El COAC participa en la constitució de la Comissió de Dones i d'Igualtat de l'Associació Intercol·legial
En la primera reunió de la Comissió es va proposar definir detingudament els conceptes d'igualtat i paritat, cobrir accions formatives de gènere, treballar la conciliació i la possible creació d'espais de suport a les dones al web col·legial, entre altres.
Una comissió amb un important paper en la lluita contra les desigualtats
El gran nombre de professionals que representa la Intercol·legial, més de 100 corporacions i uns 200.000 col·legiats i col·legiades, li atorga un important paper en la lluita contra les desigualtats per raó de gènere. En aquest sentit, els objectius de la nova Comissió són:
- Donar visibilitat al paper desenvolupat per les dones professionals en la societat actual i, en especial, en l’àmbit dels col·legis professionals i de llurs òrgans de govern.
- Formular estratègies comunes per a la promoció de les dones en tots els àmbits professionals i per al foment de polítiques de paritat i d’igualtat, amb especial atenció a qüestions com la bretxa salarial.
- Promoure activitats de networking interprofessional entre dones professionals de diferents àmbits d’activitat. Organitzar conferències, col·loquis, seminaris, cursos, jornades, congressos o qualsevol altra activitat formativa relacionada amb els fins de la Comissió.
- Fomentar el debat i l’intercanvi d’experiències en l’àmbit propi de la Comissió entre les diferents Corporacions membres de l’Associació Intercol·legial.
Toma de posesión de la nueva Junta de Gobierno
La Junta de Gobierno encabezada por la decana Assumpció Puig está integrada por Pere Castelltort i Sales, que asumirá las funciones de secretario; Ione Ruete Díaz como tesorera, y Josep Ferrando i Bramona, Guillem Costa i Calsamiglia y Duna Bellmunt Tarragó como vocales.
El equipo de gobierno lo completarán los presidentes de las Demarcaciones: Sandra Bestraten i Castells (Barcelona), Miquel Sitjà i Domènech (Comarcas Centrales), Joan-Manuel Margalef i Miralles (Ebro), Marc Riera i Yeso (Girona), Víctor Pérez- Pallarès i Luque (Lleida) y Joan Tous i Goma- Camps (Tarragona).
Más servicios, más representación y más liderazgo social
La nueva Junta de Gobierno del COAC se centrará en reforzar y potenciar los servicios a los colegiados, que fomenten la contratación y la diversificación profesional, pero también la formación y la experiencia. En un contexto de diversidad profesional, los grupos de trabajo, las cápsulas formativas y la promoción de nuevas oportunidades profesionales serán claves para el futuro de los arquitectos.
Asimismo, la nueva decana subraya que "el Colegio será más próximo, buscará mecanismos para escuchar los arquitectos y se posicionará públicamente en la defensa de los intereses de los arquitectos y de la ciudadanía".
El liderazgo de los arquitectos, clave en la dinamización del sector
De igual manera, el nuevo equipo de gobierno trabajará para posicionar los arquitectos como referentes en la calidad de vida de las personas y como actores centrales en la mejora de la salud, el bienestar o la lucha contra el cambio climático. Assumpció Puig considera que "debemos aprovechar la oportunidad transformadora de nuestra profesión para multiplicar nuestro valor social".
En este sentido, el liderazgo de los arquitectos en el sector será fundamental para afrontar el reto de dinamizar el sector, tan dañado por la crisis económica.
Presa de possessió de la nova Junta de Govern
La Junta de Govern encapçalada per la degana Assumpció Puig està integrada per Pere Castelltort i Sales, que assumirà les funcions de secretari; Ione Ruete Díaz com a tresorera, i Josep Ferrando i Bramona, Guillem Costa i Calsamiglia i Duna Bellmunt Tarragó com a vocals.
L’equip de Govern el completaran els presidents de les Demarcacions: Sandra Bestraten i Castells (Barcelona), Miquel Sitjà i Domènech (Comarques Centrals), Joan-Manuel Margalef i Miralles (Ebre), Marc Riera i Guix (Girona), Víctor Pérez- Pallarès i Luque (Lleida) i Joan Tous i Gomà- Camps (Tarragona).
Més serveis, més representació i més lideratge social
La nova Junta de Govern del COAC se centrarà a reforçar i potenciar els serveis als col·legiats, que fomentin la contractació i la diversificació professional, però també la formació i l’expertesa. En un context de diversitat professional, els grups de treball, les càpsules formatives i la promoció de noves oportunitats professionals seran claus per al futur dels arquitectes.
Així mateix, la nova degana subratlla que “el Col·legi serà més proper, buscarà mecanismes per escoltar els arquitectes i es posicionarà públicament en la defensa dels interessos dels arquitectes i de la ciutadania”.
El lideratge dels arquitectes, clau en la dinamització del sector
D’igual manera, el nou equip de govern treballarà per posicionar els arquitectes com a referents en la qualitat de vida de les persones i com a actors centrals en la millora de la salut, el benestar o la lluita contra el canvi climàtic. Assumpció Puig considera que “hem d’aprofitar l’oportunitat transformadora de la nostra professió per multiplicar el nostre valor social”.
En aquest sentit, el lideratge dels arquitectes en el sector serà fonamental per afrontar el repte de dinamitzar el sector, tan malmès per la crisi econòmica.
El COAC considera que el dret a l’habitatge és un dret fonamental que cal defensar des de tots els àmbits. Partint d’aquesta base, al nostre país les mesures correctores del dèficit d’habitatge social són clarament necessàries. Si volem que les nostres ciutats siguin més inclusives, si volem viure amb cohesió social, hem de tenir mesures que protegeixin els nostres ciutadans i els permetin viure dignament.
Els canvis tan rellevants que proposa l’Ajuntament de Barcelona haurien de ser molt consensuats si volen tenir èxit, i especialment en tot allò que afecta als terminis d’aplicació que podrien comportar suspensions de llicències. No totes les administracions i els agents implicats coneixem els detalls i això no és bo. Volem implicar-nos i contribuir en aquelles decisions que permetin complir amb els objectius socials que també són nostres.
El que vol fer l’Ajuntament de Barcelona no és quelcom nou a Europa. París, quan l’esquerra va guanyar les eleccions l’any 2001, ja tenia un 13% del seu parc d’habitatges destinat a habitatge social. Actualment arriba al 21%, i qualsevol nova promoció privada d’habitatge de més de 800 m2 ha de destinar un 30% de la seva superfície a l’habitatge assequible.
El nostre país està molt lluny d’aquestes xifres, i és lícit que Barcelona vulgui millorar la situació. Però cal tenir en compte també les dificultats i les múltiples implicacions que poden tenir les mesures que es proposen. Estem parlant d’una ciutat que no té sòl de creixement disponible, de manera que les accions que es promoguin afectaran sobretot el parc ja ocupat. Cal recordar també que l’Ajuntament ja disposa de sòl reservat per destinar-lo a lloguers assequibles, que encara no s’ha edificat en la seva totalitat.
Les decisions a prendre, per tant, són molt complexes. En aquest sentit, i amb l’objectiu del benestar dels ciutadans, el consens és clau.
