Els arquitectes Josep Lluís Mateo, Juan Herreros i Carles Ferrater participaran a les Jornades de Síntesi
El programa de les Jornades de Síntesi del Congrés d'Arquitectura es comença a desvetllar amb comptagotes. Seran cinc dies intensos de taules rodones, debats i conferències, resultat de sis mesos de procés participatiu. Aquestes conferències es faran de la mà d'arquitectes de prestigi, entre ells Carles Ferrater, Josep Lluís Mateo i Juan Herreros, tres de les figures centrals del panorama arquitectònic actual.
Carles Ferrater ho farà dimarts 22 de novembre, jornada dedicada als instruments professionals, a la taula que analitzarà els nous àmbits d'actuació i les eines i processos utilitzats, com el marc normatiu i jurídic des del que es treballa. Ferrater és doctor arquitecte i catedràtic de Projectes Arquitectònics a l'ETSAB i soci fundador de l'Office of Architecture in Barcelona (OAB).
Josep Lluís Mateo participarà a la jornada de dijous 24, que es dedica al compromís de servei dels arquitectes amb la societat, els valors culturals que aporta l'arquitectura i la cerca per una civilització més sostenible i equitativa. Mateo, acompanyat per Eva Franch, parlarà del treball de l'arquitecte pel bé comú i la difusió del valor de l'arquitectura a través dels medis i la societat. Josep Lluís Mateo, és doctor arquitecte i fundador de mateoarquitectura, professor de la ETHZ des del 2002 i autor d'una gran varietat de publicacions. Va ser editor de la revista Quaderns d'Arquitectura i Urbanisme de 1981 a 1990, editada pel COAC. Eva Franch és arquitecta, curadora i conferenciant, directora de la Storefront for Art and Architecture de Nova York.
Juan Herreros participarà a la cloenda, el divendres dia 25, en el debat que girarà al voltant de l'interès general de l'arquitectura i els seus valors per millorar les ciutats, el territori i la vida de les persones. Juan Herreros és doctor arquitecte, catedràtic de projectes a l'ETSAM, professor a la GSAPP de Columbia University i soci fundador d'Estudio Herreros. Estarà acompanyat per Beatriz Colomina, doctora arquitecta, historiadora, teòrica i professora a la Princeton University.
A les jornades de síntesi, que se celebraran del 21 al 25 de novembre, també hi participaran altres arquitectes de prestigi internacional, com Lucy Bullivant, doctora arquitecta, curadora i assessora en la investigació de processos de disseny urbà i sinergies innovadores, i Will Alsop, arquitecte i artista, fundador de l'oficina aLL Design a Londres i guanyador del Stirling Prize per la Biblioteca de Peckham. Tots dos ho faran el dimecres 23 per parlar del disseny urbà i el planejament com a pràctiques flexibles en relació a les polítiques municipals contemporànies.
Ja estan obertes les inscripcions per a les Jornades de Síntesi.
"Els arquitectes. Situació, oportunitats i perspectives"
Resum de l'acte de presentació
Per afrontar aquest context, el COAC ha dut a terme aquesta enquesta per tal que els resultats siguin un instrument útil i rigorós que analitza la realitat actual, i que pugui ajudar els arquitectes a l’hora de prendre decisions de futur, millorar la competitivitat i la posició en el mercat. D’altra banda, l’estudi és una eina per al Col·legi, que li permetrà establir una estratègia a llarg termini i aconseguir la millora del context professional dels arquitectes i del posicionament del col·lectiu davant la societat.
Les xifres
La majoria d’arquitectes que ha participat en l’enquesta, que té un nivell de confiança del 95%, són homes (62%). En la distribució per edats, predominen els arquitectes que se situen en la franja dels 31 a 40 anys. Del total d’enquestats, 1.261 eren col·legiats (78%) i 354 (22%) no col·legiats.
