S’inicien les obres de rehabilitació de la seu de plaça Nova
Els arquitectes rehabilitem, i en aquesta ocasió ho fem a casa nostra, a la seu col·legial situada a la plaça Nova de Barcelona. L’edifici, obra de l’arquitecte Xavier Busquets inaugurada l’any 1962, està catalogat com a patrimoni arquitectònic i és un dels pocs exemples que queden a Barcelona de l’anomenat “Moviment modern”.
Després de més de 50 anys de la seva construcció eren evidents unes necessitats de millora de les prestacions per tal satisfer els requeriments d’un edifici per al segle XXI, sobretot pel que fa a la seva eficiència energètica i ambiental, així com el control acústic i l’assolellament.
En aquest sentit, la proposta guanyadora del concurs convocat a tal efecte —presentada per l’equip composat per la societat Fuses-Viader Arquitectes SLP, i els arquitectes Jorge Perea i Jordi Mansilla— resol tant la necessitat de restauració de la façana com la millora de les seves prestacions.
Exemple de renovació urbana
Actualment, en un context en què els nivells de construcció i rehabilitació a Catalunya estan molt per sota dels habituals en l’entorn europeu i que, alhora, el 40% del consum energètic a la Unió Europea està generat pels edificis —segons l’informe “Una visió-país per al sector de l’edificació a Espanya", elaborat pel Grup de Treball sobre Rehabilitació GTR—, l’actualització i renovació dels edificis pren rellevància. D’una banda, com a motor de recuperació per al sector de l’edificació i, de l’altra, com a activitat que ha de permetre la millora del parc edificat en conceptes com sostenibilitat, eficiència energètica, funcionalitat i utilitat, i impuls de la competitivitat.
Així doncs, la rehabilitació de la façana ha de repercutir no tan sols en la millora de les prestacions, sinó que també ha de servir d’exemple per a la conscienciació col·lectiva i foment del debat i millora contínua de la rehabilitació.
Rehabilitació sense afectació dels serveis col·legials
Durant els propers mesos en què es duran a terme les obres de rehabilitació, la prestació de serveis col·legials no es veurà afectada. L’atenció als arquitectes es continua fent a la 3a planta de l’edifici i només s’han traslladat a l’edifici del carrer Arcs els departaments d’assessorament tècnic —Assessoria Jurídica i Oficina Consultora Tècnica— i Deganat.
Característiques de la nova façana
L'actuació de rehabilitació es durà a terme a les 7 plantes de la torre de l'edifici, i comportarà les millores següents:
A nivell constructiu, es realitzarà una nova pell que, tot i preservar el ritme de l’estructura i perfileries metàl·liques existents, dotarà l’edifici de noves i substancialment millorades prestacions: els ampits de la façana disposaran d’un elevat aïllament tèrmic, amb un exterior de vidre laminat que incorpora cèl·lules fotovoltaiques de capa fina, de gran eficiència en la producció d'energia. Les finestres es resolen amb una perfileria d’acer amb trencament de pont tèrmic, especialment fina per mantenir el caràcter de la façana original.
Aquestes finestres, que seran oscil·lo batents per tal de millorar la capacitat i control de la ventilació natural de les oficines, incorporen vidres de baixa emissivitat amb càmera, assegurant un bon comportament acústic i tèrmic de la part vidriada de la façana i, a la vegada, mantenint una alta transparència des de l'interior. El control de la radiació solar directa s’aconsegueix amb les qualitats reflectants del vidre, en combinació amb persianes interiors de lames orientables, que eviten l’enlluernament i que s’unifiquen cromàticament amb el vidre.
Eficiència energètica i ambiental: la nova façana incorpora canvis substancials energèticament parlant. Així, es reduiran el consum d’energia tèrmica —tant pel que fa a calefacció com a refrigeració—, elèctrica i de gas; amb la idea que en el futur, quan es pugui dur a terme la rehabilitació de la resta de l'edifici, el cost energètic quedi reduït en com a mínim un 91% respecte l’actual.
