Manifest de l'AADIPA en defensa de la conservació de les pintures murals de Sixena al MNAC
Imatge:
Museu Nacional d’Art de Catalunya
En relació amb les pintures murals de Sixena, l'Agrupació d’Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic (AADIPA) ha fet públic el següent manifest:
Davant la sentència ferma que ordena el trasllat de les pintures murals de la sala capitular del Monestir de Santa Maria de Sixena, nosaltres, l’Agrupació d’Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic (AADIPA) especialitzats en la conservació del patrimoni històric i artístic, manifestem el nostre posicionament ferm a favor que aquestes restin al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), per criteris exclusivament tècnics i de preservació del patrimoni comú.
Les pintures de Sixena no són només un testimoni únic del romànic europeu; són també obres extremadament fràgils que, com ha reconegut la comunitat científica i tècnica, no poden ser traslladades sense risc de danys irreversibles.
Exposem els següents arguments:
1. Fragilitat estructural i alteració dels materials originals: Les pintures van patir un incendi el 1936 i, segons múltiples informes, entre 50 i 70% de la seva superfície conservada ha estat ja objecte de reintegració. Els pigments i suports es troben greument afectats i el seu trasllat podria provocar el col·lapse material de les obres.
2. Incertesa sobre les condicions de recepció a Sixena: La sala capitular del monestir no disposa, a hores d’ara, de garanties tècniques que assegurin unes condicions climàtiques, d’il·luminació i estructurals estables. Hi persisteixen agents com bacteris, humitats o sals que podrien posar en perill immediat les pintures.
3. Valors històrics i documentals adquirits: Les intervencions de restauració dutes a terme a mitjans del segle XX, com les de Josep Gudiol, formen part de la biografia material de les obres. Aquestes capes són testimoni d’una època i una metodologia, i no poden ser menystingudes tal com marca la Carta de Cracòvia, 2000.
4. Precedents culturals i criteris internacionals: Casos com el de la Dama d’Elx o el Guernica demostren que els criteris de conservació han prevalgut sobre els de restitució quan hi havia risc per a la integritat de les obres. El principi fonamental és la preservació per sobre de la propietat.
5. Responsabilitat de les administracions públiques: El MNAC ha estat la institució que ha garantit durant dècades la conservació, estudi i difusió d’aquestes pintures. Les administracions implicades han de vetllar pel bé superior de la seva preservació, fins i tot davant sentències que, malgrat ser de compliment obligat, poden ser revisades o ajornades amb base a informes tècnics nous.
6. Reproducció fidel i contextualitzada al Monestir: Les tècniques actuals de reproducció digital i impremta mural permeten la creació de rèpliques d’alta qualitat, tant a nivell visual com material, que poden restituir amb gran precisió l’aspecte original de les pintures. Aquesta opció, àmpliament utilitzada arreu del món en espais patrimonials d’alta sensibilitat, permetria retornar al Monestir de Sixena la seva càrrega simbòlica i narrativa sense posar en risc l’obra original. Apostem, doncs, per la instal·lació d’una reproducció científicament rigorosa i contextualitzada al seu lloc d’origen, com a via equilibrada per preservar la memòria del lloc i, alhora, garantir la conservació del patrimoni autèntic.
Per tot això, instem:
• Al Ministeri de Cultura, a la Generalitat de Catalunya i a l’Ajuntament de Barcelona a defensar davant dels tribunals i institucions internacionals el manteniment de les pintures al MNAC per raons de conservació.
• A l'administració aragonesa, que promogui acords que posin per davant la protecció del patrimoni davant qualsevol altra consideració.
• A la societat civil i al món cultural i científic a sumar-se a aquesta crida per evitar un trasllat que podria suposar la pèrdua irreparable d’una obra mestra del patrimoni comú.
Davant la sentència ferma que ordena el trasllat de les pintures murals de la sala capitular del Monestir de Santa Maria de Sixena, nosaltres, l’Agrupació d’Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic (AADIPA) especialitzats en la conservació del patrimoni històric i artístic, manifestem el nostre posicionament ferm a favor que aquestes restin al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), per criteris exclusivament tècnics i de preservació del patrimoni comú.
Les pintures de Sixena no són només un testimoni únic del romànic europeu; són també obres extremadament fràgils que, com ha reconegut la comunitat científica i tècnica, no poden ser traslladades sense risc de danys irreversibles.
Exposem els següents arguments:
1. Fragilitat estructural i alteració dels materials originals: Les pintures van patir un incendi el 1936 i, segons múltiples informes, entre 50 i 70% de la seva superfície conservada ha estat ja objecte de reintegració. Els pigments i suports es troben greument afectats i el seu trasllat podria provocar el col·lapse material de les obres.
2. Incertesa sobre les condicions de recepció a Sixena: La sala capitular del monestir no disposa, a hores d’ara, de garanties tècniques que assegurin unes condicions climàtiques, d’il·luminació i estructurals estables. Hi persisteixen agents com bacteris, humitats o sals que podrien posar en perill immediat les pintures.
3. Valors històrics i documentals adquirits: Les intervencions de restauració dutes a terme a mitjans del segle XX, com les de Josep Gudiol, formen part de la biografia material de les obres. Aquestes capes són testimoni d’una època i una metodologia, i no poden ser menystingudes tal com marca la Carta de Cracòvia, 2000.
4. Precedents culturals i criteris internacionals: Casos com el de la Dama d’Elx o el Guernica demostren que els criteris de conservació han prevalgut sobre els de restitució quan hi havia risc per a la integritat de les obres. El principi fonamental és la preservació per sobre de la propietat.
5. Responsabilitat de les administracions públiques: El MNAC ha estat la institució que ha garantit durant dècades la conservació, estudi i difusió d’aquestes pintures. Les administracions implicades han de vetllar pel bé superior de la seva preservació, fins i tot davant sentències que, malgrat ser de compliment obligat, poden ser revisades o ajornades amb base a informes tècnics nous.
6. Reproducció fidel i contextualitzada al Monestir: Les tècniques actuals de reproducció digital i impremta mural permeten la creació de rèpliques d’alta qualitat, tant a nivell visual com material, que poden restituir amb gran precisió l’aspecte original de les pintures. Aquesta opció, àmpliament utilitzada arreu del món en espais patrimonials d’alta sensibilitat, permetria retornar al Monestir de Sixena la seva càrrega simbòlica i narrativa sense posar en risc l’obra original. Apostem, doncs, per la instal·lació d’una reproducció científicament rigorosa i contextualitzada al seu lloc d’origen, com a via equilibrada per preservar la memòria del lloc i, alhora, garantir la conservació del patrimoni autèntic.
Per tot això, instem:
• Al Ministeri de Cultura, a la Generalitat de Catalunya i a l’Ajuntament de Barcelona a defensar davant dels tribunals i institucions internacionals el manteniment de les pintures al MNAC per raons de conservació.
• A l'administració aragonesa, que promogui acords que posin per davant la protecció del patrimoni davant qualsevol altra consideració.
• A la societat civil i al món cultural i científic a sumar-se a aquesta crida per evitar un trasllat que podria suposar la pèrdua irreparable d’una obra mestra del patrimoni comú.
2/06/2025
