Exposició 'Obres premiades i seleccionades dels Premis d'Arquitectura de les Comarques de Girona 2022'
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
Del 10 de gener al 28 de maig de 2023, la sala d'exposicions de la Delegació de l'Alt Empordà del COAC acull la mostra que recull les obres premiades i seleccionades de la 24a edició dels Premis d'Arquitectura de les Comarques de Girona.
En aquesta edició, les 46 obres seleccionades entre les quals es troben les 16 premiades, 15 guardonades pel Jurat i una pel conjunt de la ciutadania a través del Premi de l’Opinió, es reprodueixen en 10 banderoles dobles, on també es pot llegir l’acta del Jurat amb les valoracions del veredicte que han realitzat les membres; Isabela de Rentería com a presidenta, i Montse Nogués i Marta Benedicto, com a vocals.
EMPRESES PATROCINADORES
Un any més, els Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona són possible gràcies a les empreses i institucions que hi donen suport, com ara el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Girona; Jung, com a patrocinador principal; COMPAC, iGuzzini, Itisa i Technal, com a patrocinadors, i Arcadi Pla SA, Ascensors Serra, Boffi – De Padova, Brancós Ceramics, HNA –Germandat Nacional d’Arquitectes, Hotel Ciutat de Girona, IRSAP, Palahí – Materials de construcció, Plantalech, Tendències Girona, Terreal i Vidresif, com a col·laboradors. En aquesta edició, els productes oficials són el Restaurant Mimolet i Caves Llopart, mentre que La Comarca d’Olot, el Diari de Girona, l’Empordà, l’Hora Nova, el Punt Avui i Televisió de Girona són els mitjans de comunicació oficials.
En aquesta edició, les 46 obres seleccionades entre les quals es troben les 16 premiades, 15 guardonades pel Jurat i una pel conjunt de la ciutadania a través del Premi de l’Opinió, es reprodueixen en 10 banderoles dobles, on també es pot llegir l’acta del Jurat amb les valoracions del veredicte que han realitzat les membres; Isabela de Rentería com a presidenta, i Montse Nogués i Marta Benedicto, com a vocals.
EMPRESES PATROCINADORES
Un any més, els Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona són possible gràcies a les empreses i institucions que hi donen suport, com ara el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Girona; Jung, com a patrocinador principal; COMPAC, iGuzzini, Itisa i Technal, com a patrocinadors, i Arcadi Pla SA, Ascensors Serra, Boffi – De Padova, Brancós Ceramics, HNA –Germandat Nacional d’Arquitectes, Hotel Ciutat de Girona, IRSAP, Palahí – Materials de construcció, Plantalech, Tendències Girona, Terreal i Vidresif, com a col·laboradors. En aquesta edició, els productes oficials són el Restaurant Mimolet i Caves Llopart, mentre que La Comarca d’Olot, el Diari de Girona, l’Empordà, l’Hora Nova, el Punt Avui i Televisió de Girona són els mitjans de comunicació oficials.
Exposición 'Domestic Workspaces' en Olot
Imatge:
© Sílvia Garcia Camps
Del 12 de enero al 30 de abril, la sala de exposiciones de la Delegación Garrotxa-Ripollès del COAC acoge la muestra "Domestic Workspaces", en la que la ilustradora y arquitecta Sílvia Garcia Camps (Vallès, 1990) ha captado la esencia de 42 despachos de arquitectura, tanto nacionales como internacionales, para dar a conocer el panorama arquitectónico actual desde otra perspectiva: la domesticidad de los estudios.
En la exposición, la arquitectura y el interiorismo de los espacios de trabajo de los arquitectos - estudios-taller, estudios corporativos, estudios-casa-, se convierte en el pretexto para reflexionar sobre el diálogo que establecen las personas con los espacios que ocupan a través de los objetos cotidianos que las decoran. Para dar a conocer estas domesticidades, la ilustradora utiliza un collage naif resultante de la unión del dibujo a mano alzada de estos espacios con otros elementos utilizando la tecnología.
Estudios participantes
AMOO, Anna & Eugeni Bach, Architecten De Vylder Vinck Taillieu, Arno Brandlhuber, Arquitectura-G, BAAS, Bajet-Giramé, BAST Architectes, Bonell + Dòriga, Bosch Capdeferro Arquitectes, DataAE, EMBT, Estudi d’Arquitectura Toni Gironès, Fake Industries Architectural Agonism, Fala Atelier, Flores & Prats Arquitectes, Gonzalo del Val, H Arquitectes, h3o, Igual & Guggenheim, Johansen Skovsted Arkitekter, Josep Ferrando Architecture, Jorge Vidal Studio, LaCol Arquitectura Cooperativa, LaGula Arquitectes, Loca Studio, Mesura Partners in Architecture, Peris + Toral, P-M-A-A, RBTA, Sam Chermayeff Office, Studio Maks, unparelldarquitectes, Volta Arquitectes y Vora Arquitectura.
