El COAC impulsa un manifest de suport a la preservació dels murals de Picasso a Oslo
Imatge:
© Wikipedia
El govern noruec ha iniciat els preparatius per enderrocar en breu l'edifici Y-Block d'Oslo, que té a les seves façanes uns murals amb gravats de l’artista Carl Nesjar basats en dibuixos de Pablo Picasso. L’Y-Block és un dels edificis del complex governamental que va resultar afectat en els atemptats terroristes del 2011.
El Col·legi d’Arquitectes fa anys que dona suport a la preservació d’aquests murals. Ara, amb la notícia de l’imminent enderrocament, impulsem un manifest al qual ja s'han adherit el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), la Fundació Miró, el Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA), el Museu d'Història de Catalunya, el Museu Picasso i el Consell Superior de Col·legis d'Arquitectes d'Espanya (CSCAE).
Malgrat el govern noruec s’ha compromès a conservar els murals, considerem que les obres d’art sense l’edifici per a les quals han estat concebudes deixen de tenir sentit. Per això, defensem la preservació de la que considerem que és una única obra arquitectònica, formada per l’edifici i els seus murals. Destruir un dels dos elements de l’edifici Y-block seria destruir l’arquitectura.
L’escrit es farà arribar tant a l’Ajuntament d’Oslo com a la Societat Noruega per a la Preservació de Monuments (Fortidsminneforeningen), que fa temps que duu a terme una campanya en contra de l’enderrocament de l’Y-Block.
Enllaç al manifest
Y-block i COAC, units per la història
La història dels gravats d’Oslo està intrínsecament lligada a la de la seu del COAC, perquè comparteixen una expressió artística singular, els mateixos actors i artistes i una seqüència creativa, que ens enllacen per sempre.
No podem entendre l'arribada de Carl Nesjar a Barcelona el 1962 per crear els murals basats en dibuixos de Picasso al nostre edifici, avui icona barcelonina, sense la feina conjunta que van dur a terme a Oslo cinc anys abans, el 1957.
En aquest sentit, trencar la unitat conceptual que l’edifici d'Oslo manté amb els seus gravats significaria diluir part de la història del COAC, perdent importants referències que expliquen el nostre passat, essencial per entendre el nostre present i futur.
El Col·legi d’Arquitectes fa anys que dona suport a la preservació d’aquests murals. Ara, amb la notícia de l’imminent enderrocament, impulsem un manifest al qual ja s'han adherit el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), la Fundació Miró, el Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA), el Museu d'Història de Catalunya, el Museu Picasso i el Consell Superior de Col·legis d'Arquitectes d'Espanya (CSCAE).
Malgrat el govern noruec s’ha compromès a conservar els murals, considerem que les obres d’art sense l’edifici per a les quals han estat concebudes deixen de tenir sentit. Per això, defensem la preservació de la que considerem que és una única obra arquitectònica, formada per l’edifici i els seus murals. Destruir un dels dos elements de l’edifici Y-block seria destruir l’arquitectura.
L’escrit es farà arribar tant a l’Ajuntament d’Oslo com a la Societat Noruega per a la Preservació de Monuments (Fortidsminneforeningen), que fa temps que duu a terme una campanya en contra de l’enderrocament de l’Y-Block.
Enllaç al manifest
Y-block i COAC, units per la història
La història dels gravats d’Oslo està intrínsecament lligada a la de la seu del COAC, perquè comparteixen una expressió artística singular, els mateixos actors i artistes i una seqüència creativa, que ens enllacen per sempre.
No podem entendre l'arribada de Carl Nesjar a Barcelona el 1962 per crear els murals basats en dibuixos de Picasso al nostre edifici, avui icona barcelonina, sense la feina conjunta que van dur a terme a Oslo cinc anys abans, el 1957.
En aquest sentit, trencar la unitat conceptual que l’edifici d'Oslo manté amb els seus gravats significaria diluir part de la història del COAC, perdent importants referències que expliquen el nostre passat, essencial per entendre el nostre present i futur.
14/05/2020
Guim Costa, nuevo vicedecano del COAC
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El 6 de abril, la Junta de Gobierno nombró a Guim Costa Calsamiglia vicedecano del Colegio de Arquitectos de Cataluña. Con este nombramiento, la COAC desea reforzar su papel de representación del colectivo ante la administració, con el objetivo de promover mejoras en la práctica profesional, defender el papel central de la arquitectura en los retos futuros y posicionar el valor social y cultural de la profesión.
Frente a la situación actual, y de acuerdo con los resultados de la encuesta de la profesión, en la que el 30% de los encuestados solicitaron más acción política en la institución, se recupera una figura reconocida por los estatutos de la institución (artículo 37). Busca responder a esta petición colegial y seguir trabajando al servicio de los arquitectos y de la sociedad.
Costa, que ha sido vocal de la Junta de Govern hasta ahora, está vinculado a proyectos como el Pacto Nacional de Renovación Urbana, la celebración del Congreso de la Unión Internacional de Arquitectos (UIA) de Barcelona y la Agenda Urbana de Cataluña, entre otros.
Arquitecto multidisciplinar con visión local e internacional
Licenciado por la Escola Superior d'Arquitectura de Barcelona, Guim Costa cuenta con estudio propio donde desarrolla proyectos de arquitectura, urbanismo y diseño de muebles y dispone de experiencia en el ámbito nacional e internacional. Paralelamente, y a lo largo de su carrera, ha colaborado con el mundo editorial, en Quaderns d'Arquitectura i Urbanisme y con la Editorial Gustavo Gili. En 2011 fundó el editor de muebles, Gidlööf Originals.
Además de participar en los órganos de gobierno del COAC, Costa es miembro del comité ejecutivo de la Fundación Manuel Blancafort y patrono de la Fundación Ginesta.
Frente a la situación actual, y de acuerdo con los resultados de la encuesta de la profesión, en la que el 30% de los encuestados solicitaron más acción política en la institución, se recupera una figura reconocida por los estatutos de la institución (artículo 37). Busca responder a esta petición colegial y seguir trabajando al servicio de los arquitectos y de la sociedad.
Costa, que ha sido vocal de la Junta de Govern hasta ahora, está vinculado a proyectos como el Pacto Nacional de Renovación Urbana, la celebración del Congreso de la Unión Internacional de Arquitectos (UIA) de Barcelona y la Agenda Urbana de Cataluña, entre otros.
Arquitecto multidisciplinar con visión local e internacional
Licenciado por la Escola Superior d'Arquitectura de Barcelona, Guim Costa cuenta con estudio propio donde desarrolla proyectos de arquitectura, urbanismo y diseño de muebles y dispone de experiencia en el ámbito nacional e internacional. Paralelamente, y a lo largo de su carrera, ha colaborado con el mundo editorial, en Quaderns d'Arquitectura i Urbanisme y con la Editorial Gustavo Gili. En 2011 fundó el editor de muebles, Gidlööf Originals.
Además de participar en los órganos de gobierno del COAC, Costa es miembro del comité ejecutivo de la Fundación Manuel Blancafort y patrono de la Fundación Ginesta.
4/05/2020
Guim Costa, nou vicedegà del COAC
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El passat 6 d’abril, la Junta de Govern va nomenar Guim Costa Calsamiglia vicedegà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Amb aquest nomenament, el COAC vol reforçar el seu paper de representació del col·lectiu davant les administracions, amb l’objectiu de promoure millores en l’exercici professional, defensar el paper central de l’arquitectura en els reptes de futur i posicionar el valor social i cultural de la professió.
Davant l’actual conjuntura, i d’acord amb els resultats de l’enquesta de la professió, on el 30% dels enquestats demanaven més acció política de la institució, es recupera una figura reconeguda pels estatuts de la institució (article 37). Es busca donar resposta així a aquesta petició col·legial i continuar treballant al servei dels arquitectes i la societat.
Costa, que ha estat vocal de Junta fins al moment, està vinculat a projectes com el Pacte Nacional per a la Renovació Urbana, la celebració del Congrés de la Union Internationale des Architectes (UIA) a Barcelona i l’Agenda Urbana de Catalunya, entre d’altres.
Arquitecte pluridisciplinari amb visió local i internacional
Llicenciat per l’Escola Superior d'Arquitectura de Barcelona, Guim Costa té estudi propi des d’on desenvolupa projectes d’arquitectura, d’urbanisme i de disseny de mobiliari en l’àmbit nacional i internacional. En paral·lel, i al llarg de la seva trajectòria, ha col·laborat amb el món editorial, a Quaderns d'Arquitectura i Urbanisme i amb l’Editorial Gustavo Gili. El 2011 va fundar l’editora de mobles, Gidlööf Originals.
A més de la seva participació en els òrgans de govern col·legials, Costa és membre de la Comissió Executiva de la Fundació Manuel Blancafort i patró de la Fundació Ginesta.
Davant l’actual conjuntura, i d’acord amb els resultats de l’enquesta de la professió, on el 30% dels enquestats demanaven més acció política de la institució, es recupera una figura reconeguda pels estatuts de la institució (article 37). Es busca donar resposta així a aquesta petició col·legial i continuar treballant al servei dels arquitectes i la societat.
Costa, que ha estat vocal de Junta fins al moment, està vinculat a projectes com el Pacte Nacional per a la Renovació Urbana, la celebració del Congrés de la Union Internationale des Architectes (UIA) a Barcelona i l’Agenda Urbana de Catalunya, entre d’altres.
