Recupera la primera sessió del cicle Hàbitat (per motius tècnics, el vídeo no s'ha pogut gravar íntegrament):
En aquesta primera sessió, que duu per títol Hàbitat Recursos, comptarem amb la presència de:
- Luís González Reyes,doctor en ciències químiques, membre d’Ecologistes en Acció que ens parlarà de “Pasado, presente y posibles futuros del consumo material y energético”
- Enric Tello, doctor en geografia i història, catedràtic d’història i institucions econòmiques de la UB, i Roc Padró,doctor en història econòmica, investigador a l’Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona, que ens parlaran de “Transicions socioecològiques metropolitanes i possibles horitzons de planificació sostenible de la infraestructura verda”
L'arquitectura ha de reconsiderar l'ús massiu dels recursos i començar a entendre el territori com un hàbitat a restaurar La gestió dels recursos té un paper fonamental en la creació de l’hàbitat. Des de les necessitats bàsiques d’aliment i abric fins la més sofisticada tecnologia actual, la utilització dels recursos ha permès a la humanitat proveir-se de béns i serveis. Els fluxos de materials i energia que involucren aquests processos s’estudien amb els mateixos conceptes que s’apliquen al metabolisme biològic. Dins d’aquest marc, el proveïment d’energia és la condició necessària per la supervivència i la disposició de tots els altres recursos.
Les societats pre-industrials obtenen l’energia de la captació de fluxos biofísics renovables que són, en general, molt distribuïts i de baixa densitat energètica. La societat industrial, en canvi, apareix i evoluciona amb la progressiva utilització de l’energia obtinguda de dipòsits no renovables de la litosfera, principalment el petroli. L’ús d’aquestes immenses fonts d’energia ha propiciat una transformació antròpica de l’hàbitat a escala planetària.
El terme antropocè fa referència a una nova era geològica determinada per les traces del nostre habitar. Traces que són el resultat de la nostra cultura extractivista i generadora de residus no assimilables pel medi, portant la biocapacitat global a mínims històrics. La situació crítica de la biosfera i el declivi dels combustibles fòssils, després de dos segles d’abundància, demanen que l’arquitectura reconsideri l’ús massiu que fa dels recursos i comenci a entendre el territori com un hàbitat a restaurar.
Les dues xerrades del primer bloc del cicle Hàbitat tractaran sobre aquesta situació des d’una perspectiva històrica, però també com a reflexió sobre el present i proposta de futur.
