Conferència: Bauhaus Museum Dessau: 3.055 m2 de vidre
A la sessió es parlarà de la característica més important de l'edifici, el seu disseny auster i directe, que de l'original escola en Dessau: el mur cortina dels tallers, l'edifici pont de dues plantes i la sensació de lleugeresa i superfícies planes que també incorpora un manifest de la cultura contemporània que podria ser descrit com “low resolution at its best” (d'òptima baixa resolució).
GHZ (Barcelona, 2013), és l'oficina d'arquitectura integrada per Roberto González, Anne Hinz i José Zabala. L'any 2015, Addenda Architects (Gonzalez Hinz Zabala + Sastre Vielba arquitectes) va guanyar el concurs internacional per al museu de la fundació Bauhaus en Dessau (inaugurat el setembre de 2019).
Actualment, GHZ està treballant en la reforma de la mitja illa d'equipaments en el barri de la Sagrada Família de Barcelona i en els projectes d'una casa-estudi per a una parella d'artistes a prop de Barcelona, un centre de retir i diversos edificis educatius i residencials a Alemanya.
8a Mostra d’Arquitectura del Vallès a l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès
Aquesta exposició recull de manera lúdica i flexible les diferents obres presentades a la 8a Mostra d’Arquitectura del Vallès, reproduïdes en una sèrie de panells que s’ubiquen en els diferents mòduls que conformen l’exposició, convidant al visitant a la interacció per anar descobrint el material exposat.
El programa Mostres d'Arquitectura del COAC busca potenciar i divulgar el treball dels arquitectes arreu del territori català. També persegueix, no obstant això, mostrar altres maneres d'exercir aquest ofici, a fi i efecte de donar visibilitat a totes les activitats que els arquitectes desenvolupen en el seu àmbit professional i social.
Salve Studio (@somsalvestudio), equip format per Jordi Quetglas i Mireia Costa, és el creador d’aquesta mostra. La producció, d'altra banda, va tenir lloc a la fusteria Estudi Ferran Sendra (@estudiferransendra), un espai liderat per l’arquitecta Ariadna Sendra, que aposta per la innovació empresarial de la indústria.
No us la perdeu!
La itinerància de l'exposició compta amb la col·laboració de: 
Exposició: "Línies dures. Edificis, disseny i urbanisme a Barcelona (1949-1974)"
Comissari: Valentín Roma
Inauguració: divendres 3 de febrer, 17 h
El 1985, Carles Martí i Xavier Monteys van publicar un article titulat «La línia dura», amb el qual presentaven el número de comiat de la revista 2C. Aquest text feia un recorregut pel treball d’un grup d’arquitectes —Hannes Meyer, Hans Wittwer, Mart Stam, Johannes Duiker o Evan Owen Williams, entre d’altres— que durant els anys trenta, en el si del moviment modern, van prioritzar els problemes constructius enfront de les justificacions estètiques. Martí i Monteys van encunyar fins i tot una nova categoria per referir-se a aquests autors i a les seves obres, als quals van denominar «l’ala radical del racionalisme».
Parafrasejant el títol d’aquell article, podríem aventurar que, entre 1949 i 1974, es va dur a terme a Barcelona un conjunt de propostes des del camp de l’arquitectura, el disseny i l’urbanisme que, vistes en perspectiva, constitueixen «línies dures» respecte a les tendències hegemòniques de cada període, una mena de tradició no sempre subratllada —potser pendent de recuperar-se en el futur— que ofereix tres trets essencials: l’intent d’obrir les disciplines a uns nous usos col·lectius i uns paradigmes que evolucionessin les retòriques formals de cada moment; la superació del projecte com a simple metodologia teòrica i la seva transformació en eina amb la qual comprendre i millorar l’esfera pública; l’enfrontament als conflictes ciutadans sense l’ús de fórmules corporatives, models preformatejats o solucions exemplaritzants.
Aquesta mostra reuneix 29 casos d’estudi ordenats cronològicament i reconstruïts mitjançant documents, textos i imatges que, en la seva majoria, s’ensenyen per primera vegada dins d’un context expositiu.
Línies dures. Edificis, disseny i urbanisme a Barcelona (1949-1974) comença i acaba amb una mateixa preocupació pels llocs i les condicions en què viuen les classes subalternes locals, és a dir, comença amb el concurs sobre El Problema de la Vivienda Económica en Barcelona (1949) i acaba amb la publicació, el 1974, del Contra Pla de la Ribera, elaborat pel Laboratori d’Urbanisme de Barcelona (LUB), el qual donava suport a les reivindicacions veïnals davant l’opció tecnicopolítica oficial de reestructuració de la zona litoral.
L’exposició es completa amb un itinerari per cinc dependències diferents —degudament senyalitzades— de l’editorial Gustavo Gili, fet que permet entendre la seva morfologia arquitectònica original. Per acabar, s’ha seleccionat una sèrie d’imatges que Francesc Català-Roca va realitzar sobre l’edifici en el moment de la seva construcció i obertura. Aquest reportatge, juntament amb les nombroses instantànies del mateix autor incloses en cada cas d’estudi, formen un conjunt de més d’un centenar de fotografies que s’inscriuen dins dels actes commemoratius pel centenari del naixement del fotògraf.
Trobareu tota la informació al web del Centre Obert.Organitzat per:
Amb el patrocini de:
'El final de las maneras'
L’arquitecte madrileny parlarà dels seus projectes dins del context de la postveritat. A ‘El Final de las Maneras’, Zaera-Polo intentarà articular les implicacions que certs processos culturals i polítics contemporanis tenen sobre la disciplina. I viceversa: com la disciplina influeix sobre certs processos culturals com la postveritat, els populismes i les polítiques de la identitat.
Per l’arquitecte, el COVID-19 i la guerra d’Ucraïna es converteixen en les fites que marquen el final de la cultura postmoderna/postestructuralista que ha estat prevalent des dels anys 70 en l’arquitectura i en les disciplines artístiques. El treball d’AZPML dels darrers anys es presentarà no tant com un exemple, sinó com un índex dels canvis per venir.