El 66% dels enquestats han estudiat a l’ETSAB i el 22% a l’ETSAV. Predominen els que s’han graduat recentment, arribant al 62% els que ho han fet del 2000 en endavant. Gairebé la meitat ha continuat amb estudis superiors, especialment cursos de màster o postgrau (44%), i en menor percentatge (3%) amb un doctorat. Un 26% ha cursat part dels estudis a l’estranger i el 16% hi ha fet pràctiques laborals.
El 57% dels arquitectes eren autònoms el darrer any, clarament per sobre dels assalariats, que eren el 24%. A més, un 15% es trobava en ambdues situacions i un 5% estava sense contracte. Entre els assalariats, constatem que hi ha certa estabilitat laboral (un 50% té contracte indefinit).
La gran majoria d’arquitectes treballaven l’any passat al sector privat (74% només al privat, més un 14% tant al privat com al públic) i, més concretament, en un despatx (77% dels que treballaven al sector privat i en ambdós sectors). Tan sols un 12% del col·lectiu afirma treballar en el sector públic, essent els ajuntaments on majoritàriament ho fan.
Pel que fa als ingressos, els arquitectes se situen de mitjana a la franja d’entre 20.001 i 30.000 € anuals. Un 46% cobra menys de 20.001€ i una cinquena part menys de 10.001€. Només un 30% cobra més de 30.000 € anuals. Hi ha importants diferències salarials segons el gènere i l’edat. Els homes tenen més presència que les dones a les franges de més ingressos.
Per nivell d’estudis, s’observa com els arquitectes que han assolit un nivell més alt també tenen més ingressos. El 40% dels que han finalitzat un doctorat van percebre més de 40.000€ anuals. Aquest percentatge és del 20% pels que tenen un màster o postgrau i del 16% pels que només tenen el títol d’arquitectura.
Fent una comparació temporal, s’observa que els ingressos dels arquitectes han evolucionat de forma negativa en l’última dècada. El 70% afirma que els seus ingressos han disminuït respecte a la situació de fa 10 anys (abans de l’esclat de la bombolla immobiliària), i la meitat indica que han disminuït molt. Només un 21% assenyala que han augmentat. Pel que fa al gènere, l’evolució d’ingressos de les dones ha estat lleugerament menys negativa que la dels homes.
Un 15% del col·lectiu ha viscut i treballat a l’estranger algun període de temps dels darrers 2 anys. Si mirem el tram d’edat dels arquitectes més joves (menors de 30 anys), la xifra és del 34%. Quan se’ls pregunta si s’han plantejat marxar o tornar a marxar a l’estranger, el 40% respon afirmativament. D’altra banda, el 34% dels que actualment no tenen clients internacionals es plantegen buscar projectes a l’estranger. Per països on consideren marxar a treballar, lideren el rànquing Regne Unit (19%), Alemanya (11%), Suïssa (10%) i EUA (10%). En canvi, quan es parla de buscar projectes, el país més mencionat és França (24%).
El perfil actual d'arquitecte
En aquests moments, els arquitectes són un col·lectiu rejovenit: més del 50% dels professionals no superen els 50 anys i un 34% està per sota dels 40. La majoria d’arquitectes són homes (62%) encara que entre les noves generacions comencen a tenir una presència més gran les dones. En la formació és on el col·lectiu femení és clarament més nombrós. «I això fa suposar que en el futur el pes de la dona serà més gran», va explicar el degà. Homes o dones, el 70% dels arquitectes treballen pel seu compte. Són autònoms i porten a terme la seva activitat en un despatx privat, que en la majoria d’ocasions compta amb una o dues persones. Pocs treballen a l'administració o empreses: indústria, universitat, promotores, constructores i consultories no arriben a sumar més del 10% dels arquitectes actius. Per a Comerón, aquesta circumstància determina en quins subsectors «es troben les principals oportunitats de progressar professionalment».
Les perspectives de futur
L’obra nova ja no és la seva principal feina. Per compensar la caiguda, la rehabilitació d’edificis s’ha situat com l’activitat de més volum. Seguida de l’obra nova, de la direcció d’obra i d’assumptes normatius i burocràtics i l’interiorisme. En els cinc anys vinents es preveu que la rehabilitació segueixi en primera posició, al davant de les activitats relacionades amb l’eficiència energètica i el BIM (el nou model integrat per projectar, que es convertirà en estàndard). L’edificació nova s’espera que perdi molt pes. Aquesta transformació es veu en la formació contínua que reben els arquitectes. Segons l'enquesta, els arquitectes han dedicat els últims anys a aprofundir en la seva formació per redirigir la seva carrera professional precisament cap a aquests àmbits. “Estem en plena transició, un canvi d’època que no només ens afecta a nosaltres sinó a tota la societat i ens obliga a canviar el nostre rol professional”, va destacar Comerón. En aquest procés de canvi, la globalitat és molt present en la professió. Molts arquitectes han marxat a treballar a l'estranger. “Per a molts, aquest procés ha estat dramàtic, però també ha ajudat a internacionalitzar-nos”, va dir Comerón. Hi ha entre un 10% i un 12% dels arquitectes fora i un percentatge similar dels que treballen aquí són estrangers, unes xifres, segons el degà , “normal en un món cada vegada més global”.
DESCARREGA L'ESTUDI COMPLET
Presentació i debat dels resultats de l'enquesta
Programa de l'acte i convidats al debat
L'acte s'iniciarà amb la intervenció del degà, Lluís Comerón, que explicarà les dades més rellevants de l'estudi, l'anàlisi que en fa el Col·legi i les principals línies de treball prioritàries de cara al futur. A continuació s'iniciarà una taula rodona sobre el futur de la professió amb la presència de Fabián Llisterri, representant del Consejo Superior de Colegios de Arquitectos de España (CSCAE) i membre del Grup de treball de formació contínua del Consell d'Arquitectes d'Europa (CAE); Ruth Shagemann, membre del comité executiu del CAE i representant internacional de la Cambra d'Arquitectes Alemanya (BAK); Miquel Puig, economista i Mònica Bonafonte, directora de l'Escola Sert. La sessió finalitzarà amb un debat obert amb el públic assistent.
Objectius de l'enquesta
Els resultats de l'enquesta descriuen amb molt de detall la realitat professional dels arquitectes de Catalunya, la seva evolució els darrers anys, els nivells d'ocupació i desenvolupament professionals, així com la visió que es té del sector i les seves perspectives de futur. L'objectiu del Col·legi era doble:
- Ser útil al col·lectiu dels arquitectes, aportant un coneixement sobre la professió perquè cadascú pugui tenir una eina única per orientar millor el futur i prendre decisions sobre com millorar la competitivitat i posició en el mercat de treball.
- Permetre al Col·legi establir una estratègia de futur que treballi amb encert en la millora del context professional i del posicionament dins la societat.
CONSULTA ELS RESULTATS DE L'ENQUESTA
El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, cierra el Simposio sobre suelo no urbanizable
El conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, Josep Rull, y el decano del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Lluís Comerón, cerraron el pasado viernes 21 de septiembre el I Simposio sobre Suelo No Urbanizable (SSNU), en el Auditorio Josep Irla del Edificio de la Generalitat de Catalunya en Girona. El simposio está organizado por la Demarcación de Girona del Colegio de Arquitectos de Cataluña (COAC) dentro de los actos del Congreso de Arquitectura 2016.
La alcaldesa de Girona, Marta Madrenas, y el presidente de la Demarcación de Girona del COAC, Narcís Reverendo abrieron la jornada. Seguidamente el arquitecto Esteve Corominas, recordó y remarcó dos temas que han ido saliendo en todo el simposio. Por un lado, explicó que los usos del suelo no urbanizable, con la entrada de las nuevas tecnologías, tienen que poder abarcar nuevas actividades y el mundo rural tiene que poder tener una nueva vida. De la otra, hizo referencia al paisaje, como éste se ha sido transformado con nuevas construcciones, y que hay que asear los límites del entorno urbano. Corominas es de la opinión que sobre todo hay que trabajar con la frontera del suelo urbano y el suelo no urbanizable. Habló que quizás hacen falta nuevas acciones en los ayuntamientos como formar a los técnicos en estos aspectos y facilitar la intervención a escala local. Corominas insisitió en que hay que hacer un cambio de escala en el paisaje incorporando una nueva mirada, e incorporando nuevas herramientas y medidas para configurarlo.
Por su parte, Joaquim Nadal, director del Instituto Catalán de Investigación del Patrimonio Cultural (ICRPC) y antiguo conseller de Política Territorial y Obras Públicas de la Generalitat de Catalunya, remarcó su convencimiento de que "no hay y no puede haber política de paisaje" sino que es partidario de hacer política territorial. Nadal expuso que primero se tiene que mirar la globalidad del suelo no urbanizable y después entrar en el detalle, "si no, no entenderemos lo que ha pasado, está pasando y que puede pasar en un futuro". También remarcó que se tiene que combatir el mito de la naturalització del paisaje y reconocer la huella humana a lo largo de la historia. Y comentó que hay que hacer un análisis histórico para detectar los males del suelo no urbanizable causados por los factores del crecimiento demográfico, los cambios sociales y los cambios tecnológicos, entre otros. Otro punto que expuso es la limpieza de los elementos impropios y que hay que dar nuevos usos a las edificaciones existentes. Concluyó su discurso afirmando que, "si hay una sobreprotección del suelo no urbanizable, desaparecerán los labradores y la naturaleza nos parecerá indeseable (antes muy segado, cuidado y ahora abandonado)" y que hace falta un camino con márgenes, puesto que andar por estos también es útil.
Seguidamente, la geógrafa y presidenta del Consejo Insular de Menorca entre 1999 y 2008 Joana Barceló, dedicó su intervención a explicar cómo la geografía y el paisaje son disciplinas que permiten analizar el espacio. Gran parte de la explicación estuvo centrada en el Plan Territorial de Menorca, del cual participó en su redacción. Éste tenía las premisas de su carácter aislado, la actividad agraria que se llevaba a cabo, la horizontalidad y la amenaza del desarrollo urbanístico. Se optó por la ordenación global, puesto que "el suelo no urbanizable no entiende de fronteras" y es un conjunto de complejidad con todos sus componentes (social, económico, natural...). Afirmó que el paisaje es fruto de una buena ordenación territorial y no basta con las limitaciones de edificación y de infraestructuras, sino que se tienen que regular los usos en las diferentes categorías de los diferentes suelos. Barceló dijo que "si somos capaces de hacer ciudades más amables, no tan densas, que hacen que la gente quiera marchar de la ciudad, no haremos tanta presión a la naturaleza". En la elaboración del plan utilizaron la estrategia colectiva; entendieron la isla homogéneamente dando importancia al contenido, no sólo a las formas y los límites. Se tuvo en cuenta la capacidad de carga del territorio y el modelo de crecimiento, y apostaron por la calidad y no la cantidad. Barceló concluyó que hacen falta normas simples, claras y contundentes, con criterios compartidos, aplicándolos sin excepción, puesto que "la calidad de ordenación se visualiza sobre todo en el paisaje".