En aquest sentit, el projecte formarà part del Projecte europeu que, en el marc del programa Horitzon 2020 i sota el títol Integrated Decision Support for Early Steps of NZEB Renovations (amb l’acrònim EarlyNZEB), estudiarà metodologies i donarà suport en rehabilitacions energètiques exemplars. Dins del projecte Horizon 2020, el COAC, mitjançant la renovació de la façana, està inclòs a l’iniciativa Growsmarter, que busca reduir la petjada ambiental en la ràpida urbanització de les ciutats i una forma més intel·ligent de respondre a les necessitats dels seus ciutadans en àmbits com l'energia (Low Energy Districts), les infraestructures (IT) i el transport (Mobility) a través del desenvolupament de diferents actuacions.
Abiertas las inscripciones para las Jornadas de Síntesis del Congreso de Arquitectura
El programa de las Jornadas de Síntesis del Congreso de Arquitectura se empieza a desvelar con cuentagotas. Serán cinco días intensos de mesas redondas, debates y conferencias, resultado de seis meses de proceso participativo. Estas conferencias se harán de la mano de arquitectos de prestigio, entre ellos Carles Ferrater, Josep Lluís Mateo y Juan Herreros, tres de las figuras centrales del panorama arquitectónico actual.
Carles Ferrater participará el martes 22 de noviembre, jornada dedicada a los instrumentos profesionales, en la mesa que analizará los nuevos ámbitos de actuación y las herramientas y procesos utilizados, como el marco normativo y jurídico desde el que se trabaja. Ferrater es doctor arquitecto y catedrático de Proyectos Arquitectónicos en la ETSAB y socio fundador del Office of Architecture in Barcelona (OAB).
Josep Lluís Mateo participará en la jornada del jueves 24, que se dedica al compromiso de servicio de los arquitectos con la sociedad, los valores culturales que aporta la arquitectura y la búsqueda de una civilización más sostenible y equitativa. Mateo, acompañado por Eva Franch, hablará del trabajo del arquitecto por el bien común y la difusión del valor de la arquitectura a través de los medios y la sociedad. Josep Lluís Mateo es doctor arquitecto y fundador de mateoarquitectura, profesor de la ETHZ desde el 2002 y autor de una gran variedad de publicaciones. Eva Franch es arquitecta, comisaria y conferenciante, directora de la Storefront for Art and Architecture de Nueva York.
Juan Herreros participará en la clausura, el viernes 25, en el debate que girará alrededor del interés general de la arquitectura y sus valores para mejorar las ciudades, el territorio y la vida de las personas. Juan Herreros es doctor arquitecto y catedrático de proyectos en la ETSAM, profesor en la GSAPP de Columbia University y socio fundador de Estudio Herreros. Estará acompañado por Beatriz Colomina, doctora arquitecta, historiadora, teórica y profesora en la Princeton University.
A les jornades de síntesi, que se celebraran del 21 al 25 de novembre, també hi participaran altres arquitectes de prestigi internacional, com Lucy Bullivant, doctora arquitecta, curadora i assessora en la investigació de processos de disseny urbà i sinergies innovadores, i Will Alsop, arquitecte i artista, fundador de l'oficina aLL Design a Londres i guanyador del Stirling Prize per la Biblioteca de Peckham. Tots dos ho faran el dimecres 23 per parlar del disseny urbà i el planejament com a pràctiques flexibles en relació a les polítiques municipals contemporànies.
En las jornadas de síntesis, que se celebrarán del 21 al 25 de noviembre, también participarán otros arquitectos de prestigio internacional, como Lucy Bullivant, doctora arquitecta, comisaria, crítica y asesora en la investigación de procesos de diseño urbano y sinergias innovadoras, y Will Alsop, arquitecto y artista, fundador de la oficina aLL Design en Londres y ganador del Stirling Prize por la Biblioteca de Peckham. Los dos lo harán el miércoles 23 para hablar del diseño urbano y el planeamiento como prácticas flexibles en relación a las políticas municipales contemporáneas.
Ya están abiertas las inscripciones para las Jornadas de Síntesis.
Els arquitectes Josep Lluís Mateo, Juan Herreros i Carles Ferrater participaran a les Jornades de Síntesi
El programa de les Jornades de Síntesi del Congrés d'Arquitectura es comença a desvetllar amb comptagotes. Seran cinc dies intensos de taules rodones, debats i conferències, resultat de sis mesos de procés participatiu. Aquestes conferències es faran de la mà d'arquitectes de prestigi, entre ells Carles Ferrater, Josep Lluís Mateo i Juan Herreros, tres de les figures centrals del panorama arquitectònic actual.
