Obertura de lemes i presentació del guanyador del concurs per a la rehabilitació de la façana de plaça Nova
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El proper dimarts 3 de juny a les 12.30 h tindrà lloc a la sala d’actes de la seu del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya l’obertura de Lemes i la presentació del projecte guanyador del Concurs per a la rehabilitació de la façana de la seu col·legial a Barcelona.
El Concurs es va convocar amb l’objectiu de trobar una solució que permetés complir tant amb la necessitat de restauració de la façana com amb la millora de les prestacions de l’edifici atenent als criteris actuals, sobretot pel que fa a la seva eficiència energètica i ambiental així com el control acústic i d’assolellament. En el transcurs de la sessió es donarà a conèixer el projecte guanyador, que el Jurat ha considerat que ha estat capaç de resoldre de forma excel•lent ambdues necessitats.
La sessió servirà per analitzar la importància de la renovació urbana en l’actual context econòmic, com a motor de recuperació per al sector de l’edificació, així com a activitat que ha de permetre la millora del parc edificat en conceptes com la sostenibilitat, l’eficiència energètica, funcionalitat i utilitat i l’impuls de la competitivitat.
L’acte comptarà amb la intervenció del degà del COAC, Lluís Comerón; els membres del Jurat; Xavier Olivella, gerent de l'Institut Municipal del Paisatge Urbà de l’Ajuntament de Barcelona; i Xavier Martí, responsable de Programes Europeus del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i coordinador del Projecte MARIE.
El Concurs es va convocar amb l’objectiu de trobar una solució que permetés complir tant amb la necessitat de restauració de la façana com amb la millora de les prestacions de l’edifici atenent als criteris actuals, sobretot pel que fa a la seva eficiència energètica i ambiental així com el control acústic i d’assolellament. En el transcurs de la sessió es donarà a conèixer el projecte guanyador, que el Jurat ha considerat que ha estat capaç de resoldre de forma excel•lent ambdues necessitats.
La sessió servirà per analitzar la importància de la renovació urbana en l’actual context econòmic, com a motor de recuperació per al sector de l’edificació, així com a activitat que ha de permetre la millora del parc edificat en conceptes com la sostenibilitat, l’eficiència energètica, funcionalitat i utilitat i l’impuls de la competitivitat.
L’acte comptarà amb la intervenció del degà del COAC, Lluís Comerón; els membres del Jurat; Xavier Olivella, gerent de l'Institut Municipal del Paisatge Urbà de l’Ajuntament de Barcelona; i Xavier Martí, responsable de Programes Europeus del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i coordinador del Projecte MARIE.
30/05/2014
Apertura de lemas y presentación del ganador del concurso para la rehabilitación de la fachada de plaça Nova
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El próximo martes 3 de Junio a las 12:30 h tendrá lugar en la sala de actos de la sede del Colegio de Arquitectos de Catalunya la apertura de Lemas y la presentación del proyecto ganador del concurso para la rehabilitación de la fachada de la sede colegial en Barcelona.
El concurso se convocó con el objetivo de encontrar una solución que permitiera cumplir tanto con la necesidad de restauración de la fachada como con la mejora de las prestaciones del edificio atendiendo a los criterios actuales, sobre todo en cuanto a su eficiencia energética y ambiental así como el control acústico y de soleamiento. En el transcurso de la sesión se dará a conocer el proyecto ganador, que el Jurado ha considerado que ha sido capaz de resolver de forma excelente ambas necesidades.
La sesión servirá para analizar la importancia de la renovación urbana en el actual contexto económico como motor de recuperación para el sector de la edificación así como actividad que debe permitir la mejora del parque edificado en conceptos como la sostenibilidad, la eficiencia energética, funcionalidad y utilidad y el impulso de la competitividad.
El acto contará con la intervención de Lluís Cometón, decano del COAC; los miembros del Jurado; Xavier Olivella, gerente del Instituto Municipal del Paisaje Urbano del Ayuntamiento de Barcelona; y Xavier Martí, responsable de Programas Europeos del Departamento de Territorio y Sostenibilidad de la Generalidad de Cataluña y coordinador del Proyecto MARIE.
El concurso se convocó con el objetivo de encontrar una solución que permitiera cumplir tanto con la necesidad de restauración de la fachada como con la mejora de las prestaciones del edificio atendiendo a los criterios actuales, sobre todo en cuanto a su eficiencia energética y ambiental así como el control acústico y de soleamiento. En el transcurso de la sesión se dará a conocer el proyecto ganador, que el Jurado ha considerado que ha sido capaz de resolver de forma excelente ambas necesidades.
