Propers Actes
Jornada de prescripció | Habitar la llum: Disseny,...
Jornada de prescripció | Habitar...
Visita a Leitat Terrassa: recerca aplicada i innovació...
Visita a Leitat Terrassa:...
Acte de lliurament dels Premis d'Arquitectura de les...
Acte de lliurament dels Premis d...
El arquitecto y poeta Joan Margarit gana el Premio Cervantes 2019
Tal y como ha explicado el ministro de Cultura, José Guirao, el jurado ha decidido otorgar el premio a Margarit "por su obra poética de honda trascendencia y lúcido lenguaje siempre innovador” y que “ha enriquecido tanto la lengua española como la lengua catalana”.
Con Margarit, ya son cinco los autores catalanes que han ganado el prestigioso premio: Juan Marsé (2008), Ana María Matute (2010), Juan Goytisolo (2014) y Eduardo Mendoza (2016). No obstante, Margarit es el único que ha desarrollado su carrera literaria en lengua catalana.
La entrega del Premio Cervantes tendrá lugar, como cada año, el 23 de abril en una ceremonia que se celebrará en el Paraninfo de la Universidad de Alcalá de Henares.
Joan Margarit
El poeta nacido en Sanaüja ha sido reconocido en numerosas ocasiones y ha recibido, entre otros, el Premio Nacional de Poesía (2008), el Premio Jaume Fuster (2015) y el Premio Reina Sofía de Poesía Iberoamericana (2019). Entre sus libros destacan "Els motius del llop" (1993), "Càlcul d'estructures" (2006) y el volumen de memorias "Per tenir casa cal guanyar la guerra" (2018).
El año pasado el COAC acogió la presentación de su último libro. Recupera el vídeo del acto:
L'arquitecte i poeta Joan Margarit guanya el Premi Cervantes 2019
Tal com ha explicat el ministre de Cultura, José Guirao, el jurat ha decidit atorgar el premi a Margarit "per la seva obra poètica de fonda transcendència i lúcid llenguatge sempre innovador” i que “ha enriquit tant la llengua espanyola com la llengua catalana”.
Amb Margarit, ja són cinc els autors catalans que han guanyat el prestigiós guardó: Juan Marsé (2008), Ana María Matute (2010), Juan Goytisolo (2014) i Eduardo Mendoza (2016). Tot i així, Margarit és l'únic dels premiats catalans que ha desenvolupat la seva carrera literària en llengua catalana.
L'entrega del Premi Cervantes tindrà lloc, com tots els anys, el 23 d'abril en una cerimònia que se celebrarà al Paranimf de la Universitat d'Alcalá de Henares.
Joan Margarit
El poeta nascut a Sanaüja ha estat reconegut en nombroses ocasions i ha rebut, entre altres, el Premi Nacional de Poesia (2008), el Premi Jaume Fuster (2015) i el Premi Reina Sofía de Poesia Iberoamericana (2019). Entre els seus llibres destaquen "Els motius del llop" (1993), "Càlcul d'estructures" (2006) i el volum de memòries "Per tenir casa cal guanyar la guerra" (2018).
L'any passat el COAC va acollir la presentació del darrer llibre de Margarit. Recupera el vídeo de l'acte:
L'estudi Vora Arquitectura, doblement guardonat als premis de la revista 2A
D'una banda, el projecte de l'Escola Temporal Can Rosés (Barcelona) ha rebut el primer premi en la categoria d'Arquitectura Interior. Es tracta de l'adequació temporal per a ús escolar de la Masia Can Rosés, prevista per a una durada de 3 anys. El projecte és una prova pilot alternativa als barracons, habituals en situacions similars, amb l'objectiu d'aprofitar edificis sense ús i alhora dotar de més caràcter i identitat pròpia a les escoles durant aquestes fases de temporalitat.
D'altra banda, el Pati d'Operacions del Banc d'Espanya (Madrid) ha rebut el segon premi de la categoria Vell i Nou. Es tracta del projecte de reurbanització del pati logístic, definit per edificacions de diferents èpoques que tanquen la mançana. La intervenció defineix un pla únic de paviment, fusionant i alhora distingint l'espai peatonal del rodat. La composició del paviment remet als patrons gràfics utilitzats per al disseny del paper moneda, així com a la història de la institució.
2A Continental Architectural Awards
L'objectiu d'aquests premis és retre homenatge a arquitectes l'obra dels quals mostra una combinació d'habilitat, visió, talent i dedicació. El guardó pretén reconèixer i promoure conceptes arquitectònics en els camps del desenvolupament social, el disseny contemporani, la conservació del medi ambient i el disseny del paisatge.
Per a més informació sobre els premis i per conèixer la resta de projectes guanyadors, clica aquí.
El Pla d’Usos de Ciutat Vella i el Museu del Clima de Lleida, Premis d’Urbanisme i Arquitectura Espanyols
El Consell Superior de Col·legis d’Arquitectes d’Espanya (CSCAE) ha reconegut dos projectes catalans en els seus premis d’Arquitectura i Urbanisme d’aquest 2019. Es tracta del Pla d’Usos de Ciutat Vella, de 300.000 km/s i del Museu del Clima de Lleida, de Toni Gironès, que han guanyat el Premi d’Urbanisme Espanyol i el Premi d’Arquitectura Espanyol, respectivament.
El Pla d’Usos de Ciutat Vella, Premi d’Urbanisme Espanyol
El jurat ha decidit distingir aquest projecte amb el Premi d’Urbanisme Espanyol pel caràcter innovador del planejament, ja que considera que “aconsegueix integrar reptes globals” com ara la salut, l’impacte del turismo o els nous models de negoci, sempre des d’una perspectiva ciutadana. A més a més, s’ha valorat la utilització de les eines digitals “per generar una nova forma d’analitzar, representar i regular els usos en la ciutat consolidada”.
L’estudi 300.000 km/s, dirigit per Mar Santamaria i Pablo Martínez, es defineix com una firma que proveeix a les ciutats de dissenys, anàlisi de dades i serveis de consultoria i ja ha rebut altres guardons per aquest projecte, com el S+T+ARTS. Per a l’elaboració del Pla d’Usos de Ciutat Vella han treballat colze a colze amb l’Ajuntament de Barcelona, diversos consultors legals i la UAB, entre d’altres. El Pla s’acompanya d’uns estudis gràfics sobre la situació del barri que visualitzen tant els problemes com les oportunitats, i el procés ha inclòs la participació ciutadana.
El Museu del Clima de Lleida, Premi d’Arquitectura Espanyola
El Premi d’Arquitectura Espanyol del CSCAE ha recaigut en el Museu del Clima de Lleida, que el comparteix ex aequo amb els habitatges del projecte Life Reusing Posidonia. En el cas del museu, el jurat ha definit el projecte com a “desafiant” perquè s’ha anat construint a partir del temps i dels elements naturals com la terra, el foc, l’aire i l’aigua. Per això, destaquen que “es tracta d’una ruptura amb allò que és evident i lògic”.
El Museu del Clima de Lleida, obra de l’arquitecte Toni Gironès, pretén difondre la ciència i les característiques del canvi climàtic. Inaugurar el 2017, l’edifici s’integra en el seu entorn, tenint en compte tant els espais verds, com el seu enclavament, clima i recursos. El museu ja va ser reconegut amb un dels premis especials del ‘Panorama d’Obres’ de la X Biennal Iberoamericana d’Arquitectura i Urbanisme.
Els premis s’entregaran el proper 28 de novembre a l’Hipòdrom de la Zarzuela de Madrid en un acte en el qual també es lliurarà la Medalla d’Or del CSCAE, atorgada enguany a l’arquitecte Alberto Campo Baeza.