Carles Ferrater ho farà dimarts 22 de novembre, jornada dedicada als instruments professionals, a la taula que analitzarà els nous àmbits d'actuació i les eines i processos utilitzats, com el marc normatiu i jurídic des del que es treballa. Ferrater és doctor arquitecte i catedràtic de Projectes Arquitectònics a l'ETSAB i soci fundador de l'Office of Architecture in Barcelona (OAB).
Josep Lluís Mateo participarà a la jornada de dijous 24, que es dedica al compromís de servei dels arquitectes amb la societat, els valors culturals que aporta l'arquitectura i la cerca per una civilització més sostenible i equitativa. Mateo, acompanyat per Eva Franch, parlarà del treball de l'arquitecte pel bé comú i la difusió del valor de l'arquitectura a través dels medis i la societat. Josep Lluís Mateo, és doctor arquitecte i fundador de mateoarquitectura, professor de la ETHZ des del 2002 i autor d'una gran varietat de publicacions. Va ser editor de la revista Quaderns d'Arquitectura i Urbanisme de 1981 a 1990, editada pel COAC. Eva Franch és arquitecta, curadora i conferenciant, directora de la Storefront for Art and Architecture de Nova York.
Juan Herreros participarà a la cloenda, el divendres dia 25, en el debat que girarà al voltant de l'interès general de l'arquitectura i els seus valors per millorar les ciutats, el territori i la vida de les persones. Juan Herreros és doctor arquitecte, catedràtic de projectes a l'ETSAM, professor a la GSAPP de Columbia University i soci fundador d'Estudio Herreros. Estarà acompanyat per Beatriz Colomina, doctora arquitecta, historiadora, teòrica i professora a la Princeton University.
A les jornades de síntesi, que se celebraran del 21 al 25 de novembre, també hi participaran altres arquitectes de prestigi internacional, com Lucy Bullivant, doctora arquitecta, curadora i assessora en la investigació de processos de disseny urbà i sinergies innovadores, i Will Alsop, arquitecte i artista, fundador de l'oficina aLL Design a Londres i guanyador del Stirling Prize per la Biblioteca de Peckham. Tots dos ho faran el dimecres 23 per parlar del disseny urbà i el planejament com a pràctiques flexibles en relació a les polítiques municipals contemporànies.
Ja estan obertes les inscripcions per a les Jornades de Síntesi.
"Els arquitectes. Situació, oportunitats i perspectives"
Resum de l'acte de presentació
Per afrontar aquest context, el COAC ha dut a terme aquesta enquesta per tal que els resultats siguin un instrument útil i rigorós que analitza la realitat actual, i que pugui ajudar els arquitectes a l’hora de prendre decisions de futur, millorar la competitivitat i la posició en el mercat. D’altra banda, l’estudi és una eina per al Col·legi, que li permetrà establir una estratègia a llarg termini i aconseguir la millora del context professional dels arquitectes i del posicionament del col·lectiu davant la societat.
Les xifres
La majoria d’arquitectes que ha participat en l’enquesta, que té un nivell de confiança del 95%, són homes (62%). En la distribució per edats, predominen els arquitectes que se situen en la franja dels 31 a 40 anys. Del total d’enquestats, 1.261 eren col·legiats (78%) i 354 (22%) no col·legiats.
El 66% dels enquestats han estudiat a l’ETSAB i el 22% a l’ETSAV. Predominen els que s’han graduat recentment, arribant al 62% els que ho han fet del 2000 en endavant. Gairebé la meitat ha continuat amb estudis superiors, especialment cursos de màster o postgrau (44%), i en menor percentatge (3%) amb un doctorat. Un 26% ha cursat part dels estudis a l’estranger i el 16% hi ha fet pràctiques laborals.
El 57% dels arquitectes eren autònoms el darrer any, clarament per sobre dels assalariats, que eren el 24%. A més, un 15% es trobava en ambdues situacions i un 5% estava sense contracte. Entre els assalariats, constatem que hi ha certa estabilitat laboral (un 50% té contracte indefinit).
La gran majoria d’arquitectes treballaven l’any passat al sector privat (74% només al privat, més un 14% tant al privat com al públic) i, més concretament, en un despatx (77% dels que treballaven al sector privat i en ambdós sectors). Tan sols un 12% del col·lectiu afirma treballar en el sector públic, essent els ajuntaments on majoritàriament ho fan.
