L'economia circular a Brussel·les
La transformació del sector de la construcció.
Reptes i nous models de futur
L’economia mundial evoluciona avui en dia cap un model d’esgotament de recursos del nostre planeta, fomentant el consum irreflexiu, la reducció dels costos salarials i potenciant l’augment de la producció. La regió de Brussel·les, allunyant-se d’aquest model econòmic lineal (extreure, produir, consumir, descartar) ha creat el Pla Regional en Economia Circular (PREC), per convertir-se en un motor de transformació del sistema de producció i d’intercanvi de la ciutat on desapareixi la noció de residus. Aquesta iniciativa busca un model de desenvolupament que no només sigui sostenible, sinó sobretot més humà, pel qual el creixement econòmic ja no sigui un fi en si mateix sinó una eina per al creixement de la qualitat de vida.
El propòsit del PREC és posicionar la Regió de Brussel·les - Capital com una regió europea especialment innovadora i pionera en termes de polítiques públiques que donin suport al desenvolupament de l'economia circular a través d'un enfocament per a una gestió eficient dels recursos que la formen. PREC implementa accions destinades a desmaterialitzar l'economia, reduir la seva empremta ambiental i ancorar determinades activitats a través del desenvolupament de circuits econòmics curts i mantenir la riquesa produïda per treballadors de Brussel·les en el territori regional. El desenvolupament d'una economia circular de Brussel·les també comporta actes de consum responsable: comprar millor integrant, si és possible, els components socials d'intercanvi i convivència.
A través del PREC, es vol oferir a la gent de Brussel·les una alternativa creïble que promogui una economia local en línia amb les necessitats dels ciutadans (habitatge, abastament, treball, moviment, entreteniment ... ), sinó també empreses (reduir costos, desenvolupar, innovar, comprometre's ...) tot contribuint a la millora de la qualitat de vida dels ciutadans de Brussel·les. A escala urbana, aquesta visió estructural de la transformació de l'economia pot afectar totes les activitats econòmiques de la ciutat.
El sector de la construcció és un sector clau per a la regió de Brussel·les, ja que representa prop de 12.000 empreses i un potencial innegable d'ocupació i innovació per als ciutadans.D’altra banda és un sector que consumeix molts recursos i produeix molts residus. El sector i els edificis consumeixen el 75% de l'energia, el 98% de l'aigua potable, el 20 a 30% dels materials entrants (50% si també tenim en compte els combustibles necessaris per al funcionament dels edificis), i aproximadament un terç de l'aigua potable residus produïts de tota la regió. Així, donat el caràcter petit i residencial del territori de Brussel·les, el sector de la construcció i la totalitat de les edificacions construïdes representen un dels punts forts més importants de la Regió per avançar cap a una economia circular i crear ocupació local.
En aquest context, l'ULB ha realitzat al 2017 un estudi que tenia dos grans objectius: D'una banda, es tractava de definir l'economia circular al sector de la construcció de Brussel·les i d'il·lustrar-la per casos concrets i, d'altra banda, assolir, després d'un treball amb els grups d'interès, la definició d’una visió comuna de l'economia circular de Brussel·les per al sector de la construcció.
La primera part d'aquest estudi defineix els principis d'una economia circular i mostra com aquests es poden aplicar al sector de la construcció. Aquestes fundacions es complementen amb una anàlisi dels fluxos de materials de construcció entrants i sortints a nivell regional per tal d'estimar el potencial econòmic de la seva recirculació. Sobre la base d'aquests resultats, es desenvolupa un model d'economia circular per al sector de la construcció i es divideix en nou escenaris il·lustrats amb exemples reals a nivell local i internacional. També es posa de relleu les implicacions per a l'edifici i els seus actors.
La segona part d'aquest estudi reprèn el treball iniciat amb els grups d'interès del sector de la construcció sobre la definició d'una visió clara i compartida de quina és l'economia circular a la Regió de Brussel·les Capital i sobre els objectius a assolir. Es mostren les moltes accions proposades durant aquests intercanvis enriquidors.
Marina Berbel, arquitecta. Corresponsal del COAC a Brussel·les, Bèlgica
Links d'interès:
http://www.circulareconomy.brussels
http://www.portailconstructiondurable.be
http://www.environnement.brussels/
Projectes pilot:
MODULL 2.0: http://modull.brussels/
Companyies i iniciatives de referència:
ROTOR: http://rotordb.org/
COMMUNA asbl: http://www.communa.be/
- Inicieu sessió per a enviar comentaris
- Español
Nuevas corresponsalías en el 5º año de la Red de Corresponsales del COAC
El arquitecto Alberto Collet, que había sido corresponsal de Italia, hace más de un año que reside en la ciudad de Porto y conoce bien, por tanto, el ejercicio de la profesión en este país vecino.
