Propers Actes
Presentació de l’Avantprojecte de llei de simplificació...
Presentació de l’Avantprojecte...
Visita guiada: La interrelació entre arquitectura i espai...
Visita guiada: La interrelació...
Visita guiada: Els centres de Sabadell
Visita guiada: Els centres de...
Visita guiada: Arquitectures (re)visades
Visita guiada: Arquitectures (re...

L'Urbanisme en el Procés d'interiorització del Brasil: Palmas, Goiaina i Brasília
La discussió sobre l'ocupació de l'interior del Brasil s’inicia al Segle XVIII liderada pel Marquès de Pombal i Els Inconfidentes. El tema guanya força després de la Proclamació de la República a 1889, i inicia la seva concreció amb el pla de "La Marxa per a l'Oest" Desenvolupat pel Govern de Giulio Vargas, per accelerar l'ocupació del centre-oest brasiler. Palmas, capital de l'estat de Tocantins és part d’aquest procés i va ser antecedida per Goiania i Brasília. Les tres ciutats planejades. Ens proposem reflexionar una mica sobre els projectes d'aquestes tres capitals, elements que integren l'ambiciós Pla d'interiorització d’aquest país-continent.
El pla urbà de Goiania, capital de Goias, va ser definit per Atilio Correia Lima, graduat en arquitectura per l'Escola Nacional de Belles Arts de Rio de Janeiro el 1925 i post-graduat en urbanisme a la Sorbona de Paris el 1930. Per invitació de l’interventor Pedro Ludovico, Correia Lima escull un pla alt al sud-est de l'estat per localitzar la nova capital, la pedra fonamental va ser col·locada el 24 d'octubre de 1933. la concepció de l'urbanista es recolza en el concepte de monumentalitat. Portant com a referència Versalles i Washington, empra l'esquema d'inspiració francesa paté d'oie (arrugues al voltant de l'ull). A partir de la Plaça Cívica davant del Palau de Govern estatal neixen avingudes que avancen organitzades en un disseny radial, aquell té els sectors anterior i lateral delimitats per una avinguda en semicercle. La influència de França del segle XIX també es reflecteix en les avingudes i les places, així com en l'estètica dels bulevards.
La idea d'interioritzar la capital del país igualment ve del segle XVIII, es reforça amb l’arribada de la cort portuguesa a Brasil en 1808 i guanya força amb la primera constitució republicana de 1891, la qual determina la regió del pla alt central com localització de la futura capital. Caldrà que el Govern de Juscelino Kubitschek (1956-1961) la pugui concretar.
Al març de 1956 Kubistchek va crear la Companyia Urbanitzadora de la Nova Capital (NOVACAP), empresa estatal que coordinaria la construcció de Brasília amb l'enginyer Israel Pinheiro com a president, l'arquitecte Oscar Niemeyer com a director tècnic, el qual va organitzar un concurs de projecte urbanístic del Pla Pilot, guanyat per Lucio Costa.
Costa va presentar un pla amb les bases en els preceptes de la Carta d'Atenes, seguint la definició d'àrees específiques per a cada tipus d'ús: residencial, administratiu, comercial, industrial, recreatiu, cultural, etc i l'ocupació dels conceptes de velocitat, moviment, màquina, individualitat, tan a gust de la modernitat, expressat per la valorització de l'automòbil privat i les llargues avingudes. Buscant minimitzar problemes de circulació, l'urbanista va eliminar creus d'avingudes situant-les en diferents nivells. El sector destinat als edificis de govern federal anomenada Plaça dels tres Poders, té una situació destacada en l'eix exclusiu, que parteix del punt de trobada "a les corbes" emfatitzant la seva funció de capital federal.
