Lliurats els premis a treballs de recerca d'estudiants de batxillerat 2019, a Girona
L’acte va comptar amb la presència de la presidenta del Consell Social, Rosa Núria Aleixandre; el rector de la UdG, Quim Salvi; la directora de l’Escola Politècnica Superior de la UdG, Maria Àngels Pèlach; el cap de servei de Formació de la Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, Josep Callís; el director de l’Escola Universitària ERAM, Miquel Bisbe; la coordinadora de recerca a EUSES, Anna Prats; i Joaquim Tarrés col·laborador de la Càtedra de Processos Industrials Sostenibles.
Durant l’acte, es va fer la presentació “De l'EGB al PC, passant per la UdG”, a càrrec de David Llamas, diplomat en Enginyeria Tècnica Industrial per l’Escola Politècnica Superior de la UdG, coordinador del grup de treball de Robòtica Educativa de Palafrugell i membre del Robolot Team.
Els premis a treballs de recerca d’estudiants de batxillerat, que enguany han arribat a la vintena edició, tenen l'objectiu de promoure i potenciar la recerca entre els joves en un àmbit de proximitat entre l’ensenyament secundari i la UdG. Com a novetat, aquest any s’ha incorporat un nou guardó en l’àmbit dels processos industrials sostenibles, promogut per la Càtedra de Processos Industrials Sostenibles.
El Consell Social de la Universitat de Girona (UdG) és qui organitza aquests premis amb la col·laboració de la Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), el Patronat Politècnica, la Càtedra de Processos Industrials Sostenibles, l'Escola Universitària ERAM i l'Escola Universitària de la Salut i l'Esport (EUSES).
Resultado del Concurso de ideas para la transformación de los espacios educativos
Los criterios de valoración, descritos en las bases del concurso, han sido los siguientes: adaptabilidad de los espacios, integración de las tecnologías digitales, eficiencia energética, control de iluminación y acústica, fomento de la convivencia y seguridad, y eficiencia económica, entre otras.
Después de estudiar las 38 propuestas presentadas y valorarlas de acuerdo con estos criterios, el Jurado ha acordado por unanimidad que las diez ideas mejor valoradas son las siguientes:
Àgores Bioclimàtiques
Habitar l’aula
Involucrame y lo aprendo
La pell dura
L’escola-pati
L’hora del pati
Modex
Nerval
Pati plaça
Peripatètica
Los miembros del Jurado han considerado también que hay que resaltar la propuesta Articula't, a pesar de no encontrarse entre las diez mejores posicionadas.
El Jurado ha estado formado por Sandra Bestraten, presidenta de la Demarcación de Barcelona; Josep González-Cambray, Director General de Centros Públicos del Departamento de Educación; Mar Camacho, Directora General de Innovación, Investigación y Cultura Digital del Departamento de Educación; Lluís Corbella, arquitecto y docente, designado por la Fundación Jaume Bofill; y los arquitectos Eva Serrat i Ramon Bosch, designados por el COAC.
Descarga el Acta del Jurado
Resultat del Concurs d’idees per a la transformació dels espais educatius
Els criteris de valoració, descrits a les bases del concurs, han estat els següents: adaptabilitat dels espais, integració de les tecnologies digitals, eficiència energètica, control d’il·luminació i acústica, foment de la convivència i seguretat, i eficiència econòmica, entre altres.
Els autors de les 10 propostes millor valorades van tenir l'oportunitat d'explicar les seves idees en una sessió de treball celebrada al COAC el 17 de juny. Aquestes presentacions van servir per iniciar el debat, en el qual van participar també arquitectes amb molts anys de trajectòria construïnt o transformant centres educatius, com Mario Corea, Manuel Brullet, Josep Benedito i Pere Joan Ravetllat, entre altres.
Totes les aportacions, molt enriquidores, contribuiran a donar contingut al Nou document de criteris constructius de centres educatius que està redactant el Departament d’Educació de la Generalitat amb la col·laboració del COAC.
