració dels immobles. Ara cal considerar factors com l’adaptació al canvi climàtic, la contaminació, l’ús eficient de recursos i la biodiversitat.
El Certificat d’Eficiència Energètica passa a ser un document obligatori a aportar en el procés de valoració. En el cas d’edificis acabats, s’exigeix la presentació del certificat degudament registrat, i en el cas d’edificis en construcció o en projecte, és suficient l’aportació del certificat acompanyat de la còpia de la sol·licitud d’inscripció al registre.
3. Canvis tècnics i formals en els informes:
- S’introdueix l’obligació d’incorporar un índex al principi dels informes de taxació.
- Es redefineix el concepte d’“actualització d’una taxació”, eliminant el termini per a l’actualització de les taxacions, que passa de 3 anys a 2 anys.
- Tots els intervinents han de signar electrònicament l’informe.
- S’elimina la possibilitat d’utilitzar una fotocòpia del llibre de Registre de la propietat.
- Es requereix disposar del projecte visat en els casos d’edificis en construcció.
4. Criteris de valoració més exigents:
- S’ha de justificar el tipus de superfície adoptada quan no es tracti de l’útil comprovada.
- Nova definició de “superfície útil” a fi d’ajustar la superfície utilitzada a la que influeix de forma significativa en el valor del bé.
- S’introdueix l’obligació de valorar de forma independent els espais que, pel seu ús, característiques constructives i funcionals, es consideri que tenen valors independents.
- Millora en l’ús de testimonis en la taxació: quan es decideixi atribuir una ponderació als testimonis, s'haurà de justificar raonadament i explícitament el fonament o necessitat del seu ús i la ponderació atribuïda a cadascun dels testimonis.
- S’introdueix un canvi en el mètode de valoració per comparació: s’ha d’indicar si s’ha homogeneïtzat el valor unitari o el valor total de l’immoble.
- S’inclouen normes fonamentals per a la valoració mitjançant mètodes automatitzats.
La data d’entrada en vigor de l’Ordre Ministerial ECM/599/2025 és el 12 d’agost de 2025.
Consulta el text complet de l'Ordre ECM/599/2025
La construcció a la província de Girona es manté i l’habitatge presenta la millor xifra dels últims quinze anys
La Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) presenta l’activitat de la construcció en obra nova i rehabilitació de la província de Girona i de la resta de Catalunya referent al primer semestre de l’any 2025, unes dades que també es presenten simultàniament a les altres seus del COAC.
L’estudi s’ha fet a partir dels projectes d’execució d’obra visats, tràmit obligatori per poder començar obres de nova planta i de gran rehabilitació. Les conclusions d’aquesta anàlisi proporcionen les dades més fiables del que en el futur immediat es construirà en el territori.
El sector, globalment, es manté a nivells dels darrers anys
Els primers sis mesos del 2025, el sector de la construcció continua la tendència estable dels darrers anys en superfície visada, tancant el semestre en 365.861 m2; xifra que representa el 17,21% del conjunt de Catalunya (2.125.358 m2).
Malgrat que a la província de Girona s’ha consolidat una tendència de creixement sostingut en els darrers anys —amb l’excepció del 2020, marcat per l’impacte de la pandèmia, i del repunt excepcional del 2018 provocat per cinc projectes de més de 10.000 m²—, caldrà veure com evoluciona el sector els pròxims mesos per confirmar si es manté aquesta trajectòria. En aquest sentit, Euroconstruct preveu per a l’Estat espanyol un increment del 4,3% en el conjunt de 2025, impulsat per la represa de projectes ajornats el 2024, la reducció dels tipus d’interès, l’estabilització dels costos i l’aprofitament final dels fons europeus Next Generation.
A escala comarcal, en xifres absolutes, el Baix Empordà (106.632 m2), el Gironès (75.011 m2), l’Alt Empordà (65.839 m2) i la Selva (51.858 m2) són les que més m2 han visat. Cal remarcar, però, el creixement percentual del 37,07% del Ripollès (14.398 m2) i del 26% del Pla de l’Estany (17.899 m2), mentre que la Garrotxa (17.775 m2) i la Cerdanya (15.731 m2) pateixen un decreixement del 19,60% i del 18,19%, respectivament.
