08014 Arquitectura guanya el Premi Millor Bioconstrucció 2024
La convocatòria té com a objectius promoure la innovació, reconèixer la sostenibilitat, incentivar les millors pràctiques, crear consciència sobre la importància de la bioconstrucció, crear comunitat, impulsar l’economia verda i la descarbonització i facilitar la recerca i desenvolupament al sector de la bioconstrucció.
24 Habitatges de Protecció Pública a la Platja d’en Bossa, Eivissa
El jurat ha decidit atorgar el Premi Millor Bioconstrucció de Catalunya al projecte de 24 Habitatges de Protecció Pública de 08014 Arquitectura, estudi dirigit per Adrià Guardiet i Sandra Torres.
L'edifici s'ubica a Eivissa i, en base a la tradició de l’arquitectura domèstica dels climes càlids, s’organitza al voltant de quatre patis que desenvolupen un paper essencial en el confort dels habitatges, de forma que totes les sales i dormitoris tenen doble orientació. L’estructura de l’edifici es resol amb murs de càrrega que formen una malla d’espais de proporció aproximadament quadrada, establint-se una correspondència entre els sistemes estructural i espaial del projecte.
El projecte limita el consum d’energia primària no renovable mitjançant estratègies de disseny passiu que permeten assolir el confort higrotèrmic a l’interior dels habitatges sense necessitat d’instal·lar sistemes mecànics de calefacció. També es limiten les emissions de CO2 associades als materials i sistemes constructius utilitzats fins un 30% en relació a un edifici d’idèntiques característiques construït de forma convencional. L'obra ja havia estat també guardonada amb el Premi Mapei a l'Arquitectura Sostenible 2023.
Camí del bosc al cementiri de Roques Blanques al Parc de Collserola
El jurat ha decidit atorgar un accèssit al Camí del bosc al cementiri de Roques Blanques, de l’estudi Batlleiroig Arquitectura, fundat per Enric Batlle i Joan Roig. Un camí al bosc que reactiva un racó del Parc Natural de Collserola i esdevé el millor lloc per dipositar les cendres. Aquesta intervenció, basada en el respecte i la conservació del medi ambient, forma part de l’última ampliació del cementiri de Roques Blanques.
Es proposa un sistema innovador basat en la bioenginyeria aplicada al paisatge per crear el Camí del Bosc i el Jardí de les Papallones. Per a això, s’utilitza el mur Krainer, un sistema de contenció natural que genera una gran terrassa verda situada al vessant nord de la serralada i inclou un espai adequat i accessible per als nous sepulcres. També permet incorporar la vegetació arbòria existent, així com incorporar noves plantacions amb espècies locals.
Projectes finalistes
El certamen ha aconseguit despertar l'interès dels professionals de l’arquitectura i la construcció, amb la participació d'un total de 22 propostes. D'entre els projectes presentats, el jurat va escollir 5 finalistes, i el veredicte final es va donar a conèixer l'11 de maig en el marc de Firhàbitat. A més de l'obra guardonada i l'accèssit, van resultar finalistes els següents projectes: Tiny House Suro Gros, de Gabriel Barbeta; Mas Auleda, de Contorns (Ariadna Serrano i Maria Bosch); i Casa de palla entre noguers, d'Arnau Bujons.
Mecions especials a Orígens i Fet de Terra
D'altra banda, aquesta primera edició dels Premis de Bioconstrucció ha volgut destacar dues mencions per aquelles empreses, fundacions, persones, equips de treball o entitats que dediquen la seva activitat a desenvolupar els valors propis de la Bioconstrucció.
Així, s'ha decidit lliurar la Menció Compromís amb la Comunitat a Orígens Escola Taller de Bioconstrucció. Es tracta d'un centre de formació i d’acció social on es promou el coneixement de les diferents tècniques constructives i materials idonis per a una construcció respectuosa amb el seu entorn i els éssers vius que s’hi relacionen. Tant els oficis tradicionals com l’expressió artística i l’observació de la natura proporcionen unes pautes molt vàlides per a una construcció de qualitat i de molt baix impacte ambiental, alhora que les noves tecnologies proporcionen les eines per a una millor divulgació i pràctica d’aquests coneixements. L’Escola-Taller està adreçada a tothom i especialment al públic més jove.
Per últim, la Menció Innovació ha estat per a Fet de Terra, tècnics especialistes en arquitectura de terra i assessors acreditats en ecoinnovació, disseny de producte i desenvolupament tecnològic. Treballen amb usuaris, tècnics i fabricants des de les primeres fases del projecte per buscar la solució que més s’adapti a les seves necessitats. Des de Fetdeterra, potencien l’ús de materials naturals per a la construcció sostenible, ecològica i respectuosa amb el medi ambient. Materials 100% reciclables, de baix cost energètic, que permeten la construcció d’hàbitats saludables i eficients.
Organitza:
Col·labora:
Presentació del concurs internacional d’arquitectura dels espais firals de Montjuïc
L'acte comptarà amb la participació de Guillem Costa Calsamiglia, degà del COAC; Maria Buhigas, arquitecta en cap de l’Ajuntament de Barcelona; i Marc Serra, director de Serveis del Recinte i Infraestructures de Fira Barcelona.
