L'arquitecte i poeta Joan Margarit guanya el Premi Cervantes 2019
Tal com ha explicat el ministre de Cultura, José Guirao, el jurat ha decidit atorgar el premi a Margarit "per la seva obra poètica de fonda transcendència i lúcid llenguatge sempre innovador” i que “ha enriquit tant la llengua espanyola com la llengua catalana”.
Amb Margarit, ja són cinc els autors catalans que han guanyat el prestigiós guardó: Juan Marsé (2008), Ana María Matute (2010), Juan Goytisolo (2014) i Eduardo Mendoza (2016). Tot i així, Margarit és l'únic dels premiats catalans que ha desenvolupat la seva carrera literària en llengua catalana.
L'entrega del Premi Cervantes tindrà lloc, com tots els anys, el 23 d'abril en una cerimònia que se celebrarà al Paranimf de la Universitat d'Alcalá de Henares.
Joan Margarit
El poeta nascut a Sanaüja ha estat reconegut en nombroses ocasions i ha rebut, entre altres, el Premi Nacional de Poesia (2008), el Premi Jaume Fuster (2015) i el Premi Reina Sofía de Poesia Iberoamericana (2019). Entre els seus llibres destaquen "Els motius del llop" (1993), "Càlcul d'estructures" (2006) i el volum de memòries "Per tenir casa cal guanyar la guerra" (2018).
L'any passat el COAC va acollir la presentació del darrer llibre de Margarit. Recupera el vídeo de l'acte:
L'estudi Vora Arquitectura, doblement guardonat als premis de la revista 2A
D'una banda, el projecte de l'Escola Temporal Can Rosés (Barcelona) ha rebut el primer premi en la categoria d'Arquitectura Interior. Es tracta de l'adequació temporal per a ús escolar de la Masia Can Rosés, prevista per a una durada de 3 anys. El projecte és una prova pilot alternativa als barracons, habituals en situacions similars, amb l'objectiu d'aprofitar edificis sense ús i alhora dotar de més caràcter i identitat pròpia a les escoles durant aquestes fases de temporalitat.
D'altra banda, el Pati d'Operacions del Banc d'Espanya (Madrid) ha rebut el segon premi de la categoria Vell i Nou. Es tracta del projecte de reurbanització del pati logístic, definit per edificacions de diferents èpoques que tanquen la mançana. La intervenció defineix un pla únic de paviment, fusionant i alhora distingint l'espai peatonal del rodat. La composició del paviment remet als patrons gràfics utilitzats per al disseny del paper moneda, així com a la història de la institució.
2A Continental Architectural Awards
L'objectiu d'aquests premis és retre homenatge a arquitectes l'obra dels quals mostra una combinació d'habilitat, visió, talent i dedicació. El guardó pretén reconèixer i promoure conceptes arquitectònics en els camps del desenvolupament social, el disseny contemporani, la conservació del medi ambient i el disseny del paisatge.
Per a més informació sobre els premis i per conèixer la resta de projectes guanyadors, clica aquí.
El Pla d’Usos de Ciutat Vella i el Museu del Clima de Lleida, Premis d’Urbanisme i Arquitectura Espanyols
El Consell Superior de Col·legis d’Arquitectes d’Espanya (CSCAE) ha reconegut dos projectes catalans en els seus premis d’Arquitectura i Urbanisme d’aquest 2019. Es tracta del Pla d’Usos de Ciutat Vella, de 300.000 km/s i del Museu del Clima de Lleida, de Toni Gironès, que han guanyat el Premi d’Urbanisme Espanyol i el Premi d’Arquitectura Espanyol, respectivament.
El Pla d’Usos de Ciutat Vella, Premi d’Urbanisme Espanyol
El jurat ha decidit distingir aquest projecte amb el Premi d’Urbanisme Espanyol pel caràcter innovador del planejament, ja que considera que “aconsegueix integrar reptes globals” com ara la salut, l’impacte del turismo o els nous models de negoci, sempre des d’una perspectiva ciutadana. A més a més, s’ha valorat la utilització de les eines digitals “per generar una nova forma d’analitzar, representar i regular els usos en la ciutat consolidada”.
L’estudi 300.000 km/s, dirigit per Mar Santamaria i Pablo Martínez, es defineix com una firma que proveeix a les ciutats de dissenys, anàlisi de dades i serveis de consultoria i ja ha rebut altres guardons per aquest projecte, com el S+T+ARTS. Per a l’elaboració del Pla d’Usos de Ciutat Vella han treballat colze a colze amb l’Ajuntament de Barcelona, diversos consultors legals i la UAB, entre d’altres. El Pla s’acompanya d’uns estudis gràfics sobre la situació del barri que visualitzen tant els problemes com les oportunitats, i el procés ha inclòs la participació ciutadana.
El Museu del Clima de Lleida, Premi d’Arquitectura Espanyola
El Premi d’Arquitectura Espanyol del CSCAE ha recaigut en el Museu del Clima de Lleida, que el comparteix ex aequo amb els habitatges del projecte Life Reusing Posidonia. En el cas del museu, el jurat ha definit el projecte com a “desafiant” perquè s’ha anat construint a partir del temps i dels elements naturals com la terra, el foc, l’aire i l’aigua. Per això, destaquen que “es tracta d’una ruptura amb allò que és evident i lògic”.
El Museu del Clima de Lleida, obra de l’arquitecte Toni Gironès, pretén difondre la ciència i les característiques del canvi climàtic. Inaugurar el 2017, l’edifici s’integra en el seu entorn, tenint en compte tant els espais verds, com el seu enclavament, clima i recursos. El museu ja va ser reconegut amb un dels premis especials del ‘Panorama d’Obres’ de la X Biennal Iberoamericana d’Arquitectura i Urbanisme.
Els premis s’entregaran el proper 28 de novembre a l’Hipòdrom de la Zarzuela de Madrid en un acte en el qual també es lliurarà la Medalla d’Or del CSCAE, atorgada enguany a l’arquitecte Alberto Campo Baeza.
Peris+Toral Arquitectes are set to transform the public areas at the COAC headquarters
The winning project proposes opening up the public areas of the COAC, taking advantage of the transparency of the ground floor and enhancing the visibility of the interior, where an urban-scale grandstand invites passers-by to come in, turning the lobby into a kind of agora that flows out to the Plaça Nova. This agora will enhance the visibility of the mezzanine, inviting visitors to start their tour by going up to the communal areas of the COAC. Until now this walk ended in the auditorium, but with the new project it will extend to the second floor of the building, taking advantage of the so-called ‘terrace of friezes’, which will be used for open-air cultural events.
The Jury’s decision
The key features that the Jury highlighted in this proposal were "its transversal street-to-street nature, the transparency of the relationship with Plaça Nova and the amount of light brought into the darkest section, where the auditorium is located". They also highlighted aspects such as the "versatility of the spaces created", "the creation of more than one ambience" and "the accessibility solutions provided". And all without relinquishing the architectural language of the original building.
Open Architecture Centre of Barcelona
Following the recent renovation of the building’s facade, and taking advantage of its privileged location, the COAC is taking another step forward with the aim of strengthening its connection with the general public, making the venue more versatile and accessible. The goal is to become a meeting place between the general public and architects, a common space for debate and reflection that aims to raise awareness of the role of architecture as well as promoting research.
The refurbishment work of the different spaces is expected to take place throughout 2020. During the interventions, the COAC's cultural activities will be rescheduled in alternative venues around the city.
Special mentions and selected projects
Apart from the winning project, the +PLUS proposal by Jorge Vidal was awarded a special mention. The other proposals that went through to the second stage were as follows:
· ARCHS\BSD4, by Mateu Barba Arquitectes
· CAVEA, by Onzezeroquatre Arquitectes, Joan Casals and José Luis Cisneros
· KLOTSKI, by Jordi Farrando, Quim Larrea, Eva Jordà and Higini Arau
· OBERT I VERSÀTIL, by Estudi Massip-Bosch Arquitectes
· OBRIR PORTES, by Àngela Garcia Cases and Marta Garcia Bello
· TWIN, by Joaquim Mulà
Jury
The competition’s Jury comprised the following members:
· Assumpció Puig, Dean
· Josep Ferrando, Member of the Board
· Sandra Bestraten, President of the Barcelona office
· Eva Serrats, Cooperativa Jordi Capell
· Anna Ramos, Mies Van der Rohe Foundation
· Marc Aureli Santos, Architectural Heritage at Barcelona City Council
· Eugeni Bach, architect
· Jordi Badia, architect