Los frisos de Picasso en la sede del COAC, declarados Bien Cultural de Interés Nacional
El Gobierno de la Generalitat ha aprobado declarar Bien Cultural de Interés Nacional (BCIN), como colección, dos paneles esgrafiados de la sede del COAC en Barcelona, elaborados por Carl Nesjar a partir de los esbozos de Pablo Picasso.
Se trata de los esgrafiados de la Sardana y de los Arcos, que se encuentran en el vestíbulo de la Sala de Actos de la sede de Plaça Nova, un espacio que destaca por su singularidad arquitectónica y artística.
Un patrimonio único
En 1959, se encargó a Pablo Picasso el diseño del esgrafiado de los frisos interiores y exteriores de la sede del COAC, obra del arquitecto Xavier Busquets. Inspirándose en la cultura mediterránea, el artista plasmó a los esgrafiados elementos propios de la cultura popular catalana, como los gigantes, las sardanas o los Tres Tombs.
A partir de los dibujos de Picasso, el artista noruego Carl Nesjar, colaborador habitual del pintor, procedió al grabado sobre hormigón con la técnica del esgrafiado a chorro de arena, que ya había utilizado en el edificio del Gobierno en Oslo (Noruega).
Restauración de los esgrafiados
En 2022, el COAC llevó a cabo la restauración de los frisos de hormigón, tanto por su cara exterior como por su interior, con la voluntad de reparar los daños sufridos por el paso del tiempo y mantener así su valor patrimonial. Recupera la conferencia realizada en el COAC, en la que el equipo responsable de la restauración explicó el proceso llevado a cabo.
Manifest de l'AADIPA en defensa de la conservació de les pintures murals de Sixena al MNAC
Davant la sentència ferma que ordena el trasllat de les pintures murals de la sala capitular del Monestir de Santa Maria de Sixena, nosaltres, l’Agrupació d’Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic (AADIPA) especialitzats en la conservació del patrimoni històric i artístic, manifestem el nostre posicionament ferm a favor que aquestes restin al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), per criteris exclusivament tècnics i de preservació del patrimoni comú.
Les pintures de Sixena no són només un testimoni únic del romànic europeu; són també obres extremadament fràgils que, com ha reconegut la comunitat científica i tècnica, no poden ser traslladades sense risc de danys irreversibles.
Exposem els següents arguments:
1. Fragilitat estructural i alteració dels materials originals: Les pintures van patir un incendi el 1936 i, segons múltiples informes, entre 50 i 70% de la seva superfície conservada ha estat ja objecte de reintegració. Els pigments i suports es troben greument afectats i el seu trasllat podria provocar el col·lapse material de les obres.
2. Incertesa sobre les condicions de recepció a Sixena: La sala capitular del monestir no disposa, a hores d’ara, de garanties tècniques que assegurin unes condicions climàtiques, d’il·luminació i estructurals estables. Hi persisteixen agents com bacteris, humitats o sals que podrien posar en perill immediat les pintures.
3. Valors històrics i documentals adquirits: Les intervencions de restauració dutes a terme a mitjans del segle XX, com les de Josep Gudiol, formen part de la biografia material de les obres. Aquestes capes són testimoni d’una època i una metodologia, i no poden ser menystingudes tal com marca la Carta de Cracòvia, 2000.
4. Precedents culturals i criteris internacionals: Casos com el de la Dama d’Elx o el Guernica demostren que els criteris de conservació han prevalgut sobre els de restitució quan hi havia risc per a la integritat de les obres. El principi fonamental és la preservació per sobre de la propietat.
5. Responsabilitat de les administracions públiques: El MNAC ha estat la institució que ha garantit durant dècades la conservació, estudi i difusió d’aquestes pintures. Les administracions implicades han de vetllar pel bé superior de la seva preservació, fins i tot davant sentències que, malgrat ser de compliment obligat, poden ser revisades o ajornades amb base a informes tècnics nous.
6. Reproducció fidel i contextualitzada al Monestir: Les tècniques actuals de reproducció digital i impremta mural permeten la creació de rèpliques d’alta qualitat, tant a nivell visual com material, que poden restituir amb gran precisió l’aspecte original de les pintures. Aquesta opció, àmpliament utilitzada arreu del món en espais patrimonials d’alta sensibilitat, permetria retornar al Monestir de Sixena la seva càrrega simbòlica i narrativa sense posar en risc l’obra original. Apostem, doncs, per la instal·lació d’una reproducció científicament rigorosa i contextualitzada al seu lloc d’origen, com a via equilibrada per preservar la memòria del lloc i, alhora, garantir la conservació del patrimoni autèntic.
Per tot això, instem:
• Al Ministeri de Cultura, a la Generalitat de Catalunya i a l’Ajuntament de Barcelona a defensar davant dels tribunals i institucions internacionals el manteniment de les pintures al MNAC per raons de conservació.
• A l'administració aragonesa, que promogui acords que posin per davant la protecció del patrimoni davant qualsevol altra consideració.
• A la societat civil i al món cultural i científic a sumar-se a aquesta crida per evitar un trasllat que podria suposar la pèrdua irreparable d’una obra mestra del patrimoni comú.
Anàlisi conjunta de l'estat de l'edificació del COAC Comarques Centrals i la delegació del Bages, Berguedà i Anoia del CATEB
A continuació publiquem el resum dels principals temes tractats durant la trobada amb el diari Regió 7.
L’activitat constructiva creix a les Comarques Centrals i la rehabilitació es consolida com a aposta estratègica
Manresa i Berga reforcen el lideratge territorial amb inversions destacades; l’Anoia esdevé clau en la captació de fons europeus per a la rehabilitació. El pressupost d’execució material supera els 125 milions d’euros i marca una tendència a l’alça en la qualitat dels projectes.
La Demarcació de les Comarques Centrals del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i la Delegació del Bages-Berguedà-Anoia del Col·legi de l’Arquitectura Tècnica de Barcelona han presentat l’informe anual sobre l’evolució de l’edificació al territori. L’any 2024 s’han visat 296.517 m², un increment del 10,5% respecte al 2023 dins del context de la Demarcació de Comarques centrals incloent Osona. Aquesta és la segona millor dada registrada des de la creació de la demarcació, i contrasta amb el descens generalitzat de l’1,2% al conjunt de Catalunya.
Obra nova i rehabilitació: un canvi de paradigma
Tot i la reducció d’obra nova, els projectes destacats com la Clínica Odontològica de la FUB (Manresa), l’edifici assistencial d’Ampans (Balsareny) i la Biblioteca de Súria, mostren que la qualitat i el valor social dels projectes creix. Les rehabilitacions augmenten un 20% en nombre d’obres d’aquesta tipología segons el CATEB, indicant un gir decidit cap a la sostenibilitat i la transformació del parc existent.
Anoia i Berguedà, comarques referents
L’Anoia incrementa un 30% les rehabilitacions i un 22% els habitatges nous, amb actuacions rellevants com l’ampliació del bloc obstètric de l’Hospital d’Igualada i noves inversions industrials a Capellades.
Fons europeus i transformació urbana
Els fons Next Generation gestionats des de l’Oficina Tècnica de Rehabilitació (OTR) del COAC i CATEB han permès rehabilitar 1.193 habitatges, amb una inversió subvencionada de 9,25 M€, cobrint prop del 50% del cost total. L’Anoia, amb 1,83 M€ captats a Igualada, lidera la transició energètica. Les Comarques Centrals representen el 18% de les sol·licituds de Catalunya i el 7,6% de la superfície rehabilitada.
Dades econòmiques i tendències
El Pressupost d’Execució Material (PEM) segons dadades del CATEB total a les tres comarques se situa en 125,9 M€, amb increments del 15,7% al Bages, 57,8% al Berguedà i 19,6% a l’Anoia. Aquestes xifres evidencien un augment de l’escala i ambició dels projectes al territori.
L’informe apunta cap a un canvi estructural en l’edificació a les Comarques Centrals, amb una transició progressiva de l’obra nova cap a la rehabilitació. Els professionals demanen que es consolidin instruments urbanístics i financers que facilitin aquesta transició, amb polítiques públiques actives que estimulin la inversió privada en habitatge i el manteniment del patrimoni construït. Segons va afirmar Claudina Relat Goberna, presidenta del COAC Comarques Centrals, “les dades mostren un canvi estructural cap a la rehabilitació i una activació significativa del sector residencial. Aquesta dinàmica ens obliga a mantenir l’exigència arquitectònica i a consolidar instruments de suport tècnic i econòmic per al conjunt de la ciutadania”.
Per a més informació podeu consultar l'anàlisi aquí.
Joan Falgueras Font reflexiona sobre el paper dels arquitectes municipals en una nova edició del cicle “Perspectives”
L'Agrupació d'Arquitectes al Servei de l'Administració Pública (AASAP) amb la col·laboració de la Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), ha organitzat la segona Tertúlia d’Expertesa del cicle “Perspectives”, el dijous 29 de maig a la sala Rafael Masó de la seu del COAC a Girona (plaça de la Catedral, 8).
Sota el títol “Projectes i normes en tensió per una ciutat més habitable”, l’arquitecte municipal de l’Ajuntament de Figueres des de 1997, Joan Falgueras Font, va oferir una ponència en què va reflexionar sobre les mancances actuals i les possibilitats de millora dels serveis tècnics municipals, així com sobre el rol que han de tenir els arquitectes en el desenvolupament de ciutats més eficients i habitables.
A continuació, en la taula rodona “Reptes i oportunitats en la tramitació de llicències” es va aportar una mirada pràctica i crítica sobre el funcionament de les tramitacions urbanístiques, des de l’experiència dels equips tècnics municipals, amb l’objectiu de compartir bones pràctiques, detectar hàbits que dificulten el procés i plantejar possibles millores que permetin agilitzar la concessió de llicències.
La sessió va comptar amb la participació de Joan Falgueras Font; Roser Niell Colom, cap del Servei d’Intervenció en l’Edificació, l’Ús del Sòl i Activitats de l’Ajuntament de Girona; i Jordi Espriu Fernández, cap de l’Àrea d’Obres, Urbanisme i Medi Natural de l’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro. La moderació anirà a càrrec de Mar Servià Imbers, arquitecta municipal de Mont-ras i vocal de l’AASAP a les comarques gironines.
Recupera la jornada