Puntúa de l'1 al 5 els següents aspectes de les noves seccions.
Pregunta 1 2 3 4 5
Disseny del nou entorn
Facilitat d’ús
Utilitat de les gestions que pots realitzar
Impressió general
Imatge: 
© Andrés Flajszer

Curs. Càlcul d'estructures en Rehabilitació (I): sostres (7a edició)

El proper dia 13 de novembre comença una nova edició del curs de "Càlcul d'Estructures en Rehabilitació", amb la primera part dedicada a "Sostres", dirigit pel doctor arquitecte Robert Brufau, que tindrà lloc els dimarts, de 10 a 14 h, fins al 18 de desembre.

Programa
El curs consta de 6 sessions i es plantejaran i resoldran una 30a exercicis bàsics de càlcul d'estructures habituals en rehabilitació i en particular en la comprovació i consolidació de sostres:

  • · Mecanismes d'estabilització
  • · Intervencions en bigues i sostres de formigó armat
  • · Intervencions en bigues i sostres de fusta
  • · Intervencions en bigues i sostres d'altres tipologies
  • · Intervencions en bigues i sostres metàl·lics
    • · Altres intervencions en sostres com l'execució d'escales i ascensors 

Es desenvoluparan des de conceptes bàsics, com l'estudi de càrregues d'un edifici, passant per les comprovacions estructurals d'elements concrets, fins arribar al càlcul de reforços segons les diverses tipologies. 

Un total de 6 professors seleccionats entre les figures més reconegudes de l'àmbit docent i professional del càlcul estructural i la rehabilitació del nostre país —tots pertanyents a l'Associació de Consultors d'Estructures— impartiran un total de 24 hores presencials, que opcionalment també es podran seguir online a través de la videoaula. 

A qui va dirigit
El curs està dirigit a arquitectes i altres professionals no especialistes en càlcul, professionals amb experiència pràctica limitada i amb formació en rehabilitació a nivell teòric.

Aquest curs disposa d’una segona part dedicada a “Fonaments, Murs i Pilars” que complementa el temari en altres 6 sessions més, de format similar i que es programarà a continuació d'aquest curs.

Aquest curs s'imparteix en el marc de la col·laboració entre diverses institucions professionals, culturals i acadèmiques catalanes, com són l'Escola Sert del Col·legi d'Arquitectes, l'Institut d'Estudis Estructurals i l'Associació de Consultors d'Estructures. L'objectiu d'aquesta col·laboració és sumar esforços per promoure cursos de formació en l'excel·lència acadèmica dins de l'àmbit de l'arquitectura i, en concret, en l'especialització de la Consultoria Estructural i la Rehabilitació. 

Entitats col·laboradores:

Logo ACE        Institut estudis estructurals 
PDF version
Persona pensant en el BIM.

Nou pla de formació BIM de l'Escola Sert per al 2017

Imatge: 
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

L’Estudi de la professió realitzat pel COAC el 2016 demostra que el BIM és considerat pels arquitectes com una de les activitats amb més rellevància els propers anys, i una de les que desperta major interès de formació.

En aquest sentit, l'Escola Sert ha programat per al 2017 nous cursos i jornades sobre aquesta metodologia a preus molt competitius per a col·legiats. 

Les sessions compten amb el suport i col·laboració de les principals empreses de software BIM del mercat —Bentley, ArchiCAD, Arktec, Allplan, VisualARQ, Sketchup i Edificius—, amb les quals l'Escola Sert ha signat un conveni, convertint-se així en centre autorizat de formació en BIM.

Durant els últims mesos del 2016, més de 400 arquitectes han realitzat cursos de l'Escola Sert vinculats amb la metodologia BIM: Revit bàsic i avançat, introducció a les aplicacions BIM, organització del treball col·laboratiu i el Postgrau en projectes BIM. També s'han fet jornades sobre càlcul d'estructures amb Tricalc, l'ús del BIM en projectes de rehabilitació o sobre software com ArchiCAD, Edificius o SketchUp Pro. 

