El COAC col·labora amb el Tomorrow.Building World Congress, organitzat en el marc de l'Smart City
Imatge:
Tomorrow.Building World Congress
Un any més, el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya col·labora amb l'Smart City Expo World Congress (SCEWC), l'esdeveniment de referència a nivell mundial sobre innovació urbana, que se celebrarà a Barcelona del 4 al 6 de novembre sota el lema "El temps de les ciutats".
Concretament, el COAC dona suport al Tomorrow.Building World Congress (TBWC), la trobada d'experts i líders del sector de la construcció que celebra la seva 3a edició en el marc de l'Smart City. L'esdeveniment, que tindrà lloc al recinte de Gran Via de Fira Barcelona, té la missió d'accelerar un canvi en l'entorn construït cap a un model circular i digitalitzat que garanteixi l'eficiència, la resiliència i les ciutats amb zero emissions netes.
Enguany, el saló Smart City se centrarà en estratègies per transformar les metròpolis actuals en espais més sostenibles i habitables i donarà un paper central a la intel·ligència artificial com a actiu clau capaç d'accelerar un impuls molt necessari cap a ciutats més eficients i resilients.
SCEWC reunirà més de 600 ponents i experts internacionals al seu congrés per compartir les últimes experiències i avenços en la transformació urbana en un programa de conferències estructurat al voltant de vuit eixos principals: Tecnologies Facilitadores, Energia i Medi Ambient, Mobilitat, Governança i Economia, Vida i Inclusió, Infraestructures i Edificació i Economia Blava.
Beneficia't d'aquesta col·laboració
Vols assistir-hi? Disposem d'un nombre limitat d'entrades gratuïtes que es lliuraran entre els arquitectes col·legiats que ens facin arribar la seva petició a comunicacio@coac.net. En cas que s'esgotin aquestes entrades, la resta dels col·legiats gaudiran d'un 25% de descompte. No t'ho perdis!
Per a més informació, visita el web de Tomorrow.Building
Concretament, el COAC dona suport al Tomorrow.Building World Congress (TBWC), la trobada d'experts i líders del sector de la construcció que celebra la seva 3a edició en el marc de l'Smart City. L'esdeveniment, que tindrà lloc al recinte de Gran Via de Fira Barcelona, té la missió d'accelerar un canvi en l'entorn construït cap a un model circular i digitalitzat que garanteixi l'eficiència, la resiliència i les ciutats amb zero emissions netes.
Enguany, el saló Smart City se centrarà en estratègies per transformar les metròpolis actuals en espais més sostenibles i habitables i donarà un paper central a la intel·ligència artificial com a actiu clau capaç d'accelerar un impuls molt necessari cap a ciutats més eficients i resilients.
SCEWC reunirà més de 600 ponents i experts internacionals al seu congrés per compartir les últimes experiències i avenços en la transformació urbana en un programa de conferències estructurat al voltant de vuit eixos principals: Tecnologies Facilitadores, Energia i Medi Ambient, Mobilitat, Governança i Economia, Vida i Inclusió, Infraestructures i Edificació i Economia Blava.
Beneficia't d'aquesta col·laboració
Vols assistir-hi? Disposem d'un nombre limitat d'entrades gratuïtes que es lliuraran entre els arquitectes col·legiats que ens facin arribar la seva petició a comunicacio@coac.net. En cas que s'esgotin aquestes entrades, la resta dels col·legiats gaudiran d'un 25% de descompte. No t'ho perdis!
Per a més informació, visita el web de Tomorrow.Building
12/09/2025
17a edició dels Premis de Qualitat a l'Arquitectura Ebrenca
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
S’apropa la 17a edició dels PREMIS DE QUALITAT A L’ARQUITECTURA EBRENCA, corresponents al premis d’enguany 2025, els 22ns PREMIS DE QUALITAT EBRENCA que organitza l’Associació Amics i Amigues de l’Ebre.
Els Premis d’Arquitectura de Qualitat Ebrenca els convoca conjuntament l’Associació Amics i Amigues de l’Ebre i els col·legis professionals d’Arquitectes de la Demarcació de l’Ebre · COAC Ebre, i d'Arquitectura Tècnica de les Terres de l’Ebre.