Pel que fa als ingressos, els arquitectes se situen de mitjana a la franja d’entre 20.001 i 30.000 € anuals. Un 46% cobra menys de 20.001€ i una cinquena part menys de 10.001€. Només un 30% cobra més de 30.000 € anuals. Hi ha importants diferències salarials segons el gènere i l’edat. Els homes tenen més presència que les dones a les franges de més ingressos.
Per nivell d’estudis, s’observa com els arquitectes que han assolit un nivell més alt també tenen més ingressos. El 40% dels que han finalitzat un doctorat van percebre més de 40.000€ anuals. Aquest percentatge és del 20% pels que tenen un màster o postgrau i del 16% pels que només tenen el títol d’arquitectura.
Fent una comparació temporal, s’observa que els ingressos dels arquitectes han evolucionat de forma negativa en l’última dècada. El 70% afirma que els seus ingressos han disminuït respecte a la situació de fa 10 anys (abans de l’esclat de la bombolla immobiliària), i la meitat indica que han disminuït molt. Només un 21% assenyala que han augmentat. Pel que fa al gènere, l’evolució d’ingressos de les dones ha estat lleugerament menys negativa que la dels homes.
Un 15% del col·lectiu ha viscut i treballat a l’estranger algun període de temps dels darrers 2 anys. Si mirem el tram d’edat dels arquitectes més joves (menors de 30 anys), la xifra és del 34%. Quan se’ls pregunta si s’han plantejat marxar o tornar a marxar a l’estranger, el 40% respon afirmativament. D’altra banda, el 34% dels que actualment no tenen clients internacionals es plantegen buscar projectes a l’estranger. Per països on consideren marxar a treballar, lideren el rànquing Regne Unit (19%), Alemanya (11%), Suïssa (10%) i EUA (10%). En canvi, quan es parla de buscar projectes, el país més mencionat és França (24%).
El perfil actual d'arquitecte
En aquests moments, els arquitectes són un col·lectiu rejovenit: més del 50% dels professionals no superen els 50 anys i un 34% està per sota dels 40. La majoria d’arquitectes són homes (62%) encara que entre les noves generacions comencen a tenir una presència més gran les dones. En la formació és on el col·lectiu femení és clarament més nombrós. «I això fa suposar que en el futur el pes de la dona serà més gran», va explicar el degà. Homes o dones, el 70% dels arquitectes treballen pel seu compte. Són autònoms i porten a terme la seva activitat en un despatx privat, que en la majoria d’ocasions compta amb una o dues persones. Pocs treballen a l'administració o empreses: indústria, universitat, promotores, constructores i consultories no arriben a sumar més del 10% dels arquitectes actius. Per a Comerón, aquesta circumstància determina en quins subsectors «es troben les principals oportunitats de progressar professionalment».
Les perspectives de futur
L’obra nova ja no és la seva principal feina. Per compensar la caiguda, la rehabilitació d’edificis s’ha situat com l’activitat de més volum. Seguida de l’obra nova, de la direcció d’obra i d’assumptes normatius i burocràtics i l’interiorisme. En els cinc anys vinents es preveu que la rehabilitació segueixi en primera posició, al davant de les activitats relacionades amb l’eficiència energètica i el BIM (el nou model integrat per projectar, que es convertirà en estàndard). L’edificació nova s’espera que perdi molt pes. Aquesta transformació es veu en la formació contínua que reben els arquitectes. Segons l'enquesta, els arquitectes han dedicat els últims anys a aprofundir en la seva formació per redirigir la seva carrera professional precisament cap a aquests àmbits. “Estem en plena transició, un canvi d’època que no només ens afecta a nosaltres sinó a tota la societat i ens obliga a canviar el nostre rol professional”, va destacar Comerón. En aquest procés de canvi, la globalitat és molt present en la professió. Molts arquitectes han marxat a treballar a l'estranger. “Per a molts, aquest procés ha estat dramàtic, però també ha ajudat a internacionalitzar-nos”, va dir Comerón. Hi ha entre un 10% i un 12% dels arquitectes fora i un percentatge similar dels que treballen aquí són estrangers, unes xifres, segons el degà , “normal en un món cada vegada més global”.
DESCARREGA L'ESTUDI COMPLET