Arran del recurs del COAC, ADIF rectifica i convoca un nou concurs per a l'Estació de Sants
Imatge:
© Estació de Sants. Wikipedia
El concurs públic per a la redacció de l'avantprojecte d'ampliació i millora de l'estació de Barcelona Sants i de reordenació i transformació de l'edifici de viatgers i de la plaça dels Països Catalans, convocat per Adif el passat mes de maig, es va suspendre arran d'un recurs presentat pel COAC davant del Tribunal Central de Recursos Contractuals. Quatre mesos més tard, ADIF s'ha vist obligat a rectificar i obrir de nou la licitació amb un nou plec tècnic.
Arguments del recurs del COAC
En el recurs presentat el COAC posava en qüestió l'exigència per part d'ADIF que l'empresa adjudicatària tingués oficina a l'àrea metropolitana de Madrid. El Col·legi entenia que aquesta exigència era un "obstacle injustificat a la competència" i vulnerava el principi d'igualtat.
Després d'aquesta reclamació, interposada el 23 de maig, el Tribunal va decidir suspendre la licitació per estudiar el cas i, el passat 16 de setembre, va fer pública la resolució definitiva en què estimava aquesta reclamació del COAC, anul·lant la clàusula relativa a l'exigència de l'obertura d'una oficina a Madrid.
Terminis del nou concurs ja convocat
El 21 de setembre el BOE ha formalitzat la nova convocatòria del concurs, amb un nou plec tècnic i calendari previst. Les ofertes es podran presentar fins a les 12 h del dia 29 d'octubre i l'obertura d'ofertes econòmiques tindrà lloc el 20 de novembre a les 10.30 h.
El paper del COAC en els concursos públics
El COAC vetlla perquè els concursos d'arquitectura s'alineïn amb la Llei d'Arquitectura, posant èmfasi en la qualitat arquitectònica. Igualment, defensa els drets legítims del col·lectiu i la protecció de l'interès públic.
Mitjançant l'Oficina de Concursos, formada per advocats i arquitectes, l'any 2019 el COAC ha fet 13 accions sobre concursos convocats, 5 de les quals han servit perquè s'ajustessin els plecs i 8 han acabat amb impugnacions.
Les Administracions catalanes cada cop més demanen assessorament al Col·legi en matèria de concursos, enguany ja hem col·laborat en la preparació de 10 concursos públics.
Documentació
Anunci de la convocatòria al BOE del 21 de setembre
Resolució del TACRC del 4 de juliol
Recurs presentat pel COAC el 23 de maig
Arguments del recurs del COAC
En el recurs presentat el COAC posava en qüestió l'exigència per part d'ADIF que l'empresa adjudicatària tingués oficina a l'àrea metropolitana de Madrid. El Col·legi entenia que aquesta exigència era un "obstacle injustificat a la competència" i vulnerava el principi d'igualtat.
Després d'aquesta reclamació, interposada el 23 de maig, el Tribunal va decidir suspendre la licitació per estudiar el cas i, el passat 16 de setembre, va fer pública la resolució definitiva en què estimava aquesta reclamació del COAC, anul·lant la clàusula relativa a l'exigència de l'obertura d'una oficina a Madrid.
Terminis del nou concurs ja convocat
El 21 de setembre el BOE ha formalitzat la nova convocatòria del concurs, amb un nou plec tècnic i calendari previst. Les ofertes es podran presentar fins a les 12 h del dia 29 d'octubre i l'obertura d'ofertes econòmiques tindrà lloc el 20 de novembre a les 10.30 h.
El paper del COAC en els concursos públics
El COAC vetlla perquè els concursos d'arquitectura s'alineïn amb la Llei d'Arquitectura, posant èmfasi en la qualitat arquitectònica. Igualment, defensa els drets legítims del col·lectiu i la protecció de l'interès públic.
Mitjançant l'Oficina de Concursos, formada per advocats i arquitectes, l'any 2019 el COAC ha fet 13 accions sobre concursos convocats, 5 de les quals han servit perquè s'ajustessin els plecs i 8 han acabat amb impugnacions.
Les Administracions catalanes cada cop més demanen assessorament al Col·legi en matèria de concursos, enguany ja hem col·laborat en la preparació de 10 concursos públics.