D'entre les 38 propostes presentades, les 10 idees millor valorades són les següents:
 | · Àgores Bioclimàtiques S’ha valorat l’oportunitat dels espais intermitjos com a nous espais pedagògics, trencant la barrera entre construït, edificat o lliure, i oferint una nova categoria d’espai híbrid. Aquests nous espais resulten una oportunitat a nivell pedagògic, més flexibles i comunitaris. També milloren a nivell bioclimàtic, d'eficiència energètica, confort tèrmic i qualitat espaial (confort psicològic), on la natura agafa presència. |
 | · Habitar l’aula Afronta la flexibilitat no a partir de la estandardització genèrica d’espais sense qualitat, sinó pel fet de proposar tot tipus d’espais de diferents característiques des del punt de vista dels mètodes d’aprenentatge, evitant l’espai genèric. Suposa vèncer l’estandarització dels espais, i així disposar de diferents caràcters molt específics que donin opció a la flexibilitat dels propis usos, aplicant-los a cinc topologies d’edificis escolars existents. |
 |
La metodologia de la pròpia unitat didàctica és una eina útil per transformar els espais que involucra els propis usuaris (en aquest cas els alumnes) en l’estratègia de transformació dels espais d’aprenentatge. |
 | · La pell dura Des de la consciència que l’arquitectura té una gran possibilitat pedagògica, agafant l’escala de l’infant i trencat la barrera paternalista en la transformació dels espais d’aprenentatge. Aconseguir involucrar els infants i els joves en el procés de disseny suposa un element motivador d’aprenentatge. |
 | · L’escola-pati Suposa no una escola amb pati, sinó l’escola al pati, que trenca “interior-exterior”, ”aprendre-jugar”, aprofitant tots els espais: terrats, espais de circulació, etc. La barrera “exterior-interior” es dissol, fent que l’escola també interactuï amb el barri i a la inversa. |
 | · L’hora del pati Resulta ser un gran mostrari d’aptituds i possibilitats com exemple d’arquitectura efímera. S’ha tingut en compte l’actualització de les possibilitats d’aprenentatge amb el joc, que trenca el pati i l’interior a nivell tecnològic i experimental amb transformacions efímeres de construcció però de gran oportunitat, promovent la domesticitat de l’exterior i generant un paisatge escolar en constant transformació. |
 | · Modex |
 | · Nerval
|
 |
El pati és una plaça que s’incorpora a la comunitat i que obre noves oportunitats a través de la regulació de l’horari d’ús. Treballa a partir del concepte de “cicle”; temporal, biològic en la seva relació amb la natura, de l’aigua amb la porositat, etc. És permeable en tots els sentits, treballant des de la visió dels espais de confort. |
 |
S’ha valorat la capacitat de transformació distributiva de l’escola a partir de nous criteris pedagògics. És un lligam entre les noves metodologies docents i els nous espais d’aprenentatge que prescindeix de l’aula, plasmat en un edifici existent. Té un potencial replicable. És un exercici de transposició de les noves metodologies docents als espais mes tradicionals. |
El Jurat ha estat format per Sandra Bestraten, presidenta de la Demarcació de Barcelona; Josep González-Cambray, Director General de Centres Públics del Departament d’Educació; Mar Camacho, Directora General d’Innovació, Recerca i Cultura Digital del Departament d’Educació; Lluís Corbella, arquitecte i docent, designat per la Fundació Jaume Bofill; i els arquitectes Eva Serrat i Ramon Bosch, designats pel COAC. Vegeu l'acta del Jurat.
Torneu a veure la sessió en vídeo:
Amb el suport de:
Entrega del Premio Europeo de Intervención en el Patrimonio Arquitectónico AADIPA
Ante la amplia gamma de proyectos presentados, el jurado internacional del premio, ha querido constatar no solo el rigor y la calidad arquitectónica de estos, sino también su capacidad para demostrar que una intervención contemporánea puede mantener vive el espíritu original, así como la ambición de los mismos para divulgar y valorar el patrimonio arquitectónico.
En la categoría A) Intervención en el patrimonio construido, de las 15 obras seleccionadas, el jurado ha considerado que las 4 finalistas son:
- Centro cívico Leialtat Santseca de H Arquitectes (Barcelona, España)
- Ilha da Bela Vista de Ceerjeira Fontes Architects y LAHB (Oporto, Portugal)
- Parlamento de Canton de Vaud de Bonell y Gil Arquitectes y Atelier Cube (Lausana, Suiza)
- Nuevo acceso al centro histórico de Gironella de Carles Enrich Studio (Barcelona, España)
Entre los cuatro finalistas, el jurado decide otorgar el premio al proyecto del Centro Cívico Lealtad Santseca de H arquitectos. Una decisión, fruto de valorar especialmente que se trata de un proyecto que mantiene el espíritu original del edificio, un lugar social con memoria, mostrado a través de la relación entre los espacios que albergan nuevos usos enmarcados en la historia en los muros existentes. Una arquitectura sensible construida con soluciones de bajo presupuesto y comprometida con la sostenibilidad mediante potentes sistemas pasivos que estructuran la propuesta. Así mismo, el jurado decide hacer una mención especial a la rehabilitación de las viviendas marginales del barrio Ilha da Bala Vista de Oporto, obra del despacho CerejeiraFontes Architects y LAHB (Laboratorio de Vivienda Básica y Social), por la capacidad de desarrollar un programa y un proyecto sostenible, capaz de transformar una área urbana que precisaba una rehabilitación eficiente e inclusiva.