La sesión servirá para analizar la importancia de la renovación urbana en el actual contexto económico como motor de recuperación para el sector de la edificación así como actividad que debe permitir la mejora del parque edificado en conceptos como la sostenibilidad, la eficiencia energética, funcionalidad y utilidad y el impulso de la competitividad.
El acto contará con la intervención de Lluís Cometón, decano del COAC; los miembros del Jurado; Xavier Olivella, gerente del Instituto Municipal del Paisaje Urbano del Ayuntamiento de Barcelona; y Xavier Martí, responsable de Programas Europeos del Departamento de Territorio y Sostenibilidad de la Generalidad de Cataluña y coordinador del Proyecto MARIE.
30/05/2014
Mor l'arquitecte Albert Viaplana
Imatge:
© Francesc Català-Roca
Escrit de Ricard Mercadé amb motiu de la mort d'Albert Viaplana:
Ens ha arribat la trista notícia de la mort de l’Albert Viaplana, un excepcional arquitecte i un extraordinari professor amb el que vaig tenir el privilegi de mantenir una estreta relació personal i professional durant gairebé 20 anys.
El COAC em demana unes paraules de reconeixement d’un dels arquitectes catalans més influents de les darreres generacions.
La seva influència comença amb la seva vessant de mestre, era un professor genial, inclassificable.... vaig tenir el privilegi de tenir l’Albert com a professor de projectes de 3r curs al finals dels anys 70. Et parlava de l’arquitectura com ningú ho havia fet abans, ho feia des de l’emoció més que des de d’intel•lecte (la diferència entre un arquitecte i un crític). Et volia revelar la màgia que s’amaga en l’arquitectura.
Eren els anys de l’inici de la democràcia, els anys dels concursos, no es construïa pràcticament i els concursos es van convertir en el laboratori de les idees, sense client, els projectes es plantejaven en total llibertat i radicalitat. En el seu despatx feien un concurs rere l’altre amb una energia obsessiva i aclaparadora, ho necessitava “com un atleta necessita els seus entrenaments”, acostumava a dir.
Aquesta època va ser molt fèrtil i va donar extraordinaris projectes: la seu del COAC a València, a Barcelona, la Diputació d’Osca... quasi sempre segons premis. Aquesta horrible posició tan frustrant, que reconeix al projecte més brillant, però a la vegada té por de la seva radicalitat per construir-lo.
Així, projectes enlluernadors, tot i no sortir del paper, van tenir una influència decisiva en l’àmbit arquitectònic de tot l’estat. Es va crear un “estil” Viaplana-Piñon als concursos. S’intentava imitar la concepció arquitectònica i, sobretot, el grafisme, això últim molt més fàcil.
Un d’aquests concursos va ser el Parc de l’Escorxador de Barcelona. Recordo com si fos avui l’impacte que em va provocar com estudiant la seva explicació d’aquest projecte. Era una proposta d’espai urbà diferent a tot l’anterior. Estava concebuda des de l’abstracció més absoluta, tenia a veure més amb el “land art” que amb l’arquitectura. Després vingué el concurs de Múrcia, un altre plantejament radical d’un espai públic.
Va obrir aquesta porta: la d’entendre l’espai urbà des de la modernitat, van desaparèixer els eixos i les zonificacions propis d’un traçat neoclàssic.
Tota aquesta innovació va acabar cristal•litzant el projecte de la Plaça de l’Estació de Sants, que va crear una autèntica commoció en el panorama arquitectònic internacional. Va ser imitat fins la sacietat, sovint d’una manera desafortunada i va obrir, tots ho recordareu, la polèmica de les places dures.
“La gent no entén que a sota hi ha una estació”, acostumava a dir per justificar la falta d’arbrat... ell que tan estimava els arbres i la natura. Tot i la polèmica, aquesta obra els va situar en el panorama en el moment adequat, s’estava començant a transformar Barcelona i arribaven els primers encàrrecs.
La complicitat entre professor i alumne es va convertir en una relació professional fructífera i de llarga durada; a partir de l’any 84 vaig tenir l’oportunitat d’entrar a col•laborar en el seu despatx amb el privilegi de coincidir en el millor moment de la ciutat, contribuint en la seva transformació realitzant alguns dels edificis més singulars de l’època olímpica. Va ser una època vertiginosa i estimulant.