Documentació
Anunci de la convocatòria al BOE del 21 de setembre
Resolució del TACRC del 4 de juliol
Recurs presentat pel COAC el 23 de maig
26/09/2019
Olga Subirós será la comisaria de la propuesta catalana para la Bienal de Venecia 2020
Imatge:
© Institut Ramon Llull
La arquitecta Olga Subirós será la comisaria del proyecto AIRE/ARIA/AIR, la propuesta catalana para la 17ª edición de la Bienal de Arquitectura de Venecia. Cataluña participa en la Bienal dentro del programa Eventi collaterali, de la mano del Institut Ramon Llull.
El proyecto reclama un nuevo urbanismo
La propuesta AIRE/ARIA/AIR reivindica el papel de los arquitectos ante la crisis climática. Unir esfuerzos para combatir la emergencia climática es uno de los retos más trascendentales que tenemos como arquitectos. La innovación, la tecnología y la transversalidad profesional son clave en esta lucha. Así, el proyecto de Subirós plantea nuevas formas de pensar y cartografiar las ciudades a partir de los datos inmateriales para abordar problemas como la contaminación atmosférica, lumínica y acústica.
El elemento central es una instalación formada por un pasillo estrecho que evocará la morfología urbana y que contendrá evidencia material de la contaminación del aire que respiramos en las ciudades. En el exterior de esta estructura se mostrarán vídeo proyecciones del estudio 300.000 Km/s, formado por los arquitectos Mar Santamaria y Pablo Martínez, que este año ha sido galardonado con el Premio S+T+ARTS de la Comisión Europea.
En el pabellón habrá también propuestas como los mapas de LOBELIA AiR que muestran la evolución de NO2 en diferentes ubicaciones o un proyecto de captación de datos atmosféricos a partir de la colaboración de la ciudadanía. En todo el espacio expositivo sonará la voz de Maria Arnal, cantante y compositora que creará una pieza sonora crítica dedicada al aire que respiramos.
Jurado del Concurso
El jurado nombrado por el Institut Ramon Llull para seleccionar el proyecto ganador ha sido presidido por Assumpció Puig, degana del COAC, y formado por Pau Solà Morales, presidente de Arquin-FAD; Pep Quílez, vicepresidente de la AJAC; Pati Nuñez y Estel Ortega, comisarias del Pabellón Catalán del 2018 (único voto), y Francesc Serés, jefe del Área de Creación del IRL.
“How will we live together?”
La Bienal de Venecia nombra cada año a un comisario o director artístico que plantea un tema al que deben responder todos los proyectos que forman parte de la exposición. Hashim Sarkis, arquitecto de origen libanés establecido en Estats Units y comisario de la Bienal del 2020, interpela a los participantes con la pregunta “How will we live together?” La propuesta catalana responde a esta pregunta reivindicando el aire como bien común a preservar: vivir juntos, en sentido radical, equivale a “sobrevivir juntos”.
Arquitecta, comisaria y docente
Olga Subirós es arquitecta, diseñadora de exposiciones y comisaria de proyectos que adoptan un enfoque integrador de la cultura del siglo XXI y las transformaciones de gran alcance de la era digital. Ha comisariado, junto con José Luis de Vicente, la exposición "Big Bang Data", que se ha presentado en ciudades de todo el mundo. También diseñó la exposición entorno al proceso creativo del chef Ferran Adrià y el restaurante El Bulli. Por otro lado, Subirós es profesora del Máster en Datos y Diseño de Elisava, colabora con otras universidades y másteres y es autora de diversas publicaciones.
El proyecto reclama un nuevo urbanismo
La propuesta AIRE/ARIA/AIR reivindica el papel de los arquitectos ante la crisis climática. Unir esfuerzos para combatir la emergencia climática es uno de los retos más trascendentales que tenemos como arquitectos. La innovación, la tecnología y la transversalidad profesional son clave en esta lucha. Así, el proyecto de Subirós plantea nuevas formas de pensar y cartografiar las ciudades a partir de los datos inmateriales para abordar problemas como la contaminación atmosférica, lumínica y acústica.
El elemento central es una instalación formada por un pasillo estrecho que evocará la morfología urbana y que contendrá evidencia material de la contaminación del aire que respiramos en las ciudades. En el exterior de esta estructura se mostrarán vídeo proyecciones del estudio 300.000 Km/s, formado por los arquitectos Mar Santamaria y Pablo Martínez, que este año ha sido galardonado con el Premio S+T+ARTS de la Comisión Europea.