De otro lado, la experiencia de Rodolfo Torres, de Bucaramanga, puede ser útil para aquellos arquitectos que quieran trabajar en aquella zona de Colombia.
En estos momentos, por tanto, podemos decir que la Red está presente en los 5 continentes, concretamente en 28 paises y en 38 ciudades.
Podéis encontrar información de los diferentes corresponsales del COAC y la ficha de cada país en la página de la Red de Corresponsales (es necesario estar loginado). También podéis consultar los artículos que se publican regularmente en la Revista de Corresponsales, que tratan temas relacionados con la arquitectura internacional y el ejercicio profesional en el extranjero.
Aprovechamos para recordar, como anunciamos en su momento, que el título de Arquitecto ya equivale legalmente al de Máster de Arquitectura. Esto es una ventaja importante para los arquitectos que están trabajando en el extranjero o tienen intención de hacerlo próximamente.
Para cualquier aclaración respecto a temas internacionales, podéis enviar un correo a internacional@coac.net.
Noves corresponsalies en el 5è any de la Xarxa de Corresponsals del COAC
L'arquitecte Alberto Collet, que havia estat corresponsal d'Itàlia, fa més d'un any que viu a la ciutat de Porto i coneix bé, per tant, l'exercici de la professió en aquest país veí.
D'altra banda, l'experiència de Rodolfo Torres, de Bucaramanga, pot ser útil per a aquells arquitectes que vulguin anar a treballar a aquella zona de Colòmbia.
En aquests moments, per tant, podem dir que la Xarxa està present als 5 continents, concretament a 28 països i a 38 ciutats.
Podeu trobar informació dels diferents corresponsals del COAC i la fitxa de cada país a la pàgina de la Xarxa de Corresponsals (cal estar loginat). També podeu consultar els articles que es publiquen regularment a la Revista de Corresponsals, que tracten temes relacionats amb l'arquitectura internacional i l'exercici professional a l'estranger.
Aprofitem per recordar, com vam anunciar en el seu moment, que el títol d'Arquitecte ja equival legalment al de Màster d'Arquitectura. Això és un avantatge important per als arquitectes que estan treballant a l'estranger o tenen intenció de fer-ho pròximament.
Per a qualsevol aclariment respecte temes internacionals, podeu enviar un correu a internacional@coac.net.
Més de 2 anys de Revista de Corresponsals i 5 anys de Xarxa
Des del Col·legi, volem agrair especialment l'esforç dels corresponsals que, des del seu origen l'any 2013, s'han mantingut a la Xarxa fins al dia d'avui: Guida Maymó, corresponsal a Hamburg, Alemanya; Marina Berbel, a Brusel·les, Bèlgica; Relja Ferusic, a Sarajevo, Bòsnia i Hercegovina; Marta Companys, a Gouda, Holanda; Aina Pérez, a Torí, Itàlia; Juan Fco. Arribas, a Casablanca, Marroc; i Joaquim Tarrassó, a Goteborg, Suècia.
La Xarxa de Corresponsals, present a 28 països i 5 continents, està formada per un grup d’arquitectes que treballen fora del nostre territori i que, de manera voluntària, estan al servei dels col·legiats interessats en la internacionalització. El seu objecte és donar als arquitectes consell i un primer assessorament que els faciliti una integració més ràpida als nous entorns socials i culturals triats per desenvolupar la professió. Els col·legiats, d’aquesta manera, reben una informació d’alt valor, totalment actualitzada i facilitada de primera mà.
D'altra banda, ja fa més de dos anys que va néixer la Revista de Corresponsals, que forma part del web arquitectes.cat, i té com a principal objectiu apropar la realitat de les ciutats i dels països que conformen la Xarxa, creant un espai d’informació i opinió on els nostres corresponsals escriuen sobre temes d’actualitat relacionats amb l’arquitectura, tant des del punt de vista professional com també cultural i social.
A la Revista hi podeu trobar des d'articles de màxima actualitat social, com el Brèxit o la crisi dels refugiats, fins a cròniques d'esdeveniments com la Biennal d'Arquitectura de Venècia o la de Buenos Aires.
Si encara no els has llegit, et recomanem els següents articles:
· Refugees welcome. El creixement urbanístic imminent a Alemanya, de Guida Maymó, corresponsal a Hamburg
· El Brèxit. I què passarà ara?, de Maria Giramé, corresponsal a Londres
· Sagrada Família vs. Opera House, de Victor O. Alcami i Cristina Aranzubia, corresponsals a Sydney
· Holanda i els seus exemples històrics d’habitatge social corporatiu, de Marta Companys, corresponsal a Gouda
· Arquitectura 2.0 a San Francisco, Lea Eidler, corresponsal a San Francisco
· Monterrey, quan l'espai públic es converteix en privat, Carlos Narváez, corresponsal a Monterrey
Et convidem a consultar la Revista de Corresponsals, on periòdicament es publiquen nous articles. Estigueu atents!