En la exposición, la arquitectura y el interiorismo de los espacios de trabajo de los arquitectos - estudios-taller, estudios corporativos, estudios-casa-, se convierte en el pretexto para reflexionar sobre el diálogo que establecen las personas con los espacios que ocupan a través de los objetos cotidianos que las decoran. Para dar a conocer estas domesticidades, la ilustradora utiliza un collage naif resultante de la unión del dibujo a mano alzada de estos espacios con otros elementos utilizando la tecnología.
Estudios participantes
AMOO, Anna & Eugeni Bach, Architecten De Vylder Vinck Taillieu, Arno Brandlhuber, Arquitectura-G, BAAS, Bajet-Giramé, BAST Architectes, Bonell + Dòriga, Bosch Capdeferro Arquitectes, DataAE, EMBT, Estudi d’Arquitectura Toni Gironès, Fake Industries Architectural Agonism, Fala Atelier, Flores & Prats Arquitectes, Gonzalo del Val, H Arquitectes, h3o, Igual & Guggenheim, Johansen Skovsted Arkitekter, Josep Ferrando Architecture, Jorge Vidal Studio, LaCol Arquitectura Cooperativa, LaGula Arquitectes, Loca Studio, Mesura Partners in Architecture, Peris + Toral, P-M-A-A, RBTA, Sam Chermayeff Office, Studio Maks, unparelldarquitectes, Volta Arquitectes y Vora Arquitectura.
Exposició 'Domestic Workspaces' a Olot
Imatge:
© Sílvia Garcia Camps
Del 12 de gener al 30 d'abril, la sala d’exposicions de la Delegació Garrotxa-Ripollès del COAC acull la mostra “Domestic Workspaces”, en la qual la il·lustradora i arquitecta Sílvia Garcia Camps (Manresa, 1990) ha captat l’essència de 42 despatxos d’arquitectura, tant nacionals com internacionals, per donar a conèixer el panorama arquitectònic actual des d’una altra perspectiva: la domesticitat dels estudis.
En la mostra, l’arquitectura i l’interiorisme dels espais de treball dels arquitectes - estudis-taller, estudis corporatius, estudis-casa-, esdevé el pretext per reflexionar sobre el diàleg que estableixen les persones amb els espais que ocupen a través dels objectes quotidians que les decoren. Per donar a conèixer aquestes domesticitats, la il·lustradora utilitza un collage naïf resultant de la unió del dibuix a mà alçada d’aquests espais amb altres elements utilitzant la tecnologia.
Estudis participants
AMOO, Anna & Eugeni Bach, Architecten De Vylder Vinck Taillieu, Arno Brandlhuber, Arquitectura-G, BAAS, Bajet-Giramé, BAST Architectes, Bonell + Dòriga, Bosch Capdeferro Arquitectes, DataAE, EMBT, Estudi d’Arquitectura Toni Gironès, Fake Industries Architectural Agonism, Fala Atelier, Flores & Prats Arquitectes, Gonzalo del Val, H Arquitectes, h3o, Igual & Guggenheim, Johansen Skovsted Arkitekter, Josep Ferrando Architecture, Jorge Vidal Studio, LaCol Arquitectura Cooperativa, LaGula Arquitectes, Loca Studio, Mesura Partners in Architecture, Peris + Toral, P-M-A-A, RBTA, Sam Chermayeff Office, Studio Maks, unparelldarquitectes, Volta Arquitectes i Vora Arquitectura.
Exposició: "Francesc Català-Roca. Arquitectura sense pedigrí"
Imatge:
© Fons Francesc Català-Roca. Arxiu Històric del COAC
Inauguració: dijous 26 a les 19 h
Exposició de la sèrie COL·LECCIÓ per commemorar el centenari del naixement del fotògraf Francesc Català-Roca, el fons del qual està dipositat a l’Arxiu Històric del COAC.
Català-Roca va viatjar durant mitja vida. En els nombrosos viatges que va realitzar arreu del paés per poder il·lustrar guies regionals, principalment durant les dècades de 1950-1970, va captar amb la seva càmera retalls d’una Espanya endarrerida, preindustrial, però que contenia aquell esperit allunyat de la mecanització que s’estava reivindicant des de l’arquitectura. I mentre complia amb els seus encàrrecs de fotografiar vastes regions del territori espanyol, mentre se centrava principalment en les tasques del camp i de les ciutats, en els monuments, en els paisatges i en el paisanatge, gairebé sense voler, mirant de reüll, de vegades trobava aquelles arquitectures: paisatges modelats per l’ésser humà i construccions per a un mateix, per als seus conreus, les seves tasques i els seus animals que contenien el geni d’aquella «arquitectura sense arquitectes».
No obstant això, també per aquella època, Català-Roca va ser testimoni dels bruscos canvis que s’estaven produint en una Espanya que, amb dificultats, sortia de la Guerra Civil, on una bona part del país a penes havia estat tocada per la industrialització. I en els seus viatges va retratar els darrers espeternecs de la vida camperola a Europa, just abans de la seva desaparició.
