Puntúa de l'1 al 5 els següents aspectes de les noves seccions.
Pregunta 1 2 3 4 5
Disseny del nou entorn
Facilitat d’ús
Utilitat de les gestions que pots realitzar
Impressió general

Josep Corredor-Matheos. Reconeixement a la seva trajectòria

Imatge: 
Autor desconegut. Acte dins l'exposició "Ma de pintura". Barcelona, 1971. © Fons d'Activitats Culturals, Arxiu Històric del COAC
El Col·legi d’Arquitectes de Catalunya a través del Centre Obert d'Arquitectura organitza, el proper 7 de novembre a les 18.30 h, un acte de reconeixement a la trajectòria de Josep Corredor-Matheos, crític d’art i escriptor, vinculat al COAC des del 1969 al 1975, participant en l’organització d’exposicions i com a director de Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo.

Comptarem amb la seva presència i amb intervencions de l’arquitecte Camil Queraltó i d’altres companys com el també arquitecte Emili Donato, el poeta i catedràtic de Física (UAB) David Jou, la historiadora d’art i exdirectora de la Fundació Miró Rosa M. Malet i la també historiadora de l’art i directora del Museu Víctor Balaguer Mireia Rosich, així com amb la presència de Guillem Costa Calsamiglia, degà del COAC.

Inscriu-t'hi

Josep Corredor-Matheos va néixer a Alcázar de San Juan el 1929. Va passar els anys de la guerra civil a Vilanova i la Geltrú. L'any 1942 es va traslladar amb la seva família a Barcelona. Va cursar la carrera de Dret, que no ha exercit. Va ser director dels suplements de l’Enciclopèdia Espasa. El 1966 comença a col·laborar amb el Col·legi d'Arquitectes, com a assessor artístic, director de Cuadernos de Arquitectura i comissari d'exposicions, entre les quals destaquen les dedicades a l'ADLAN, el GATEPAC i Miró Otro. Clausurada la comissió de Cultura, per la crisi de 1975, torna a Espasa Calpe –de la qual havia continuat sent assessor literari– fins que l’any 1988 comença a dirigir l'Enciclopèdia Gran Larousse Català. Ha publicat nombrosos llibres de poesia, història de l'art, arquitectura i disseny. Membre de les Acadèmies de Belles Arts de San Fernando i Belles Arts de Sant Jordi. És Premi Nacional de Poesia, Medalla d'Or de l'Ajuntament de Barcelona i Creu de Sant Jordi.


PDF version
MNACTEC

Visita guiada a l’exposició “El jardí invisible de Gaudí”

Imatge: 
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

La Delegació del Vallès organitza, el pròxim dimecres 6 de novembre a les 12 h, una visita guiada a l’exposició “El jardí invisible de Gaudí” al Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC) a Terrassa, que dona a conèixer un conjunt arquitectònic desconegut de l’arquitecte Antoni Gaudí dins dels jardins de l’antic Manicomi de Sant Boi de Llobregat.  

El guiatge anirà a càrrec de l’arquitecte i comissari de l’exposició, David Agulló. 

Construït entre el 1903 i el 1912, el jardí modernista de Sant Boi de Llobregat inclou grutes, llacs i bancs amb trencadís. El conjunt modernista, atribuït recentment a l’arquitecte Antoni Gaudí, conté elements arquitectònics amb unes característiques formals i un contingut simbòlic que el vinculen a algunes de les obres més importants que Gaudí estava construint en aquell mateix període o que bastiria immediatament després. 

Si voleu inscriure-us, escriviu un correu a vallescultura@coac.cat indicant el número d'assistents.  

PDF version
“FITÓPOLIS, LA CIUDAD VIVA” d'Stefano Mancuso

Club de Lectura "Fitópolis, la ciudad viva" d'Stefano Mancuso

Imatge: 
“FITÓPOLIS, LA CIUDAD VIVA” d'Stefano Mancuso

L'Agrupació Sènior/a del COAC i La Capell organitzen, el dimecres 13 de novembre a les 18:30 hores a la Capell, la propera sessió del Club de Lectura. Aquesta vegada la trobada girarà al voltant del llibre “FITÓPOLIS, LA CIUDAD VIVA” d'Stefano Mancuso.

Stefano Mancuso ha fundat i dirigeix el Laboratori Internacional de Neurobiologia Vegetal ubicat a la Universitat de Florència. Al llibre objecte del Club de Lectura argumenta que les ciutats del futur s'han de transformar en fitòpolis. És a dir, que la relació entre plantes i animals s'acosti a la relació harmoniosa que trobem a la natura i que en l’actualitat està dominada per les edificacions.

Comptarem amb la participació de:

· Marc Aureli Santos, arquitecte. Director d'Arquitectura Urbana i Patrimoni de l'Ajuntament de Barcelona des del 2017 fins al 2022. En l'actualitat és el president de l'ARQUINFAD.

· Sergio Carratalà, enginyer de Camins. Proposa transformar la ciutat introduint-hi el màxim verd possible. Són conegudes les seves cobertes vegetals, com la dels Porxos d'en Xifré a Barcelona. 

ORGANITZA:

 

 

PDF version

Jornades REARQ 2024. Rehabilitació de grans conjunts residencials

Aquestes primeres Jornades 2024 busquen portar a debat diferents temes vinculats a la rehabilitació i restauració arquitectònica, l’àmbit de recerca del Grup rearq de la UPC. El dia 7 de novembre al matí, l’ETSAB acull una sèrie de ponències dels investigadors del grup entorn a dues línies principals: la rehabilitació d’àrees residencials i la intervenció en el patrimoni construït. Es pretén fomentar la transversalitat al voltant dels diversos processos que implica la rehabilitació compartint experiències tant acadèmiques com professionals, amb la voluntat d’acostar la recerca universitària a la realitat d’una societat on l’aprofitament del que ja existeix és cada cop més necessari.

La seu de Barcelona del Centre Obert d'Arquitectura, coincidint amb l'exposició Habitatge i vulnerabilitat, acull la segona part de la jornada, centrada en la rehabilitació de grans conjunts residencials, de 17:00 a 20:00 a la Sala Mirador.

En primer lloc, Pere Joan Ravetllat, coordinador del Grup rearq, introduirà la recerca del grup i el projecte Regenerar Barcelona. David Martínez, Gerent d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona, explicarà el context de la regeneració urbana de grans conjunts a la ciutat, i Maria Sisternas, Directora de l’INCASOL entre 2022 i 2024, parlarà del llegat patrimonial de promoció pública estatal a la Generalitat de Catalunya, 40 anys més tard.

A continuació, Fabio Lepratto, investigador i professor del Politecnico di Milano, presentarà una comparativa d’intervencions en grans conjunts residencials europeus, i Xander Vermeulen, de XVW Architectuur, explicarà la intervenció de DeFlat Kleiburg al Bijlmermeer, Amsterdam, Premi Mies van der Rohe 2017. Clourà l’acte una taula rodona.

*La sessió al COAC serà en anglès.

Places limitades,  inscriu-t'hi 

Descarrega't el programa
PDF version

Pages