El despatx era petit i els projectes molt grans. Treballar colze a colze va propiciar una estreta relació. Quanta feina, quantes nits... Simultàniament amb els concursos que mai vam abandonar.
L’Albert ens va ensenyar a pensar “en gran” amb la necessitat d’una idea generadora com a motor del projecte.
Això, en un context arquitectònic que sovint ha prioritzar el detall per sobre del concepte, era revolucionari i el feia singular, una “rara-avis”, sempre allunyat de les capelletes, que sempre l’han considerant polèmic i una mica excèntric.
Aquesta concepció de l’arquitectura va cristal•litzar en obres excepcionals:
• El CCCB, un extraordinari exemple d’intervenció sobre un edifici antic.
• La passarel•la del Port Vell, meravellosa integració del gest dins d’una complexa obra d’enginyeria, els habitatges de la Vila Olímpica, l’Hotel Hilton a l’Avinguda Diagonal i tants altres que s’han convertit en un extraordinari referent arquitectònic del seu temps.
Només el seu especial caràcter i el seu voluntari aïllament d’allò mediàtic pot explicar el poc reconeixement i un cert oblit de la seva figura els darrers anys.
Estic segur que el temps farà justícia al seu gran llegat arquitectònic i acadèmic.
Gràcies Albert.
Ricard Mercadé
Ens ha arribat la trista notícia de la mort de l’Albert Viaplana, un excepcional arquitecte i un extraordinari professor amb el que vaig tenir el privilegi de mantenir una estreta relació personal i professional durant gairebé 20 anys.
El COAC em demana unes paraules de reconeixement d’un dels arquitectes catalans més influents de les darreres generacions.
La seva influència comença amb la seva vessant de mestre, era un professor genial, inclassificable.... vaig tenir el privilegi de tenir l’Albert com a professor de projectes de 3r curs al finals dels anys 70. Et parlava de l’arquitectura com ningú ho havia fet abans, ho feia des de l’emoció més que des de d’intel•lecte (la diferència entre un arquitecte i un crític). Et volia revelar la màgia que s’amaga en l’arquitectura.
Eren els anys de l’inici de la democràcia, els anys dels concursos, no es construïa pràcticament i els concursos es van convertir en el laboratori de les idees, sense client, els projectes es plantejaven en total llibertat i radicalitat. En el seu despatx feien un concurs rere l’altre amb una energia obsessiva i aclaparadora, ho necessitava “com un atleta necessita els seus entrenaments”, acostumava a dir.
Aquesta època va ser molt fèrtil i va donar extraordinaris projectes: la seu del COAC a València, a Barcelona, la Diputació d’Osca... quasi sempre segons premis. Aquesta horrible posició tan frustrant, que reconeix al projecte més brillant, però a la vegada té por de la seva radicalitat per construir-lo.
Així, projectes enlluernadors, tot i no sortir del paper, van tenir una influència decisiva en l’àmbit arquitectònic de tot l’estat. Es va crear un “estil” Viaplana-Piñon als concursos. S’intentava imitar la concepció arquitectònica i, sobretot, el grafisme, això últim molt més fàcil.
Un d’aquests concursos va ser el Parc de l’Escorxador de Barcelona. Recordo com si fos avui l’impacte que em va provocar com estudiant la seva explicació d’aquest projecte. Era una proposta d’espai urbà diferent a tot l’anterior. Estava concebuda des de l’abstracció més absoluta, tenia a veure més amb el “land art” que amb l’arquitectura. Després vingué el concurs de Múrcia, un altre plantejament radical d’un espai públic.
Va obrir aquesta porta: la d’entendre l’espai urbà des de la modernitat, van desaparèixer els eixos i les zonificacions propis d’un traçat neoclàssic.
Tota aquesta innovació va acabar cristal•litzant el projecte de la Plaça de l’Estació de Sants, que va crear una autèntica commoció en el panorama arquitectònic internacional. Va ser imitat fins la sacietat, sovint d’una manera desafortunada i va obrir, tots ho recordareu, la polèmica de les places dures.
“La gent no entén que a sota hi ha una estació”, acostumava a dir per justificar la falta d’arbrat... ell que tan estimava els arbres i la natura. Tot i la polèmica, aquesta obra els va situar en el panorama en el moment adequat, s’estava començant a transformar Barcelona i arribaven els primers encàrrecs.