En aquesta 17a edició, les obres i intervencions arquitectòniques que es podran presentar a concurs han d’haver estat executades entre l’1 de gener de 2023 i el 31 de desembre de 2024 i, com sempre, en l’àmbit de les quatre comarques ebrenques.
Per participar-hi és imprescindible que en l’execució de les obres hagin intervingut conjuntament els dos professionals, arquitectes i arquitectes tècnics, i que el projecte tècnic de l’obra presentada hagi estat visat en els respectius col·legis professionals, o bé que s’hagi executat per encàrrec de l’administració pública.
Trobareu a les bases les noves modalitats de participació com la d’Arquitectura Efímera i Interiorisme, introduïda al 2023 i, aquest any, la modalitat de Recerca, Difusió i Publicacions.
La data final per la presentació de les propostes serà el divendres 31 d’octubre de 2025 fins a les 14.00 h.
Consulteu les bases de la convocatòria
Els Premis d’Arquitectura de Qualitat Ebrenca els convoca conjuntament l’Associació Amics i Amigues de l’Ebre i els col·legis professionals d’Arquitectes de la Demarcació de l’Ebre · COAC Ebre, i d'Arquitectura Tècnica de les Terres de l’Ebre.
En aquesta 17a edició, les obres i intervencions arquitectòniques que es podran presentar a concurs han d’haver estat executades entre l’1 de gener de 2023 i el 31 de desembre de 2024 i, com sempre, en l’àmbit de les quatre comarques ebrenques.
Per participar-hi és imprescindible que en l’execució de les obres hagin intervingut conjuntament els dos professionals, arquitectes i arquitectes tècnics, i que el projecte tècnic de l’obra presentada hagi estat visat en els respectius col·legis professionals, o bé que s’hagi executat per encàrrec de l’administració pública.
Trobareu a les bases les noves modalitats de participació com la d’Arquitectura Efímera i Interiorisme, introduïda al 2023 i, aquest any, la modalitat de Recerca, Difusió i Publicacions.
La data final per la presentació de les propostes serà el divendres 31 d’octubre de 2025 fins a les 14.00 h.
Consulteu les bases de la convocatòria
2/09/2025
L'INCASÒL fa públics els equips d'arquitectes guanyadors de set concursos d'habitatge social a Barcelona
Imatge:
© Govern.cat
El Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, a través de l’Institut Català del Sòl (INCASÒL), ha resolt els primers set concursos per a la redacció dels projectes i la direcció de les obres de nou promocions que sumen un total de 433 habitatges de lloguer assequible als districtes de Sant Martí i Sants-Montjuïc de Barcelona, dels 600 previstos en el marc del programa Habitar B!
L’INCASÒL va convocar, el setembre de 2024, nou concursos per projectar noves promocions d’habitatge protegit en els onze solars cedits avui pel consistori barceloní. Els dos concursos d’arquitectura restants està previst que es resolguin durant els propers mesos.
Set equips guanyadors
El jurat dels concursos, format per representants del COAC, l’Ajuntament de Barcelona, l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i l’INCASÒL, han deliberat sobre 277 propostes presentades. Després de les primeres voltes dels concursos, es van seleccionar els cinc equips finalistes de cadascun dels emplaçaments i, finalment, s’han anunciat els equips guanyadors de set d’aquests concursos.
Els criteris de valoració s’han basat en la contextualització amb l’entorn, l’ordenació de l’edifici, la tipologia de l’habitatge, l’estratègia ambiental i de salut i la sostenibilitat econòmica del projecte. D’acord amb ells, els equips guanyadors dels diferents concursos han estat:
1. Carrer de Binèfar, 30-40: 211 habitatges
Lluís Jubert_Taller Arquitectura_V arquitectes
El jurat ha valorat l’estratègia de fragmentació volumètrica amb una proposta d’habitatges altament flexibles i on totes les estances són exteriors.
2. Carrer de Miquel Porter i Moix, 16: 72 habitatges; i carrer de Miquel Porter i
Moix, 17: 14 habitatges
UTE Obra Miquel Porter i Moix. Jaume Alcover i Vivas Arquitectos
El jurat ha valorat la solució de patis mixtos a la façana interior d’illa que permet captació solar a l’hivern i resol la ventilació creuada.
