Mor l’arquitecte Fernando Alvarez Prozorovich als 67 anys
Havia nascut a Bahía Blanca, Argentina, el 1952. Es titulà com a arquitecte per la Universidad Nacional de la Plata el 1978. Va arribar a Barcelona a la dècada dels vuitanta, i des del 1987 exercia de professor d'Història de l'Art i de l'Arquitectura a l'ETSAB. Actualment era el director del Departament de Teoria i Història de l'Arquitectura i Tècniques de la Comunicació (THATC) de l'ETSAB.
Apassionat per la història de l'arquitectura
Dins la seva activitat docent destaca l'haver impulsat el portal-revista electrònica "Història en obres", testimoni de la seva passió per transmetre la importància del coneixement de l'arquitectura de tots els temps i llocs integrat en l'àmbit de la reflexió sociocultural.
El 1991 es va doctorar amb la tesi "El sueño moderno en Buenos Aires (1930-1949)", en la qual tractava del procés de construcció i dels debats arquitectònics a la ciutat. El 2009, amb motiu de l'edició digital de la tesi, Fernando va afegir un prefaci al seu text per agrair als seus companys i amics, de Barcelona i Argentina i, en especial, al seu tutor Josep Quetglas, la barreja d'influències rebuda així com la nostàlgia de les persones que li havien descobert, entre tantes altres coses, l'arquitectura.
Com a investigador, la seva dedicació a temes d'història i restauració d'arquitectura moderna a Espanya i Amèrica anava adreçada a trobar els vincles entre arquitectura, art i política. També coordinava des de Barcelona la RED PHI (Patrimonio Histórico Iberoamericano).
Admirador i difusor del llegat d'Antoni Bonet Castellana
Ens va fer descobrir arquitectes catalans exiliats a l'Argentina i l'Uruguai, i va aprofundir i donar a conèixer un dels més grans, Antoni Bonet Castellana. Sense oblidar cap de les seves obres, va bolcar-se a reivindicar La Ricarda com una de les obres mestres del Moviment Modern, que va restaurar i divulgar en publicacions diverses. El 1996 va ser comissari, juntament amb Felip Pich Aguilera i Jordi Roig, de l'exposició antològica impulsada pel COAC i el Ministeri de Foment "Antoni Bonet Castellana 1913-1989", itinerant fins 1999. Aquell any va rebre el Premi Ex-Aequo a la III Biennal Iberoamericana d'Arquitectura i Urbanisme a la millor publicació, dedicada precisament a Bonet Castellana d'Edicions UPC i Santa & Cole.
Són infinites les conferències arreu del món que han transmès el llegat de l'obra de Bonet, com la que va fer a Harvard al 2015. Alumnes, professors i persones dels camps més diversos van poder gaudir de les seves visites a La Ricarda, al Prat de Llobregat, i la seva complicitat amb l'edifici i la família era tota una lliçó d'estimació reivindicativa d'un dels exemples més excel·lents de l'arquitectura catalana moderna.
Precursor de la restauració del patrimoni arquitectònic
El seu interès pel Patrimoni Cultural el va portar a formar part de campanyes de restauració de conjunts tan importants com el Castell de Miravet, la Cartoixa d'Escaladei i la Basílica de Castelló d'Empúries. El 2017 va guanyar el tercer premi en el concurs internacional per a la cobertura de l'Arena de Verona, juntament amb els arquitectes Marc Mogas, Jordi Roig i Miquel Angel Sala. També des del 2009 havia estat participant com a expert en Patrimoni en el desenvolupament de les diferents fases de restauració i rehabilitació del Museu del Ferrocarril de Catalunya, a Vilanova i la Geltrú.
Des del 2011 va assumir la direcció del Màster de Restauració de Monuments, tot donant continuïtat al llegat que havia iniciat el seu amic i arquitecte Salvador Tarragó, juntament amb un equip de professors procedents de diverses disciplines.
La ciutat de Barcelona va ser igualment un dels seus camps de reflexió crítica, que el va portar a participar de manera activa en manifestacions ciutadanes per qüestionar un model urbà que s'havia distanciat dels seus habitants. D'aquesta preocupació n'és prova la seva coautoria al llibre "Arxiu crític model Barcelona 1973-2004" (2012).
Constructor de ponts entre arquitectes llatinoamericans i europeus
Dibuixant finíssim, persona de gran curiositat i sentit crític, amant de les arts i de la cultura, Fernando va ser un constructor de ponts entre Europa i Llatinoamèrica, sensible a la comprensió de les tradicions intel·lectuals de les dues vores de l'Atlàntic.
En converses i reflexions de més ampli espectre, reivindicava el caràcter obert de la cultura mestissa, aquella que reconeix els valors propis del lloc i que és capaç d'hibridar-se amb la de valors més universals. Per aquesta raó, li agradava recordar el seu cosí Gato Pérez i la seva contribució per una Barcelona culturalment diversa i oberta.
