Aquest any a Barcelona, en motiu del Congrés Mundial d’Arquitectes 2026 de l’UIA, s’explorarà i es debatrà sobre sis línies de recerca amb qüestions al voltant de la paraula “becoming”: “becoming more than human”, “becoming circular”, “becoming embodied”, “becoming interdependent”, “becoming hyper-conscious” i “becoming attuned”. Com es situen Montreal i el Quebec en general respecte a aquests temes?

L’escena arquitectònica contemporània del Quebec, i de Montreal en particular, és creativa i vibrant i cada cop està més orientada a donar respostes sostenibles, socialment inclusives, i alhora conscient de les particularitats locals.

Conscients de la importància de l’arquitectura com a bé col·lectiu i alhora com a palanca de desenvolupament cultural i econòmic, al 2022 es va aprovar al Quebec la Politique nationale de l’architecture et de l’aménagement du territoire (Política nacional de l’arquitectura i de l’ordenació del territori). Es tracta d’una política a favor d’una arquitectura de qualitat i d’una ordenació del territori sostenible, tot considerant qüestions socials, culturals, econòmiques i de sostenibilitat. Segons aquesta política, l’arquitectura millora el benestar de tothom i influeix en la salut, la inclusió, el confort i la dignitat. Com a expressió cultural, l’arquitectura dona identitat als entorns i genera beneficis socials, ambientals, econòmics i culturals, i finalment contribueix a la qualitat dels espais, a la vitalitat de les comunitats i a la prosperitat del territori. D’aquí la importància de tenir una arquitectura de qualitat.

La Política nacional d’arquitectura del Quebec proposa així una visió estratègica ambiciosa que cercauns entorns de vida de qualitat que responguin a les necessitats de la població, una ordenació que preservi i posi en valor els espais naturals i el territori agrícola, unes comunitats dinàmiques arreu del Quebec i finalment una major cura del territori i de l’arquitectura en l’acció pública.

La Política nacional d’arquitectura del Quebec ve acompanyada d’un pla amb 30 mesures concretes per respondre a reptes com la crisi climàtica, la pressió sobre el medi natural, l’envelliment de les infraestructures, la necessitat d’habitat i el desenvolupament urbà de qualitat. El pla preveu també l’acompanyament de les municipalitats i la formació necessària.

En conjunt, aquesta política s’estructura en 11 principis directors: medi ambient, cost del cicle de vida, patrimoni cultural, la perennitat de l’entorn construït, la localització, el context d’implantació, la resposta a les necessitats, la inclusivitat i l’accessibilitat universal, l’experiència, la salut, el confort i la seguretat. À partir d’aquests principies es cerca una qualitat arquitectònica per respondre als reptes d’una societat canviant, i més enllà de respondre les necessitats humanes es busca també un equilibri amb l’entorn natural i el clima. Són tots ells temes sobre els quals es parlarà també al Congrés Mundial d’Arquitectes d’enguany a Barcelona. Més concretament cal destacar els següents aspectes:

1)       Els principis de “medi ambient”, “cost del cicle de vida”, “perennitat de l’entorn construït”, “localització” i “context d’implantació”, estan enfocats a una coexistència ecològica amb l’entorn i el clima, a la circularitat dels materials, a l’adaptabilitat i requalificació d’edificis existents, a l’eficàcia energètica i la baixa petjada de carboni i a l’organització espacial del territori, considerant les característiques dels paisatges naturals i rurals, i considerant també el patrimoni cultural construït i urbà. Tant el Quebec, com el conjunt del Canadà, aspiren a la carboneutralitat al 2050 i es cerca alhora que tant l’entorn construït com el territori siguin resilients cara al canvi climàtic. A nivell territorial es busca augmentar la densitat per protegir els espais naturals i la biodiversitat i també els espais agrícoles per afavorir l’autonomia alimentària i el producte de proximitat. Mitjançant aquests nous models urbans es cerca també reduir els desplaçaments entre els llocs de residència, de treball i de lleure i alhora es treballa per augmentar l’oferta de transport públic (com en són prova la nova xarxa metropolitana en tren lleuger -REM- i l’extensió de la línia blava de metro de Montreal)  i la mobilitat activa (en són un exemple la gran quantitat de km de carrils bici que s’han fet els últims anys a la ciutat de Montreal i a altres llocs del Quebec).

2)       Els principis de “patrimoni cultural”, “resposta a les necessitats”, “inclusivitat i accessibilitat universal”, “experiència”, “salut i confort” i “seguretat” responen a la necessitat d’espais de vida complets que responguin a les necessitats de la comunitat (cal destacar en aquest moment una gran necessitat d’habitatge de qualitat i accessible, alhora enllaçat amb llocs de treball i serveis de proximitat), que respectin la seva diversitat (com en són prova els projectes d’accessibilitat d’edificis existents o d’accés al metro per exemple, i la sensibilitat des d’una perspectiva de gènere i respecte a grups d’edat específics amb necessitats especifiques, per exemple en seguretat, entre altres), que activin les relacions interpersonals (com ho fan el gran nombre de projectes d’espai públic que explicava en el meu darrer article a la Revista de corresponsals « Descarbonització i resiliència de l’espai públic a Montreal », o projectes amb misticitat d’usos), i amb una consciència de les relacions entre allò global i allò local. La Política nacional d’arquitectura del Quebec cerca afavorir la innovació (i en aquest sentit el debat sobre l’IA i la practica de l’arquitectura és també ben present al Quebec) i una arquitectura creativa, però alhora també s’és conscient  de la importància de considerar el patrimoni històric i cultural propi del Quebec, la realitat de les nacions autòctones del Quebec i el concepte de nordicité (“nordicitat”).

El concepte de nordicité es pot descriure com la manera com el clima fred, la neu, la llum i la relació amb els grans paisatges modelen la vida quotidiana i la cultura. Aquest concepte es tradueix a l’arquitectura quebequesa en edificis pensats per resistir temperatures molt baixes, gestionar grans quantitats de neu i maximitzar la llum natural durant els mesos foscos. Les façanes altament aïllades, les finestres d’alta eficiència, l’eliminació de ponts tèrmics són elements essencials. Acostumats a les dures exigències climàtiques del Quebec, els arquitectes quebequesos han estat sempre conscients d'aquest entorn natural i climàtic i ara els factors de sostenibilitat i de resiliència davant el canvi climàtic esdevenen una part encara més important a l’hora de fer nous projectes i el concepte de nordicité pren una nova dimensió. Aquest concepte també implica crear espais públics funcionals a l’hivern, amb recorreguts segurs i confortables. Però més enllà de la funcionalitat, la nordicité genera una estètica i bellesa pròpia, robusta i sòbria, i reforça una identitat arquitectònica que combina resiliència, calidesa interior (amb una utilització més important de la fusta) i una relació estreta amb el paisatge nòrdic.

Amb aquesta política nacional, el Quebec esdevé així pioner al Canadà (única província canadenca a tenir una política d’arquitectura), alhora que el Quebec continua destacant en projectes sostenibles i de gran qualitat (una prova en són la gran quantitat de projectes certificats LEED o Envision i la qualitat d’aquests projectes).

Finalment cal dir que la Política nacional d’arquitectura del Quebec preveu reforçar les competències professionals i alhora difondre i valoritzar l’arquitectura a nivell públic a tota la societat. De manera coherent i complementària, l’Ordre des Architectes du Québec (OAQ) tambéprioritza la qualitat arquitectònica i el desenvolupament sostenible. L’OAQ inclou formacions en sostenibilitat dins els cicles de formació continua obligatòria, i promou i difon la qualitat arquitectònica amb els prix d’excellence (premis d’excel·lència) on els criteris socials i de sostenibilitat són requisits integrats. L’OAQ promou una visió ecosistèmica davant la crisi climàtica, alhora que advoca per una arquitectura de qualitat que doni resposta a les necessitats socials i estètiques. Així mateix, són diversos els escrits del President de l’OAQ, Pierre Corriveau, on insisteix sobre la durabilitat, la reducció de l’empremta de carboni, la reutilització d’edificis existents, i la responsabilitat dels arquitectes de cara a les generacions futures. En un moment de grans canvis i reptes, el futur de la professió i el relleu generacional també són temes importants i presents.

Caldrà estar atents al Congrés per saber-ne més sobre aquests temes i altres, per reflexionar com els arquitectes hi respondran a cada indret arreu del planeta. També aquí al Quebec. Bon congrés a Barcelona !

Jordi Jordana, arquitecte. Corresponsal del COAC a Montreal, Canadà. Gener 2026