En el pabellón habrá también propuestas como los mapas de LOBELIA AiR que muestran la evolución de NO2 en diferentes ubicaciones o un proyecto de captación de datos atmosféricos a partir de la colaboración de la ciudadanía. En todo el espacio expositivo sonará la voz de Maria Arnal, cantante y compositora que creará una pieza sonora crítica dedicada al aire que respiramos.
Jurado del Concurso
El jurado nombrado por el Institut Ramon Llull para seleccionar el proyecto ganador ha sido presidido por Assumpció Puig, degana del COAC, y formado por Pau Solà Morales, presidente de Arquin-FAD; Pep Quílez, vicepresidente de la AJAC; Pati Nuñez y Estel Ortega, comisarias del Pabellón Catalán del 2018 (único voto), y Francesc Serés, jefe del Área de Creación del IRL.
“How will we live together?”
La Bienal de Venecia nombra cada año a un comisario o director artístico que plantea un tema al que deben responder todos los proyectos que forman parte de la exposición. Hashim Sarkis, arquitecto de origen libanés establecido en Estats Units y comisario de la Bienal del 2020, interpela a los participantes con la pregunta “How will we live together?” La propuesta catalana responde a esta pregunta reivindicando el aire como bien común a preservar: vivir juntos, en sentido radical, equivale a “sobrevivir juntos”.
Arquitecta, comisaria y docente
Olga Subirós es arquitecta, diseñadora de exposiciones y comisaria de proyectos que adoptan un enfoque integrador de la cultura del siglo XXI y las transformaciones de gran alcance de la era digital. Ha comisariado, junto con José Luis de Vicente, la exposición "Big Bang Data", que se ha presentado en ciudades de todo el mundo. También diseñó la exposición entorno al proceso creativo del chef Ferran Adrià y el restaurante El Bulli. Por otro lado, Subirós es profesora del Máster en Datos y Diseño de Elisava, colabora con otras universidades y másteres y es autora de diversas publicaciones.
26/07/2019
Olga Subirós serà la comissària de la proposta catalana per a la Biennal de Venècia 2020
Imatge:
© Institut Ramon Llull
L’arquitecta Olga Subirós serà la comissària del projecte AIRE/ARIA/AIR, la proposta catalana per a la 17a edició de la Biennal d'Arquitectura de Venècia. Catalunya hi participa dins el programa Eventi collaterali de la mà de l’Institut Ramon Llull.
El projecte reclama un nou urbanisme
La proposta AIRE/ARIA/AIR reivindica el paper dels arquitectes davant la crisi climàtica. Unir esforços per combatre l'emergència climàtica és un dels reptes més transcendentals que tenim com a arquitectes. La innovació, la tecnologia i la transversalitat professional són claus en aquesta lluita. Així, el projecte de Subirós planteja noves formes de pensar i cartografiar les ciutats a partir de les dades immaterials per tal d'abordar problemes com la contaminació atmosfèrica, lumínica i acústica.
L’element central és una instal·lació formada per un passadís estret que evocarà la morfologia urbana i que contindrà evidència material de la contaminació de l’aire que respirem a les ciutats. A l’exterior d’aquesta estructura es mostraran vídeo projeccions de l’estudi 300.000 Km/s, format pels arquitectes Mar Santamaria i Pablo Martínez, que enguany ha estat guardonat amb el Premi S+T+ARTS de la Comissió Europea.
Al pavelló hi haurà també propostes com els mapes de LOBELIA AiR que mostren l’evolució d'NO2 en diferents ubicacions o un projecte de captació de dades atmosfèriques a partir de la col·laboració de la ciutadania. En tot l’espai expositiu sonarà la veu de Maria Arnal, cantant i compositora que crearà una peça sonora crítica dedicada a l’aire que respirem.
Jurat del Concurs
El jurat nomenat per l’Institut Ramon Llull per seleccionar el projecte guanyador ha estat presidit per Assumpció Puig, degana del COAC, i format per Pau Solà Morales, president de l’Arquin-Fad FAD; Pep Quílez, vicepresident de l’AJAC; Pati Nuñez i Estel Ortega, comissàries del Pavelló Català del 2018 (únic vot), i Francesc Serés, cap de l’Àrea de creació de l’IRL.
“How will we live together?”
La Biennal de Venècia nomena cada any un comissari o director artístic que planteja un tema a què han de respondre tots els projectes que formen part de l’exposició. Hashim Sarkis, arquitecte d’origen libanès establert als Estats Units i comissari de la Biennal del 2020, interpel·la els participants amb la pregunta “How will we live together?” La proposta catalana respon a aquesta pregunta reivindicant l’aire com a bé comú a preservar: viure junts, en sentit radical, equival a “sobreviure junts”.
Arquitecta, comissària i docent
Olga Subirós és arquitecta, dissenyadora d'exposicions i comissària de projectes que adopten un enfocament integrador de la cultura del segle XXI i les transformacions de gran abast de l'era digital. Ha comissariat, juntament amb José Luis de Vicente, l'exposició "Big Bang Data", que s’ha presentat en ciutats de tot el món. També va dissenyar l’exposició entorn del procés creatiu del xef Ferran Adrià i el restaurant El Bulli. D'altra banda, Subirós és professora del Màster en Dades i Disseny d'Elisava, col·labora amb altres universitats i màsters i és autora de diverses publicacions.
El projecte reclama un nou urbanisme
La proposta AIRE/ARIA/AIR reivindica el paper dels arquitectes davant la crisi climàtica. Unir esforços per combatre l'emergència climàtica és un dels reptes més transcendentals que tenim com a arquitectes. La innovació, la tecnologia i la transversalitat professional són claus en aquesta lluita. Així, el projecte de Subirós planteja noves formes de pensar i cartografiar les ciutats a partir de les dades immaterials per tal d'abordar problemes com la contaminació atmosfèrica, lumínica i acústica.
L’element central és una instal·lació formada per un passadís estret que evocarà la morfologia urbana i que contindrà evidència material de la contaminació de l’aire que respirem a les ciutats. A l’exterior d’aquesta estructura es mostraran vídeo projeccions de l’estudi 300.000 Km/s, format pels arquitectes Mar Santamaria i Pablo Martínez, que enguany ha estat guardonat amb el Premi S+T+ARTS de la Comissió Europea.
Al pavelló hi haurà també propostes com els mapes de LOBELIA AiR que mostren l’evolució d'NO2 en diferents ubicacions o un projecte de captació de dades atmosfèriques a partir de la col·laboració de la ciutadania. En tot l’espai expositiu sonarà la veu de Maria Arnal, cantant i compositora que crearà una peça sonora crítica dedicada a l’aire que respirem.
Jurat del Concurs
El jurat nomenat per l’Institut Ramon Llull per seleccionar el projecte guanyador ha estat presidit per Assumpció Puig, degana del COAC, i format per Pau Solà Morales, president de l’Arquin-Fad FAD; Pep Quílez, vicepresident de l’AJAC; Pati Nuñez i Estel Ortega, comissàries del Pavelló Català del 2018 (únic vot), i Francesc Serés, cap de l’Àrea de creació de l’IRL.
“How will we live together?”
La Biennal de Venècia nomena cada any un comissari o director artístic que planteja un tema a què han de respondre tots els projectes que formen part de l’exposició. Hashim Sarkis, arquitecte d’origen libanès establert als Estats Units i comissari de la Biennal del 2020, interpel·la els participants amb la pregunta “How will we live together?” La proposta catalana respon a aquesta pregunta reivindicant l’aire com a bé comú a preservar: viure junts, en sentit radical, equival a “sobreviure junts”.
Arquitecta, comissària i docent
Olga Subirós és arquitecta, dissenyadora d'exposicions i comissària de projectes que adopten un enfocament integrador de la cultura del segle XXI i les transformacions de gran abast de l'era digital. Ha comissariat, juntament amb José Luis de Vicente, l'exposició "Big Bang Data", que s’ha presentat en ciutats de tot el món. També va dissenyar l’exposició entorn del procés creatiu del xef Ferran Adrià i el restaurant El Bulli. D'altra banda, Subirós és professora del Màster en Dades i Disseny d'Elisava, col·labora amb altres universitats i màsters i és autora de diverses publicacions.