Palmas sorgeix com a conseqüència de la constitució de 1988 la qual estableix la divisió de l'estat de Goiás en dues federacions autònomes, una al Nord i una altra al Sud. L'estat que es crea al Nord, Tocantins, exigeix una capital. La proposta és que la ciutat es localitzi en el centre del nou territori i com les altres capitals de la regió serà planejada. Els arquitectes urbanistes Luis Fernando Cruviniel i Walfredo Antunes van iniciar el projecte el 1989 inspirats en la modernitat i en la proximitat de Brasília. El terreny escollit és pla, a un costat el riu Tocantins i l'altre la serra del Lajeado. El partit del pla urbanístic, pres conjuntament entre els arquitectes i el govern de l'estat, es defineix com un traçat en creu amb centre en el promontori on es localitza el Palau de Govern, a partir del qual es desenvolupa l'estratègia emprada pels urbanistes que va consistir en "crear dues estructures interdependents entre si. Una macro, de caràcter urbà, amb format de malla, més dinàmica i predominant en la imatge de la ciutat. L'altra, a l'interior dels carrers i amb un disseny més flexible, la finalitat és proporcionar el desenvolupament de barris, entesos com petites ciutats dins de la ciutat.
Els propòsits i ideologies inserits en els plans urbanístics d'aquestes tres capitals, que marquen el camí del procés d'interiorització del Brasil, expressen molt sobre les relacions socials, espai públic i formes de vida urbana que estem portant cap a l'interior i construint-lo. Aprofundir en el seu estudi, és preciós.
Héctor Alfredo Morelli, arquitecte. Corresponsal del COAC Palmas, Brasil amb la col·laboració de Mara Kramer. Maig 2017
- Inicieu sessió per a enviar comentaris
- Español

Brasil Meridional: un grito tímido a la necesidad
Introducción al país
El Brasil que conocemos, el de la samba, el fútbol y la caipiriña, es algo distante del Brasil que se vive día a día aquí. Estamos hablando de un país de casi la misma superficie que Europa, con todos los contrastes, variedades culturales y diversidades que incluye. El sube y baja (más bien baja) de la economía y las inestabilidades políticas hacen que las inseguridades apropien de las conversaciones diarias. Pero, en el fondo y, si se investiga bien, este territorio rico y diverso, se transforma en un lugar de posibilidades y, no nos engañemos, de necesidades.
Un estado tradicional y productivo
La región sur que es donde me encuentro (más concretamente, en el estado de Rio Grande do Sul, de donde es originario nuestro conocido Ronaldinho Gaucho) es un área bastante productiva, si la comparamos con el resto de Brasil. La ciudad de Passo Fundo, pequeña metrópolis de 200.000 habitantes en el interior de Rio Grande do Sul, donde tenemos nuestro estudio de arquitectura (ib22), es un polo importante de agricultura, sanidad y educación universitaria, lo que conlleva una cierta estabilidad económica. Estamos hablando de una región tradicionalista, lo cual, para el arquitecto catalán, acostumbrado a las últimas innovaciones constructivas, puede parecer un inconveniente. La verdad es que lo es. Pero, como todo proceso de la vida, hay que adaptarse y entender la forma que ellos construyen (básicamente ladrillo y hormigón armado), sin imponer. Esta será nuestra mejor virtud a la hora de trabajar con ellos.
Indicios de mejora
Este tradicionalismo de la región, sin embargo, está cambiando en los últimos años. Algunas empresas están creciendo económicamente y empiezan a invertir en tecnología aplicada a la arquitectura y, sobre todo, en sostenibilidad y construcciones bioclimáticas, aunque todo va muy despacio y con frecuencia, para poderlos convencer, debemos ser insistentes sobre las ventajas de escoger este camino. Pero ya es un avance.
Dos carriles-bici y un parque
Esta ciudad, en particular, ha ido mejorando urbanísticamente en los últimos años. Lo cual da una esperanza para el profesional que se dedica a intentar mejorar las infraestructuras. En los últimos 3 años se han proyectado y construido 2 tramos importantes de carriles-bici, uno de los cuales fue proyectado por nuestro despacho. Esto ha dado mucha vida a la avenida principal, donde ahora está llena de gente entrenando, bicicletas, "rollerbladers" y familias disfrutando de los espacios intermitentes que van apareciendo (playgrounds y pequeñas plazas estáticas). Antiguamente, estos tramos situados en medio de la avenida (como si fuera una rambla), llenos de vegetación autóctona y frondosa, no eran disfrutados por casi nadie por su mal estado y, incluso por la sensación de peligro que desprendían estos espacios verdes.
También se ha proyectado y construido un gran parque (inaugurado el año pasado). El Parque da Gare. Un proyecto urbanístico muy interesante y con una gran visión revitalizadora de un espacio libre en decadencia, como era la zona trasera de la antigua estación de trenes. El proyecto ha sido diseñado por la empresa IDOM, una gran ingeniería vasca, con sede en Sao Paulo. Se sitúa en un terreno con mucha topografía, muy difícil de solucionar. El proyecto se adapta perfectamente a esta variedad de alturas, proporcionando diferentes usos. Esta importante intervención urbanística ha cambiado totalmente la vida de los vecinos durante el fin de semana.
Antes iban a los centros comerciales porque no había un espacio verde grande para disfrutar, y ahora, el Parque de la Gare está lleno de gente de todas las edades y clases sociales disfrutando de su área en particular.
instituciones universitarias
Desde nuestro estudio estamos muy en contacto con instituciones universitarias situadas en Passo Fundo, como la IMED y la UPF. Yo soy profesor en un Posgrado de Arquitectura y mi socia (brasileña) es profesora en la Graduación de Arquitectura y también en la de Ingeniería. El ámbito universitario brasileño en general está en crecimiento y en constante movimiento. Necesita de profesores con experiencia y títulos (Máster, Doctorado). La docencia es una posibilidad para el arquitecto catalán (muy bien considerado aquí) que quiera experimentar una nueva etapa. El idioma es muy parecido al catalán y al español y se va aprendiendo sin demasiados problemas.
conclusión
Como profesional catalán viviendo en Brasil, recomiendo la experiencia de trabajar aquí. Aunque debemos aprender a adaptarnos a una cultura muy diferente, analizándola, respetándola e intentando mejorarla con nuestra aportación y conocimientos. Brasil es un país intensivo, de colores, donde se convive a diario con muchos contrastes sociales. La diferencia entre clases sociales es muy evidente y esto crea algunos conflictos. También hay una política proteccionista hacia los extranjeros, la cual supone que si queremos trabajar aquí tengamos que asociarnos con alguna empresa local, o ser contratados por alguna empresa brasileña. La calidad humana de las personas es, o puede ser, el gran punto positivo de esta tierra. Se trata de un pueblo que te acoge con los brazos abiertos, lo que facilita nuestra adaptación.
Puede ser que nos sorprenda, al principio, la falta de infraestructuras, comparadas con las que tenemos en Cataluña, pero es un país en proceso de reforma política, económica y social. Por lo tanto, un país con mucho por hacer, y nosotros podemos formar parte de este "mucho por hacer".
Pau Iglesias, arquitecto. Corresponsal del COAC en Passo Fundo, Brasil. Mayo 2017.
- Inicieu sessió per a enviar comentaris
- Català

Brasil Meridional: un crit tímid a la necessitat
Introducció al país
El Brasil que coneixem, el de la samba, el futbol i la caipirinha, és un pèl distant del Brasil que es viu dia a dia aquí. Estem parlant d’un país de gairebé la mateixa superfície que Europa, amb tots els contrastos, varietats culturals i diversitats que inclou. El puja i baixa (més aviat baixa) de l’economia i les inestabilitats polítiques fan que les inseguretats s’apropiïn de les converses diàries. Però, en el fons i, si s’investiga bé, aquest territori ric i divers, es transforma en un lloc de possibilitats i, no ens enganyem, de necessitats.
Un estat tradicional i productiu
La regió sud que és on em trobo (més concretament, a l’estat de Rio Grande do Sul, d’on és originari el nostre conegut Ronaldinho Gaúcho) és una àrea bastant productiva, si la comparem amb la resta del Brasil. La ciutat de Passo Fundo, petita metròpolis de 200.000 habitants a l’interior de Rio Grande do Sul, on tenim el nostre estudi d’arquitectura (ib22), és un pol important d’agricultura, sanitat i educació universitària, cosa que comporta una certa estabilitat econòmica. Estem parlant d’una regió tradicionalista, la qual cosa, per a l’arquitecte català, acostumat a les últimes innovacions constructives, pot semblar un inconvenient. La veritat és que ho és. Però, com a tot procés de la vida, ens hem d’adaptar i entendre la forma que ells construeixen (bàsicament maó i formigó armat), sense imposar. Aquesta serà la nostra millor virtut a l’hora de treballar amb ells.