En la catgeoría B) Espacios exteriores, de las 10 obras selecionadas por el jurado, las obras finalistas han sido 4:
- Plaza Skanderbeg de 51N4E, Anri Sala, iRI i Plant en Houtgoed (Tirana, Albania)
- Centro de visitantes a la Abadia de Villers de Binario Architectes (Villers-la-Ville, Bélgica)
- Acceso al Castillo de Jorba de Carles Enrich Studio (Barcelona, España)
- Parque Zollverein de Planergruppe GmbH Oberhausen (Essen, Alemania)
El jurado en la categoría B decide proclamar ganador lo proyecte Plaza Skanderbeg en Tirana de 51N4E, Anri Sala, iRI y Plant en Houtgoed, valorando especialmente la libertad proyectual de sus autores ante el desafío que supone trabajar en un lugar extremadamente complejo y simbólico por su determinante contexto histórico y político. Así como, la humildad expresada hacia una sutil topografía revalorando al mismo nivel el conjunto arquitectónico histórico circundante y dando porosidad con el entorno, rompiendo con la composición de eje urbano establecido y generando un nuevo modelo de espacio urbano.
En la categoria C) Planteamiento, los 4 finalistas son:
- Centro histórico de Liérganes y sus alrededores de Carlos de Riaño Lozano, Carlos Ferrán Alfaro, Fernando Navazo Rivero, Carlos Ferrán Aranaz y Luis Herrero Fernández (Cantabria, España)
- Reurbanización de la fábrica de cervezas Badaevskiy de Herzog & de Meuron (Moscú, Rusia)
- Master Pla del Rec Comtal de Carles Enrich Studio (Barcelona, España)
- Master Plan del In Natura Veritas d’AGi Architects (Pontevedra, España)
El jurado, en la categoría C ha valorado como ganador el Plan especial de protección y rehabilitación del Centro histórico de Liérganes y sus alrededores de los arquitectos Carlos Riaño Lozano, Carlos Ferrán Alfaro, Fernando Navazo Rivero, Carlos Ferrán Aranaz y Luis Herrero Fernández. Intervención que, a su juicio, presenta un alto valor para la recuperación de la vida ordinaria en contraposición al fenómeno del progresivo abandono de los centros históricos. Además, ha destacado que se trata de un plan en aplicación práctica que consigue un nivel de detalle que demuestra el amplio conocimiento de la construcción vernácula y los valores paisajísticos del lugar por parte de sus autores.
En la categoría D) Divulgación, los 4 finalistas son:
- Patrimonio Guinea 2020 de Montserrat Villaverde y Laida Memba Ikuga (Barcelona, España)
- Red Nacional de Maestros de la Construcción Tradicional de Alejandro García Hermida (Madrid, Espanya)
- La conservación de la casa como patrimonio, viviendas unifamiliares de Alejandro de la Sota de Teresa Carrau Carbonell (Valencia, España)
- Centro histórico de Valencia. Ocho siglos de arquitectura residencial de Camila Mileto, Fernando Vegas y coautores (Valencia, España).
La obra ganadora es Patrimonio Guinea 2020 de Montserrat Villaverde y Laida Memba Ikuga. Un proyecto que integra y articula estrategias de investigación, conocimiento y difusión, considerando el patrimonio construido como capital cultural para la población ecuatoguineana y para el turismo. Una propuesta de la cual el jurado subraya que empieza como una investigación en el ámbito académico y que tiene la capacidad de crecer, involucrando no solamente a expertos nacionales e internacionales, sino también a agentes sociales, artísticos, educativos y gubernamentales; impactando en la sociedad civil, implicando las comunidades y contribuyendo a la imprescindible valorización del patrimonio. Un modelo participativo, multidisciplinario e integral, reproducible, que ejemplifica la capacidad de devolver a la sociedad desde la Academia.
Por su parte y como novedad en esta 4.ª edición, la dirección del Premio, entre todas las obras presentadas ha otorgado un Premio Especial de Restauración a la intervención que desde el punto de vista técnico y metodológico ha destacado por su calidad, precisión y respeto. Después de analizar minuciosamente todos los trabajos presentados de todas las categorías, muchos de ellos de altísima calidad, se acuerda por unanimidad otorgar el galardón al estudio belga Mi² Project por Maison SaintCyr en Bruselas, por el excelente trabajo realizado para hacer valer todas las particularidades de un edificio icónico de la ciudad, realzando no solo los valores de la arquitectura modernista, sino también la gran riqueza de espacios, fruto del trabajo artesanal y de restauración que definen sus interiores de estilo ecléctico e historicista.