Propers Actes
Festes d’Arquitectura: Taller de Dibuix, Llars Mundet amb...
Festes d’Arquitectura: Taller de...
Visites guiades al Recinte Mundet
Visites guiades al Recinte Mundet
Exposició: La volta catalana. De la tradició a la innovació
Exposició: La volta catalana. De...
El nou “dret a l'error” i la seva rellevància pel...
El nou “dret a l'error” i...
Esmorzars Professionals: Estratègies de gestió de despatx...
Esmorzars Professionals:...
Última sessió de l'any de l'Ecumenòpolis amb Masters of concrete
Han passat 3 anys des dels esdeveniments ocorreguts a Masters of concrete, the blog. L'agent K (Potser tingui una K, potser no), un 'blade runner' caça-Crítics-adoctrinats del Departament de Policia de Los Angeles, descobreix un secret que ha estat enterrat durant molt de temps i que té el potencial de portar a la societat al caos. La seva investigació el conduirà a la recerca del llegendari Rick Deckard (Uma Thurman), un antic 'blade runner' en parador desconegut, que porta desaparegut des de l'1 d'octubre.
"Polèmiques, ficció i molta Turra en aquest nou epíleg final de Masters of Concrete, en el qual es descobreixen com el que són: uns egòlatres mesquins dubtosament autoritzats." -Carlos Boyero, El país.
"Aquests paios necessiten un bon correctiu" -Pedro García Aguado.
"Crec que m'he enamorat d'Andrea" -Jesús.
Masters of Concrete és un ens dedicat a la sàtira arquitectònica. Des del seu blog, realitzaven un 'mecanisme de crítica primitiu' que acabava configurant una crítica política del 'stablishment' arquitectònic a força d'humor. Amb les seves pròpies paraules: "com a bons mediocres, el que també intentem és produir escombraries en cadena, però fent que la gent posi el seu focus d'atenció en les escombraries."
Col·labora:
9ª Sesión del Ecumenópolis con Marta Peris
Mirar a través del objetivo del cineasta Yasujiro Ozu nos permite asomarnos al universo doméstico del Japón de los años 50. El análisis de la puesta en escena revela el potencial del soporte arquitectónico, la casa japonesa, y sus atributos: la casa matriz, la casa porosa, la casa expansiva, la casa discontinua…
En esta sesión se identificarán los aspectos atemporales del modo de habitar de la cultura japonesa trasladables a la arquitectura contemporánea, y en concreto, aquellos latentes en la obra profesional desarrollada por el estudio de la ponente.
Recupera la sesión:Colabora:
9a Sessió de l'Ecumenòpolis amb Marta Peris
Mirar a través de l'objectiu del cineasta Yasujiro Ozu ens permet apuntar-nos a l'univers domèstic del Japó dels anys 50. L'anàlisi de la posada en escena revela el potencial del suport arquitectònic, la casa japonesa, i els seus atributs: la casa matriu, la casa porosa, la casa expansiva, la casa discontínua ...
En aquesta sessió s'identificaran els aspectes atemporals de la manera d'habitar de la cultura japonesa traslladables a l'arquitectura contemporània, i en concret, aquells latents en l'obra professional desenvolupada per l'estudi de la ponent.
Recupera la sessió:
Col·labora:
8a Sessió de l'Ecumenòpolis amb Celia Marin
Certes estàtues i monuments commemoratius, que presideixen les places i avingudes de les nostres ciutats, corresponen moltes vegades a una representació del mite del fundador o del senyor protector que condensa en la seva persona els ideals de la ciutadania. Tot i que el temps desgasti les lletres i la memòria oblidi qui era aquesta figura esculpida, aquests mites fundacionals constitueixen, moltes vegades, patrons fixos que es repeteixen fins a l'extenuació, a través dels quals l'home-ciutadà es transforma en un ésser conscient de la seva presència i que escriu al voltant de la seva imatge una llegenda i un relat: un Jo, moltes vegades acompanyat d'unes construccions físiques, arquitectures que fan del que s'ha construït una extensió de l'ego de l'home. Des de la figura de Jebediah Springfield, presidint la ciutat que porta el seu nom, la retirada olímpica de l'àtic en què s'amaga el Dr Tyrell de Blade Runner o el Xanadú de Kane ... En aquesta sessió veurem com moltes vegades, realitat i ficció, es confonen quan ens referim a la creació de mites fins al punt que podríem dir que, si bé l'hàbit no fa la cosa, la casa i el monument fan al prohom.
Recupera la sessió:
Col·labora:


