Puntúa de l'1 al 5 els següents aspectes de les noves seccions.
Pregunta 1 2 3 4 5
Disseny del nou entorn
Facilitat d’ús
Utilitat de les gestions que pots realitzar
Impressió general
La complexitat del canvi de paradigma que implica el camí cap a la descarbonització del sector requereix produir, també, material acadèmic i de suport per als arquitectes. En aquest apartat, hi trobareu un seguit de publicacions electròniques d'accés i descàrrega lliure per conèixer la situació actual de la descarbonització, els fulls de ruta que hi ha establerts a diferents nivells i altres àmbits d'interès com la salut o els materials.

A més a més, també hi podreu localitzar els compromisos que s'han presentat a les dues primeres edicions de la jornada 'Descarbonitzant l'Arquitectura': la Declaració de Barcelona, firmada per diverses institucions públiques i organitzacions del sector, i el Decàleg per a la descarbonització de l'arquitectura.



Durant la 2a edició de la jornada, es va presentar el Decàleg per a la Descarbonització de l'Arquitectura, que presenta els deu compromisos que assumeix el sector per contribuir a la neutralitat en carboni.



En el marc de la 1a jornada, les institucions participants van signar la Declaració de Barcelona, que posa les bases per promoure i propiciar la descarbonització del sector. El manifest compta amb un total de 14 adhesions. 


Consulta el resum de les ponències de la 1a jornada 'Descarbonitzant l'Arquitectura' que, de manera pionera, va situar la descarbonització al centre del debat de la professió. Es van tractar des de les agendes globals que determinen el futur de l’arquitectura, fins a temes concrets com la implantació del registre digital de l’edifici i el passaport de renovació de l’edifici.



La descarbonització de la nostra societat el 2050 és un repte europeu que té una gran repercussió en el sector de l'edificació. Serà possible assolir la descarbonització del sector mitjançant uns edificis nous descarbonitzats, una rehabilitació energètica del parc existent i una descarbonització de les fonts d’energia utilitzades per l’edificació. 


La UE ha establert l’obligatorietat del còmput de carboni de les noves construccions a partir de 2030, un pas important però insuficient. Davant d’aquest escenari, països com Dinamarca, França o Bèlgica han aprovat regulacions estatals molt més ambicioses i disposen de fulls de ruta per a la limitació de l’impacte del sector, dels que podem aprendre.
 


La indústria dels materials de construcció és un dels principals sectors implicats en el canvi climàtic. En aquest document s’analitza el seu impacte, així com les solucions de millora que proposen els diferents fulls de ruta de descarbonització dels principals materials (ciment/formigó, acer, alumini i ceràmica).


Descobreix alguns exemples de bones pràctiques a través de projectes realitzats amb sistemes constructius i materials naturalment descarbonitzats: blocs de terra compactada, murs de tàpia, fusta laminada, entramats de fusta, suro i palla d'arròs, entre d'altres.



El procés de descarbonització va en paral·lel a altres canvis legislatius en relació amb les emissions dels materials de construcció. Aquest document recull algunes de les estratègies presents i futures que regularan i limitaran determinats materials per la seva repercussió tòxica sobre el medi ambient i/o sobre les persones a través de la qualitat de l’aire interior.


Versió per a imprimirPDF version