26/07/2019
Carme Pinós, Medalla de Honor 2019 de la Red Vives de Universidades
Imatge:
© Estudi Carme Pinós
La arquitecta Carme Pinós i Desplat recibió el pasado viernes 12 de julio la Medalla de Honor de la Red Vives de Universidades en reconocimiento a su trayectoria profesional. El galardón es la máxima distinción que atorgan conjuntamente las 22 universidades del territorio de habla catalana para reconocer la labor y el compromiso de los profesionales con la ciencia y la cultura.
El acto de entrega tuvo lugar a la Universidad Internacional de Cataluña (UIC Barcelona) y fue presidido por Xavier Gil, presidente de la Red Vives y rector de la UIC. El vicepresidente de la Red, Jordi Montaña, describió la actividad de Carme Pinós de atrevida, "que no termina con la arquitectura y que se mueve entre el arte, el paisajismo, el urbanismo y el diseño".
Dentro del mismo acto también se premió la trayectoria de Carmen Carretero, catedrática de Tecnología de los Alimentos de la Universidad de Gerona.
Arquitecta y docente internacional
Carme Pinós, asociada inicialmente con Enric Miralles, con quien firmó proyectos como el Cementerio de Igualada, estableció su propio estudio de arquitectura en 1991. Es autora, entre otros, del conjunto de la Plaza de la Gardunya, la Escuela Massana, el CaixaForum de Zaragoza, el Edificio de Departamentos de la Universidad de Económicas de Viena (Áustria) y la Torre Cube en Guadalajara (México).
Ha compaginado su actividad como arquitecta con la docencia y la participación en seminarios, cursos y talleres, siendo profesora invitada, entre otros, en l'École Nationale Supérieure d'Architecture Paris-Malaquais, la Harvard University Graduate School of Design, l'École Polytechnique Fédérale de Lausanne o la Columbia University de Nova York.
Cruz de Sant Jordi 2015
Pinós fue galardonada con la Cruz de Sant Jordi 2015, otorgada por la Generalitat de Cataluña, así como con el Premio Nacional de Arquitectura y Espacio Público Generalitat de Cataluña (2008), el Primer Premio de la Biennal Española de Arquitectura y Urbanismo (2008), el Premio Nacional de Arquitectura del CSCAE (1995) y el Premio Ciudad de Barcelona (1992). A nivel internacional ha sido distinguida como a miembro honorífico del American Institute of Architects y como a International Fellow del Royal Institute of British Architects.
El acto de entrega tuvo lugar a la Universidad Internacional de Cataluña (UIC Barcelona) y fue presidido por Xavier Gil, presidente de la Red Vives y rector de la UIC. El vicepresidente de la Red, Jordi Montaña, describió la actividad de Carme Pinós de atrevida, "que no termina con la arquitectura y que se mueve entre el arte, el paisajismo, el urbanismo y el diseño".
Dentro del mismo acto también se premió la trayectoria de Carmen Carretero, catedrática de Tecnología de los Alimentos de la Universidad de Gerona.
Arquitecta y docente internacional
Carme Pinós, asociada inicialmente con Enric Miralles, con quien firmó proyectos como el Cementerio de Igualada, estableció su propio estudio de arquitectura en 1991. Es autora, entre otros, del conjunto de la Plaza de la Gardunya, la Escuela Massana, el CaixaForum de Zaragoza, el Edificio de Departamentos de la Universidad de Económicas de Viena (Áustria) y la Torre Cube en Guadalajara (México).
Ha compaginado su actividad como arquitecta con la docencia y la participación en seminarios, cursos y talleres, siendo profesora invitada, entre otros, en l'École Nationale Supérieure d'Architecture Paris-Malaquais, la Harvard University Graduate School of Design, l'École Polytechnique Fédérale de Lausanne o la Columbia University de Nova York.
Cruz de Sant Jordi 2015
Pinós fue galardonada con la Cruz de Sant Jordi 2015, otorgada por la Generalitat de Cataluña, así como con el Premio Nacional de Arquitectura y Espacio Público Generalitat de Cataluña (2008), el Primer Premio de la Biennal Española de Arquitectura y Urbanismo (2008), el Premio Nacional de Arquitectura del CSCAE (1995) y el Premio Ciudad de Barcelona (1992). A nivel internacional ha sido distinguida como a miembro honorífico del American Institute of Architects y como a International Fellow del Royal Institute of British Architects.
16/07/2019