Com NYC s’està convertint en el laboratori urbà més ambiciós del planeta

Nova York està vivint una metamorfosi urbana sense precedents, comparable només a la creació dels seus icònics parcs del segle XIX, com Central Park i Prospect Park. Amb una inversió de més de 800 milions de dòlars destinada a projectes de resiliència climàtica, la ciutat que va definir l’skyline del segle XX ara s’erigeix com el manual de la resiliència urbana del segle XXI.

En el cor d’aquesta transformació destacaríem el New York Climate Exchange, un campus universitari de 700 milions de dòlars a Governors Island, dissenyat per Skidmore, Owings & Merrill. Aquest “laboratori vivent” és molt més que un espai educatiu: és un experiment arquitectònic i ecològic. Els seus edificis de fusta, amb panells solars integrats, acolliran 6.000 estudiants i generaran 7.000 llocs de feina verds. Des de la restauració d’esculls d’ostres fins a la captura de CO₂, cada element reflecteix una filosofia d’innovació sostenible aplicada a l’arquitectura.  Aquest projecte està liderat per diverses universitats, com la SUNY Stony Brook, amb el suport i lideratge del Pratt Institute, a través d’iniciatives educatives transdisciplinars com la Earth Pratt Public Sphere, que es presentarà a EINA Lab Collserola en el marc de la Capitalitat de la arquitectura de Barcelona al 2026 i per el Congres d’Arquitectura UIA. Aquest esperit innovador és la marca de la nova Nova York: no només adaptar-se al canvi climàtic, sinó liderar-lo. Un exemple clau és el East Side Coastal Resiliency Project (ESCR), amb un pressupost de 1.450 milions de dòlars, que reforçarà 2,4 milles de costa al Lower Manhattan elevant l’East River Park entre 2,5 i 3 metres per protegir la ciutat de tempestes i inundacions futures. Inspirat en la proposta “The BIG U” de Bjarke Ingels Group, aquest projecte combina infraestructures ant tempestes amb espais verds, zones de lleure i rutes ciclistes. Tot i això, ha generat controvèrsia pel seu impacte en la comunitat local, que lamenta la tala de més de 1.000 arbres i la destrucció temporal d’un parc essencial per a veïns de baixos ingressos. Amb inspiració de les superilles a Barcelona, al llarg de la Cinquena Avinguda, la iniciativa Future of Fifth Partnership, amb un pressupost de 152,7 milions de dòlars, està transformant aquesta emblemàtica artèria en un corredor més verd i centrat en els vianants. Amb voreres ampliades un 46% i reducció de carrils de trànsit, el projecte posa en valor la qualitat de vida urbana en una ciutat on cada metre quadrat és un bé preuat.

La resiliència urbana no només es manifesta a Manhattan, sinó sobretot als barris més vulnerables. A Hunts Point, Bronx, el projecte Harbor of the Future modernitza la infraestructura portuària amb una visió climàtica. A Brooklyn, el Climate Innovation Hub al Brooklyn Army Terminal impulsa tecnologies netes amb una inversió de 100 milions. I a Long Island City, el Community Land Trust defensa l’habitatge assequible enfront de l’especulació immobiliària, mostrant com l’arquitectura pot ser una eina de justícia social. El projecte QueensLink proposa reutilitzar l’antiga línia de tren Rockaway Beach Branch per connectar el nord i el sud de Queens, creant 33 acres d’espai verd i beneficiant més de 47.000 usuaris diaris, exemplificant la reutilització i la connexió com a claus de la resiliència.

Aquest conjunt de projectes demostra que la resiliència urbana no és només una qüestió tècnica, sinó una filosofia que combina participació comunitària, sostenibilitat i justícia social. Per als arquitectes, aquesta és una oportunitat única per contribuir a repensar la ciutat i donar resposta als reptes globals a través del disseny. Tanmateix, enmig d’aquesta revolució verda i tecnològica, un dels reptes més grans i urgents que afronta Nova York és la crisi d’habitatge. La gentrificació, combinada amb la migració interna des dels estats del sud i l’arribada de migrants internacionals, ha tensat un mercat ja saturat, provocant l’augment descontrolat dels preus i l’expulsió de comunitats tradicionals. La construcció de pavellons temporals per allotjar migrants a l’illa de Randall és una solució insuficient i sovint criticada per les seves condicions. Iniciatives com la City of Yes a Midtown com última alternativa i visió de l’alcalde Eric Adams per la ciutat on busca revertir aquesta situació, apostant per la densificació sostenible, la conversió d’oficines en habitatges i la millora de l’espai públic per equilibrar creixement econòmic i qualitat de vida. Però caldrà una acció més decisiva i inclusiva.

Per als arquitectes, la crisi climàtica i l’emergència d’habitatge representen avui les grans oportunitats i, alhora, els majors reptes de Nova York per iniciar una transició ecosocial, reinventant-se com una ciutat resilient. Però només un disseny urbà valent i integrador garantirà que aquesta transformació sigui justa i duradora. Aquesta és la crida per a la propera generació de professionals: Crear una ciutat que no només sobrevisqui, sinó que prosperi, una ciutat formada per comunitats més justes, com les més de 150 que conformen Queens. 

Rafael Balanzó, arquitecte. Corresponsal de Nova York, EUA. Juliol 2025