Indicis de millora
Aquest tradicionalisme de la regió, però, està canviant en els últims anys. Algunes empreses estan creixent econòmicament i comencen a invertir en tecnologia aplicada a l’arquitectura i, sobretot, en sostenibilitat i construccions bioclimàtiques, encara que tot va molt poc a poc i sovint, per poder-los convèncer, hem de ser insistents sobre els avantatges d’escollir aquest camí. Però ja és un avanç.
Dos carrils-bici i un parc
Aquesta ciutat, en particular, ha anat millorant urbanísticament en els últims anys. La qual cosa dóna una esperança per al professional que es dedica a intentar millorar les infraestructures. En els últims 3 anys s’han projectat i construït 2 trams importants de carrils-bici, un dels quals va ser projectat pel nostre despatx. Això ha donat molta vida a l’avinguda principal, on ara està plena de gent entrenant, bicicletes, “rollerbladers” i famílies gaudint dels espais intermitents que van apareixent (playgrounds i petites places estàtiques). Antigament, aquests trams situats al mig de l’avinguda (com si fos una rambla), plens de vegetació autòctona i frondosa, no eren gaudits per gairebé ningú pel seu mal estat i, inclús per la sensació de perill que desprenien aquests espais verds.
També s’ha projectat i construït un gran parc (inaugurat l’any passat). Parque da Gare.
Un projecte urbanístic molt interessant i amb una gran visió revitalitzadora d’un espai lliure en decadència, com era la zona del darrera de l’antiga estació de trens. El projecte ha estat dissenyat per l’empresa Idom, una gran enginyeria basca, amb seu a São Paulo. Es situa en un terreny amb molta topografia, molt difícil de solucionar. El projecte s’adapta perfectament a aquesta varietat d’altures, proporcionant diferents usos. Aquesta important intervenció urbanística ha canviat totalment la vida dels veïns durant el cap de setmana.
Abans anaven als centres comercials perquè no hi havia un espai verd gran per gaudir, i ara, el Parc de la Gare està ple de gent de totes les edats i classes socials gaudint de la seva àrea en particular.
Institucions universitàries
Des del nostre estudi estem molt en contacte amb institucions universitàries situades a Passo Fundo, com la IMED i la UPF. Jo sóc professor a un Postgrau d’Arquitectura i la meva sòcia (brasilera) és professora a la Graduació d’Arquitectura i també a la d’Enginyeria. L’àmbit universitari brasiler en general està en creixement i en constant moviment. Necessita de professors amb experiència i títols (Màster, Doctorat). La docència és una possibilitat per a l’arquitecte català (molt ben considerat aquí) que vulgui experimentar una nova etapa. L’idioma és molt semblant al català i a l’espanyol i es va aprenent sense massa problemes.
Conclusió
Com a professional català vivint al Brasil, recomano l’experiència de treballar aquí. Tot i que hem d’aprendre a adaptar-nos a una cultura molt diferent, analitzant-la, respectant-la i intentant millorar-la amb la nostra aportació i coneixements. Brasil és un país intensiu, de colors, on es conviu cada dia amb molts contrastos socials. La diferència entre classes socials és molt evident i això crea alguns conflictes. També hi ha una política proteccionista cap als estrangers, la qual suposa que si volem treballar aquí haguem d’associar-nos amb alguna empresa local, o ser contractats per alguna empresa brasilera.
La qualitat humana de les persones és, o pot ser, el gran punt positiu d’aquesta terra. Es tracta d’un poble que t’acull amb els braços oberts, la qual cosa facilita la nostra adaptació.
Pot ser ens sobta, al principi, la falta d’infraestructures, comparades amb les que tenim a Catalunya, però és un país en procés de reforma política, econòmica i social. Per tant, un país amb molt per fer, i nosaltres podem formar part d’aquest “molt per fer”.
Pau Iglesias, arquitecte. Corresponsal del COAC a Passo Fundo, Brasil. Maig 2017.
- Inicieu sessió per a enviar comentaris
- Español

Los Arquitectos reclaman compromiso y transparencia por la calidad arquitectónica en Brasil
La arquitectura y los arquitectos de Brasil, están pasando por un momento delicado, ya sea en el ámbito privado o público. Sucesivas leyes desvirtúan el papel del proyecto como categoría cultural autónoma. Es habitual que las obras públicas sean licitadas sin proyecto y que contratistas de obras, aparte de necesitarlos para construir, sean contratados para proyectar y diseñar, esto está afectando la calidad de las obras realizadas con fondos públicos. Parece necesaria la revisión de estas leyes con el fin de desenredar los procesos de concesión de la obra pública que facilitan el ocultismo y las propinas para acceder a los proyectos.