Arquitecte pluridisciplinari amb visió local i internacional
Llicenciat per l’Escola Superior d'Arquitectura de Barcelona, Guim Costa té estudi propi des d’on desenvolupa projectes d’arquitectura, d’urbanisme i de disseny de mobiliari en l’àmbit nacional i internacional. En paral·lel, i al llarg de la seva trajectòria, ha col·laborat amb el món editorial, a Quaderns d'Arquitectura i Urbanisme i amb l’Editorial Gustavo Gili. El 2011 va fundar l’editora de mobles, Gidlööf Originals.
A més de la seva participació en els òrgans de govern col·legials, Costa és membre de la Comissió Executiva de la Fundació Manuel Blancafort i patró de la Fundació Ginesta.
4/05/2020
Fiestas de Arquitectura: reflexionamos sobre el espacio urbano y la arquitectura en los barrios de Barcelona
Imatge:
© Unsplash
En el marco de la Semana de Arquitectura, que se celebrará entre el 7 y el 17 de mayo, el COAC impulsa "10 Distritos, 10 Fiestas de Arquitectura", un conjunto de iniciativas para debatir sobre los temas de interés y actualidad relacionados con el espacio urbano y la arquitectura de los distritos de la ciudad de Barcelona.
A partir de un espacio singular de cada distrito, las fiestas buscan aportar reflexiones desde un punto de vista sociocultural y de innovación social que demuestre cómo la arquitectura y el colectivo de los arquitectos pueden contribuir a la mejora de los barrios. En este sentido, cada fiesta organiza talleres para hacer desde casa y acciones participativas. ¡Descúbrelos!
Poner en valor el patrimonio arquitectónico de la ciudad
Las fiestas, pues, ponen en valor el patrimonio rural de Nou Barris, el pasado industrial de Sant Martí, un edificio historicista del Eixample o la arquitectura más vanguardista del Movimiento Moderno en Ciutat Vella y Sant Andreu, además de la arquitectura del agua de Horta-Guinardó. También podremos aprender el significado de nuevas palabras como refugio climático y naturalización de la ciudad en Sarrià, o qué es una mapathon en Les Corts. A la vez, en Sants-Montjuïc comprobaremos la importancia del comercio de proximidad y en Gracia podremos sentir cómo se puede hacer una Fiesta del Silencio.
La organización de todos los encuentros cuenta con la colaboración activa y voluntaria de los Grupos de Arquitectos de los distritos y de las escuelas superiores de Arquitectura de Barcelona, que han apadrinado una fiesta para favorecer las relaciones intergeneracionales y el aprendizaje sobre el entorno.
Recupera la Fiesta de Arquitectura 2019: Gran plantada de árboles
Uno de los puntos álgidos de la Semana de Arquitectura del 2019 fue la Fiesta de Arquitectura que el COAC organizó el 19 de mayo: una gran plantada de árboles en los alrededores del Hospital Sant Joan de Déu, que puso en valor cómo la arquitectura puede hacer más agradable un espacio difícil.
¿Quieres conocer qué es la Semana de Arquitectura? Clica aquí
A partir de un espacio singular de cada distrito, las fiestas buscan aportar reflexiones desde un punto de vista sociocultural y de innovación social que demuestre cómo la arquitectura y el colectivo de los arquitectos pueden contribuir a la mejora de los barrios. En este sentido, cada fiesta organiza talleres para hacer desde casa y acciones participativas. ¡Descúbrelos!
Poner en valor el patrimonio arquitectónico de la ciudad
Las fiestas, pues, ponen en valor el patrimonio rural de Nou Barris, el pasado industrial de Sant Martí, un edificio historicista del Eixample o la arquitectura más vanguardista del Movimiento Moderno en Ciutat Vella y Sant Andreu, además de la arquitectura del agua de Horta-Guinardó. También podremos aprender el significado de nuevas palabras como refugio climático y naturalización de la ciudad en Sarrià, o qué es una mapathon en Les Corts. A la vez, en Sants-Montjuïc comprobaremos la importancia del comercio de proximidad y en Gracia podremos sentir cómo se puede hacer una Fiesta del Silencio.
La organización de todos los encuentros cuenta con la colaboración activa y voluntaria de los Grupos de Arquitectos de los distritos y de las escuelas superiores de Arquitectura de Barcelona, que han apadrinado una fiesta para favorecer las relaciones intergeneracionales y el aprendizaje sobre el entorno.
Recupera la Fiesta de Arquitectura 2019: Gran plantada de árboles
Uno de los puntos álgidos de la Semana de Arquitectura del 2019 fue la Fiesta de Arquitectura que el COAC organizó el 19 de mayo: una gran plantada de árboles en los alrededores del Hospital Sant Joan de Déu, que puso en valor cómo la arquitectura puede hacer más agradable un espacio difícil.
¿Quieres conocer qué es la Semana de Arquitectura? Clica aquí
27/04/2020