3. Carrer del Doctor Trueta, 130-134: 24 habitatges
UTE Botet Botet Oliver Savoya
El jurat ha destacat la seva integració urbana i cohesió amb el teixit urbà, així com l’agrupació dels habitatges en dos nuclis independents i compactes.
4. Carrer del Doctor Trueta, 187-189: 31 habitatges
UTE Javier Gavín Balda + José Francisco Bergua Orduna
El jurat ha destacat la relació de l’edifici proposat amb l’antiga xemeneia d’interès patrimonial, així com la tipologia d’habitatge.
5. Carrer del Marroc, 124-126: 21 habitatges
UTE Terré Vidal. Pau Vidal i Yaiza Terré Alonso
El jurat ha valorat l’esglaonat volumètric que fragmenta l’edifici en dues peces d’alçades diferenciades, millorant les condicions d’assolellament i vistes dels habitatges.
6. Carrer d’Àvila, 96-100: 34 habitatges; i carrer de Pere IV, 113: 8 habitatges
Pablo Roel Herranz
El jurat ha valorat la volumetria proposada, concretament l’escletxa que genera dos cossos edificatoris, la desjerarquització del conjunt d’habitatges i la proposta tipològica de l’habitatge tipus.
7. Carrer de Sancho de Ávila, 50: 18 habitatges
BOGOM ARQUITECTURA SL
El jurat ha valorat l’optimització màxima de la planta, l’estratègia d’ubicació del nucli vertical i que totes les estances dels habitatges són exteriors.
Consulta la presentació dels projectes guanyadors.
Habitar B!
El programa Habitar B! preveu impulsar un total de 1.700 habitatges de lloguer assequible a Barcelona, en els solars cedits per l’Ajuntament de Barcelona a la Generalitat de Catalunya a través de drets de superfície de 75 anys. Aquest programa compta amb una inversió prevista per part d’INCASÒL de 221 milions d’euros.
Ambdós executius, Generalitat i Ajuntament, van acordar que en aquesta primera fase es desenvoluparan onze promocions amb un potencial màxim de 637 habitatges que, amb l’aplicació de les ràtios de construcció per promoció d’INCASÒL sobre les parcel·les, en resultaran finalment un total de 594 pisos.
L’INCASÒL va convocar, el setembre de 2024, nou concursos per projectar noves promocions d’habitatge protegit en els onze solars cedits avui pel consistori barceloní. Els dos concursos d’arquitectura restants està previst que es resolguin durant els propers mesos.
Set equips guanyadors
El jurat dels concursos, format per representants del COAC, l’Ajuntament de Barcelona, l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i l’INCASÒL, han deliberat sobre 277 propostes presentades. Després de les primeres voltes dels concursos, es van seleccionar els cinc equips finalistes de cadascun dels emplaçaments i, finalment, s’han anunciat els equips guanyadors de set d’aquests concursos.
Els criteris de valoració s’han basat en la contextualització amb l’entorn, l’ordenació de l’edifici, la tipologia de l’habitatge, l’estratègia ambiental i de salut i la sostenibilitat econòmica del projecte. D’acord amb ells, els equips guanyadors dels diferents concursos han estat:
1. Carrer de Binèfar, 30-40: 211 habitatges
Lluís Jubert_Taller Arquitectura_V arquitectes
El jurat ha valorat l’estratègia de fragmentació volumètrica amb una proposta d’habitatges altament flexibles i on totes les estances són exteriors.
2. Carrer de Miquel Porter i Moix, 16: 72 habitatges; i carrer de Miquel Porter i
Moix, 17: 14 habitatges
UTE Obra Miquel Porter i Moix. Jaume Alcover i Vivas Arquitectos
El jurat ha valorat la solució de patis mixtos a la façana interior d’illa que permet captació solar a l’hivern i resol la ventilació creuada.
3. Carrer del Doctor Trueta, 130-134: 24 habitatges
UTE Botet Botet Oliver Savoya
El jurat ha destacat la seva integració urbana i cohesió amb el teixit urbà, així com l’agrupació dels habitatges en dos nuclis independents i compactes.
4. Carrer del Doctor Trueta, 187-189: 31 habitatges
UTE Javier Gavín Balda + José Francisco Bergua Orduna
El jurat ha destacat la relació de l’edifici proposat amb l’antiga xemeneia d’interès patrimonial, així com la tipologia d’habitatge.