Pero el país no para. Las previsiones apuntan a que hasta finales de la década de 2030, Brasil construirá como nunca se había construido antes. Más de 40 millones de hogares se añadirán a los 66 millones existentes en la actualidad. En muchos casos, más de la mitad de una ciudad será añadida o renovada.
Los arquitectos brasileños se encuentran frente a un gran reto: superar la escasa demanda de servicios profesionales debido a la actual crisis económica que ha parado la construcción, y estar preparados para resolver la planificación y el diseño de la construcción de nuevas zonas urbanas de Brasil de esta nueva generación.
El Colegio de Arquitectos de Brasil (CBA) - colectivo compuesto por el Instituto de Arquitectos de Brasil (IAB), la Federación Nacional de Arquitectos (FNA), Asociación Brasileña de Arquitectura Empresas (AsBEA), Asociación Brasileña de Arquitectos Paisajistas (ABAP) y la Asociación Brasileña de Arquitectura y Planificación Urbana (ABEA) - propone algunas estrategias para mejorar el desarrollo arquitectónico del país. Por ejemplo, plantea la posibilidad de que los futuros candidatos a la alcaldía de las ciudades, antes de ser elegidos y para poder ser valorados, puedan disponer de una oferta de obras y proyectos a realizar, compuestas por estudios preliminares, anteproyectos , proyectos complementarios y presupuestos con especificaciones de todo el trabajo. "Sería un compromiso de transparencia en la administración pública y la mejora de la calidad de la obra, tiempo y coste, con un claro rechazo de los procedimientos que han proporcionado tanta corrupción en la realización de obras públicas", dijo el presidente de la IAB, Sergio Magalhaes.
La "Ley de Licitações (559/2013)" está en proyecto de revisión. Varios senadores remarcan la importancia de la elección, mediante licitación, de proyectos completos para las obras públicas, en su enmienda, el senador Fernando Bezerra dice, "creemos que es esencial para el desarrollo de la cultura y de la técnica de la arquitectura en Brasil que el gestor público pueda tener la opción de licitar su proyecto en forma de concurso público ". El documento resalta que en la Unión Europea los concursos son obligatorios para la contratación de proyectos con valores superiores a 162.000 euros.
El texto actual de la ley conserva la posibilidad de hacer una oferta para las obras públicas por "contratación integrada". Es más, mantiene y amplía creando dos nuevas formas: la "contratación semi-integrada" y el "diálogo competitivo". Las tres, en la opinión de varias entidades del ámbito arquitectónico, son altamente perjudiciales para la calidad, el precio y el tiempo de las obras públicas. Son instrumentos de indefinición que conllevan sobreprecio y posibilitando elecciones no basadas en la calidad ni en el bien común, como se ha demostrado ampliamente en muchos escándalos.
A la mayoría de la población le parece incomprensible que el Senado insista en la promoción de instrumentos altamente perjudiciales para la calidad y el precio de las obras públicas, que fomentan la corrupción incluso afectando a los principales contratistas del país como los involucrados en la " lava-Jato "(importante asunto de corrupción pública). Es incomprensible todo después de las declaraciones del director del departamento de proyectos de la Odebrecht, una de las principales constructoras de Brasil. El director informó de sus operaciones en la compra de favores para la realización de leyes que beneficiarían la empresa, como las que regulan el "sistema brasileño de licitación". El proyecto de ley está en estos momentos en análisis de la Cámara de Representantes.
Los arquitectos brasileños están trabajando en esta realidad en transformación. Reclamando la responsabilidad del proceso, en diálogo con la sociedad que les ha dado la responsabilidad de pensar, diseñar y construir en Brasil. Lo que quieren es llegar a un nuevo tiempo profesional, para beneficio de la arquitectura y la ciudad. Para obtener ciudades más bonitas, más bien planeadas, más bien construidas y socialmente más justas.
Carles Arribas, arquitecto. Corresponsal del COAC en Río de Janeiro, Brasil
- Inicieu sessió per a enviar comentaris
- Català