La complicitat entre professor i alumne es va convertir en una relació professional fructífera i de llarga durada; a partir de l’any 84 vaig tenir l’oportunitat d’entrar a col•laborar en el seu despatx amb el privilegi de coincidir en el millor moment de la ciutat, contribuint en la seva transformació realitzant alguns dels edificis més singulars de l’època olímpica. Va ser una època vertiginosa i estimulant.
El despatx era petit i els projectes molt grans. Treballar colze a colze va propiciar una estreta relació. Quanta feina, quantes nits... Simultàniament amb els concursos que mai vam abandonar.
L’Albert ens va ensenyar a pensar “en gran” amb la necessitat d’una idea generadora com a motor del projecte.
Això, en un context arquitectònic que sovint ha prioritzar el detall per sobre del concepte, era revolucionari i el feia singular, una “rara-avis”, sempre allunyat de les capelletes, que sempre l’han considerant polèmic i una mica excèntric.
Aquesta concepció de l’arquitectura va cristal•litzar en obres excepcionals:
• El CCCB, un extraordinari exemple d’intervenció sobre un edifici antic.
• La passarel•la del Port Vell, meravellosa integració del gest dins d’una complexa obra d’enginyeria, els habitatges de la Vila Olímpica, l’Hotel Hilton a l’Avinguda Diagonal i tants altres que s’han convertit en un extraordinari referent arquitectònic del seu temps.
Només el seu especial caràcter i el seu voluntari aïllament d’allò mediàtic pot explicar el poc reconeixement i un cert oblit de la seva figura els darrers anys.
Estic segur que el temps farà justícia al seu gran llegat arquitectònic i acadèmic.
Gràcies Albert.
Ricard Mercadé
20/05/2014
I Simposio Internacional: regeneración urbana en municipios turísticos costeros
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
La Escala acogerá los próximos 6 y 7 de junio un simposio que quiere poner a debate la incidencia del urbanismo en la mejora de las poblaciones dedicadas a los servicios turísticos. Organizado por el Ayuntamiento de la Escala y la Demarcación de Girona del Colegio de Arquitectos de Cataluña (COAC), este simposio pondrá sobre la mesa varios casos de reformas de frentes marítimos a nivel internacional y contará con la participación de arquitectos, economistas, urbanistas, geógrafos y gestores públicos.
El simposio "La regeneración urbana en municipios turísticos costeros" estará dividido en tres bloques, con casos prácticos y mesas de debate para cada uno de ellos. El primer bloque, con el título Planificación urbanística en destinos turísticos maduros, contará con los casos del plan de ordenación del litoral de Galicia, con la participación del arquitecto Manuel Borobio , que dirigió y elaborar el plan; y el plan de reconversión integral de Playa de Palma, en Mallorca con el arquitecto Esteve Corominas, coordinador del plan. En la mesa de debate habrá Josep Solé, concejal de Playa de Aro; Joan Vicente, geógrafo y concejal de urbanismo de Sant Feliu de Guíxols; Antonio Pizza, arquitecto y profesor en la UPC; Manuel Borogio y Esteve Corominas. El moderador será el subdirector general de Urbanismo de la Generalitat, Camil Cofan.
La segunda de las sesiones, con el nombre Proyectos de regeneración de frentes marítimos, contará con el caso del frente marino y nuevo muelle en la península de Zadar, en Croacia con su responsable, el arquitecto Nikola Basic, y con la presentación del proyecto de adecuación del frente marítimo del casco antiguo de la Escala, a cargo del arquitecto Carlos Ferrater. En la mesa redonda habrá, además de Ferrater y Basic, el primer teniente de alcalde y regidor de Urbanismo de la Escala, Víctor Puga. Moderará la mesa Carlos Duarte, presidente del Consejo Nacional de la Cultura y de las Artes.
La ultima de las sesiones será Nuevas estrategias turísticas para el siglo XXI. Este bloque será presentado por el consejero de Territorio y Sostenibilidad, Santi Vila. Se explicarán las estrategias de intervención turísticas de Mallorca, con el concejal de Turismo y primer teniente de alcalde de Palma, Álvaro Gijón. En la mesa de debate, además de Gijón, estará el presidente del Patronato de Turismo Costa Brava Girona, Ramon Ramos, el geógrafo y director del Instituto Superior de Estudios Turísticos José Antonio Donaire y el arquitecto Ricard Pié. El moderador será el periodista Llatzer Moix.
