Puntúa de l'1 al 5 els següents aspectes de les noves seccions.
Pregunta 1 2 3 4 5
Disseny del nou entorn
Facilitat d’ús
Utilitat de les gestions que pots realitzar
Impressió general
Imatge: 
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

XXXIIè Curset. Jornades internacionals sobre la intervenció en el patrimoni arquitectònic. Arquitectures d’anada i de tornada. Patrimoni colonial, indià i modern: Cuba, Catalunya i altres experiències

A finals del segle XVIII es va iniciar la incorporació directa dels catalans a la carrera d’Índies i, per tant, l’emigració massiva durant bona part del segle XIX de molts joves dels pobles del litoral a Cuba i altres colònies d’Ultramar com Puerto Rico, l’Argentina o Veneçuela. Els protagonistes de l’aventura colonial són famílies catalanes com els Partagàs, d’Arenys de Mar, que es converteixen en els reis del tabac a Cuba; els Bacardí, que a l’ombra del ratpenat del rom creen una nissaga de polítics i empresaris que construiran un dels edificis més emblemàtics de l’Havana, o els Ribalaigua, de Lloret de Mar, que creen un imperi de bars i restaurants. Els nostres avantpassats que varen fer fortuna a Amèrica van invertir bona part dels seus capitals en la modernització del país, especialment en el sector industrial, en la construcció i en les infraestructures viàries en un temps en què l’illa caribenya era el centre neuràlgic del comerç internacional.

Apareix aleshores una nova arquitectura, creada a partir dels mestres d’obres i arquitectes catalans, que es caracteritza per la importació de models autòctons que incorporen trets eclèctics que defineixen un nou estil colonial. La història de les arquitectures catalanes a Amèrica té lloc en dos temps diferents: d’una banda, en l’aportació dels mestres d’obres i arquitectes catalans que desembarquen al territori d’ultramar al llarg del segle XIX, cosa que dóna lloc a les arquitectures americanes de signe divers; d’altra banda, en les aportacions dels qui varen retornar enriquits a Catalunya, els indians o americans, lluint el nivell de vida conquerit. Serà l’inici d’una arquitectura indiana amb trets propis, de palaus amb àmplies balconades, exotisme decoratiu i jardins exuberants que caracteritza molts pobles del litoral català, com ara Sitges, Begur, Cadaqués, Vilanova i la Geltrú, Torredembarra o Lloret de Mar.

Director:

Josep Maria Fortià i Rius, doctor arquitecte

Equip organitzador:

Antoni Aguilar i Piera, Marta Daranas i Serrano, Verónica Esparza Saavedra i Mercè Hortalà i Vallvé, arquitectes

 

Carpeta

Programa

Vídeos de les ponències (dia 10)

Vídeos de les ponències (dia 11)

Vídeos de les ponències (dia 12)

Vídeos de les ponències (dia 13)

Dossier

Dossier de la visita

Web 

 

Versió per a imprimirPDF version