Col·laborador prolífic de la programació cultural del COAC
El COAC li agraeix especialment les seves múltiples col·laboracions, ja sigui a nivell de conferències, d'exposicions o de publicacions com la revista Quaderns. Així com, ja més recentment, la seva implicació com a membre del Grup d'arquitectes del Baix Llobregat, per portar a l'escala metropolitana el compromís de l'arquitectura amb la societat, amb les seves identitats patrimonials i la defensa d'un territori més just i mediambientalment més sostenible.
Gràcies, Fernando.
*A la fotografia, feta l'estiu del 2019, l'arquitecte i la seva dona tornant de veure sortir el sol a la platja de Castelldefels, com feien cada matí.
Nuevos documentos informativos sobre las modificaciones del CTE
En esta página encontraréis información sobre temas como la exposición al radón, limitación al consumo energético, generación de energía eléctrica, instalaciones de iluminación, seguridad en caso de incendio, etc. Podréis consultar el contenido por apartados o bien acceder al documento completo con toda la información.
Seguiremos trabajando para explicaros tan detallado como nos sea posible estas novedades.
Acceced los documentos en este enlace
(Si no recordáis vuestro usuario y contraseña web, podéis solicitar el recordatorio)
Resumen de los cambios más relevantes
Recordemos también que la OCT tiene a vuestra disposición dos documentos que explican los cambios más relevantes del CTE, que afectan principalmente la Parte I y los Documentos Básicos HS, HE y SI Podéis consultar aquí los documentos resumen.
Enlaces de interés
Curso online de la Escola Sert vinculado a la normativa del Código Técnico: Código Técnico de la Edificació 2019: ahorro energético y protección ante el gas radón
[ATENCIÓN]: La suspensión de los plazos administrativos que establece el RD 463/2020 en relación al estado de alarma generada por la crisis sanitaria de la COVID-19 también se aplica en el RD 732/2019 de modificación del CTE. Esto supone la suspensión de sus plazos transitorios, tanto por lo que afecta al inicio de las obras con licencia otorgada sin necesidad de adaptarse a las modificaciones del CTE, como por el plazo de 6 meses para la aplicación voluntaria en los proyectos. El plazo se reanudará una vez finalice el estado de alarma. Más información
Nous documents informatius sobre les modificacions del CTE
En aquesta pàgina hi trobareu informació sobre temes com l'exposició al radó, limitació al consum energètic, generació d'energia elèctrica, instal·lacions d'il·luminació, seguretat en cas d'incendi, etc. Podreu consultar el contingut per apartats o bé accedir al document complet amb tota la informació.
Accediu als documents en aquest enllaç
(Si no recordeu el vostre usuari i contrasenya web, podeu sol·licitar el recordatori)
Vídeo de la sessió informativa
El 22 de maig, l'OCT va dur a terme una sessió en línia per explicar les principals novetats. Podeu veure-la aquí.
Resum dels canvis més rellevants
Recordem també que l’OCT té a a la vostra disposició dos documents que expliquen els canvis més rellevants del CTE, que afecten principalment la Part I i els Documents Bàsics HS, HE i SI. Podeu consultar aquí els documents resum.
Enllaços d'interès
Curs online de l'Escola Sert vinculat a la normativa del Codi Tècnic: Codi Tècnic de l'Edificació 2019: estalvi energètic i protecció davant del gas radó
[ATENCIÓ]: El Reial Decret de 22 de maig, pel qual es prorroga l'estat d'alarma declarat el 14 de març, preveu que el còmput dels terminis administratius es reprenguin o, en el seu cas, es reinicïn l'1 de juny. Per tant, i a l'espera de la comunicació oficial del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, segons el càlcul tant del CSCAE com del COAC, l'aplicació obligatòria de la modificació del CTE serà a partir del 15 de setembre. Us informarem tan aviat com es tingui la confirmació de data d'aplicació per part del Ministeri.
L'arquitecte Josep Ferrando reconegut amb el...
Davant dels reptes climàtics que vivim, l’obra proposa un edifici funcionalment sostenible, que adopta les estratègies del disseny amb l’objectiu d’obtenir un edifici de consum energètic quasi nul. La reducció de la demanda, l’eficiència en l’ús i l’aprofitament dels recursos locals i naturals són alguns dels vectors clau que incorpora. En aquest sentit, es destaca l’ús de material d’energia grisa baixa, fent una aposta per materials locals i/o reutilitzats: fusta de Km0 i poca excavació, entre d’altres.
El premi
Descripció del reconeixement
Trajectòria professional
Josep Ferrando és arquitecte per l’ETSAB (1999) i des de l’inici de la seva carrera professional combina el disseny i la construcció amb la docència universitària. Ha estat professor de l'ETSAB, i actualment també dona classes a la Escuela de Arquitectura y Estudios Urbanos de la Universidad Torcuato Di Tella de Buenos Aires (Argentina), a la Hochschule für Technik Zürich (Suïssa), a la University of Illinois at Chicago (EEUU) i a l'Institut Europeu de Disseny IED a Barcelona i Rio de Janeiro (Brasil). A més de vocal de cultura del COAC, des del passat mes de març és el director de l’Escola d’Arquitectura i Edificació La Salle Barcelona.