Enric Alcalde, director del Máster de Paisaje MBLandArch (ETSAB-UPC) hizo la reflexión que "la ciudad quiere ser naturaleza y que tenemos un campo que quiere ser ciudad". Enseñó diferentes estudios donde los espacios abiertos que están en diferentes suelos (urbano, no urbano), el ciudadano lo utiliza igual. Explicó que cree que es muy importante la conectividad, pero, en cambio, "nos hemos dedicado a cortar los sistemas de movilidad lenta" (peatón y ciclista). Alcalde es de la opinión que se tiene que trabajar en todas las escalas: desde la territorial al detalle, desde el satélite a la lupa. Comentó que cada proyecto urbano tiene la oportunidad de generar nuevos espacios y límites. También afirmó que el paisaje virgen no existe y que tenemos muchos paisajes degradados que se pueden recuperar. Lo ejemplificó con su proyecto de vertedero del Garraf. Según él, se hacen reglamentaciones absurdas, "se tienen que tener los campos cultivados, no los papeles, tenemos que superar la habitual subdivisión entre el suelo urbano y el suelo no urbanizable para avanzar hacia unas leyes que regulen las necesidades reales de nuestro territorio, evitando las extensiones urbanas innecesarias y a la vez aceptando la implantación de actividades de ocio en los paisajes agrícolas". Explicó que los límites habitualmente son líneas administrativas y no reales, y que se tiene que tener conciencia que el borde está entre dos lugares, entre la ciudad y la naturaleza, en contraposición con la idea tradicional que es en un lugar (ciudad o naturaleza).
Manel Falcó, relator y miembro de la Comisión Técnica del Simposio, recordó que se ha querido hacer este simposio desde la diversidad de ópticas; desde las ideas parecidas y las confrontadas, y a pesar de que el suelo no urbanizable da para mucho, se ha querido centrar en dos conceptos: actividades y aquello construido y el paisaje. Halcón expuso que hoy en día el suelo no urbanizable tiene mucha presión debido a las nuevas actividades, las edificaciones abandonadas, etc. y que necesita otra legislación. Y dio pie a la intervención del director general de Ordenación del Territorio y Urbanismo de la Generalitat de Catalunya, Agustí Serra, que hizo la exposición a partir de dos bloques diferenciados.
Agustí Serra empezó haciendo un resumen de la evolución de la legislación urbanística. Explicó que estamos en un marco regulador de una gran complejidad y que la nueva Ley del Territorio quiere superar este hecho, haciendo una gran reflexión. Confirmó que "los actuales instrumentos urbanísticos son de una época y en algunos casos están desajustados y descontextualitzats". También explicó que el 93,96% del suelo catalán está clasificado como suelo no urbanizable donde hay 489.501 edificaciones. También explicó que la tramitación del suelo no urbanizable es de un volumen considerable y no dispone de una regulación coherente. Serra concluyó que el suelo no urbanizable "ha sido siempre demasiado residual, sin ningún tipo de planificación ni estrategia" y expuso diez ámbitos temáticos principales de la nueva Ley de Territorio. Uno de los temas que cambiará será que el suelo no urbanizable pasará a denominarse espacios abiertos, y que su regulación será supramunicipal; incorporando la custodia de finca con deberes de restitución. En conclusión, expuso que se busca una nueva visión coherente con el territorio.
Después de estas dos intervenciones tuvo lugar la mesa redonda formada por el mismo Agustí Serra junto con Jordi Sargatal, zoólogo; naturalista y ex-director del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà y de la Fundació Territori i Paisatge; Sebastià Jornet, arquitecto y urbanista, profesor de Urbanismo y Ordenación del Territorio a la UPC y presidente de la Agrupación de Arquitectos Urbanistas de Cataluña (AAUC) del COAC; y Josep Maria Mallarach, geógrafo, ambientólogo, doctor en filosofía y profesor de la Universitat de Girona.
El Simposio lo cerraron el conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, Josep Rull, y del decano del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Lluís Comerón.
Con esta jornada se llega al final de los tres días donde más de treinta profesionales (arquitectos, urbanistas, paisajistas, geógrafos) han puesto sobre la mesa los dos grandes bloques que ha tratado el simposio: las construcciones y las actividades, el 7 de octubre en Figueres, y el paisaje, el 14 de octubre en Olot. Y que han servido para hacer preguntas sobre el futuro de esta tipología de suelo y cómo tiene que afrontar las transformaciones que se le tienen que aplicar con una nueva normativa.
El Simposio de Suelo No Urbanizable ha sido organizado por la Demarcación de Girona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), y cuenta con el apoyo de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona, los Ayuntamientos de Girona, Figueres y Olot, el Observatorio del Paisaje, y la Fundación de Estudios Superiores de Olot.