L’objectiu del concurs de projectes, convocat amb motiu de la futura celebració del Centenari de l’Exposició Internacional de 1929, és convertir el recinte de Montjuïc en un espai firal urbà, modern i icònic a Europa. Es valoraran els projectes que impulsin una optimització de les instal·lacions firals, per a fer-les més modernes, flexibles i polivalents, seguint els paràmetres d’eficiència, digitalització i sostenibilitat del segle XXI.
La decisió de convocar el concurs l'ha pres la Comissió del Centenari de l’Exposició Internacional de 1929, integrada per l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i Fira de Barcelona
La convocatòria inclou tres àmbits d’actuació:
1. Renovació i ampliació del pavelló 1 i construcció d’un nou pavelló multifuncional a l’emplaçament de l’actual pavelló 4 i el Palau de Congressos. El nou edifici, de 19.500 metres quadrats, serà la seu de salons, congressos i esdeveniments corporatius i s’integrarà en l’eix de l’avinguda de la Reina Maria Cristina.
2. Construcció del nou Palau de Congressos a l’actual Palau d’Alfons XIII. Conservarà els elements històrics catalogats i tindrà un auditori de gran capacitat.
3. Transformació de l’antic Palau del Vestit, avui integrat en el pavelló 8, per habilitar-hi el Fira Innovation Hub. Serà un espai on grans empreses, pimes, empreses emergents, centres de recerca i universitats podran desenvolupar solucions innovadores en sectors com les ciutats intel·ligents, l’alimentació, l’audiovisual o la tecnologia.
El procés de selecció de les candidatures presentades tindrà dues fases. En la primera, s’avaluarà la solvència tècnica i econòmica dels equips d’arquitectura internacionals que es presentin i se’n seleccionaran cinc per àmbit d’actuació. En la segona, un jurat integrat per arquitectes de reconegut prestigi internacional, presidit per Josep Lluis Mateo, estudiarà tots els projectes presentats i triarà el guanyador de cadascun dels tres àmbits. Es preveu que les obres s’hagin enllestit l’any 2029, coincidint amb la celebració del centenari.
L'acte es podrà seguir tant presencialment, a la Sala d'Actes del COAC, com de manera telemàtica, a través d'streaming.
Inscriu-te per seguir l'acte presencialment.
Inscriu-te per seguir l'acte per streaming.
Concurs d’Arquitectura Efímera del DeltaChamber Music Festival 2024
La Demarcació de l'Ebre del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya convoca la sisena edició del Concurs d’Arquitectura Efímera que acompanyarà els músics en la novena edició del DeltaChamber Music Festival a Amposta.
Els arquitectes i estudiants d’arquitectura poden participar-hi presentant una proposta d'instal·lació efímera a partir de la temàtica d’enguany -Mosaic-.
La proposta guanyadora també formarà part del Festival d'Intervencions Efímeres A Cel Obert 2024 a Tortosa.
El termini de recepció de propostes finalitza el 21 de juny a les 14 h. Qualsevol consulta respecte a la convocatòria es pot adreçar a secr.tor@coac.cat o al telèfon 977.44.19.72
Consulteu les bases del concurs
Barcelona lliura la Medalla d’Or al Mèrit Cívic, a títol pòstum, a l’arquitecte Ricard Bofill
La condecoració, que es va aprovar per unanimitat en una sessió plenària el juny del 2022, poc després de la seva mort, reconeix “la contribució a l’arquitectura i urbanisme català i universal de Bofill i la seva obra vinculada a la ciutat de Barcelona.”
Barcelona i Bofill
Collboni ha volgut remarcar aquest fet, destacant que Ricard Bofill era "profundament barceloní", ja que "defensava la ciutat i imaginava ciutats amb identitat pensades per als seus habitants". De la mateixa manera, l'arquitecte volia recuperar la plaça mediterrània com a lloc de trobada i convivència, així com la construcció de llocs connectats dins la ciutat i no construir edificis aïllats. Per això, va dedicar bona part de la seva activitat a projectes residencials, incloent-hi habitatges socials.
La petjada arquitectònica de Bofill
L'arquitecte barceloní ha estat un referent en arquitectura, disseny i planificació urbana, amb obres arquitectòniques a més de 40 ciutats. El seu llegat va més enllà dels seus edificis icònics, ja que "ell captava l’esperit del lloc on havia de construir per adaptar-lo a l’interior dels edificis”.
Algunes de les seves obres més reconegudes a la ciutat comtal són l’Hotel Vela de Barcelona (2008), el Teatre Nacional de Catalunya (1997), la Terminal 1 de l’Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-el Prat (2010), l’edifici d’INEFC a Montjuïc (1990) o el Walden a Sant Just Desvern (1974).
Entre les obres internacionals, destaquen la seu de l’empresa JP Morgan a Chicago (2003), el Santuari de Meritxell d’Andorra (1974) i el Monument a Catalunya, al Pertús (1976).
Altres premis i reconeixements
Al llarg de la seva trajectòria professional, ha estat designat membre honorari de l'American Institute of Architects i Officier de l’Ordre des Arts et des Lettres de França i ha rebut nombrosos premis i reconeixements. Una bona mostra són la Creu de Sant Jordi, el Vittorio de Sica Architecture Prize i la distinció Honoris Causa per la Universitat Politècnica de Catalunya i les universitats d’Hamburg, a Alemanya, i Metz, a França.
