Cicle de visites tècniques del XLVè Curset. Lluís Domènech i Montaner. Visita a Reus
La visita estàva programada per fer tots els desplaçaments entre edificis a peu, però també es pot fer el tram llarg amb cotxe particular.
Consulteu el programa detallat de la jornada realitzada.
Nou servei de finestreta única per a consultes relacionades amb el 22@
Entre les diverses novetats, podeu efectuar consultes sobre una finca determinada i també consultar els documents de planejament aprovats (en línia, o bé presencialment amb cita prèvia).
Pel que fa a les gestions urbanístiques, els tràmits i consultes disponibles són:
· Consultes urbanístiques sobre un planejament aprovat (nou)
A través d'aquest apartat es poden consultar els documents de planejament urbanístic aprovats. Aquests documents també és poden consultar presencialment demanant cita prèvia. En cas de dubtes, es pot enviar la consulta a través del formulari web.
· Consultes urbanístiques sobre una adreça concreta (nou)
En aquest apartat es poden efectuar consultes sobre els usos d'una finca concreta (zona verda, equipaments, etc.)
· Sol·licitud d’un informe o certificat de qualificació urbanística
A través d'aquesta pàgina es poden sol·licitar informes i certificats de qualificació urbanística i plànols d'alineació.
Pel que fa a l'activitat econòmica o empresarial, els tràmits disponibles són:
· Informació sobre com iniciar una activitat econòmica o empresarial
· Tramitar un comunicat d’inici d’activitat
· Fer una transmissió de llicència d’activitat
Informació i Documentació Urbanística
Recordem també que teniu disponible el servei de cita prèvia amb el Departament d'Informació i Documentació Urbanística per a consultes urbanístiques relacionades amb qualsevol àmbit de la ciutat.
Fallece Jordi Bonet Armengol, artífice de la continuación de las obras de la Sagrada Familia
Ha muerto Jordi Bonet Armengol (1925-2022), uno de los arquitectos más atípicos de su generación. Contemporáneo de Oriol Bohigas, Jordi Bonet se distinguió por tener una carrera amplia y dilatada que contempló edificios de muchas tipologías diferentes y que quedará marcada, no obstante, por una sola obra. Y es que él será por siempre el arquitecto que dio el impulso definitivo para acabar la Sagrada Familia de Antoni Gaudí.
Nacido en Barcelona el 1925, Bonet se licenció como arquitecto el 1949 y se doctoró el 1965, después de ejercer el cargo de director general de Patrimonio Artístico de la Generalitat (1981-1984). Hijo de Lluís Bonet Garí, el arquitecto que continuó las obras del templo después del desastre de la Guerra Civil, conjuntamente con Isidre Puig Boada, Domènec Sugrañes y Francesc Quintana. Bonet Armengol heredó el encargo, construyendo más que todos sus predecesores juntos después de culminar la tarea heroica de reconstruir el proyecto original. Fue en el año 1985 cuando entró a formar parte del equipo que dirigía las obras de la basílica de la Sagrada Familia, tarea que llevó a cabo hasta el 2012.
Organizador infatigable, no se contentó con rehacerlo a nivel teórico: puso las bases de la viabilidad de este proyecto, recabó fondos, constribuyó al carácter de símbolo global y, finalmente, acabó la nave principal del proyecto: Jordi Bonet Armengol no ha podido ver el edificio acabado por fuera, pero sí por dentro.
Bonet Armengol fue un arquitecto muy completo: poseedor de una carrera que le llevó a construir viviendas, naves industriales y edificios singulares tan remarcables como el Auditorio Pau Casals del Vendrell, ubicado en el barrio de Sant Salvador, o en el campo de la arquitectura religiosa, la Parroquia de Sant Medir de Barcelona, ubicada en una manzana que completó con unos interesantes edificios de viviendas, un interesante auditorio y un campanario que ya es el símbolo del barrio.
Sin embargo, Bonet Armengol ha sido, sobre todo, un gran estudioso de Gaudí. Fue capaz de entender y organizar el genio modernista, de dar valor de serie a su obra en su propia carrera y de enfrentarse con éxito con su obra principal. Sus herederos acabarán la Basílica en breve, y el éxito también será suyo.
Descanse en paz.
PARE, ARQUITECTE i MESTRE
entre generacions ben diferents
que dels avis i rebesavis en depèn,
un caliu, unes formes aprenents.
Eres el PARE d’una gran amiga,
tot just aterrar en aquelles aules
que semblaven d’una altra mida
i prens més consciència d’un país,
intuint un futur de reptes necessaris
quan t’inicies a la nostra professió
i descobreixes aquesta vessant social
que m’engresca aprenent paisatges i
fent treball de camp a les terres d’Alp.
Són moments plens de noves portes
quan surts d’un barri tan gracienc
et sorprèn i t’atrauen les novetats,
com la vostra família del barri veí.
M’encantava aquell petit ascensor
pujant al tercer pis per estudiar,
aquella còmode i lluent habitació
de dues finestres i un petit bany.
Espais pensats i dibuixats on fluïa
aquell respir familiar tan generós
embolcallat pel teu fer, al ressò
de l’avi Lluís i la mare Mariona.
Sintonia que es repetia a Es Pedrís
amb l’excusa de feines i treballs
vacances agraïdes de tot i més
entre la bellesa d’un paisatge únic
amagat entre el Teix i es Canyaret
des de la porxada a l’hora d’esmorzar
aquelles ensaïmades llamineres o
des de la terrassa a l’hora del cafè.
ARQUITECTE, referent i present,
una realitat plena de precedents,
arriba a aquesta coneguda dimensió
seguint culminant sense pretensions.
Només per aquest mateix tarannà,
sota la mateixa persona d’un PARE,
el mateix batec d’un cor incansable
com nu de complaences i aniversaris,
emergeix amb el treball del dia a dia,
pedra sobre pedra al ritme dibuixat,
mescla endreçada de tossudesa i saviesa
neix natura treballada amb tantes mans
com si es tractés d’un home universal,
feta per herència d’esforços i cabòries
encadenant mestres i deixebles,
o l’ entramat entre avi, pare i filla,
just tornant a l’ inici d’aquesta fita
que tant m’atrau escriure per agrair-te.
La complexitat d’un MESTRE que és pare
se’m fon quan observo aquesta evidència
la grandesa es barreja amb la senzillesa,
sobre aquesta sabuda imatge a vol d’ocell,
s’observa l’enginy i la bellesa d’una teulada,
la de les escoles treballades per la Mariona,
vora la immensitat de les torres emergents.
Aquest sentiment de vius contrastos
em trasllada a la sintonia d’uns reflexes
engendrats per records i vivències recents
la riquesa d’un PARE, ARQUITECTE I MESTRE,
sota els mateixos sòlids fonaments
que mai s’esvaeixen i sempre romanen:
la teva generositat i la força d’un treball
a l’ombra d’un tarannà familiar i estimat.
Amb tot l’afecte, avui per a tu, un dia de records,
al mig de l’agost, d’aquest any 2011.
Montserrat Hosta
Escrit publicat el 2011 al llibre "MISCEL·LÀNIA. Jordi Bonet i Armengol"