Per capitals de comarca, destaquen Girona amb 37.167 m2; Figueres amb 10.976 m2 i Banyoles amb 10.916 m2.
Pel que fa al nombre total d’expedients visats a les comarques gironines, durant el primer semestre de 2025 se n’han registrat 1.082, l’1,50% més respecte al mateix període de l’any passat. Per comarques, el Baix Empordà (297), l’Alt Empordà (230) i la Selva (179) són les que més expedients tenen. Per capitals de comarca, Girona (44), Banyoles (28), Figueres (21), Santa Coloma de Farners (16) i Olot (16) són les que han visat més expedients.
L’habitatge té el millor comportament dels últims quinze anys
El nombre d’habitatges de nova creació visats durant els primers sis mesos del 2025 és de 1.507, un 21,53% més que el primer semestre de 2024, i la xifra més alta dels darrers quinze anys. Aquest augment d’habitatges, ha estat afavorit per dues grans promocions plurifamiliars de més de 10.000 m2 - a Vilablareix i Platja d’Aro - i tres de més de 5.000 m2 - a Girona, Lloret de Mar i Figueres-, sumant un total de 315 habitatges. En el conjunt de Catalunya, la província de Girona representa el 18,58% del total (8.107 habitatges).
Malgrat les xifres positives, es continua molt per sota de les necessitats de la Demarcació de Girona i del conjunt del país, i encara no s’arriba als objectius del Pla sectorial d’habitatge.
Tot i que l’habitatge de protecció oficial representa una part minoritària del total d’habitatges visats, les dades del primer semestre de 2025 mostren un canvi de tendència positiu. S’han visat 2 habitatges protegits, una xifra notablement superior a la registrada durant tot el 2024, quan només se’n van projectar 12.
En total, s’han desenvolupat 9 promocions d’habitatge de protecció oficial a la província de Girona, vuit de tipologia plurifamiliar i tres unifamiliars adossats. Aquestes actuacions s’ubiquen als municipis de Girona (tres promocions i 98 habitatges), Blanes (tres promocions i 80 habitatges), Figueres (1 promoció i 51 habitatges), Banyoles (1 promoció i 27 habitatges) i Molló (1 promoció i 3 habitatges).
Per comarques, el Pla de l’Estany juntament amb la Selva, el Gironès i l’Alt Empordà mostren un augment rellevant percentualment, mentre que la Garrotxa pateix una certa davallada respecte al mateix període de l’any passat. D’aquesta manera, el Baix Empordà amb 406, el Gironès amb 389, la Selva amb 282 i l’Alt Empordà amb 207 són les que han visat un nombre més elevat d’habitatges. Per capitals de comarca, destaquen Girona amb 224 habitatges; i Banyoles i Figueres amb 59 cadascuna.
Pel que fa a la superfície total visada en habitatge, durant el primer semestre de 2025 s’han visat 318.060 m2, el 4,24% més que el mateix període de l’any anterior. Aquesta xifra representa el 20,04% de la superfície total visada d’habitatge a tot Catalunya (1.587.071 m2).
Per comarques, les que més m2 han visat en habitatge han estat el Baix Empordà (97.041 m2) i el Gironès (68.408 m2). De la resta de comarques, cal destacar el creixement del 54,92% del Pla de l’Estany (16.564 m2) respecte al mateix període de l’any passat.
Quant a capitals de comarca, Girona (32.796 m2), Figueres (10.205 m2) i Banyoles (10.446 m2) són les que destinen més superfície visada a l’habitatge.
En referència al no habitatge, s’ha visat un total de 41.973 m2; xifra que representa un decreixement del 22,52% respecte al mateix període de l’any anterior. Aquesta dada representa el 8,3% del conjunt de Catalunya (502.375 m2).