La desaparició de la tradició mil·lenària de la pagesia —que a Espanya gairebé podria datar-se del 1985 amb l’entrada d’Espanya a la Comunitat Europea— va donar pas als negocis de l’agricultura i de la ramaderia, immersos en la dinàmica del desenvolupament tardocapitalista, que han deixat un paisatge i unes arquitectures ben diferents.
I, a més de tot aquest món rural que va visitar, Català-Roca també va copsar com la vida del treball s’anava transformat a poc a poc en vida d’oci en alguns indrets del país. Mentre complia amb els seus encàrrecs fotogràfics per a la indústria, l’arquitectura o el disseny més moderns de Catalunya, mentre documentava l’obra d’artistes com Joan Miró i Eduardo Chillida, també registrava com aquella vida d’oci i de turisme anava deixant les seves pròpies petjades en el paisatge: guinguetes i càmpings, zones de lleure i d’oci, aquelles noves arquitectures sense arquitectes que anunciaven una Espanya que avançava tímidament cap a la modernitat.
Gairebé sense pretendre-ho, Català-Roca estava posant la seva mirada en alguns dels temes de més interès de l’arquitectura de postguerra prèvia a l’adveniment del postmodernisme. Temes que, sens dubte, han canviat la percepció de la tradició de l’arquitectura per tal d’incorporar-hi qualsevol altre material que no provingui de les «històries oficials», però que contingui tot el llegat de saviesa popular, acumulat en segles o només en unes poques dècades; construccions, com deia Frank Lloyd Wright, amb uns «resultats sovint bells i sempre instructius».
Gairebé sense voler-ho, amb la seva càmera Català-Roca va ser capaç de copsar aquella bellesa.
Moisés Puente, comissari de l’exposició
Disseny expositiu
Goig. Pol Esteve i Miquel Mariné
Amb el suport de:
Patrocini de:
Exposició de la sèrie COL·LECCIÓ per commemorar el centenari del naixement del fotògraf Francesc Català-Roca, el fons del qual està dipositat a l’Arxiu Històric del COAC.
Català-Roca va viatjar durant mitja vida. En els nombrosos viatges que va realitzar arreu del paés per poder il·lustrar guies regionals, principalment durant les dècades de 1950-1970, va captar amb la seva càmera retalls d’una Espanya endarrerida, preindustrial, però que contenia aquell esperit allunyat de la mecanització que s’estava reivindicant des de l’arquitectura. I mentre complia amb els seus encàrrecs de fotografiar vastes regions del territori espanyol, mentre se centrava principalment en les tasques del camp i de les ciutats, en els monuments, en els paisatges i en el paisanatge, gairebé sense voler, mirant de reüll, de vegades trobava aquelles arquitectures: paisatges modelats per l’ésser humà i construccions per a un mateix, per als seus conreus, les seves tasques i els seus animals que contenien el geni d’aquella «arquitectura sense arquitectes».
No obstant això, també per aquella època, Català-Roca va ser testimoni dels bruscos canvis que s’estaven produint en una Espanya que, amb dificultats, sortia de la Guerra Civil, on una bona part del país a penes havia estat tocada per la industrialització. I en els seus viatges va retratar els darrers espeternecs de la vida camperola a Europa, just abans de la seva desaparició.
La desaparició de la tradició mil·lenària de la pagesia —que a Espanya gairebé podria datar-se del 1985 amb l’entrada d’Espanya a la Comunitat Europea— va donar pas als negocis de l’agricultura i de la ramaderia, immersos en la dinàmica del desenvolupament tardocapitalista, que han deixat un paisatge i unes arquitectures ben diferents.
I, a més de tot aquest món rural que va visitar, Català-Roca també va copsar com la vida del treball s’anava transformat a poc a poc en vida d’oci en alguns indrets del país. Mentre complia amb els seus encàrrecs fotogràfics per a la indústria, l’arquitectura o el disseny més moderns de Catalunya, mentre documentava l’obra d’artistes com Joan Miró i Eduardo Chillida, també registrava com aquella vida d’oci i de turisme anava deixant les seves pròpies petjades en el paisatge: guinguetes i càmpings, zones de lleure i d’oci, aquelles noves arquitectures sense arquitectes que anunciaven una Espanya que avançava tímidament cap a la modernitat.
Gairebé sense pretendre-ho, Català-Roca estava posant la seva mirada en alguns dels temes de més interès de l’arquitectura de postguerra prèvia a l’adveniment del postmodernisme. Temes que, sens dubte, han canviat la percepció de la tradició de l’arquitectura per tal d’incorporar-hi qualsevol altre material que no provingui de les «històries oficials», però que contingui tot el llegat de saviesa popular, acumulat en segles o només en unes poques dècades; construccions, com deia Frank Lloyd Wright, amb uns «resultats sovint bells i sempre instructius».
Gairebé sense voler-ho, amb la seva càmera Català-Roca va ser capaç de copsar aquella bellesa.
Moisés Puente, comissari de l’exposició
Disseny expositiu
Goig. Pol Esteve i Miquel Mariné
Amb el suport de:
Patrocini de: