Propers Actes
Dc, 11 desembre
19 h
Trobada de Nadal d'Olot: Empelts, lloc i obra, de...
Trobada de Nadal d'Olot:...
Dc, 11 desembre
De 18:30 a 20 h
Club de Lectura. Les Ciutats Invisibles d’Italo Calvino.
Club de Lectura. Les Ciutats...
Dj, 12 desembre
13 hores
Cicle MARQ 2024/25. Reflexions en contra la...
Cicle MARQ 2024/25. Reflexions...
Dj, 12 desembre
De 10 a 12 h
Jornada tècnica TERREAL: Eficiència energètica dels...
Jornada tècnica TERREAL:...
La transformació de l’autopista Bonaventure en bulevard urbà a Montreal
Bureau d'Art Public - Ville de Montréal © cortesia Ville de Montréal
Un dels projectes urbans més importants i de més envergadura que la ciutat de Montreal, a Canadà, executa actualment és la transformació de l’entrada sud a la ciutat, o el que és el mateix, la transformació de l’autopista Bonaventure en un bulevard urbà en el seu tram d’arribada a la ciutat [1]. Aquesta artèria és utilitzada diàriament per 250.000 treballadors i visitants.
L’autopista Bonaventure arrenca en plena ciutat en forma de viaducte. La seva construcció es va realitzar per fases entre els anys 1962 i 1965, amb l'objectiu de connectar el pont Champlain (1965) amb el centre de la ciutat i així facilitar els desplaçaments entre la vora sud del riu Sant-Llorenç i Montreal. Les perifèries suburbanes nascudes el 1955 a la vora sud creixien a gran ritme i calia assegurar la mobilitat de la zona, sobretot els moviments pendulars entre la feina i la residència.
A més a més, l’arribada imminent de l’Exposició Universal de 1967 feia urgent la construcció d’aquesta infraestructura. Montreal es preparava per rebre milions de visitants pel que seria l’esdeveniment més important del s.XX per a la ciutat i la província del Quebec. L’entrada al recinte de l’exposició es feia precisament pel barri Cité du Havre, península adjacent a l’autopista.
Avui, cinquanta anys més tard, les nombroses infraestructures de formigó construïdes a la dècada dels 1960 comencen a quedar obsoletes. D’una banda, aquests projectes d’urbanisme racionalista no corresponen a les necessitats de la societat actual. D'altra banda, el comportament tècnic de les estructures i dels seus materials ja no poden garantir-se.
A l’inici dels anys 2000, el territori industrial i portuari de Havre va ser identificat, pel Departament d’Urbanisme de la ciutat, com a sòl amb un gran potencial urbanitzable. El 2002 es va començar la redacció d’un Pla Director pels molls de la Cité de Havre (Projet Havre de Montréal, CAD $6,4 bilions). Precisament, la primera fase d’aquest Pla proposa la demolició d’una part del viaducte de l’autopista Bonaventure per transformar-lo en bulevard urbà. L’objectiu principal de la intervenció és reestructurar el barri de Griffintown a banda i banda del bulevard (eix est-oest) i crear un gran espai públic al lloc que actualment ocupa l’autopista. Les obres d’infraestructura subterrània començades el 2011 ja estan acabades. L’any passat es va iniciar la demolició i transformació dels traçats viaris, que està previst completar a finals d’aquest any 2016. Finalment, pel 2017 es preveu executar les obres de superfície, més de 20.000m2 d’espais verds. El passat 6 de juny l’Oficina d’Art Públic de Montreal va anunciar la participació de l’escultor català Jaume Plensa a la definició d’aquest espai amb la instal·lació d’una de les seves obres [2].
Marta Masferrer, arquitecta. Corresponsal del COAC a Montreal, Canadà
L’autopista Bonaventure arrenca en plena ciutat en forma de viaducte. La seva construcció es va realitzar per fases entre els anys 1962 i 1965, amb l'objectiu de connectar el pont Champlain (1965) amb el centre de la ciutat i així facilitar els desplaçaments entre la vora sud del riu Sant-Llorenç i Montreal. Les perifèries suburbanes nascudes el 1955 a la vora sud creixien a gran ritme i calia assegurar la mobilitat de la zona, sobretot els moviments pendulars entre la feina i la residència.
A més a més, l’arribada imminent de l’Exposició Universal de 1967 feia urgent la construcció d’aquesta infraestructura. Montreal es preparava per rebre milions de visitants pel que seria l’esdeveniment més important del s.XX per a la ciutat i la província del Quebec. L’entrada al recinte de l’exposició es feia precisament pel barri Cité du Havre, península adjacent a l’autopista.
Avui, cinquanta anys més tard, les nombroses infraestructures de formigó construïdes a la dècada dels 1960 comencen a quedar obsoletes. D’una banda, aquests projectes d’urbanisme racionalista no corresponen a les necessitats de la societat actual. D'altra banda, el comportament tècnic de les estructures i dels seus materials ja no poden garantir-se.
A l’inici dels anys 2000, el territori industrial i portuari de Havre va ser identificat, pel Departament d’Urbanisme de la ciutat, com a sòl amb un gran potencial urbanitzable. El 2002 es va començar la redacció d’un Pla Director pels molls de la Cité de Havre (Projet Havre de Montréal, CAD $6,4 bilions). Precisament, la primera fase d’aquest Pla proposa la demolició d’una part del viaducte de l’autopista Bonaventure per transformar-lo en bulevard urbà. L’objectiu principal de la intervenció és reestructurar el barri de Griffintown a banda i banda del bulevard (eix est-oest) i crear un gran espai públic al lloc que actualment ocupa l’autopista. Les obres d’infraestructura subterrània començades el 2011 ja estan acabades. L’any passat es va iniciar la demolició i transformació dels traçats viaris, que està previst completar a finals d’aquest any 2016. Finalment, pel 2017 es preveu executar les obres de superfície, més de 20.000m2 d’espais verds. El passat 6 de juny l’Oficina d’Art Públic de Montreal va anunciar la participació de l’escultor català Jaume Plensa a la definició d’aquest espai amb la instal·lació d’una de les seves obres [2].
Marta Masferrer, arquitecta. Corresponsal del COAC a Montreal, Canadà
- Inicieu sessió per a enviar comentaris
- Español