La rehabilitació continua sent l’assignatura pendent
La reforma i rehabilitació canvia la tendència dels darrers semestres patint un decreixement de l’11,99% respecte al mateix període de l’any passat, i situant-se en 99.805 m2 a la província de Girona. Aquesta xifra representa el 17,73% de la superfície total visada en rehabilitació en el conjunt de Catalunya (562.770 m2).
Les dades evidencien que la rehabilitació continua estancada. Cal considerar que la informació que disposa el COAC en aquest apartat corresponen sobretot a rehabilitacions integrals i grans rehabilitacions. Hi ha moltes intervencions d’escassa entitat que no es registren en cap base de dades del sector de la construcció.
En relació amb els programes d’impuls a la rehabilitació finançats a través dels fons europeus Next Generation, el primer semestre del 2025 s’han tramitat al COAC –dins el programa 3 de Rehabilitació d’Edificis– un total de 224 expedients corresponents a 2.586 habitatges, 32 dels quals corresponen a la Demarcació de Girona (279 habitatges).
Cal remarcar que des de la posada en marxa l’abril de 2022 de les Oficines Tècniques de Rehabilitació, al COAC han entrat a tràmit 838 expedients del programa 3 corresponents a 8.508 habitatges. D’aquests, 112 expedients s’han tramitat a Girona, els quals corresponen a 1.198 habitatges.
Amb aquestes xifres, se supera l’objectiu 2021-2026 per al COAC segons l’Agència de l’Habitatge de Catalunya d’assolir la rehabilitació de 7.800 habitatges.
Per un altre costat, pel que fa al programa 1 de Barris –obert per l’AHC el juny de 2024–, enguany han entrat a tràmit en el conjunt de Catalunya 36 expedients corresponents a 594 habitatges. D’aquests, 3 expedients són de Girona, amb 40 habitatges.
Des del 2024, en el conjunt de Catalunya s’han tramitat 86 expedients corresponents a 1.230 habitatges, 24 de les quals són de Girona, amb 396 habitatges. Tenint en compte que l’objectiu fixat és arribar als 4.550 habitatges, ens situem al voltant del 27% d’acompliment.
Pel que fa a l’anàlisi territorial, les comarques on s’ha visat més superfície de rehabilitació han estat el Baix Empordà (20.317 m2), l’Alt Empordà (20.122 m2) el Gironès (13.620 m2) i la Selva (13.359 m2). Mentre que per capitals de província, les poblacions amb més m2 en projectes de rehabilitació han estat Banyoles (5.667 m2), Girona (5.241 m2) i i Figueres (4.351 m2).
L’obra nova es recupera i continua tenint el pes de la construcció
Pel que fa a la superfície visada d’obra nova, recupera la tendència positiva perduda en el darrer semestre de 2024, amb un creixement del 5,84% respecte del mateix període de l’any passat, i continua representant el gran pes de la construcció a la província. En xifres absolutes s’han visat 260.228 m2, que signifiquen el 17,04% del total de Catalunya (1.526.677 m2).
Per comarques visualitzem que el Baix Empordà (85.016 m2), el Gironès (61.065 m2), l’Alt Empordà (44.843 m2) i la Selva (36.573 m2) continuen sent les que tenen més m2 d’obra nova visada. A escala de capitals comarcals, Girona, Figueres, Puigcerdà i Banyoles són les que tenen més m2 d’obra nova.
El COAC reclama agilitat amb garanties
El COAC reitera la seva preocupació per l’impacte que pot tenir la recent legislació urbanística amb relació a la qualitat arquitectònica i la seguretat jurídica del sistema. En compareixença parlamentària el passat 30 de juny, el degà del COAC va alertar que la simplificació administrativa impulsada pels decrets llei 2/2025 i 3/2025, tot i la seva voluntat d’agilitzar processos, pot comportar conseqüències greus si no es garanteixen els mecanismes de control tècnic i jurídic.