5. Carrer del Marroc, 124-126: 21 habitatges
UTE Terré Vidal. Pau Vidal i Yaiza Terré Alonso
El jurat ha valorat l’esglaonat volumètric que fragmenta l’edifici en dues peces d’alçades diferenciades, millorant les condicions d’assolellament i vistes dels habitatges.
6. Carrer d’Àvila, 96-100: 34 habitatges; i carrer de Pere IV, 113: 8 habitatges
Pablo Roel Herranz
El jurat ha valorat la volumetria proposada, concretament l’escletxa que genera dos cossos edificatoris, la desjerarquització del conjunt d’habitatges i la proposta tipològica de l’habitatge tipus.
7. Carrer de Sancho de Ávila, 50: 18 habitatges
BOGOM ARQUITECTURA SL
El jurat ha valorat l’optimització màxima de la planta, l’estratègia d’ubicació del nucli vertical i que totes les estances dels habitatges són exteriors.
Consulta la presentació dels projectes guanyadors.
Habitar B!
El programa Habitar B! preveu impulsar un total de 1.700 habitatges de lloguer assequible a Barcelona, en els solars cedits per l’Ajuntament de Barcelona a la Generalitat de Catalunya a través de drets de superfície de 75 anys. Aquest programa compta amb una inversió prevista per part d’INCASÒL de 221 milions d’euros.
Ambdós executius, Generalitat i Ajuntament, van acordar que en aquesta primera fase es desenvoluparan onze promocions amb un potencial màxim de 637 habitatges que, amb l’aplicació de les ràtios de construcció per promoció d’INCASÒL sobre les parcel·les, en resultaran finalment un total de 594 pisos.
31/07/2025
Nova Ordenança reguladora dels sistemes d’aprofitament d’aigües grises de l’Ajuntament de Barcelona
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El passat 18 de juliol es va publicar al BOPB l’aprovació definitiva de l’Ordenança reguladora dels sistemes d’aprofitament d’aigües grises de l’Ajuntament de Barcelona.
Objecte: regular l’obligatorietat d’incorporar sistemes d’aprofitament d’aigües grises en els edificis i construccions situats dins el terme municipal de Barcelona, ja siguin de titularitat pública o privada, en determinats usos, com són l’ús de descàrrega de sanitaris, reg per degoteig i aigualeig.
Àmbit d’aplicació: els edificis, tant privats com públics, quan s’emprenguin les obres següents:
a) En els edificis d’ús d’habitatge, amb setze o més habitatges, en cas de:
1) Construcció i edificació de nova planta.
2) Gran rehabilitació, en el cas de substitució de l’edifici, encara que es mantingui la façana o algun element estructural.
b) En els edificis de la resta d’usos, sempre i quan l’edifici tingui un consum igual o superior a 595 m3/any d’aigua per a l’ompliment de les cisternes dels sanitaris, reg per degoteig i aigualeig i que pugui ser subministrada per les aigües grises tractades provinents de dutxes i banyeres, en cas de:
1) Construcció i edificació de nova planta.
2) Gran rehabilitació, en el cas de:
2a) Conjunt d’obres que suposin una actuació global en tot l’edifici i que comportin, a més, alguna de les actuacions següents: increment de volum o sostre edificable; increment del nombre de departaments o unitats funcionals existents anteriorment; canvi de l’ús principal de l’edifici; o redistribució general d’espais amb modificació d’elements comuns de l’edifici (façana, nuclis de comunicació vertical, patis).
2b) Substitució de l’edifici, encara que es mantingui la façana o algun element estructural.
Els sistemes d'aprofitament d'aigües grises han de recollir i tractar obligatòriament les aigües de dutxes i banyeres per a l'ompliment de les cisternes dels sanitaris, reg per degoteig i aigualeig.
Exclusions: queden exceptuats d’aquests sistemes de recuperació d’aigües grises els centres hospitalaris, el centres sanitaris, les llars i els equipaments sociosanitaris, les escoles bressol i tots els centres que, per les seves condicions i característiques, generin aigües grises que pugin contenir agents el tractament dels quals requereixi una intervenció específica.
Responsables: Són responsables del compliment del que s’estableix en aquesta ordenança, els agents considerats a la Llei 38/1999, de 5 de novembre, d’ordenació de l’edificació o de la norma que la substitueixi, de conformitat amb les obligacions que els hi correspongui d’acord amb la normativa aplicable, cadascun en l’àmbit de la seva intervenció, així com els titulars de les activitats, els usuaris i, pel que fa al manteniment, el mantenidor de la instal·lació.
Disposició transitòria: Les obres iniciades abans de l’entrada en vigor de l’ordenança es regiran per la normativa municipal anterior. A aquests efectes, s’entendrà que una obra ha estat iniciada amb anterioritat quan la data d’inici de les obres establerta en la resolució de concessió de la llicència sigui anterior a la data d’entrada en vigor d’aquesta ordenança.
Entrada en vigor: La data d’entrada en vigor de l’Ordenança és el 19 de juliol de 2026.
Anunci de l'aprovació definitiva de l'Ordenança reguladora dels sistemes d'aprofitament d'aigües grises
Objecte: regular l’obligatorietat d’incorporar sistemes d’aprofitament d’aigües grises en els edificis i construccions situats dins el terme municipal de Barcelona, ja siguin de titularitat pública o privada, en determinats usos, com són l’ús de descàrrega de sanitaris, reg per degoteig i aigualeig.
Àmbit d’aplicació: els edificis, tant privats com públics, quan s’emprenguin les obres següents:
a) En els edificis d’ús d’habitatge, amb setze o més habitatges, en cas de:
1) Construcció i edificació de nova planta.
2) Gran rehabilitació, en el cas de substitució de l’edifici, encara que es mantingui la façana o algun element estructural.
b) En els edificis de la resta d’usos, sempre i quan l’edifici tingui un consum igual o superior a 595 m3/any d’aigua per a l’ompliment de les cisternes dels sanitaris, reg per degoteig i aigualeig i que pugui ser subministrada per les aigües grises tractades provinents de dutxes i banyeres, en cas de:
1) Construcció i edificació de nova planta.
2) Gran rehabilitació, en el cas de:
2a) Conjunt d’obres que suposin una actuació global en tot l’edifici i que comportin, a més, alguna de les actuacions següents: increment de volum o sostre edificable; increment del nombre de departaments o unitats funcionals existents anteriorment; canvi de l’ús principal de l’edifici; o redistribució general d’espais amb modificació d’elements comuns de l’edifici (façana, nuclis de comunicació vertical, patis).
2b) Substitució de l’edifici, encara que es mantingui la façana o algun element estructural.
Els sistemes d'aprofitament d'aigües grises han de recollir i tractar obligatòriament les aigües de dutxes i banyeres per a l'ompliment de les cisternes dels sanitaris, reg per degoteig i aigualeig.
Exclusions: queden exceptuats d’aquests sistemes de recuperació d’aigües grises els centres hospitalaris, el centres sanitaris, les llars i els equipaments sociosanitaris, les escoles bressol i tots els centres que, per les seves condicions i característiques, generin aigües grises que pugin contenir agents el tractament dels quals requereixi una intervenció específica.
Responsables: Són responsables del compliment del que s’estableix en aquesta ordenança, els agents considerats a la Llei 38/1999, de 5 de novembre, d’ordenació de l’edificació o de la norma que la substitueixi, de conformitat amb les obligacions que els hi correspongui d’acord amb la normativa aplicable, cadascun en l’àmbit de la seva intervenció, així com els titulars de les activitats, els usuaris i, pel que fa al manteniment, el mantenidor de la instal·lació.
Disposició transitòria: Les obres iniciades abans de l’entrada en vigor de l’ordenança es regiran per la normativa municipal anterior. A aquests efectes, s’entendrà que una obra ha estat iniciada amb anterioritat quan la data d’inici de les obres establerta en la resolució de concessió de la llicència sigui anterior a la data d’entrada en vigor d’aquesta ordenança.
Entrada en vigor: La data d’entrada en vigor de l’Ordenança és el 19 de juliol de 2026.
Anunci de l'aprovació definitiva de l'Ordenança reguladora dels sistemes d'aprofitament d'aigües grises
29/07/2025