El simposio nace con vocación de continuidad en los próximos años. En este sentido, el alcalde de la Escala, Estanislau Puig, muestra la voluntad "de ser un referente en este ámbito de debate, que a partir de situaciones concretas permite hacer reflexiones más generales sobre cómo las mejoras urbanas tienen también una proyección económica y sobre la tendencia , no tanto a crecer urbanísticamente, sino a mejorar lo que tenemos".
"El debate sobre el modelo de turismo relacionado con el pensamiento del planeamiento y la intervención urbanística es absolutamente necesario para modificar inercias de actuaciones que desmerecen un paisaje natural tan excepcional", explica Frederic Cabré, presidente de la Demarcación de Girona del COAC. Añade,"este debate desde el mundo profesional debe cruzar los conocimientos de todas aquellas disciplinas que hay necesariamente que intervenir, desde la arquitectura, la economía, el urbanismo, el paisaje, la gestión turística y la política."
Consulta el programa
Las inscripciones se pueden formalizar hasta el 30 de mayo. El formulario se puede encontrar en la dirección bit.ly/simposilescala. El correo del evento es simposi@lescala.cat
El simposio "La regeneración urbana en municipios turísticos costeros" estará dividido en tres bloques, con casos prácticos y mesas de debate para cada uno de ellos. El primer bloque, con el título Planificación urbanística en destinos turísticos maduros, contará con los casos del plan de ordenación del litoral de Galicia, con la participación del arquitecto Manuel Borobio , que dirigió y elaborar el plan; y el plan de reconversión integral de Playa de Palma, en Mallorca con el arquitecto Esteve Corominas, coordinador del plan. En la mesa de debate habrá Josep Solé, concejal de Playa de Aro; Joan Vicente, geógrafo y concejal de urbanismo de Sant Feliu de Guíxols; Antonio Pizza, arquitecto y profesor en la UPC; Manuel Borogio y Esteve Corominas. El moderador será el subdirector general de Urbanismo de la Generalitat, Camil Cofan.
La segunda de las sesiones, con el nombre Proyectos de regeneración de frentes marítimos, contará con el caso del frente marino y nuevo muelle en la península de Zadar, en Croacia con su responsable, el arquitecto Nikola Basic, y con la presentación del proyecto de adecuación del frente marítimo del casco antiguo de la Escala, a cargo del arquitecto Carlos Ferrater. En la mesa redonda habrá, además de Ferrater y Basic, el primer teniente de alcalde y regidor de Urbanismo de la Escala, Víctor Puga. Moderará la mesa Carlos Duarte, presidente del Consejo Nacional de la Cultura y de las Artes.
La ultima de las sesiones será Nuevas estrategias turísticas para el siglo XXI. Este bloque será presentado por el consejero de Territorio y Sostenibilidad, Santi Vila. Se explicarán las estrategias de intervención turísticas de Mallorca, con el concejal de Turismo y primer teniente de alcalde de Palma, Álvaro Gijón. En la mesa de debate, además de Gijón, estará el presidente del Patronato de Turismo Costa Brava Girona, Ramon Ramos, el geógrafo y director del Instituto Superior de Estudios Turísticos José Antonio Donaire y el arquitecto Ricard Pié. El moderador será el periodista Llatzer Moix.
El simposio nace con vocación de continuidad en los próximos años. En este sentido, el alcalde de la Escala, Estanislau Puig, muestra la voluntad "de ser un referente en este ámbito de debate, que a partir de situaciones concretas permite hacer reflexiones más generales sobre cómo las mejoras urbanas tienen también una proyección económica y sobre la tendencia , no tanto a crecer urbanísticamente, sino a mejorar lo que tenemos".
"El debate sobre el modelo de turismo relacionado con el pensamiento del planeamiento y la intervención urbanística es absolutamente necesario para modificar inercias de actuaciones que desmerecen un paisaje natural tan excepcional", explica Frederic Cabré, presidente de la Demarcación de Girona del COAC. Añade,"este debate desde el mundo profesional debe cruzar los conocimientos de todas aquellas disciplinas que hay necesariamente que intervenir, desde la arquitectura, la economía, el urbanismo, el paisaje, la gestión turística y la política."
Consulta el programa
Las inscripciones se pueden formalizar hasta el 30 de mayo. El formulario se puede encontrar en la dirección bit.ly/simposilescala. El correo del evento es simposi@lescala.cat
14/05/2014