En aquest sentit, valorem positivament que el Govern hagi optat per substituir el decret llei 2/2025 per un projecte de llei en tramitació parlamentària, i celebrem que s’hi hagin incorporat propostes com la supressió de la figura de la “llicència bàsica” i la inclusió dels Informes d’Idoneïtat Tècnica. No obstant això, insistim en la necessitat d’incorporar altres mesures clau, com el visat col·legial obligatori per als projectes bàsics, la derogació d’articles que afavoreixen la contractació conjunta projecte + obra, i la limitació de l’exempció de la Llei d’Arquitectura només a projectes de lloguer protegit.
En aquest sentit, reclamem un espai real de diàleg amb els professionals i la ciutadania per garantir una política d’habitatge justa, amb qualitat i amb justícia territorial.
Aquest posicionament institucional s’emmarca en una voluntat clara del COAC de contribuir a una legislació que permeti agilitzar els processos sense renunciar a la qualitat, la transparència ni la independència professional. En un moment de crisi d’habitatge tan greu, reiterem que la simplificació no pot ser sinònim de precarització.
Suspensió de llicències i comunicats de les activitats de jocs d'atzar i aprovació inicial del nou Pla d'usos de Ciutat Vella
2.4.1. Jocs d’atzar
2.4.1.1. Saló de jocs
2.4.1.2. Bingo
2.4.1.3. Casinos de joc
Així mateix, s'ha suspès l’atorgament de llicències i l’admissió de comunicats per a la realització d’obres destinades a la implantació o ampliació d’aquestes activitats en tot l'àmbit de Barcelona.
Consulteu l'anunci publicat al BOPB del 4 de juliol, així com la documentació al Portal d'informació urbanística.
A més, amb l'aprovació inicial del Pla d'Usos de Ciutat Vella, es prorroguen les suspensions per a noves llicències de diverses activitats presents al districte: salons de manicura o pedicura, venda de productes per al cultiu de cànnabis i relacionats, i botigues de carcasses, fundes i complements per a telèfons mòbils, així com la suspensió de noves activitats a La Rambla, a excepció d’activitats culturals (cafè teatre, sala de concerts, espectacles musicals, audicions amb seients, audiovisuals, galeries d’art, teatre, circ o similar, creació artística i literària, activitats de museus, arxius i biblioteques, llibreries, i centres de difusió cultural, entre altres).
Consulteu l'anunci publicat al BOPB del 27 de juny i la documentació del Portal d'informació urbanística.
Nova Guia d'Aplicació del Codi Estructural per a estructures de formigó armat
El Codi Estructural, aprovat mitjançant el Reial Decret 470/2021 i en vigor des del novembre del 2021, estableix els requisits tècnics i normatius per a estructures de formigó, acer i estructures mixtes. La Guia publicada ara és una eina orientada a facilitar l'aplicació pràctica del Codi Estructural en l'edificació amb estructures de formigó, concretament en l'àmbit més habitual de la professió: el de les estructures senzilles de formigó armat.
És un document tècnic sintètic, orientat a la pràctica, que compila els aspectes essencials per al dimensionament i la verificació de:
· Edificacions de fins a 7 plantes (baixa+6)
· Llums convencionals
· Càrregues habituals
· Tipologies molt utilitzades.
Cal llegir amb deteniment l'abast de la Guia i les condicions que han de complir les estructures per a la seva aplicació.
La Guia no substitueix el Codi Estructural, però sí que el complementa de forma accessible, ajudant a resoldre de manera eficaç els dubtes més habituals en la pràctica projectual diària. A la publicació hi figuren enllaços a més de 20 vídeos que aclareixen aspectes que no s'inclouen en el text, com a peu de pàgina en forma de QR o com a enllaç en la versió digital.
· Guia oficial per a consulta i descàrrega gratuïta en PDF
· Edició impresa disponible per a compra
El Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana i l'Institut de Ciències de la Construcció Eduardo Torroja presentaran la nova Guia el proper 9 de juliol de 10 a 12 h. L'acte es podrà seguir en línia.