Els propers cursos són:

CURS: BIM Pràctic amb software Allplan – Data: 20 d'abril
CURS: Revit bàsic a Girona (5a edició)Data: 20 d'abril
CURS: Revit avançat a Tarragona (2a edició) – Data: 9 de maig
CURS: Fonaments BIM i ArchiCAD – Data: 19 de maig
CURS: Arktec: Tricalc, Gest i Mideplan – Data pendent de confirmació
CURS: Rhinoceros i VisualArq – Data pendent de confirmació

Durant el 2017 se seguiran programant cursos i jornades que es comunicaran mitjançant el butlletí setmanal de Formació i Ocupació i a través de la pàgina web de l'Escola Sert.







15/03/2017
Tornar
Edifici de Departaments a la Universitat d'Econòmiques de Viena

ARTICLE | La internacionalització de l'arquitectura, una mirada de dins cap enfora

Imatge: 
Edifici de Departaments a la Universitat d'Econòmiques de Viena. Autors: Estudi Carme Pinós. Foto: Duccio Malagamba. Projecte seleccionat a la Mostra d'Arquitectura Internacional

La "tempesta perfecta" patida els anys de la bombolla immobiliària a Espanya ha posat de manifest una de les possibilitats que els arquitectes poden fixar en el seu horitzó. Ens referim a la internacionalització. Una formació adequada i una anàlisi interna prèvia per part del despatx d'arquitectura faciliten en gran mesura el camí. Tenint en compte aquestes i altres consideracions bàsiques, el fet d'exportar els serveis arquitectònics des de Catalunya i optar a licitacions internacionals esdevenen una cursa amb més possibilitats d'èxit. Per tant, mirar cap a l'exterior requereix abans una mirada de dins cap enfora.

La internacionalització continua sent una opció interessant atesa la previsió que la construcció a Espanya se situï en els propers anys al voltant del 6% (lluny del 10% assolit abans de la crisi, però superior al 5,1% del PIB de l'any 2015). No obstant, som un país exportador d'arquitectes? L'enquesta de la professió Els arquitectes. Situació, oportunitats i perspectives realitzada el passat mes de setembre de 2016 pel COAC (que ha comptat amb la participació de més de 1.700 arquitectes) mostra una alta predisposició. Un 15% del col·lectiu afirma haver viscut i treballat a l'estranger algun període de temps dels darrers 2 anys. Si mirem el tram d'edat dels arquitectes més joves (menors de 30 anys), la xifra és del 34%. Quan se'ls pregunta si s'han plantejat marxar o tornar a marxar a treballar a l'estranger, el 40% respon afirmativament. D'altra banda, el 34% dels que actualment no tenen clients internacionals es plantegen buscar projectes a l'estranger. En l'àmbit espanyol, les estadístiques més recents les ofereix el Estudio sobre la actividad exportadora de los arquitectos españoles y claves para el desarrollo de su actividad en el exterior, realitzat per l'ICEX en col·laboració amb el CSCAE. L'enquesta, realitzada sobre una mostra de 1.200 arquitectes, conclou que un 10,7% dels arquitectes consultats exporten o han exportat.

La formació com a eina prèvia a la internacionalització
Hem apuntat anteriorment la necessitat de rebre formació de qualitat i realitzar una feina introspectiva prèvia. Aquests són, precisament, alguns dels ingredients que formen part del curs de l'Escola Sert "Com presentar-se a projectes internacionals: recursos i eines". El principal públic objectiu d'aquesta formació són els despatxos professionals i les persones individuals interessades en afrontar les licitacions internacionals amb criteris objectius i de mercat, i alhora, amb voluntat d'aprendre estratègies d'internacionalització. 

Segons Ester Ovejero, sòcia directora de Vecta Global i una de les docents del curs, «els recursos impartits tenen un caràcter interdisciplinari que ajudaran els alumnes a traspassar la barrera de la internacionalització amb moltes probabilitats d'èxit: estudi de mercat, negociació internacional i interculturalitat són conceptes necessaris que cal afrontar per poder assegurar les inversions en projectes internacionals». Elena Orteu, també professora del curs, arquitecta i directora general de la consultora Search & Drive, incideix en la idea que «s'ha de veure quin producte i quin avantatge competitiu podem oferir i, tot seguit, pensar a qui li pot interessar».

Ovejero explica que «és importantíssim que cada empresa tingui clares quines són les seves capacitats per reforçar les debilitats amb aliances o altres tipus d'estratègies». Per tant, cal fer aquesta anàlisi prèvia tipus DAFO, a més de tenir un «coneixement del mercat, planificar els objectius i formar el personal responsable de la internacionalització. Sense aquesta base, per experiència, els despatxos van perduts i treballen de forma reactiva», assegura Ovejero. Precisament, treballar de forma reactiva en l'àmbit internacional és una pràctica que cal evitar, a més d'altres errors assenyalats per Orteu:

▸Presentar-se sense un criteri.
▸No tenir clar que en un mercat on no et coneixen no ets ningú, encara que hagis tingut certa experiència.
▸Ser generalista: si ho ets és que no saps fer res ben fet i cada cop s'està demanant més una especialització.
▸Anar-hi sol.
▸No fer tasques comercials i no analitzar què s'ha fet fins ara, perquè ha succeït, perquè ha funcionat o perquè no.
▸Imposar sempre la figura de l'arquitecte com a líder del projecte.
▸Creure que tothom és competència.

A més d'evitar aquests errors, Orteu i Ovejero coincideixen en què hi ha un tema especialment clau: saber triar els companys de viatge. Orteu distingeix dos tipus de col·laboradors. Un és el col·laborador per a les relacions públiques i comercials, aquell que va a les institucions, que es dóna a conèixer i que desenvolupa la feina d'àmbit local. «És importantíssim fer gestions prèvies, s'ha de visitar i conèixer els organismes convocants del concurs. En aquestes visites t'explicaran què és el que volen aconseguir i et poden donar pistes sobre com es presenten les propostes i què valoren. En els projectes internacionals és bàsic que sàpiguen qui ets i per què ets allà. L'altre col·laborador és el tècnic, que pot fer la direcció d'obra, etc. A vegades són la mateixa persona, però no sempre».

Amb tot plegat sobre la taula, com hem d'entendre la internacionalització? Ester Ovejero dóna una mica de llum: «Entenc la internacionalització com una part del negoci del despatx que minimitza riscos, ja que dependre d'un únic mercat fa que, si aquest es desploma, el despatx també caigui. Si treballem en diferents països aquest risc es minimitza. No crec en la internacionalització com un objectiu únic, sinó com a part de l'estratègia de l'empresa i complement».

L'Escola Sert posa en marxa una sèrie de cursos de petit format dirigits a formar de manera pràctica als arquitectes en el món de la INTERNACIONALITZACIÓ. Per a més informació clica aquí.

6/03/2017
Tornar
Ecoarquitectura, un instrument cap a un habitat proveïdor de salut i d’harmonia

Ecoarquitectura, un instrumento hacia una vivienda proveedora de salud y armonía

Imatge: 
© Andrés Flajszer

El próximo mes de marzo hará 10 años del caso del Síndrome del Edificio Enfermo protagonizado por la sede barcelonesa de Gas Natural. Fue en 2007 cuando este fenómeno hizo que más de 165 trabajadores sufrieran lipodistrofia semicircular y se desalojaran 1.000 personas durante dos días.

Este no ha sido el único caso en el Estado español en que se manifiesta la necesidad de aplicar en los edificios una visión holística del concepto arquitectónico que sitúe al ser humano y la energía en el eje principal. Una concepción que tiene que incluir, necesariamente, una elección cuidadosa de los materiales constructivos, del diseño arquitectónico y de las instalaciones. El beneficio obtenido es indudable: un mayor respeto para el medio ambiente y una vivienda que mejora la salud y la calidad de vida de las personas.

