Propers Actes
Taula rodona "Emili Donato: reflexions creuades"
Taula rodona "Emili Donato:...
"Perspectives". Tertúlia d’expertesa a càrrec...
"Perspectives"....
Creu de Sant Jordi 2015 para Carme Pinós
El galardón, uno de los máximos reconocimientos que puede recibir una persona o entidad por parte de la Generalitat, se otorgó el pasado 14 de abril de 2015 a veintisiete personalidades y quince entidades.
Carme Pinós, asociada inicialmente a Enric Miralles, con quien firma proyectos como el Cementerio de Igualada, abre su propio estudio en 1991. Entre sus proyectos más destacados se encuentra el Masterplan del centro histórico de Saint Dizier (Francia), el edificio de Departamentos de la Universidad de Económicas de Viena (Austria), el CaixaForum de Zaragoza, la Delegación Territorial de la Generalitat en Tortosa, y el conjunto de la Plaza de la Gardunya, la Escola Massana, un edificio de viviendas y la fachada posterior del Mercado de la Boqueria, en Barcelona.
Ha compaginado su actividad como arquitecta con la docencia y la participación en seminarios, cursos y talleres, habiendo sido profesora invitada, entre otras, en la University of Illinois at Urbana-Champaign (1994-1995), la Kunstakademie de Dusseldorf (1996-1997), la Columbia University de Nueva York (1999), la Ecole Polytechnique Fédérale de Lausanne (2001-2002), la Harvard University Graduate School of Design (2003), y la Universitá di Roma Tre (2007-2008).
La prensa nacional difunde el galardón:
La Vanguardia
Ara
El Punt Avui
El País
Diari de Girona
Creu de Sant Jordi 2015 per a Carme Pinós
L'arquitecta Carme Pinós i Desplat ha estat guardonada amb la Creu de Sant Jordi 2015, atorgada per la Generalitat de Catalunya en reconeixement a la seva activitat professional. El guardó, un dels màxims reconeixements que pot rebre una persona o entitat per part de la Generalitat, es va atorgar el passat 14 d'abril de 2015.
Carme Pinós, associada inicialment amb Enric Miralles, amb qui signa projectes com el Cementiri d’Igualada, va establir el seu propi estudi d’arquitectura l’any 1991. És autora, entre d’altres, del conjunt de la Plaça de la Gardunya, l’Escola Massana, un edifici d’Habitatges i la façana posterior del Mercat de la Boqueria, actualment en construcció. Entre les seves obres més emblemàtiques destaquen el CaixaForum de Saragossa, l’Edifici de Departaments de la Universitat d’Econòmiques del Nou Campus de Viena (Àustria) i la Torre Cube a Guadalajara (Mèxic).
L'arquitecta ha estat guardonada amb el Premi Nacional d’Arquitectura i Espai Públic Generalitat de Catalunya (2008), el Primer Premi de la Biennal Espanyola d’Arquitectura i Urbanisme (2008), el Premi Nacional d’Arquitectura del CSCAE (1995) i el Premi Ciutat de Barcelona (1992). A nivell internacional ha estat distingida com a membre honorífic de l’American Institute of Architects i com a International Fellow del Royal Institute of British Architects.
La premsa nacional es fa ressò del guardó:
La Vanguardia
Ara
El Punt Avui
El País
Diari de Girona
Olga Felip gana el Premio Arts i Lletres de la Fundació Princesa de Girona
El jurado ha destacado su trayectoria arquitectónica por "haber sabido combinar la creación de nuevas formas con el respeto al entorno, así como su trabajo sobrio, elegante, cálido y luminoso, que consigue un efecto harmónico en el usuario, el espectador y el paisaje".
La arquitecta gerundense estudió arquitectura en la Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Barcelona (UPC) y participó en programas de intercambio internacional en ESALA Edimburgo, ENSA Belleville París, UCLA, AA Londres y UIAV Venecia.
Desde el 2006 trabaja con su socio Josep Camps en el estudio josepcamps | olgafelip. Algunas de sus obras más destacadas son la Plaza del Ábside de la Catedral de Tortosa y el Centro Cívico Mercat de Ferreries –ambas seleccionadas a los Premios FAD 2011–, el CAP L'Aldea y el Museo de la Energía de Ascó. Además, Olga Felip ha dado clases en la AA School of London y el BIArch Barcelona Institute of Architecture.
El Premio Fundació Princesa de Girona Arts i Lletres 2015 se suma a una larga llista de reconocimientos recibidos, como el premio Young Architect of the Year 2010 en los LEAF Awards, 40under40 por The European Centre of Architecture, Design Vanguard 2011 por Architectural Record y AJ Emerging Woman of the Year por Architects Journal. En el año 2012 fue escogida para representar a Catalunya en la Bienal de Arquitectura de Venecia y en el 2014 recibió el Premio AJAC, que otorga la Agrupación de Jóvenes Arquitectos de Catalunya, por el proyecto "Cuatro ríos y una acequia".
Olga Felip guanya el Premi Arts i Lletres de la Fundació Princesa de Girona
El jurat ha destacat la seva trajectòria arquitectònica per "haver sabut combinar la creació de noves formes amb el respecte a l'entorn, així com la seva feina sòbria, elegant, càlida i lluminosa, que aconsegueix un efecte harmònic en l'usuari, l'espectador i el paisatge".
L'arquitecta gironina va estudiar arquitectura a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (UPC) i va participar en programes d'intercanvi internacional a ESALA Edimburg, ENSA Belleville París, UCLA, AA Londres i UIAV Venècia.
Des del 2006 treballa amb el seu soci Josep Camps a l’estudi josepcamps | olgafelip. Algunes de les seves obres més destacades són la Plaça de l'Absis de la Catedral de Tortosa i el Centre Cívic Mercat de Ferreries –totes dues seleccionades als Premis FAD 2011–, el CAP l'Aldea i el Museu de l'Energia d'Ascó. A més, Olga Felip ha estat professora de l'AA School of London i del BIArch Barcelona Institute of Architecture.
El Premi Fundació Princesa de Girona Arts i Lletres 2015 se suma a una llarga llista de guardons per a Olga Felip, com el premi Young Architect of the Year 2010 en els LEAF Awards, 40under40 per The European Centre of Architecture, Design Vanguard 2011 per Architectural Record i AJ Emerging Woman of the Year per Architects Journal. L'any 2012 va ser escollida per representar Catalunya en la Biennal d'Arquitectura de Venècia i el 2014 va rebre el premi AJAC, que atorga l'Agrupació de Joves Arquitectes de Catalunya, pel projecte "Quatre rius i una sèquia".