Propers Actes
Presentació de l’Avantprojecte de llei de simplificació...
Presentació de l’Avantprojecte...
Visita guiada: Els centres de Sabadell
Visita guiada: Els centres de...
Visita guiada: Arquitectures (re)visades
Visita guiada: Arquitectures (re...
Visita guiada: La interrelació entre arquitectura i espai...
Visita guiada: La interrelació...
Presentació del llibre ‘La Casa Fullà. Tot estava per fer i tot era possible’
El Centre Obert d'Arquitectura acull la presentació del llibre ‘La Casa Fullà. Tot estava per fer i tot era possible’, d’Ana Briongos, Lluís Clotet, Ramon Faura, Josep Maria Rovira i Oscar Tusquets.
L'acte anirà a càrrec de Lluís Clotet, arquitecte, membre de Studi PER i autor de la Casa Fullà; Josep M. Rovira, catedràtic d’Història de l’Art a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura; Ramon Faura, professor i coordinador de l’àrea de Ciències Socials a l’escola Elisava, i Llorenç Bonet, editor a Tenov.
‘La Casa Fullà. Tot estava per fer i tot era possible’ és una monografia d’un edifici emblemàtic del Studio PER, que reuneix dibuixos i plans dels seus arquitectes, fotos d’època, un reportatge inèdit dels seus interiors, i assajos actuals sobre l’arquitectura i la vida que es va donar en ell. Des dels finíssims dibuixos dels arquitectes a un poema de Joan Brossa i un reportatge fotogràfic d’Oriol Maspons. Inclou també uns panells que Xavier Sust va dissenyar, a manera de Aby Warburg postmodern, per a explicar l’obra de Clotet i Tusquets i un panegíric que Anna M. Moix va escriure de la casa sota el pseudònim del vampir Conde de Puigvalls, convidant implícitament a uns altres outsiders -zombis, dones llop i altres éssers de cabells llargs- a viure en aquest castell del Guinardó barceloní.
La Casa Fullà (1970)
Va ser un dels primers projectes de l'estudi PER. Lluís Clotet i Oscar Tusquets van expressar en la memòria del projecte la intenció que l'arquitectura «afavorís a un tipus llibertari de relació social». Això es va traduir a barrejar diferents tipologies d'habitatges amb espais comuns generosos per a facilitar la interacció entre veïns. La casa no va convertir a les persones en llibertàries, però va atreure a uns habitants poc convencionals i aquests *símplex, dúplexs i tríplex van ser un dels focus de la contracultura barcelonina.
Lluís Clotet i Oscar Tusquets fan un relat a quatre mans, on recorden (com Georges Perec) com va començar la seva carrera. Ramon Faura, arquitecte i músic que va intentar (sense aconseguir-ho) ficar un piano en la Fullà la posa en relació amb l'aparició del món computacional. Josep Mª Rovira, catedràtic en la ETSAB i resident durant molts anys del 5C, explica la cultura arquitectònica de l'època i la gestació de la casa mentre que Ana Briongos, escriptora, viatgera i filla del constructor, relata la vida en aquests habitatges. Completa aquesta narració el reportatge fotogràfic de José Hevia, que mostra per primera vegada els interiors d'aquests pisos excepcionals.
Presentació del llibre ‘El problema de l'habitatge, realitat o ficció’
L’arquitecte Albert Danés Tejedor presenta el seu llibre ‘El problema de la vivienda, realidad o ficción’. A més de l’autor, participaran en l'acte l’arquitecte Josep Anton Acebillo i Joan Ràfols, economista especialitzat en Economía Urbana per la Universitat de Harvard.
“Un habitatge representa per a l’usuari, un lloc de descans, protecció, comoditat, seguretat, comunicació i un valor tant espiritual com material. Però per a la societat i sobretot per als grups de poder, és també un valor econòmic i polític. Podem construir industrialment un transatlàntic, amb capacitat per a l’habitabilitat de 10.000 persones. El que demostra que la fabricació d’habitatges plurifamiliars, en un context industrial és perfectament possible. Així aconseguiríem unes llars més sostenibles, amb major qualitat i sobretot més econòmics.
Algú s’imagina, avui dia, un cotxe o un vaixell fabricat artesanalment, igual que els habitatges?
Al llarg d’aquest llibre, explicaré com he arribat a la conclusió, que el problema de l’habitatge, a ningú li interessa resoldre’l, ja sigui
conscient o inconscientment.”
Albert Danés Tejedor, autor d”El problema de la vivienda, realidad o ficción’.
Albert Danés Teixidor (Barcelona, 1942), és arquitecte i va estudiar a l’Escola d’escriptura de l’Ateneu Barcelones. Altres llibres publicats: ‘El Plec’ i ‘La Citara a les mans’.
Festa d'Arquitectura de Nou Barris
TALLERS I ACTIVITATS:
11-14h Taller d’alforges de cartró
Maraki en Bicicleta
11-14h Taller de cianotípies (fotografia de flors sense càmera)
Ariadna Garriga, artista
13-13.30h Visita Masia Can Valent
XERRADES:
11.30h Benvinguda a la Festa!
Sandra Bestraten, presidenta de la Demarcació de Barcelona del COAC
11.45h Exposició Projecte Rehabilitació Can Valent
Alea Olea, Arquitectura i Paisatge
12.15h Exposició Projecte Tanatori Sant Andreu
Manuel Pedraz, arquitecte – Batlle i Roig Arquitectura
12.45h Nou Barris, Nova Realitat (reactivació positiva del districte)
Iñaki Arbelaiz, arquitecte – KUDA!
T'HI APUNTES?
Nace la Bienal de Arquitectura Joven de Cataluña
Nace la Primera Bienal de Arquitectura Joven de Cataluña, la #BiennalAJAC, organizada por la Agrupación de Jóvenes Arquitectos de Cataluña, con la participación del Colegio de Arquitectos de Cataluña y el Centro Abierto de Arquitectura.
Con el objetivo de actualizarse y adaptarse a nuevos formatos que puedan encajar más con las necesidades del colectivo joven, AJAC presenta una nueva propuesta: la celebración de la 1ª Bienal de Arquitectura Joven de Cataluña, un evento celebrado de forma bienal que tendrá lugar a posteriori del acto de entrega de los premios, con la intenció de convertirse en un pequeño festival de formato vivencial que pueda dar cabida a una programación cultural completa (conferencias, debates, encuentros…), además de integrar el espacio expositor de las obras galardonadas.
CONVOCATORIA PARA EL COMISARIADO DE LA BIENAL
AJAC convoca un concurso de comisariado dirigido a arquitectos, investigadores culturales y comisarios jóvenes, de hasta 40 años de edad. El objetivo es encontrar a una persona o equipo con un perfil creativo y de gestión que pueda asumir las tareas de conceptualizar, organizar y desarrollar la primera edición de la Bienal.
La persona o equipo que resulte ganador obtendrá una dotación de 3500€ + IVA, y se unirá en calidad de comisario al equipo organizador que gesta este evento. AJAC aportará hasta 4000€ (IVA incluido) para la ejecución de la propuesta, aunque el presupuesto final para desarrollar la Bienal queda supeditado a la búsqueda de patrocinadores.
Consulta las Bases para el Comisariado de la Bienal.
Fecha límite de presentación de candidaturas: jueves 27 de abril a las 14 h.
Para más información, podéis visitar la web de AJAC.