Para hacer realidad un edificio que combine sostenibilidad y tecnología, seguridad y durabilidad, salud y armonía es necesario que los arquitectos, los técnicos y los profesionales hagan un salto cualitativo de conciencia. De hecho, estamos hablando de un cambio interior que impulsará una vivienda proveedora, finalmente, de felicidad.

Este cambio cualitativo juega con un contexto social a favor. La sociedad de hoy ha incorporado entre sus valores, en mayor o menor medida, el medio ambiente y la sostenibilidad, en cualquiera de sus vertientes.
Llegar hasta aquí no ha sido fácil ni fruto de la casualidad. Después de la cumbre de Río de Janeiro del año 1992 se plantea la investigación de un desarrollo alternativo que permita «la sostenibilidad de la vida y la evolución del Hombre sobre la Tierra», a escala planetaria.

Fue en Chicago en 1993 cuando la Unión Internacional de Arquitectos (UIA) elaboró la Declaración Internacional para una Arquitectura Sostenible, que fue ratificada en la cumbre de Barcelona tres años después. Según Gabriel Barbeta, doctor arquitecto, profesor de Ecoarquitectura y director de la 5ª edición del Posgrado en Salud y Armonía del Hábitat de la Escola Sert, la decisión de la UIA «concienció de manera relevante la forma de proyectar de los arquitectos de gran prestigio, paradójicamente representantes del high tech, como Norman Foster, Richard Rogers y Renzo Piano».

Algunos parámetros importantes
Cómo hemos apuntado anteriormente la elección de los materiales de construcción es uno de los factores clave que integran la ecoarquitectura. Barbeta nos explica que «son los materiales de base natural y los que tienen un mínimo procesamiento, similar a lo que pasa con los alimentos, los más respetuosos con la salud y que tienen un menor impacto a las personas y el medio ambiente». Hay que «vigilar que las sustancias que se utilizan en los procesos de conservación, como los pegamentos, los barnices o los aceites, no emitan compuestos orgánicos al aire». Genéricamente, «lo que se busca con los materiales bioconstructivos es la permeabilidad del vapor de agua, es decir, que regulen e intercambien humedad con el ambiente, que participen en el bienestar», asegura Barbeta. Además, hace falta buscar materiales que minimicen los campos electroestáticos e iónicos del ambiente interior. Algunos son incluso capaces de regular o corregir la contaminación ambiental, como las pinturas.

No obstante, el que afecta a las personas es la combinación de materiales, diseño arquitectónico e instalaciones interiores. Además, la afectación depende mucho las personas debido a «la predisposición congénita de cada cual, de la capacidad que tiene nuestro organismo de soportar cierto estrés ambiental. Hay personas más afectadas por un componente químico y otros por un campo electromagnético».

Un curso especializado
La Escola Sert organiza la 5a edición del Posgrado en Salud y Armonía del Hábitat con el objetivo de formar los arquitectos en todos los ámbitos de influencia que tienen los materiales sobre la salud de los ocupantes de los edificios.

Gabriel Barbeta afirma que «desde una base de un conocimiento científico, práctico y experimental» el posgrado expondrá a los alumnos «una sensibilidad para que puedan poner en práctica este conocimiento arquitectónico en sus proyectos».

En consecuencia, lo que propone la Escola Sert «es ver la relación existente entre la salud de los ocupantes y una serie de parámetros que utilizamos desde la geometría, las proporciones, los materiales, como hacemos las instalaciones y cómo influencian otras instalaciones. Al final se trata de saber aplicar medidas correctoras. Para mí es la parte principal», asegura Barbeta.

La visión transversal de la ecoarquitectura queda reflejada en la composición docente del posgrado: médicos, arquitectos, físicos, ingenieros, etc que acreditan una gran experiencia y un conocimiento contrastado en este ámbito.

El posgrado parte de las bases medioambientales de la norma SBN 2015 del Instituto de Bioconstrucción alemán y del trabajo de investigación del ingeniero francés Raymond Montercy.

17/01/2017
Tornar

Pàgines